STSJAD ANDORRA, a 29 de novembre del 2007 - ROJ: STSJAD 166/2007

III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments.

IV.- Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència el dia 16 d'abril del 2007 estimant majoritàriament la demanda formulada per la companyia ORG_4 contra el Sr. Macias i la ORG_2 i condemnant a aquests darrers a satisfer solidàriament a la primera l'import de 14.285,96 euros, més els interessos corresponents i a pagar la totalitat de les costes judicials.

V.- Contra la Sentència d'instància formula recurs d'apel·lació la representació del Sr. Macias i la ORG_2 i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegre de la demanda interposada de contrari, imposant a l'adversa les costes tant de la primera instància, com les d'aquesta alçada.

VI.- Contra la mateixa Sentència formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia ORG_4 i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit d'incloure dins de la indemnització a la què calia condemnar a l'adversa la suma de 950 euros, import de netejar el marbre de l'apartament afectat pel fum de l'incendi, imposant les costes d'aquesta alçada a la part demandada.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Al·lega la part recurrent com a primer motiu del seu recurs que la Sentència d'instància considera acreditada la seva negligència en la producció de l'incendi que va tenir lloc el dia 4 de novembre del 2004 en l'edifici "P." situat al XXXX, fonamentant aquesta decisió en aplicació de la teoria del risc que porta a l'Hble. Batlle a invertir la càrrega de la prova, quan no s'ha acreditat quina va ser la causa de l'incendi, ja que l'apartament quedà totalment calcinat, i quan no es pot entendre que tenir un televisor, una cadena HI-FI o qualsevol altre electrodomèstic comporti en l'actualitat la generació de cap mena de risc.

Malgrat els arguments de la recurrent, el seu criteri no es pot acceptar, en primer lloc ha quedat acreditat a les actuacions, ja que així ho destaca el comunitat d'actuació del Servei d'Extinció d'Incendis, que el foc que va provocar danys a l'edifici "P." de la localitat d'Encamp es va iniciar a l'apartament número 10 situat a la tercera planta de l'immoble (foli 30) propietat del Sr. Macias i assegurat per la ORG_2. D'altra banda, el mateix comunicat posa de relleu (foli 32) que l'inici del foc va ser possiblement un tallcircuït d'un aparell elèctric ubicat en la zona de la televisió, que hi havia una gran quantitat de material per alimentar aquest i que la ràpida propagació de l'incendi va ser deguda al fet d'haver deixat els seus propietaris la porta oberta al fugir del pis.

En aquestes circumstàncies cal tenir en compte que, segons l'informe dels bombers, presumiblement el foc va tenir el seu origen en un tallcircuït d'un aparell elèctric que es trobava a l'habitatge a on es va originar el sinistre i, si bé el fet de tenir electrodomèstics dins d'un apartament no suposa en sí una activitat de risc, sí que es crea un risc per tercers quan aquests aparells no es mantenen en condicions adequades o no es té cura amb la manera com s'utilitzen i cal entendre que no es produeix un tallcircuït espontàniament si aquests aparells es troben i s'utilitzen en condicions idònies. Per aquestes raons, entenem que el propietari d'un habitatge està obligat a prendre totes les precaucions necessàries per evitar que l'anòmal funcionament d'algun dels aparells que es trobin al seu interior o qualsevol altre activitat que es porti a terme dins d'ell pugui provocar un sinistre perjudicant a tercers i si no prova haver-ho fet ha de respondre dels danys que causi.

II.- D'altra banda, ha quedat acreditat que l'incendi va tenir el seu origen al pis propietat del Sr. Macias, fos quina fos la causa que el va originar, i, provat el lloc a on es va iniciar el foc, cal presumir, a menys que es provi el contrari, que aquest es va produir com a conseqüència de l'actuació de les persones que l'ocupaven amb autorització del seu propietari i qui dóna ocasió a un sinistre s'ha de presumir que n'és responsable, o com posa de relleu el Digest 9,2,30-3 nam et qui occassionem praestat, damnum fecisse videtur, perquè és ell qui té, o ha de tenir, el control d'allò que succeeix a l'immoble.

S'ha de destacar igualment la major facilitat probatòria que tenia el propietari de l'apartament per tal d'acreditar l'estat dels electrodomèstic que es trobaven en el mateix o la inexistència de situacions de risc o pel contrari l'existència de factors externs al seu control que haguessin pogut produir el sinistre, facilitat que es torna evidentment en contra seu quan no es fa el mínim esforç probatori en aquest sentit, mentre que és evident que a la persona que ha patit el dany i que no pot conèixer en quines condicions es trobava l'habitatge no se li pot exigir el mateix.

Per últim, cal tenir en compte igualment que la responsabilitat de la Lex Aquilia correspon a la persona que ha produït el dany encara que hagi incorregut sols en culpa levíssima, quan es compleixen com en el cas present els demés requisits que donen lloc a la responsabilitat extracontractual, com són l'existència del dany i la relació de causalitat entre aquest i una acció o omissió humana, ja que in lege aquilia ex levissima culpa venit.

Per totes aquestes raons estimem correcta la decisió de l'Hble. Batlle d'invertir la càrrega de la prova i estimar la responsabilitat de la part agent en no haver provat aquest no tenir cap mena de culpa en la producció del sinistre.

III.- En segon lloc, afirma el recurrent que la Sentència recorreguda ha valorat incorrectament la prova, ja que ha estimat la procedència de la reclamació de les factures de la tintoreria, de l'ORG_1, així com de la ORG_3, totes elles a nom dels Srs. Tejera, Recio i Pulido, mentre que el llogater del pis era el Sr. Recio. No obstant, consta a les actuacions les declaracions dels esmentats senyors en el sentit que eren llogaters del citat pis i vivien en ell (folis 168 en relació al 128, 163 en relació al 128 bis i 165 en relació al 129), sense que la recurrent hagi provat el contrari i consta també que la companyia d'assegurances agent va pagar al seu assegurat el cost de la neteja de la roba, el menjar i l'allotjament d'aquests senyors, sense que fos necessari que la persona assegurada estigués en aquell moment a l'habitatge, ni que patís danys, per tal que fos procedent el pagament d'una compensació pels que haguessin sofert altres estadants de l'immoble.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

V.- Contra la mateixa Sentència formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia ORG_4 sols pel fet de considerar improcedent que aquesta no inclogui entre les quantitats a les què es condemna a la demandada la suma de 950 euros pagats per la seva mandant pels treballs de polir el marbre d'un dels apartaments afectats pel fum de l'incendi i que consten en la factura de l'empresa ORG_0.

De l'examen de les actuacions es dedueix que, efectivament, tal com argumenta la recurrent els dits treballs es preveuen com necessaris a l'informe pericial del foli 39 i, si bé a l'albarà i a la factura que consten als folis 66 i 67 no s'especifica quins han estat els treballs realitzats per ORG_0 a l'apartament afectat pel sinistre, aquesta empresa es dedica, segons el que consta a l'encapçalament d'aquests documents, al "pulido de terrazo y marmol", coincidint el seu import amb l'assenyalat pel perit en el seu informe. Per aquestes raons entenem que cal afegir a la condemna de la Sentència d'instància la suma de 950 euros pagats per l'agent per aquests treballs, tenint en compte a més que sembla raonable que, a més de netejar el marbre, sigui necessari polir-lo segons com hagi quedat afectat pel fum d'un incendi.

VI.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les seves costes en aplicació del capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESETIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Macias i la ORG_2 contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 16 d'abril del 2007 imposant les costes del mateix a la part recurrent,

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la companyia ORG_4 augmentant la quantitat a la que l'esmentada Sentència condemna a la part demandada en 950 euros, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

CONFIRMAR en tots els demés punts la Sentència recorreguda.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE