ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.d693410a · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 30/07·31 mai 2007·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2007 - ROJ: STSJAD 106/2007
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle30/07
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2007:106) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2007 - ROJ: STSJAD 106/2007).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 31 mai 2007 (n° 30/07) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 106/2007 : Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala administrativa, 31 mai 2007
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte de la décision a été retenue.
Faits et procédure
Les communes (comuns) d'Encamp et de Canillo s'opposaient sur la superficie de la paroisse d'Encamp retenue pour le calcul des transferts annuels aux communes, régis par la Loi qualifiée des transferts aux communes du 4 novembre 1993 et par la Loi 10/2003 du 27 juin sur les finances communales.
Le point de départ est la sentence de la Sala civil du Tribunal supérieur de justice du 30 novembre 2000 relative à la division du Terreny de Concòrdia. La commune d'Encamp en a déduit une augmentation de la superficie de son territoire. Elle a sollicité à plusieurs reprises la reconnaissance d'une superficie de 86,315 km², puis, à titre subsidiaire, de 85,50 km². Le Gouvernement a retenu, par lettre du 6 octobre 2003, une superficie de 85,500 km² pour Encamp et de 108,500 km² pour Canillo. La commune d'Encamp a accepté ces calculs à titre provisoire. Par lettre du 9 février 2005, la ministre des Finances a toutefois refusé de modifier le pourcentage utilisé tant que les deux communes n'auraient pas communiqué conjointement leur accord sur la délimitation exacte de leurs superficies, après l'opposition formée par Canillo le 3 février 2005.
La commune d'Encamp a formé un recours de reposició, rejeté par silence de l'administration. La Sección administrativa du Tribunal de batlles, par sentence n° 2006-71 du 1er septembre 2006, a reconnu à Encamp le droit à la révision de la superficie de sa paroisse et l'a fixée à 84,695 km².
Les deux communes ont interjeté appel. Encamp demande 86,315 km² ou, subsidiairement, 85,50 km². Canillo demande la révocation de la sentence et le rejet de la demande, en soutenant que la sentence relative au Terreny de Concòrdia n'affecte pas les superficies des deux communes. L'audience s'est tenue le 30 janvier 2007.
Question de droit
La Sala administrativa devait trancher plusieurs questions :
La compétence de la juridiction administrative pour connaître d'un recours portant sur une décision gouvernementale prise en application de la Loi qualifiée des transferts aux communes. Le tribunal fonde sa compétence sur l'article 39.3 de la Loi qualifiée de la justice.
La possibilité, pour l'autorité administrative, de se soustraire à une décision sur le territoire au motif que la délimitation paroissiale n'a pas encore été formellement arrêtée entre les communes.
La portée d'un acte administratif fixant une superficie pour le calcul des transferts, au regard de la délimitation territoriale. Le tribunal relève que la délimitation doit être opérée dans le cadre de la législation sur les biens des personnes publiques et, le cas échéant, de l'urbanisme, et qu'une décision de la nature de celle attaquée « no pot crear drets sinó » mais reflète, à des fins budgétaires, des droits constitués ou reconnus en dehors de la procédure d'adoption des budgets.
Le traitement des parcelles contestées d'environ 1,62 km² situées entre le Maià et le riu Ariège, dont les trois parties proposaient une imputation différente.
La recevabilité des éléments de preuve, notamment d'une résolution ministérielle du 29 septembre 2006 exécutant la sentence du Tribunal de batlles pour le quatrième trimestre 2006.
Solution et dispositif
Sur la première question, le tribunal retient que la décision gouvernementale a été prise en exéc
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (30/07) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2007
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0080-1/05.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- L'Hble. Comú d'Encamp va interposar un recurs de reposició contra la notificació, datada al 9 de febrer de 2005, per la que la Ministra de Finances li comunicava que davant la oposició de l'Hble. Comú de Canillo a la seva petició de modificar el percentatge utilitzat en el càlcul de les transferències efectuades en aplicació de la Llei Qualificada de transferències als comuns, no procediria a modificar el percentatge esmentat, recurs que va ser desestimat per silenci administratiu.
2.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència núm. 2006-71, d'1 de setembre, va declarar el dret del Comú d'Encamp a que el Govern revisi la superfície de la parròquia d'Encamp utilitzada en el càlcul de les transferències als comuns, i la va fixar en 84,695 Km2.
3.- El Comú d'Encamp ha interposat un recurs d'apel·lació en el que demana que la superfície a tenir en compte en el càlcul de les transferències als comuns sigui de 86,315 km2 o subsidiàriament de 85,50 km2.
4.- El Comú de Canillo també interposa un recurs d'apel·lació en el que demana la revocació de la sentència i la desestimació de la demanda formulada pel Comú d'Encamp en considerar que la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia sobre el Terreny de Concòrdia no afecta les superfícies dels territoris dels dos comuns.
5.- El dia 30 de gener de 2007 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que totes les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La resolució que se sotmet a la consideració d'aquesta jurisdicció va ser dictada pel Govern en compliment d'allò que disposa l'article 5 en relació a l'article 4 de la Llei qualificada de transferències als comuns de 4 de novembre de 1993 en relació a l'article 37.1 de la Llei 10/2003, de 27 de juny, de les finances comunals.
La controvèrsia que plantegen les parts gira entorn al percentatge que pel càlcul de la quantia de la transferència anyal als comuns correspon al territori i en aquest punt és on els comuns d'Encamp i de Canillo mostren les seves discrepàncies.
A partir de la publicació de la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de 30 de novembre de 2000 sobre la divisió del Terreny de Concòrdia, el Comú d'Encamp, considerant que d'aquesta sentència en derivava un increment de la superfície del seu territori, va realitzar les següents actuacions:
El 8 d'agost de 2002 va exposar al Govern que, segons els càlculs que justificava amb un informe tècnic, de la superfície del Terreny de Concòrdia (16,918 km2) 7,2 km2 corresponien a Canillo i 9,7 km2 a Encamp, de manera que, als efectes del càlcul de les transferències als comuns es considerés que a Encamp li corresponien 83,325 km2 i si s'adjuntava la meitat de la superfície de La Solana (de 5,98 km2 a compartir entre Encamp i Canillo, o sigui 2,99 km2) era de 86,315 km2, tot això enlloc dels 84 km2 que se li venien reconeixent.
El 8 d'agost de 2003, va reiterar la petició i per carta del Ministre d'ordenament territorial de 6 d'octubre de 2003 el Govern li comunicà que un cop analitzada la documentació aportada els tècnics del Ministeri arribaven a la conclusió que la superfície de Encamp havia de ser 85,500 km2 i la de Canillo 108.500 (enlloc dels 110 km2 que se li venien reconeixent) i a la resolució esmentada se li adjuntava un informe i uns annexes explicant-la; la dita carta va obtenir resposta del Comú d'Encamp, que va manifestar que amb caràcter provisional acceptava els càlculs.
Mitjançant una carta datada al 9 de febrer de 2005 la Ministra de Finances va comunicar al Comú d'Encamp que compte tinguda la oposició que el Comú de Canillo havia efectuat (el 3 de febrer de 2005) al recàlcul de la superfície de les parròquies d'Encamp i de Canillo -oposició basada en que la sentència no altera les superfícies de les parròquies- no procedia modificar el percentatge utilitzat en el càlcul de les transferències efectuades en aplicació de la Llei qualificada de transferències als comuns fins que les dues corporacions comunals no comuniquin de manera conjunta el seu acord per a la delimitació exacta de la superfície de cadascun de les parròquies.
Tercer.- La delimitació del territori que correspon a les parròquies s'ha de realitzar, per què produeixi efectes jurídics en tota la seva plenitud, en el marc d'allò que disposa la legislació sobre béns de les persones públiques i patrimoni i, si és el cas, la urbanística, de manera que una resolució administrativa de la naturalesa de la que és objecte d'aquest litigi no pot crear drets sinó, més exactament, reflecteix, a efectes pressupostaris, els drets que s'han constituït o reconegut al marge del procediment d'aprovació dels pressupostos.
La representació del Comú de Canillo considera, per una banda, que de la sentència sobre la divisió del Terreny de Concòrdia no en deriven conseqüències sobre el territori dels comuns enfrontats, i si afectava, ni s'ha fet la delimitació entre les dues parròquies ni existeixen proves suficients de què la delimitació que proposa el Comú d'Encamp sigui la correcta.
Tanmateix, i partint precisament de la premissa que hem exposat, la sentència apel·lada ha considerat que el Govern no podia defugir un pronunciament sobre el territori, no solament perquè en el marc del tràmit d'audiència que preveu l'article 5 de la Llei qualificada de transferències als comuns ho havia de fer sinó també perquè (i) havien passat quatre anys des de la publicació de la sentència sobre el Terreny de Concòrdia (ii) el Comú d'Encamp havia demanat dues vegades el reconeixement, als efectes de la Llei qualificada, d'una superfície de 86,315 km2 i havia aportat documents en tal sentit; (iii) el mateix Govern havia emès un informe valorant les proves documentals tant aportades pel Comú d'Encamp com altres i admetent, per tant, explícitament, que la sentència de la Sala Civil sí que comporta canvis en la superfície de les parròquies col·lindants.
Per tant, i sens perjudici de què els comuns d'Encamp i d'Ordino adoptin els instruments jurídics que definitivament defineixin els límits parroquials, amb els increments i correlatives disminucions -o no- de la seva superfície, als únics efectes d'una resolució com la que és objecte d'aquest procediment existeixen en aquest litigi elements suficients com per considerar que la sentència de la Sala Civil afecta les superfícies dels comuns, la qual cosa determina la no estimació del recurs d'apel·lació interposat pel Comú de Canillo.
Quart.- Arribats a aquest punt, i als sòls efectes del càlcul de l'element territorial als que fa referència l'article 4 de la Llei qualificada de transferències als comuns l'apel·lació del Comú d'Encamp se circumscriu al còmput dels terrenys d'1,62 km2 situats entre el Maià i el Riu Ariège: segons el Comú d'Encamp, el Comú de Canillo mai ha qüestionat que siguin propietat del primer, per la qual cosa s'han d'incloure en la superfície que li correspon, el que comporta una superfície de 86,315 km2; pel Ministeri, la superfície d'aquest terreny s'ha de dividir entre els dos comuns per parts iguales i restar-les-hi, el que dóna una superfície de 85,500 km2; i pel Comú de Canillo aquesta zona és totalment aliena al terreny de Concòrdia i sempre ha estat terreny propi de Canillo, mai discutit pel Comú d'Encamp.
El cert és que, com exposa el Comú d'Ordino, els terrenys als que ens referim no formen part del Terreny de Concòrdia i ambdues corporacions els reivindiquen com a propis, i per aquesta causa cal, com fa la sentència apel·lada, descomptar la seva totalitat sense perjudici del que en el futur es decideixi sobre la seva titularitat.
En conseqüència, a la superfície de 83,325 km2 cal restar-li els 1,62 km2 que corresponen als terrenys situats entre el Maià i el riu Ariège i sumar-li la meitat dels de La Solana (2,99 sobre 5,99 km2) resultant una superfície de 84,695 km2, que és el càlcul que ha fet la sentència, que es confirma, amb desestimació dels dos recursos d'apel·lació.
Finalment, convé recordar que, malgrat el que acabem d'exposar, el Comú d'Encamp aporta com element vertebrador dels seus arguments una resolució de 29 de setembre de 2006, del Ministre de Finances, executant la sentència dictada pel Tribunal de Batlles pel quart trimestre de 2006 amb les noves dades en quant a territori, que no és admissible com a prova ni es poden tenir en compte les manifestacions que en relació a la superfície que la resolució atorga a Canillo efectua la part apel·lant.
Cinquè.- No hi ha mèrits per a imposar a una de les parts el pagament de les despeses processals ocasionades en aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit:
Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Comú d'Encamp contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Comú de Canillo.
No fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
