STSJAD ANDORRA, a 18 de setembre del 2008 - ROJ: STSJAD 182/2008

4. Verificatie Authentieke Bron

Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.

III.- Els anteriors processos van donar lloc respectivament als Rotlles núms. 244/07 i 251/07. Les sentències de primera instància es troben recorregudes i pendents de resolució davant d'aquesta Sala civil del Tribunal Superior de Justícia.

Aquesta Sala va dictar Aute, de data 24-4-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX PROCEDIR a l'acumulació dels processos núm. 0068-2/2002 i 0104-1/2002, que es troben en tràmit de recurs davant d'aquesta Sala, amb els números 244/07 i 251/07 respectivament, i determinar que ambdós seran resolts per la mateixa resolució d'aquesta Sala. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada".

IV.- La representació processal del Sr. Briones ha interposat recurs contra les sentències de dates 28-7- 2007 i 3-7-2007 i així resulta dels seus escrits de conclusions, de dates 29-10-2007. També consta a les actuacions com la part recorreguda va formular escrit de contesta a les conclusions i, en dates 18-12-2007, va sol·licitar la desestimació dels recursos i la confirmació de les resolucions dictades a la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'anàlisi i la resolució dels recursos interposats contra les sentències d'instància, avui acumulats els esmentats processos, exigeix, en ares de la claredat expositiva i de la congruència (arts. 10 i 86 C.A.), analitzar separadament els diferents greuges o motius.

Els fets que originen ambdós processos radiquen en la compravenda de 28-5-1973, on el Sr. Oller ven a la Sra. Catalá una finca, situada a la Massana pel preu d'1 milió de pessetes i coneguda com a XXXX. En relació a l'esmentada compravenda la part recurrent va articular una sèrie de pretensions consistents en la nul·litat de la venda per encobrir una donació que vulnera els capítols matrimonials de 16-1- 1948 del Sr. Oller i la seva esposa i en la rescissió per lesió de la venda. Així mateix, en l'altre procés, la Sra. Catalá va exercitar una acció tendent a recuperar la possessió de l'immoble objecte de la compravenda de 1973 i amb més una acció rescabalatòria dels danys i perjudicis produïts.

II.- Consegüentment, s'escau examinar, en primer terme, la validesa i eficàcia de la compravenda de 1973, per tal de determinar si es conclou per la seva validesa i la seva producció d'efectes, la virtualitat d'una acció tendent a la recuperació de la possessió i una acció adreçada al rescabalament dels danys i perjudicis.

De la valoració del conjunt probatori s'extreu que en data 28-5-1973 es va procedir a l'atorgament d'una escriptura pública de compravenda i consta a les actuacions (foli 69) que es va procedir al pagament d'un milió de pessetes i que el Sr. Oller va signar un rebut en relació a aquest pagament. També consta que la compravenda es va perfeccionar entre persones lligades per vincles familiars i que el venedor va continuar romanent a l'objecte de la compravenda fins a la seva defunció.

També és coneguda la jurisprudència d'aquesta Sala, en virtut de la qual la simulació consisteix en la divergència entre la voluntat interna de les parts i la declarada i en la dificultat d'acreditar la mateixa, la que, en la majoria d'ocasions, haurà d'obtenir-se a través de proves indiciàries o amb l'ús de les presumpcions judicials.

III.- Si es tenen en compte les dades fàctiques abans referides i la doctrina jurisprudencial resta clar que la voluntat de les parts fou la d'aparentar l'existència d'una compravenda, però dels fets acreditats s'extreu l'existència dels lligams familiars entre la part venedora i compradora, així com el fet que mai es va lliurar la possessió de l'immoble i que el venedor va continuar amb l'ocupació de la finca. Però el fet que s'abonés efectivament un milió de pessetes en concepte de preu, com resulta no solament del fet que es confessi rebut sinó també del document privat acredita el seu pagament, abonen la perfecció d'un contracte onerós entre les parts. I atès que constitueix també tasca dels òrgans judicials la qualificació i interpretació dels contractes, s'ha de concloure que el fet que el venedor mantingués la possessió de l'immoble per a satisfer a les seves necessitats, s'emmarca i permet qualificar el contracte com a vitalici, de forma que no vulnera la prohibició de donació continguda en els capítols matrimonials.

IV.- El segon motiu o greuge que s'articula té a veure amb la improcedència de l'acció rescissòria, segons l'òrgan judicials d'instància. Manifesta el recurrent que no està d'acord amb la valoració de la prova pericial realitzada pel jutjador. Afegeix que no es pot prendre en consideració a l'hora de determinar el desequilibri de les prestacions el fet que el Sr. Oller hagi viscut a la finca des de 1973 fins a la seva mort, l'any 2001.

Aquest motiu tampoc pot reeixir. Si es parteix de la qualificació real del contracte i es supera l'aparença formal de la compravenda, s'ha de concloure que les parts van perfeccionar un contracte de vitalici. I, per consegüent, des d'aquesta òptica, es tracta d'un contracte onerós però aleatori i, per tant, les prestacions de ambdues de les parts, o d'una d'elles, depenen de l'atzar o de l'aleas. En el cas que ens ocupa, la rescissió per lesió ultradimidium esdevé inviable perquè el preu que s'abona, 1 milió de pessetes, es fixa de forma definitiva en funció de la vida i necessitats de l'alimentista, de manera que el remei rescissori no opera atès que aquest es configura com un mecanisme d'equilibri de les prestacions en la causa onerosa, però s'exclou aquells casos en els que la causa està mixtificada (negotium mixtum cum donatione) o en aquells negocis en els que el caire litigiós dels mateixos o la decisiva rellevància de l'aleas en la fixació de les prestacions impedeix configurar les prestacions com a desequilibrades en el moment de gènesi estructural del contracte o negoci.

Des d'aquesta línia d'idees, s'ha de refusar l'argumentació de la recurrent sobre la valoració de la pericial d'instància, atès que no es tracta de la determinació del preu just en una compravenda sinó en un negoci aleatori de vitalici, a la vegada que la possessió reservada al venedor s'explica per la pròpia configuració causal del contracte i sí que s'ha de valorar en el moment de la perfecció per a determinar, d'acord amb el criteri d'aquesta Sala, que ens trobem front a un contracte no rescindible per lesió, en funció del preu determinat i l'aleas que implica la durada de la vida de la persona i les seves necessitats.

V.- L'altre recurs que instrumenta també la part recurrent s fonamenta en els motius que, a continuació, s'exposen. En primer terme, entén el recurrent que l'acció reivindicatòria esdevé improcedent perquè no concorren els pressupòsits pel triomf de la referida acció.

Pel que fa a la titularitat dominical, es justifica la seva carència en el fet que es tracta d'una compravenda atorgada en frau de l'heretament o en virtut de la rescissió per lesió, però com que aquests extrems ja han estat refusats en virtut de la desestimació de l'anterior recurs, procedeix entendre que sí s'ha acreditat la concurrència d'aquest pressupòsit.

Respecte de la possessió injusta del bé alienat, també es reuneix el mateix, atès que produïda la defunció del Sr. Oller i extingit el títol que habilitava la possessió del mateix, la continuació en el fet possessori per part de les seves hereves s'ha d'entendre com una possessió sense títol i que permet a la propietat exigir la devolució de la possessió del bé del qual ha acreditat el seu domini. Per tant, també des d'aquest ordre d'idees s'ha d'entendre que la possessió de la part defenent s'ha de qualificar d'injusta i reunir-se també aquesta exigència.

Per últim, considera el recurrent que tampoc concórrer l'exigència de la identificació del bé reivindicat. Així, manifesta el recurrent que existeix una diferència de 145 metres quadrats en la superfície de les finques. Però si s'analitza l'objecte de l'acció reivindicatòria esgrimida es pot extreure que el que es reivindica és el bé immoble objecte de l'escriptura de compravenda, de data 28-5-1973, i que, per tant, el bé que es reivindica es troba perfectament identificat, així com els seus llindars, amb independència que existeixi una diferència de 145 metres quant a la superfície. Per tant, tampoc pot prosperar aquest motiu d'impugnació.

VI.- En darrer terme, impugna la indemnització de danys i perjudicis fixada per l'òrgan judicial. Afirma la recurrent que no existeix possessió de mala fe, que no s'ha produït una hipòtesi d'enriquiment injust i que no hi ha dany que fonamenti el lucrum cessans que es sol·licita.

Si s'analitza el supòsit que ens ocupa, s'ha de concloure, conforma ja ha raonat amb anterioritat aquesta Sala i també ho fa així, el jutjador d'instància, que la possessió de les hereves ab intestat del Sr. Oller esdevenia una possessió sense títol, atès que mantenien la possessió d'un immoble sense cap títol que habilités la mateixa, front a la concurrència de títols en la part agent. Si a aquests extrems, s'afegeix que consta provat a les actuacions les diferents reclamacions que es van adreçar per a obtenir la restitució de la possessió i que la possessió de mala fe és aquella on el posseïdor coneix els defectes o vicis del seu títol possessori o l'absència del mateix, s'ha de concloure per la qualificació de la possessió de les hereves com una possessió de mala fe.

D'acord amb aquestes consideracions, i com que es tracta de liquidar un estat possessori, la indemnització ve determinada per les normes que regulen aquesta liquidació i que diferencien el règim dels fruits i de les despeses necessàries, útils i de luxe. Quant als fruits el Digest 6,2,62.1 determina que el posseïdor de mala fe haurà de restituir els fruits que hagi pogut produir el bé, així com tots aquells que hauria pogut produir. Des d'aquesta òptica d'idees, són les normes de liquidació dels estats possessoris les que han de regular en aquest supòsit la fixació de la indemnització de danys i perjudicis, de manera que s'efectua per la mateixa una aplicació concreta d'una sanció envers el posseïdor de mala fe, sense que, a diferència del que sustenta el jutge a quo, s'escaigui el recurs a la doctrina de l'enriquiment injust. Per últim, s'ha de refusar també les al·legacions relatives a la pràctica de la prova pericial, atès que es va practicar en la causa 244/07. En canvi, s'ha de posar de manifest que aquella es va unir a la present causa i que no consta a les actuacions cap limitació del dret a la defensa de la part recurrent per a intervenir en la pràctica de l'esmentada prova, i més si es té en compte que ambdues causes, ara acumulades, es van substanciar entre les mateixes parts litigants.

VII.- La desestimació d'ambdós recursos no s'ha de traduir en la imposició de les costes processals, tota vegada que es confirma la resolució d'instància per motius i argumentació diferent a la continguda en la mateixa (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos interposats per la representació processal del Sr. Briones contra les sentències, de dates 28-06-2007 i 3-07-2007, dictades per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar les seves parts decisòries. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE