ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.d42ed7a5 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 43/08·2 June 2008·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 02 de juny del 2008 - ROJ: STSJAD 146/2008
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket43/08
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2008:146) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 02 de juny del 2008 - ROJ: STSJAD 146/2008).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 02 juin 2008 (n° 43/08) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 146/2008 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 2 juin 2008)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 2 juin 2008, n° 43-2008 (ROJ STSJAD 146/2008 ; ECLI:AD:TSJADAD:2008:146) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par un jugement du 24 juillet 2007, la Section administrative de la Batllia a partiellement fait droit à la demande formée par M. Arnau contre la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Ce jugement annule les résolutions de la CASS des 2 août et 27 septembre 2006 et reconnaît au demandeur le droit à une pension d'invalidité pour accident de travail d'un taux de 60 %.
La CASS interjette appel. Elle conteste deux points qui, selon l'arrêt, composent la prestation d'invalidité pour accident de travail :
le taux de l'élément objectif, qu'elle fixe à 35 % sur la base du rapport de son service médical, et qu'elle estime non imputables à l'accident de 1982 les pathologies nouvelles dont souffre l'assuré ;
l'élément professionnel, dont elle conteste l'octroi au motif que la perte de rémunération n'aurait pas été établie et que la situation de l'assuré n'aurait pas évolué depuis une demande antérieure.
M. Arnau conclut au rejet de l'appel en s'appuyant sur les rapports des médecins légistes, qui établiraient le lien causal entre les lésions et l'accident, ainsi que l'impossibilité de reprendre son activité habituelle. L'audience orale est remplacée par une procédure écrite de conclusions, les parties reprenant substantiellement leurs moyens (antécédents, 4t).
Le Tribunal est saisi en appel sur le fondement de la compétence de la Sala Administrativa, fondée sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia (fundament 1).
Question de droit
Le litige pose deux questions distinctes.
Première question : dans quelle mesure une pathologie préexistante, aggravée à l'occasion d'un accident du travail, peut-elle être prise en compte dans l'élément objectif de l'invalidité ? Le Tribunal doit déterminer si les ciatalgies bilatérales et les cervicalgies sont imputables à l'accident, alors que la CASS soutient qu'elles ne dérivent pas de l'accident de 1982.
Seconde question : à qui incombe la charge de la preuve de l'élément professionnel, c'est-à-dire de la perte concrète d'emoluments, et dans quelles conditions cette charge peut-elle être allégée ? Le Tribunal rappelle qu'il s'agit d'une prestation dont l'élément professionnel se mesure par la comparaison entre la rémunération perçue après la reprise du travail et celle perçue avant l'accident.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (43/08) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket43/08
Judgment Date2 June 2008
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: SS-0059-1/06 TSA: 36/07
S E N T È N C I A NÚM. 43-2008
PARTS:
Apel·lant: CASS
Representant: Sandoval
Advocat: Serra
Apel·lada: Arnau
Representant: Benítez
Advocat: Ferreras
A la vila d'Andorra la Vella, el 2 de juny de 2008
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0059-1/06.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 43/08 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
1r.- La sentència de 24 de juliol de 2007 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Arnau contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 2 d'agost i 27 de setembre de 2006, i va declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per accident de treball d'un 60%.
2n.- Disconforme amb aquesta resolució, la Caixa Andorrana de Seguretat Social va impugnar-la en apel·lació. En el recurs es discuteixen els dos aspectes que configuren la prestació d'invalidesa per accident de treball, ja que l'apel·lant discrepa tant de la quantificació de l'element objectiu, com de la inclusió de l'element professional.
Pel que fa al primer punt, la C.A.S.S. considera que ha de ser fixat en un 35%, d'acord amb l'informe de la seva assessoria mèdica, i que les noves patologies que presenta l'interessat no deriven de l'accident de treball que va patir en el seu dia. Quant a la segona qüestió, la recurrent sosté que no s'ha acreditat la minva de retribucions que pretén compensar l'element professional i que, en definitiva, no s'ha modificat la situació que ja havia estat fixada en ocasió d'una sol·licitud anterior de l'agent.
3r.- La representació del Sr. S.L. va impugnar aquest recurs adduint que la sentència es fonamenta correctament en l'informe que han emès els metges forenses. En concret, considera que les lesions que presenta porten causa de l'accident de treball que va patir i, quant a l'element professional, consta acreditat que no ha pogut reprendre la seva activitat habitual.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Pel que fa a la determinació de l'element objectiu de la invalidesa per accident de treball, no es planteja cap discrepància entre les parts sobre la valoració de les dorso-lumbàlgies, amb hipercifosi a nivell D5-D6, ja que tant l'informe de l'assessoria mèdica de la C.A.S.S. com el dictamen del Servei de Medicina Forense coincideixen en quantificar-les en un 35 per cent.
Les diferències entre les parts es plantegen sobre la valoració de la ciatàlgia bilateral i de la cervicàlgia que també presenta l'interessat. Mentre que la C.A.S.S. considera que no porten causa de l'accident de treball que va patir l'any 1982, l'agent sosté que són valorables, ja que, al menys, es van veure agreujades com a conseqüència de l'accident.
L'informe pericial exposa com, encara que la ciatàlgia bilateral deriva d'una lesió de naixement preexistent, a nivell L5-S1, aquesta es va veure agreujada de forma directa per la caiguda que va patir l'interessat sobre la regió sacrococcígia en la data de l'accident laboral de referència.
Pel que fa a la cervicàlgia, l'informe del Servei de Medicina Forense posa de relleu igualment que el traumatisme derivat de l'accident laboral ha pogut accelerar la simptomatologia, ja que les caigudes sobre còccix afecten directament, degut a un efecte acordió, la zona lumbo-sacra, i indirectament la regió dorsal, així com també la zona cervical, encara que amb menys intensitat.
L'informe pericial posa de relleu, doncs, que tant la ciatàlgia com la cervicàlgia que pateix l'agent porten causa de l'accident de treball que va patir l'agent.
En conseqüència, es procedent confirmar en aquest punt la sentència apel·lada, que es fonamenta sens dubte en la prevalença dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.
Tercer.- Segons han declarat les sentències d'aquesta Sala nºs. 96- 35, de 6 de setembre de 1996, 96-46, de 20 de novembre del mateix any,
97-09, de 28 de febrer de 1997, i 97-31, de 14 de juliol de 1997, entre d'altres, "l'element professional es valora en funció de la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assegurat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el que percebia abans de produir-se l'accident i la valoració d'aquests elements requereix una activitat probatòria mínima".
De la mateixa manera, les sentències 96-46, de 20 de novembre de 1996, i 97-09, ja esmentada, declaren que "l'aportació a l'expedient administratiu o a les actuacions judicials dels elements de fet en que se sustenta l'element professional correspon, en principi, a l'assegurat", ja que és aquest qui realment pot acreditar aquesta circumstància. Igualment, la sentència 98-38, de 21 de setembre de 1998, afegeix que l'interessat "segons un principi clàssic de contenciós administratiu, ha d'aportar els elements precisos que li permetin justificar la seva pròpia avaluació en la pèrdua d'emoluments".
Tanmateix, aquesta regla general té una excepció, que igualment ha recollit la jurisprudència d'aquesta Sala (entre d'altres, sentència nº 2000- 37, de 18 de setembre de 2000), que es dóna quan els propis informes mèdics permeten apreciar que la patologia que pateix l'interessat li ha impedit reprendre la seva activitat laboral. És important assenyalar que, a diferència del que succeeix en la invalidesa-malaltia, en que l'atribució del grup II requereix trobar-se incapacitat per a qualsevol tipus d'activitat, l'element professional de la invalidesa-accident de treball deriva de la pèrdua concreta d'emoluments que experimenta l'interessat com a conseqüència de l'accident que ha patit.
En el present supòsit, els perits mèdics conclouen que la patologia que sofreix l'interessat li provoca una incapacitat pràcticament total per a desenvolupar la seva anterior activitat laboral en el ram de l'electricitat, o qualsevol altre activitat professional regular. En segon lloc, consta també acreditat que l'agent no ha tornar pràcticament a realitzar cap treball des de la data, ja llunyana, en què va patir l'accident de treball. Tot això, unit a l'agreujament de la seva situació física abans referida, obliga a concloure que l'agent ha experimentat una pèrdua completa de retribucions que justifica l'atorgament de l'element professional en un 20% de la tarifa objectiva, d'acord amb l'article 6 del Reglament d'aplicació nº 18, el que suposa un total del 60% d'I.P.P. [50% + (20% de 50%)], i en aquest sentit s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la C.A.S.S., sense fer un especial pronunciament sobre les costes processals.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 24 de juliol de 2007 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
