ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.2d2d1b19 · Dossier Bipartito (I. Comentario Doctrinal + II. Sentencia Íntegra)
Puntuación de Autoridad Korpus
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 8/00·19 de julio de 2000·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 19 de juliol del 2000 - ROJ: STSJAD 16/2000
Tribunal / Órgano JudicialTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Número de Recurso / Rol8/00
Rama del Derechojurisprudence
Huella SHA-2560000000000000000…
Sumario Analítico Korpus y Puntos de Derecho Esenciales (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2000:16) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 19 de juliol del 2000 - ROJ: STSJAD 16/2000).
PARTE I
Comentario Doctrinal y Análisis Científico Korpus
Silogismo Judicial (I.A / I.B / II.A / II.B) y Alcance Práctico
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumario Analítico Korpus — Il résulte de la décision rendue le 19 juillet 2000 (n° 8/00) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Par une sentence du 19 juillet 2000, la Sala Penal du Tribunal superior de Justícia d'Andorre (Tribunal Superior de Justicia) statue sur l'appel formé contre le jugement du Tribunal de Corts du 17 décembre 1999. Le recours est présenté par le conseil de Bonet, prévenue condamnée en première instance pour le délit majeur d'incendie d'un édifice situé à l'intérieur d'une agglomération. La Cour de première instance avait appliqué l'article 53, alinéa 1, et prononcé une peine de deux ans de prison conditionnelle, assortie du paiement des frais de procédure, sans condamnation au titre de la responsabilité civile.
Les faits, tels que retenus par la décision, se déroulent à Bixessarri, petite localité composée d'une dizaine d'immeubles habités. Une dizaine d'incendies y ont été déclarés entre le 9 juillet et le 25 août 1998. Le 26 août 1998, des agents de police, postés en trois points d'observation, surveillent les déplacements dans le village. Ils constatent que la prévenue pénètre dans la « Borda Martí » pendant environ quarante-cinq secondes, puis en ressort. Peu après, un léger fumée est aperçue ; un agent découvre un feu sur un sac de papier au premier étage, les flammes ayant endommagé un petit meuble en bois.
En appel, la défense soutient que le doute affecte la preuve du délit. Elle invoque un rapport d'expertise selon lequel le temps passé dans le bâtiment ne permettait pas de provoquer l'incendie constaté ; elle relève des irrégularités dans l'enquête policière, l'absence d'analyse des matériaux combustibles, l'omission de certains accès dans les rapports, ainsi que l'absence d'examen des vêtements. Elle conteste également le mobile retenu par le premier juge, à savoir un sentiment de vengeance envers un tiers, et invoque des expertises psychologiques excluant la pyromanie. Le ministère public s'oppose au recours et s'approprie les motifs de la décision attaquée.
Question de droit
La question centrale est la suffisance de la preuve de la culpabilité. Le considérant I formule l'enjeu en ces termes : il convient de rechercher si les preuves produites suffisent à convaincre le juge de la culpabilité de la prévenue, ou s'il subsiste un doute qui doit lui profiter. La décision ne mentionne pas expressément le principe in dubio pro reo, mais en détermine la logique : le juge examine successivement chaque élément de preuve afin d'apprécier s'il subsiste une incertitude raisonnable.
Une seconde question, plus accessoire, porte sur le rôle du mobile dans l'établissement de l'infraction. Le considérant IV précise que « le mobile n'est pas un élément constitutif de l'infraction » et que son impossibilité d'être déterminé avec certitude, notamment du fait des dénégations de la personne mise en cause, n'influe pas sur l'éventuelle culpabilité.
Solution et dispositif
La Cour procède à une appréciation d'ensemble de la preuve, qui repose sur plusieurs séries d'éléments :
Les constatations policières : la surveillance ayant couvert l'ensemble des accès, la Cour retient qu'après le passage de la prévenue, personne d'autre n'est entré dans le bâtiment et que nul n'en est sorti avant l'intervention des agents.
Síntesis Operativa y Lista de Verificación Procesal
Puntos de control directamente aplicables en demandas, recursos y dictámenes
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (8/00) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTE II — MINUTA ORIGINAL Y TEXTO AUTÉNTICO ÍNTEGRO
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
I.-RESULTANT: que en la causa de referència seguida pel delicte de causar incendi en un edifici ubicat a l'interior d'una població, el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència en data 17-12-99 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnem Bonet com autora responsable del delicte major d'incendi en edifici situat a l'interior d'una població, fent-se aplicació de l'article 53 apartat u, a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ CONDICIONALS i pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a qualsevol pronunciament en concepte de responsabilitat civil."
II.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència s'interposà recurs d'apel·lació pel Lletrat Seco advocat de Bonet, el qual demana que sigui revocada la sentència i declarada l'absolució de la seva defensada.
Considera que per raó de dubte afectant la prova del delicte el Tribunal de Corts no podia arribar a la certesa de la culpabilitat de Bonet.
A aquest efecte desenvolupa la següent argumentació:
el dictamen pericial aportat conclou que Bonet en el temps que va estar dintre la borda, sigui 45'' segons els policies, no va poder encendre el foc. A més, segons el perit, compte tingut dels actes acomplerts amb anterioritat precisant 39'', no va poder quedar-se a l'interior de l'immoble més de 21''. En un lapse de temps tan curt no es podia desenvolupar un incendi d'aquelles característiques, havent intervingut els policies des de l'aparició del fum coincident amb la sortida de la borda de Bonet.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 8/00 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
l'enquesta de la policia, que observa que Bonet no portava res a les mans ni a l'entrada ni a la sortida de la borda, no van poder constatar el que ella havia fet a l'interior del lloc, en el qual hi regnava una foscor total i no van percebre cap flama manifestant l'inici d'un foc: emet la hipòtesi segons la qual el foc es trobava en combustió lenta i va ser revifat pel corrent d'aire provocat a l'obrir i tancar la porta. A aquest respecte fa una semblança amb incendis provocats en el mateix període als Magatzems "Punt de Trobada".
No va ser practicat cap anàlisi en el curs de la instrucció a l'efecte de determinar la naturalesa dels materials entrats en combustió el 26 d'agost de 1998, que hauria pogut permetre relacionar aquest incendi amb els que s'havien declarat al magatzem "Punt de Trobada".
Les enquestes de la Policia no van fer constar en un primer temps, en llur descripció dels accessos a la borda, la presència d'una trampa interior constatada pel Batlle instructor i d'un segon accés a la planta baixa.
n'apareix un cert número de irregularitats en el curs de la instrucció i dels informes policials que ometen elements de gran importància.
Relleva l'absurditat de l'actitud que consistiria per Bonet a posar foc en ple dia mentre que era coneixedora del dispositiu policial de vigilància sobre els llocs i, estima, pel que respecta l'afirmació de la policia segons la qual cap altra persona va entrar a la borda, que és impossible guardar una vigilància constant durant 8 hores.
La sentència del Tribunal de Corts reconeix que els incendis precedents poden haver estat comesos per altres persones.
La sentència treu de les experteses psicològiques l'existència d'una patologia, que hauria pogut empènyer Bonet a encendre el foc, retenint el mòbil d'una venjança envers ÀNGEL B. a conseqüència de la pretesa apropiació de 4 sacs. Ara bé els informes practicats no condueixen a l'existència d'una patologia presentada per Bonet i rebutjen clarament qualsevol tret de piromania.
Bonet que no te antecedents penals i va ser particularment afectada per una detenció preventiva de dos mesos, sempre ha afirmat la seva innocència i els seus veïns de Bixessarri han manifestat la seva solidaritat envers ella.
Apareixen contradiccions en les declaracions recollides per la Policia: foli 303, Morales afirma haver parlat el matí de l'incendi amb ÀNGEL B., entrevista que no van constatar els policies; Foli 318, Briones afirma haver vist ÀNGEL B. sortir del paller després de Bonet. L'agent de Policia P. en el curs de la vista oral va reconèixer errors afectant l'informe de 27 d'agost de 1998 pel que respecta als desplaçaments d'ÀNGEL B.. Aquests informes no precisen on es trobaven abans de l'incendi les tres altres persones presents a Bixessarri.
La vestimenta que portava Bonet quan es va declarar l'incendi no ha estat analitzada.
III.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, relleva que els arguments desenvolupats per l'apel·lant són idèntics a aquells que havia sostingut a l'acte de la vista oral, i fa seus els motius enunciats en la sentència recorreguda.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Que concretament convé buscar si les proves proposades són suficients per convèncer el jutge de la culpabilitat de la processada, o si subsisteix un dubte que l'ha de beneficiar, doncs seran examinades successivament les proves proposades.
II.-CONSIDERANT: que en resulten de l'informe establert el 27 d'agost de 1998 pel Servei de Policia els elements següents:
Una desena d'incendis s'havien declarat del 9 de juliol de 1998 al 25 d'agost de 1998 en el poble de Bixessarri, composat d'una desena d'immobles ocupats pels habitants, els agents de Policia P., S. i PE. des del 25 d'agost a les 23 hores exercien una missió de vigilància dels llocs, consistent concretament a verificar els moviments i passatges tenint lloc al poble, els quals estan detallats amb precisió extrema (f.44), que permet afirmar que ha comptar de les 14,35 h, es trobaven a Bixissarri 4 persones: ÀNGEL B., ENTITY_2; Morales, cunyada de la processada i Briones, mare de la processada.
Des del seu punt d'observació, presentat al foli 115 i següents del sumari, els policies constataren que de 15,15.- h a 15,30.-h Bonet va sortir 4 o 5 vegades al balcó observant a dreta i esquerra. A les 15,50.- h sortia de casa seva (Casa Marc), portant una piscina inflable i tres trossos de tela rectangular que posà al terra i es dirigia vers la Borda Martí distant d'una vintena de metres, amb les mans aparentment buides. Obria la porta, no tancada amb clau, penetrava a l'interior deixant la porta oberta i s'hi quedava 45'' aproximadament, sense que els policies poguessin apreciar el que feia a l'interior per la foscor. A les 15,51 sortia tancant la porta, tornava a agafar la piscina inflable i els trossos de tela per desplaçar-los alguns metres. Al mateix moment ÀNGEL B. sortia de la seva pròpia casa (Casa Martí) per dirigir-se vers el Molí Martí.
A les 15,51'30'', Bonet tornava a casa seva i els policies constataven que d'un tronc situat al teulat de la Borda Martí sortia un lleuger fum. L'un verifica la porta de la planta baixa, tancada amb clau i no hi constata cap anomalia, l'altre entra per la porta del primer pis i constata un foc sobre un sac de paper a 1 metre d'alçada, les flames altes d'un metre aproximadament havien danyat un moble petit de fusta (f.109 i s.). Interpel·len Bonet que s'havia canviat de roba.
L'informe del servei de Policia, de 2 d'octubre de 1998 unit a les fotografies que completen el primer informe, posen en evidència que els policies tenien dels seus tres punts d'observació una visió perfecta del conjunt dels llocs.
L'informe de 29 de setembre de 1998 (f. 345 i s.) practicat a demanda del Batlle instructor revelava que la porta de la planta baixa de la borda Martí estava tancada amb clau, solament podia ser oberta la del primer pis utilitzada per Bonet, i que les finestres eren de difícil accés, i perfectament visibles dels agents que vigilaven el lloc.
Les constatacions dels agents de policia així descrites permeten establir que:
-Ningú, a part de Bonet, va entrar a la Borda Martí, després que ÀNGEL B. hi hagués anat acompanyat de Policies, als voltants de les 10 del matí del 26 d'agost.
-Bonet va estar a l'interior de la Borda de 30 a 40 segons, i és després de 30 segons de la seva sortida que la Policia va adonar-se del fum. Ara bé en un minut un sac de paper es pot encendre i propagar-se a altres sacs.
-Ningú va sortir de la Borda Martí, a la qual s'hi van precipitar els agents de Policia, després de la sortida de Bonet.
III.-CONSIDERANT: que, d'altra part, la pròpia actitud de Bonet i de la seva família contribueix a posar en entredit la sinceritat de les seves negacions: així, la processada, al moment de la seva interpel·lació per la Policia, va negar en un primer moment haver entrat a la Borda (F.48). Seguidament va declarar haver anat al paller amb la finalitat de recuperar un sac destinat a protegir la piscina inflable, mentre que segons les manifestacions d'ÀNGEL B. (F.337) no es podia trobar cap sac buit, a l'haver-se cremat tots en un incendi anterior.
Finalment ella sempre va afirmar no haver-se adonat del foc, ni sentit l'olor de materials en combustió, mentre que l'incendi es va declarar a alguns metres de l'entrada del primer pis i que necessàriament hauria apercebut, al menys la seva olor, si una tercera persona l'hagués encès abans de la seva entrada.
A més els membres de la família de Bonet residents a Bixessarri, van provar en el curs de l'enquesta de dirigir les sospites vers ÀNGEL B., Morales arribà a indicar en l'acte de la vista oral, haver vist a aquest darrer sortir vers les 15,30.- h de la Borda Martí, afirmacions totalment contradites per les constatacions dels policies i llurs declaracions a la vista oral que permeten posar fora de causa a ÀNGEL B..
IV.-CONSIDERANT: D'altra part que el mòbil no és un element constitutiu de la infracció, la impossibilitat de determinar-lo amb certesa, que en pot resultar de les negacions de la persona en causa no tenint cap influència sobre l'eventual culpabilitat. En ressurt de l'anàlisi a la qual s'ha lliurat el Tribunal de Corts que el mòbil de l'acte incriminat podria residir en un sentiment de venjança o de frustració sentida per Bonet envers ÀNGEL B., seguit per l'apropiació d'aquest darrer de 4 sacs. Un motiu com aquest n'apareix certament fútil, però s'ha de veure que la processada va precisar davant el Batlle instructor (f.377) que ÀNGEL B. no tenia bones relacions amb ella i la volia fer marxar de Bixessarri.
El mòbil de la venjança efectivament podria coincidir amb la personalitat de Bonet, tal com la descriuen pels informes dels metges que exclouen el diagnòstic de piromania però constaten els signes d'un estat d'angoixa, d'inseguretat, de manca d'estima de sí mateixa, i d'influència i dependència de l'entorn, podent comportar una forma d'expressar el descontentament diferent de les demés persones.
A aquest respecte convé observar que és difícil al psiquiatra de reconstituir els passos psíquics d'un individu que rebutja totalment els fets que li són reprotxats per determinar si aquests són en relació amb una patologia o un trastorn de comportament
En aquestes condicions no es pot reprotxar al Tribunal de Corts l'haver emès simples suposicions en quant al mòbil que podia tenir Bonet.
V.-CONSIDERANT: finalment sobre els altres elements invocats per la defensa de Bonet, que el perit a instància de part, Sr. Olmo s'hi va abonar a afirmar que un foc d'aquelles característiques no podia haver estat encès en un lapse de temps tant curt sense tenir compte que el fum havia estat apercebut 30'' després de la sortida de la processada i que el paper s'inflama ràpidament. Aquestes suposicions en quant a l'existència d'un foc encès abans de l'arribada de Bonet són contradites per les declaracions de la pròpia processada que no va veure ni sentir cap foc.
Cap element del sumari, excepte les afirmacions de Bonet, no estableixen que ella hagués tingut coneixement de la vigilància exercida el 26 d'agost de 1998 pel Servei de Policia sobre el poble de Bixessarri.
VI.-CONSIDERANT: que els elements de prova precedentment examinats condueixen a afirmar que l'autor de l'incendi del 26 d'agost de 1998 és necessàriament Bonet, que se'n va donar ple compte del delicte d'incendi voluntari que li és reprotxat, i doncs hi ha lloc a confirmar la sentència del Tribunal de Corts, amb imposició a la recurrent de les costes processals causades pel recurs.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Bonet.
2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de desembre de 1999 en la causa núm. 156- 1/98.
3.- Condemnar la recurrent al pagament de les costes processals causades.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
