ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.7b602972 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 37/08·5 May 2008·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 05 de maig del 2008 - ROJ: STSJAD 93/2008
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket37/08
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2008:93) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 05 de maig del 2008 - ROJ: STSJAD 93/2008).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 05 mai 2008 (n° 37/08) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 93/2008 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 5 mai 2008)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 5 mai 2008, ROJ STSJAD 93/2008, ECLI:AD:TSJADAD:2008:93, recurs n° 37/08 (Lire sur source officielle)
Note : la référence fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique a été établie à partir des mentions figurant dans le texte intégral.
Faits et procédure
Les époux Diez et Villalba, propriétaires de terrains et d'immeubles situés dans la paroisse d'Ordino, ont saisi le Tribunal de Batlles d'un recours contre le Pla d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP) d'Ordino. Ce plan, approuvé définitivement par le Conseil de la Comú d'Ordino le 12 octobre 2006 et publié au BOPA le 6 décembre suivant, est attaqué ainsi que la résolution de la Commission technique d'urbanisme du 12 mars 2007, qui avait rejeté le recours d'alzada formé contre le plan.
Par jugement n° 2007-109 du 25 octobre 2007, la Section administrative du Tribunal de Batlles a rejeté la demande. Les demandeurs ont interjeté appel. Ils invoquaient la répartition erronée de la charge de la preuve concernant les services dont doivent disposer les terrains pour être classés en sol urbain consolidé, la violation des dispositions légales relatives à cette classification, l'ambiguïté alléguée de la réglementation des usages hôteliers et l'indétermination de la loi relative à l'équivalent économique de certaines cessions obligatoires.
La Comú d'Ordino et le Gouvernement ont conclu au rejet de l'appel. Une audience orale s'est tenue le 29 février 2008.
Question de droit
La juridiction devait trancher quatre questions :
La compétence de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia pour connaître du recours (question préalable, traitée au premier fondement, par référence à l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia).
La charge et l'intensité de la preuve, à la charge du propriétaire, de l'existence des services urbanistiques de base justifiant le reclassement d'un terrain de sol urbanisable en sol urbain consolidé, au regard de l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU) et de l'article 7 du Reglament urbanístic (RU).
La recevabilité et la justiciabilité des prétentions relatives à la réglementation de l'usage hôtelier (articles 52 et 130 des normes urbanistiques) et à la fixation du pourcentage minimal de cession obligatoire de l'article 33.1 LGOTU.
La portée juridique de la lettre de la Comú répondant aux observations formulées lors de l'enquête publique.
Solution et dispositif
La Sala Administrativa rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Elle motive sa décision principalement par la carence probatoire des appelants sur la question du classement. Elle juge en outre que les autres prétentions ne mettent pas en cause la légalité du POUP et relèvent de l'opportunité, insusceptible de contrôle juridictionnel dans ce cadre. Elle relève enfin que la lettre de la Comú est un acte informatif non susceptible de recours.
Le dispositif est ainsi rédigé (traduction fidèle du catalan) :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Rejeter le recours d'appel formé par le représentant processuel de M.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (37/08) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket37/08
Judgment Date5 May 2008
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol : AD-0047-1/07
S E N T È N C I A NÚM. 37-2008
PARTS:
Apel·lant: Diez i Villalba
Representant: Girona
Advocat: Alvarado
Apel·lada: HBLE COMÚ D'ORDINO
Representant: Campillo
Advocat: Briones
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: Calderón
Advocat: Morillo
A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de maig de 2008
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0047-1/07.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 37/08 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2007-109, de 25 d'octubre de 2007, va desestimar la demanda promoguda pel senyor Diez i la senyora Villalba contra el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial d'Ordino, aprovat definitivament per acord del Consell del Comú d'Ordino de 12 d'octubre de 2006 i publicat al BOPA de 6 de desembre següent i contra la resolució de la Comissió Tècnica d'urbanisme de 12 de març de 2007 que desestimava el recurs d'alçada interposat contra la anterior.
2.- Els agents formulen un recurs d'apel·lació contra la sentència denunciant la incorrecció de la sentència a l'hora de distribuir la càrrega de la prova sobre els serveis dels que han de disposar els terrenys per valorar si procedeix o n la classificació d'urbans consolidats; la vulneració dels preceptes legals que preveuen les condicions per tal que un terreny hagi de ser classificat com sòl urbà consolidat afirmant que tenen aquesta condició els que relacionen en la demanda; que la normativa urbanística aprovada, pel que fa al règim dels usos hotelers, és prou ambigua com per facilitar l'exercici arbitrari de les potestats públiques; i reitera la indefinició prevista en la Llei de l'equivalent econòmic de determinades cessions obligatòries
3.- El Comú d'Ordino s'oposa a l'apel·lació assenyalant la improcedència de classificar com sòl urbà els terrenys dels apel·lants i reitera els arguments exposats, en les demés qüestions plantejades, durant la primera instància jurisdiccional.
4.- La representació processal del Govern també respon a l'escrit d'apel·lació reiterant que els terrenys dels que es demana la classificació de sòl urbà consolidat no gaudeixen dels serveis necessaris per ser sòl urbà i que els cessions legalment previstes en la Llei no contenen cap il·legalitat.
5.- El dia 29 de febrer de 2008 ha tingut lloc la vista oral, en la que les parts han efectuat les manifestacions més adients als seus interessos respectius, i han quedat les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- De les diverses qüestions que se susciten en aquest litigi la principal és la classificació dels terrenys dels agents, coneguts com la Costa del Prat de la Farga, que el POUP considera sòl urbanitzable integrat en la UA 20, de la Terra del Tarter, que te la mateixa consideració però integrat en la UA 21, i de la Terra Obaga del Llosé, també integrat en la UA 21; d'aquest terrenys, els apel·lants demanen la declaració, no reconeguda en la sentència, de sòl urbà consolidat, en considerar que disposen dels serveis bàsics que els fan acreedors a aquesta classificació i categoria.
Davant les consideracions de la sentència en el sentit de què els agents no han demostrat l'existència i adequació dels serveis bàsics, en l'apel·lació consideren que la resolució judicial vulnera garanties processals dels demandants al no admetre documents aportats en conclusions; no existeix la vulneració indicada per tal com la sentència va rebutjar els documents aportats per què per tenir eficàcia processal calia haver-los aportat amb la demanda o durant el període probatori compte tinguda la circumstància de que es tractava de documents preexistents, i així és efectivament, ja que es tractava de convenis subscrits l'any 2001.
D'altra banda es fan consideracions sobre el caràcter no recurrible de la carta tramesa pel Comú d'Ordino responent a les al·legacions realitzades en el tràmit d'informació pública, però sense significar quines conseqüències s'atribueixen a la consideració de la sentència de què constitueix un acte de tràmit, carta que, per altra banda, no s'impugna jurisdiccionalment. En qualsevol cas, aquesta Sala ja ha dit, en la sentència 34 de la mateixa data que la present, que la comunicació del Comú sobre la resposta a les al·legacions en el tràmit d'informació pública és un acte informatiu que no és susceptible d'impugnació.
Tercer.- Els recurrents mostren la seva disconformitat amb la afirmació de la sentència en el sentit de què no han demostrat la suficiència dels serveis de que disposen els seus terrenys per obtenir la classificació de sòl urbà, tal com exigeix l'article 25 de la Llei d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU) demostració que és a càrrec dels agents.
Per tractar aquest motiu d'apel·lació cal significar que la sentència puntualitza, a més, que la representació processal del agents es limita a afirmar ser propietària de diferents béns (terrenys i edificis) però sense aportar cap plànol de situació, per la qual cosa l'examen jurisdiccional del que demanen es fa inviable.
Quan un instrument de planejament, valorant els elements que estableixen els articles 25 de la LGOTU i 7 del Reglament urbanístic (RU) en tots els seus apartats, inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels que es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats, no que aquests es troben en terrenys adjacents. I tot això sens perjudici de que per formar la convicció judicial calgui exposar quin és el grau d'integració dels sòls en el teixit urbà, el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar.
En el cas, la prova aportada pels demandants (informe elaborat per l'arquitecte Gaya i ENTITY_15) no ha acreditat, com afirma la sentència, les circumstàncies requerides, ans al contrari, ha estat totalment desvirtuada per la aportada per la representació processal del Comú (informes a càrrec dels arquitectes Bermudez y Recio per una banda i Castillo per una altra) que conclouen que els terrenys no reuneixen les condicions idònies ni tant sòls les mínimes per a ser qualificats com sòl urbà consolidat i, als efectes del correcte desenvolupament del Pla d'Ordenament i urbanisme Parroquial d'Ordino han de ser qualificats necessàriament com sòl urbanitzable.
En conseqüència, cal desestimar el recurs d'apel·lació en aquest punt i confirmar la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Quart.- Tampoc pot prosperar la pretensió de que el POUP reguli de forma específica l'ús i l'edificació hotelera, amb la pretesa insuficiència o improcedència d'allò que preveuen els articles 52 (que defineix l'ús hoteler) i 130 (que estableix les normes especials que han de respectar els edificis destinats a hotels i centres turístics en quant a superfície màxima en planta) de les normes urbanístiques per tal com es tracta de determinacions discrecionals de les que no se'n diu que vulnerin la legalitat, que és el paràmetre sota el qual s'ha de plantejar una possible pretensió d'anul·lació davant la jurisdicció administrativa.
Cinquè.- L'apel·lació demana en el seu suplica, com ho va fer en la demanda, que el límit mínim del 5 % que preveu l'article 33.1 de la LGOTU com a percentatges de terrenys de cessió obligatòria respongui al valor establert en la llei d'expropiacions o un valor similar que en tot cas sigui determinat i concret i en particular pel que fa a determinats edificis dels agents, pretensió que no pot ser atesa per què no es diu quin precepte del POUP és el que es demana sigui anul·lat ni existeixen raons per qüestionar la correcció del precepte legal que preveu aquestes cessions obligatòries.
La resta de pretensions processals que conté el recurs d'apel·lació, que reprodueix literalment les de la demanda, i que consisteixen en que s'instrueixi al Comú d'Ordino per a que siguin incorporats al POUP en sol urbà consolidat edificis de volumetria específica d'ús hoteler sota la forma legal que s'estimi pertinent i que siguin les administracions públiques concernides les que hagin de fer-se càrrec de les obres de canalització dels dos rius (sic) no poden ni tan sòls considerar-se per què no qüestionen la legalitat de cap decisió que contingui l'acte recorregut, és a dir, el POUP i responen a consideracions d'oportunitat que només es poden fer valer en l'elaboració i tramitació del POUP per via de les al·legacions, però en els termes en què es plantegen, argumenten i demanen no poden ser objecte de l'anàlisi que es propi de la potestat jurisdiccional.
Sisè.- No hi ha mèrits per a una condemna al pagament de les despeses del procés.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit:
Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Diez i la senyora Villalba contra la sentència número 2007-109, de 25 d'octubre de 2007, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma.
No fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
