STSJAD ANDORRA, a 29 de novembre del 2007 - ROJ: STSJAD 173/2007

III.- Per escrit de data 28 de gener del 2005 la representació del Sr. Codina va formular complement de demanda, argumentant que la Sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia havia reconegut al seu mandant una pensió d'invalidesa per accident de treball del 54%, entenent per aquesta raó que la IPP que havia patit com a conseqüència de l'accident era del 54% i modificant per aquest motiu el petitum de la demanda en el sentit de sol·licitar una indemnització principal de 151.450,58 euros.

IV.- La representació processal de la companyia d'assegurances Ramirez va contestar a la demanda en data 22 d'abril del 2005 posant de manifest l'excepció peremptòria de manca de litisconsorci passiu necessari, atès que, segons el seu parer, calia haver interposat la demanda contra el propietari de la moto de neu amb la què es va produir el sinistre i contra la seva companyia asseguradora. Subsidiàriament, argumentava que, en el cas que la reclamació de l'agent es basés en una relació laboral, concorria una excepció de defecte de forma en la interposició de la demanda i que si es basava en la responsabilitat extracontractual concorria l'excepció de prescripció de l'acció. Pel que fa al fons, argumentava que ella no era responsable del sinistre en quan l'accident va tenir lloc quan el demandant conduïa una moto que no era propietat de la seva assegurada Alfaro, supòsit que no cobria la pòlissa de la què aquesta societat era titular, i que, en tot cas, la culpa del sinistre la va tenir exclusivament el demandant. Per últim, s'oposava també a la demanda pel que fa a la indemnització que en ella es sol·licitava, que considerava improcedent i demanava també que les costes del procediment li fossin imposades a Alfaro

V.- Les parts litigants van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica reiterant els seus arguments

VI.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 13 d'abril del 2007 estimant en part la demanda formulada per la representació processal del Sr. Vendrell i condemnant solidàriament a la mercantil Alfaro i a la companyia asseguradora Ramirez a pagar a l'agent la quantitat de 82.438,12 euros, més els interessos legals a partir de la data de fermesa de la resolució, imposant a més als demandats les costes del procediment.

VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Alfaro i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació desestimant íntegrament la demanda i subsidiàriament, en el cas que la Sala considerés que existeix alguna responsabilitat de la seva mandant en el resultat danyós, que es declarés que aquest està cobert per la pòlissa de Ramirez i consegüentment es declarés a Alfaro responsable subsidiària.

VIII.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Vendrell i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial, únicament en el sentit d'aplicar la incidència laboral "bastant important 5/7" al percentatge d'IPP.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els fets en els què es fonamenta la demanda formulada pel Sr. Vendrell contra la societat Alfaro (ENTITY_5), i que aquesta reconeix en el seu recurs, son que el dia 28 de novembre del 2001 quan el demandant treballava fent tasques de manteniment elèctric del telecadira del Pla de Riba Escorxada, com treballador assalariat de la societat demandada i durant el seu horari laboral, va patir un accident en xocar la moto de neu, facilitada per l'empresa per tal de portar a terme les tasques que li estaven encomanades i amb la que anava a buscar un eina que li era precisa per finalitzar la feina, amb un munt de neu produïda pels canons situats a les pistes.

En aquestes circumstàncies la part recurrent al·lega la seva manca de responsabilitat en la producció del sinistre, argumentant que ella es va assegurar de la correcta formació dels seus treballadors mitjançant els oportuns cursets d'informació i que si es va produir l'accident va ser degut a l'excessiva velocitat amb la que circulava per les pistes el demandant que li va impedir observar l'existència d'un relleu al terreny. Manifesta igualment la recurrent que quan no estan obertes les pistes no existeix obligació de senyalitzar els possibles obstacles i que el Sr. Vendrell coneixia perfectament el terreny perquè desenvolupava en ell les seves tasques de manteniment i que és habitual que es puguin produir acumulacions de neu quan funcionen els canons.

II.- D'acord amb el que disposa el Digest 9,2,5-1; 9,2,30-3 i 9,2,44, es requereixen quatre requisits per tal que naixi una responsabilitat contractual: una actuació humana, un dany causat per aquesta actuació, una relació de causalitat entre actuació i dany i una actuació culposa del que l'ha produït, requisit aquest últim que sempre va acompanyar a la Lex Aquilia, encara que es considera complert malgrat la negligència del que ha causat el dany hagi estat mínima, ja que in lege aquilia ex levissima culpa venit i tenint també en compte que en determinat supòsits és possible invertir la càrrega de la prova d'aquesta negligència quan l'actuació del causant es pogués emmarcar en una activitat de risc, o quan aquest sigui l'únic beneficiari de l'actuació causant del dany en virtut del principi ubi commodum ibi incommodum.

En el cas present, cal posar de relleu que, com destaca l'Hble. Batlle, l'article 55 de la Llei 8/2003 sobre el contracte de treball disposa que pertoca a l'empresari la organització del treball i, en l'exercici d'aquest poder, li correspon prendre totes les mesures precises per tal d'evitar que els treballadors prenguin mal i que l'article 58 f) i g) del Reglament laboral de 1978 (que resta vigent en virtut del que disposa la disposició derogatòria única de la llei 8/2003) estableix com una obligació de l'empresari recordar als seus treballadors certes obligacions i perills al lloc de treball, indicar els llocs a on aquest existeix i assegurar-se de que cada treballador coneix els riscs associats a la seva activitat.

En el cas present no existeixen dubtes sobre el fet que el demandant va patir danys importants i que aquests es van produir dins del seu horari de treball i com a conseqüència de la conducció d'una moto de neu que li va proporcionar l'empresa per tal de portar a terme la tasca que se li havia encomanant, ja que estava assignada al servei elèctric. Vegi's en aquest sentit les declaracions dels treballadors Nuñez (foli 379 en relació al 301) i Palau (foli 382 en relació al 303 i 383 en relació al 329) i del cap dels electricistes Sr. Seco (folis 390 en relació al 310 i 389 en relació al 323). D'altra banda, malgrat és cert que el senyor R.V. va manifestar que es van fer cursets per tal de donar als empleats de l'empresa una formació adequada i informar-los dels perills (foli 399 en relació al 324), altres empleats manifesten que aquests cursets no s'havien fet, i així ho declaren tant el Sr. Giner, com el Sr. Sanz als folis esmentats. El mateix diuen els "pisters" de la societat demandada i el cap dels electricistes, i així ho manifesten el Sr. Durán (foli 394 en relació al 314), el Sr. Plana, que afirma que sols es van fer cursets per agafar les motos de neu després que tingués lloc l'accident del Sr. Vendrell (foli 387 en relació al 307), i el Sr. Seco, que afirma que "ara es fan cursets", amb el que vol dir que abans no es feien (foli 390 en relació al 310) i fins i tot el legal representant de la societat Alfaro, el Sr. Salcedo, que admet que no es feien cursets, però que l'agent coneixia els itineraris (foli 377 en relació al 297). D'altre banda, tant el Sr. Giner, com el Sr. Sanz com el Sr. Seco afirmen que el demandant no portava cas perquè l'empresa no els hi facilitava

Ateses totes aquestes circumstàncies, cal considerar que la societat demandada va actuar de manera negligent a l'hora de protegir als seus treballadors dels possibles danys que poguessin patir al portar a terme els treballs que se'ls hi encomanaven, especialment en aquells aspectes que no entraven dins de la seva presumible perícia professional, com ara el probable estat de les pistes quan funcionaven els canons o la conducció d'una moto de neu en condicions climatològiques adverses, habilitats que no es poden presumir en un electricista, ja que no es va assegurar de que tinguessin una formació adequada, ni va tenir cura de que al fer-ho disposessin de la informació adequada sobre el risc del funcionament dels canons, de les precaucions que calia prendre a l'hora de conduir una moto de neu, o de la necessitat de prendre les mesures adients per tal d'evitar danys majors, com ara la utilització de cascs quan circulaven amb la moto de neu. Aquesta negligència, encara que es pugui considerar lleu, ha de donar lloc a la responsabilitat de l'empresari, tenint en compte que no s'ha provat que el demandant conduís de manera temerària o amb un excés de velocitat, sinó que el xoc va ser degut a l'existència d'acumulació de neu no senyalitzada, a la manca de visibilitat degut a les condicions atmosfèriques i a la manca de perícia del conductor, agreujat pel fet de no portar un casc protector, decisió sobre la què té també una certa influència el fet que l'activitat que portaven a terme els treballadors a les pistes suposava un cert risc de patir lesions, que no es tractava d'evitar amb la corresponent senyalització mentre no s'obria l'estació, amb el consegüent estalvi per part de l'empresari.

II.- S'oposa igualment la recurrent a la decisió de la Sentència d'instància que considera que la companyia d'assegurances respon solidàriament amb ella dels danys que el demandant va patir com a conseqüència del sinistre, mentre que ella entén que la seva responsabilitat és en tot cas subsidiària i aquest motiu del recurs tampoc es pot estimar, en quan és constant la jurisprudència d'aquest Tribunal en el sentit que els assegurats responen solidàriament amb seves les companyies asseguradores dels danys causats a tercers, com es dedueix, entre altres, de les Sentències d'aquesta Sala de 15 de juny del 1995, 18 de desembre del 1997 i 28 de juny del 2001.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

IV.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Vendrell sols pel que fa a la indemnització concedida per l'Hble. Batlle, argumentant que l'informe mèdic pericial elaborat pel Departament de Medicina Legal del Govern amb data 4 d'abril del 2006, en el qual es fonamenta la Sentència recorreguda a l'hora de fixar la indemnització que se li concedeix, no assenyala els epígrafs i pàgines utilitzades pels experts per elaborar el mateix, de tal manera que el seu mandant no pot, amb suficients garanties processals, combatre el resultat de la dita avaluació concretada en un 30% en total, ni deduir si la incidència professional considerada com "bastant important 5/7" s'ha estimat i si es troba compresa dins el 30% esmentat o si cal sumar-la a aquest i, en tot cas, que la incidència professional no ha estat valorada pel Tribunal d'instància en la fixació de la indemnització que li concedeix en concepte de IPP.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal posar de relleu que la valoració dels dictàmens pericials que consten a les actuacions correspon als Tribunals d'acord amb el criteri de la sana crítica i que és lògic que es doni més credibilitat a un dictamen elaborat per proveir millor pel Departament de Medicina Legal del Govern, que no pas al elaborat per la Dra. Pera a demanda del propi interessat, sempre que evidentment els dos informes s'hagin fet, com entenem que és el cas, amb el mateix rigor. Cal tenir en compte igualment que l'informe de la Dra. esmentada valora l'IPP d'acord amb la Guide Barème de Padovani, que és el que es té en compte en matèria administrativa, com es pot observar al dictamen de la CASS del foli 142, mentre que el dictamen del Departament de Medicina Legal, en el què es fonamenta l'Hble. Batlle a l'hora de fixar la indemnització procedent, valora l'IPP d'acord amb la Guide Barème Rousseau, que és aquell que entén aplicable en matèria civil. D'altra banda, de l'examen del dictamen que consta als folis 449 a 453 no es dedueixen els defectes que menciona el recurrent, ja que en ell es posa clarament de relleu quin és el barem que s'utilitza per tal de avaluar els danys, sense que sigui precís per entendre'l correcte que es faci menció als epígrafs i pàgines del citat barem utilitzades. S'ha de destacar igualment que, malgrat és cert que en el citat dictamen no queda excessivament clar si al 30% de IPP que aquest estima s'hi ha d'afegir el que resulti de la incidència professional de les lesions, l'Hble. Batlle sí que té en compte al paràgraf tercer del cinquè considerant de la seva Sentència aquesta incidència de les lesions que ha patit el recurrent a l'hora de donar un valor als punts que se li reconeixen al demandant, raons totes elles que porten a desestimar el recurs formulat.

V.- Pel que fa a les costes d'aquesta alçada, atesos els dubtes de fet i de dret que la petita imprecisió que es pot observar en el dictamen elaborat pel Departament de Medicina Legal de 4 d'abril del 2006 podia comportar en la part agent, entenem que no es procedent fer especial imposició de les costes d'aquesta alçada a cap de les parts litigants.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la societat Alfaro contra la Sentència d'instància, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

DESESTIMAR igualment el recurs formulat pel Sr. Vendrell contra la mateixa resolució, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del seu recurs.

CONFIRMAR íntegrament la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 13 d'abril del 2007.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE