ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.9ec17722 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 56/08·21 July 2008·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 21 de juliol del 2008 - ROJ: STSJAD 260/2008
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket56/08
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2008:260) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 21 de juliol del 2008 - ROJ: STSJAD 260/2008).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 21 juillet 2008 (n° 56/08) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 260/2008 - Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 21 juillet 2008
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 260/2008, Sentència núm. 56-2008 du 21 juillet 2008 (Lire sur source officielle)
✦ ⁂ ✦
I. Le contexte factuel et procédural
A. Les faits à l'origine du litige
Le présent litige s'inscrit dans le cadre de l'exécution des opérations d'aménagement urbain conduites par la paroisse d'Andorra la Vella. Par une décision en date du 20 décembre 2005, le Comú (l'organe délibérant et exécutif paroissial) d'Andorra la Vella a conclu le marché public principal afférent à la « construction du Centre de congrès et d'expositions d'Andorra la Vella, Phase II, rénovation de la Place du Peuple » (Plaça del Poble).
Postérieurement à l'attribution de ce marché initial, des travaux supplémentaires se sont avérés nécessaires pour parachever l'ouvrage, en particulier des prestations d'étanchéité de la place. Dès lors, par une délibération du Conseil de Comú réuni en séance extraordinaire le 27 février 2007, la collectivité paroissiale a décidé d'attribuer directement, sans mise en concurrence préalable, les travaux d'étanchéité à l'entreprise Barberá (désignée également dans certaines pièces sous la dénomination sociale TREBI S.A.), titulaire du marché d'origine. Cette décision de passation directe (adjudicació directa) a été fondée sur le caractère complémentaire de ces nouveaux travaux par rapport au marché principal, en application du régime dérogatoire prévu par la législation andorrane sur la commande publique.
Toutefois, une modification substantielle de l'ordonnancement juridique fiscal s'est intercalée entre la passation du marché initial et celle du marché complémentaire. En effet, au moment de l'attribution du marché principal en décembre 2005, la Principauté d'Andorra ne disposait pas encore d'un impôt général sur les prestations de services applicable à ces opérations. Ce n'est qu'à compter du 1er janvier 2006 qu'est entrée en vigueur la loi 17/2004, du 3 novembre 2004, portant création de l'impôt indirect sur la prestation de services entrepreneuriaux et professionnels (impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals, couramment abrégé « ISI »). Par conséquent, lors de l'attribution directe des travaux complémentaires le 27 février 2007, l'ISI était pleinement applicable aux prestations de construction, soulevant immédiatement la difficulté du calcul des seuils légaux d'adjudication directe.
B. Le parcours procédural et les prétentions des parties
La décision du Conseil de Comú du 27 février 2007 a été publiée officiellement le 7 mars 2007. Trois conseillers du Comú, membres de l'assemblée paroissiale ayant voté contre l'adoption de cette délibération, ont formé, le 20 mars 2007, un recours hiérarchique (recurs d'alçada) devant le Gouvernement d'Andorre (M.I. Govern). À l'appui de leur démarche, ils soutenaient que l'attribution directe violait les règles de la commande publique au motif que le montant des travaux complémentaires excédait le plafond légal de 20 % du prix du marché initial, dès lors que l'on intégrait dans l'assiette du marché complémentaire l'impôt indirect (ISI) nouvellement applicable.
Par une résolution rendue le 13 juin 2007, le Gouvernement a fait droit au recours des trois élus minoritaires. L'autorité gouvernementale a estimé que le prix de l'adjudication directe dépassait effectivement le plafond impératif de 20 % du montant du marché principal et a déclaré que l'acte administratif pris par le Comú n'était pas conforme au droit ni aux fins légitimant l'action administrative.
Contestant cette annulation gouvernementale, le Comú d'Andorra la Vella a saisi la juridiction administrative de première instance, la Section administrative du Tribunal de Batlles. Dans sa requête, le Comú soulevait plusieurs moyens d'ordre procédural :
Le défaut de qualité et de légitimité active (legitimació) des trois conseillers communaux pour attaquer une décision prise par leur propre corporation ;
L'irrecevabilité du recours administratif pour cause de forclusion, celui-ci ayant été déposé plus de treize jours ouvrables après la date d'adoption de la délibération litigieuse ;
La nullité de la décision du Gouvernement pour avoir été rendue au-delà du délai légal de deux mois prescrit pour statuer sur le recours d'alçada.
Sur le fond, le Comú soutenait que le montant de l'ISI n'avait pas à être pris en compte pour calculer le seuil de 20 %, garantissant ainsi la parfaite légalité du recours à la procédure négociée directe.
Par le jugement n° 2007-148 du 5 décembre 2007, le Tribunal de Batlles a rejeté l'ensemble des exceptions procédurales soulevées par le Comú, mais a fait droit à sa demande sur le fond. La juridiction de première instance a révoqué la décision du Gouvernement au motif que la comparaison entre le prix du marché principal et celui du marché complémentaire devait s'effectuer sur un pied d'égalité, c'est-à-dire « hors taxe », en excluant le montant de l'impôt indirect. Le Tribunal a conforté son analyse par une référence interprétative à la directive communautaire 2004/18/CE du 31 mars 2004, qui retient des valeurs nettes de taxes pour l'évaluation des seuils des marchés publics. En conséquence, la délibération communale du 27 février 2007 a été déclarée pleinement valide.
Deux recours d'appel principaux ont été interjetés contre cette décision devant la Chambre administrative du Tribunal Supérieur de Justice (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra - TSJAD) :
Le Comú d'Andorra la Vella a interjeté appel afin d'obtenir, outre la confirmation du jugement sur le fond, l'infirmation du rejet de ses exceptions procédurales de première instance, ainsi que la condamnation des conseillers requérants aux dépens des deux instances.
Les trois conseillers minoritaires du Comú ont également interjeté appel, arguant qu'au jour de l'attribution du marché complémentaire, l'ISI était en vigueur et devait obligatoirement s'incorporer au prix final à la charge de la collectivité, ce qui impliquait le franchissement du plafond des 20 % et l'illégalité consécutive de l'attribution directe.
Dans leurs écritures respectives, le Gouvernement s'est opposé aux moyens de procédure du Comú, a réclamé le rejet des prétentions de ce dernier quant aux dépens et s'est rallié aux conclusions au fond des conseillers appelants. L'entreprise attributaire (Barberá) a conclu au rejet des recours d'appel et sollicité la condamnation des appelants aux frais irrépétibles engagés pour sa défense.
L'audience de plaidoiries s'est tenue le 5 mai 2008 (mentionnée par erreur de plume comme 5 mai 2005 dans l'exposé des faits de la décision).
✦ ⁂ ✦
II. La question de droit et la solution de la juridiction
A. Le problème juridique posé
L'affaire soumise au Tribunal Supérieur de Justice soulevait plusieurs questions de droit public, touchant à la fois au contentieux administratif et au droit matériel de la commande publique :
Sur la recevabilité de l'appel formé par la partie ayant obtenu gain de cause au fond : Une collectivité publique ayant vu son acte administratif intégralement validé sur le fond en première instance dispose-t-elle de l'intérêt et de la légitimité pour interjeter appel au seul motif que le premier juge a rejeté ses exceptions d'irrecevabilité procédurale ?
Sur l'intérêt à agir des membres d'une assemblée délibérante locale : Des conseillers municipaux minoritaires disposent-ils de la légitimité active (legitimació activa) pour contester, par la voie du recours administratif puis juridictionnel, une délibération adoptée par l'organe collégial auquel ils appartiennent ?
Sur le point de départ du délai de recours administratif : Le délai de recours hiérarchique doit-il être décompté à partir de la date d'adoption de l'acte dont les conseillers ont eu une connaissance immédiate en séance, ou à compter de sa publication officielle ?
Sur les effets de l'expiration du délai de décision implicite d'une autorité administrative : La circonstance que le Gouvernement ait statué de manière expresse sur un recours d'alçada après l'expiration du délai légal de deux mois (faisant naître un rejet implicite) entache-t-elle sa décision de nullité ?
Sur le calcul du seuil d'attribution directe des marchés complémentaires : Au regard de l'article 22.1.f) de la loi sur les marchés publics du 9 novembre 2000, le plafond de 20 % autorisant l'attribution directe d'un marché complémentaire doit-il être calculé toutes taxes comprises (TTC) ou hors taxes (valeur nette), dans l'hypothèse où une taxe indirecte nouvelle (l'ISI) est entrée en vigueur entre le marché d'origine et le marché complémentaire ?
B. Le raisonnement et la motivation de la cour
Le Tribunal Supérieur de Justice examine successivement ces problématiques avec une rigueur méthodologique remarquable :
1. La recevabilité des prétentions du Comú appelant (Fondement deuxième)
La juridiction d'appel rappelle les exigences de l'article 57 de la loi sur la juridiction administrative (Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal - LJAF), selon lequel l'appel n'est ouvert qu'à la partie qui s'estime « lésée par le jugement ». Dès lors qu'une partie a obtenu entière satisfaction sur le dispositif au fond (annulation de l'acte de tutelle gouvernemental et validation de son adjudication), elle ne subit aucun grief matériel lui ouvrant un droit d'appel autonome. Si le Comú avait été le seul à exercer un pourvoi, son appel aurait été déclaré irrecevable.
Néanmoins, se fondant sur sa jurisprudence constante (notamment l'arrêt 2001-17 du 9 mars 2001), la Chambre administrative tempère cette règle par le mécanisme de la reprise des défenses : les moyens procéduraux soulevés par le Comú ne peuvent être examinés en appel qu'en tant que moyens de défense et d'opposition au recours principal formé par les conseillers municip
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (56/08) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket56/08
Judgment Date21 July 2008
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0140-2/07 TSA: 05/08
S E N T È N C I A NÚM. 56-2008
PARTS:
Apel·lant-ada: HLBE. COMÚ D'ANDORRA
Representant: Barberá
Advocat: Águila
Apel·lant-ada: Sarabia
Representant: Vendrell
Advocat: Martin
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: Sanz
Advocat : Morillo
Adherent: Barberá
Representant: Marti
Advocat : Castrillo
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 56/08 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de juliol de 2008
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0140-2/07
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- Per acord del Consell de Comú extraordinari de 27 de febrer de 2007, el Comú d'Andorra la Vella va adjudicar a l'empresa Barberá les obres d'impermeabilització de la XXXX, adjudicació directa per raó de la seva complementarietat a la del contracte principal (construcció del Centre de congressos i exposicions d'Andorra la Vella, Fase II, reforma de la Plaça del Poble) que havia tingut lloc el 20 de desembre de 2005.
Interposat un recurs d'alçada contra la decisió esmentada per tres consellers del Comú que havien votat en contra de la mateixa, el Govern- l'estima mitjançant una resolució de 13 de juny de 2007 considerant que l'import de l'adjudicació excedia del 20 % del import del contracte principal i declara que l'acte recorregut no s'ajusta al Dret ni als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- El Comú d'Andorra la Vella va interposar una demanda contra l'acte del Govern al·legant: falta de legitimació dels tres consellers del Comú per recórrer en alçada l'acord del propi Comú; inadmissibilitat del recurs d'alçada per raó de la seva extemporaneïtat ja que va ser presentat transcorreguts tretze dies hàbils des de la data d'adopció; nul·litat de la resolució resolutòria de l'alçada per haver-se acordat transcorreguts més de dos meses des de la interposició del recurs. En relació al fons de l'assumpte, el Comú considera que en el preu de l'adjudicació no s'havia de tenir en compte l'impost de serveis indirectes.
3.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència 2007-148, de 5 de desembre de 2007, desestima les pretensions del Comú d'ordre processal i estima la demanda en quan al fons; en conseqüència (i) revoca la decisió del Govern en considerar que s'han de comparar els preus del contracte principal i de l'adjudicació recorreguda en termes d'igualtat i per tant sense incorporar la quantia de l'impost al preu i tenint a més en compte que la Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell de 31 de març de 2004 es refereix a valors nets i (ii) declara que la decisió del Consell de Comú d'Andorra la Vella és ajustada al Dret.
4.- Contra la sentència ha interposat un recurs d'apel·lació el Comú d'Andorra la Vella demanant que confirmant el fallo en quant al fons s'estimi també la demanda per les qüestions processals adduïdes en la primera instància; també demana que siguin condemnats els recurrents en via administrativa al pagament de les despeses del procés en ambdues instàncies.
5.- La representació dels tres consellers de Comú també interposa un recurs d'apel·lació en considerar que quan es va produir l'adjudicació del contracte a Barberá l'impost de serveis indirecte ja era vigent i s'havia d'incorporar al preu, demanant, a més, que es desestimin les pretensions del Comú apel·lant.
6.- Dels escrius respectius se n'ha donat trasllat al Govern, que demana la desestimació de les pretensions d'ordre procedimental i processal formulades pel Comú apel·lant, la desestimació de la seva pretensió en allò relatiu al pagament de les despeses del procés i mostra la conformitat amb els raonaments dels apel·lants consellers de Comú pel que fa a la qüestió de fons.
7.- La representació del Barberá demana la desestimació del recursos d'apel·lació i la condemna al pagament de les despeses processals que li han estat generades.
8.- El dia 5 de maig de 2005 ha tingut lloc la celebració de la vista oral en la que les parts han manifestat allò més adient als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles han interposat recurs d'apel·lació tant els tres consellers de comú que van dissentir en via administrativa de l'acord adoptat pel Consell, i que han obtingut un fallo judicial desvaforable a les seves pretensions, com el propi Comú, malgrat haver obtingut un fallo que estima la pretensió de fons, desestimant, tanmateix, les objeccions d'ordre procedimental administratiu adduïdes en la demanda, que precisament fa valer en l'apel·lació.
La primera qüestió que caldrà resoldre, és, per tant, la mateixa legitimació del Comú d'Andorra la Vella per impugnar mitjançant un recurs d'apel·lació una sentència que li ha estat favorable, i més quan l'article 57 de la Llei de la jurisdicció administrativa indica que aquest recurs es podrà interposar per "qualsevulla part que es consideri perjudicada per la sentència".
Aquesta Sala, en la sentència 2001-17, de 9 de març de 2001, ha exposat que "la naturalesa del recurs d'apel·lació permet a les parts reproduir les al·legacions fetes en la primera instància, possibilitat que correspon, òbviament, a l'apel·lant, però també a l'apel·lat, ja que si no fos així mai podria obtenir una resposta jurisdiccional a allò que va al·legar, en no poder recórrer la sentència perquè li havia estat favorable". Per tant, tot i que el Comú no pot apel·lar la sentència favorable, i en conseqüència si només hagués apel·lat ell no li seria admissible el recurs, els arguments que exposa en el recurs d'apel·lació s'han d'analitzar en aquesta instància exclusivament en la mesura que una altra part en el litigi ha apel·lat la sentència i com si el Comú els hagués fet valer en el seu escrit d'oposició a l'apel·lació.
Tercer.- Per raons d'ordre processal analitzarem en primer lloc si els tres consellers de comú que van dissentir en via administrativa de l'acord del Comú i que han obtingut sentència desfavorable tenen legitimació tant per impugnar en via administrativa un acord del Comú del que formen part com per interposar aquest recurs d'apel·lació, en el que mostren la seva disconformitat amb la resposta jurisdiccional sobre el fons de la qüestió debatuda.
En diferents sentències interpretatives de l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa -per exemple la 98-56, de 17 de desembre de 1998, que en cita d'altres- aquesta Sala vincula la legitimació activa a aquelles persones que tenen un interès directe en l'anul·lació de l'acte impugnat, interès que existeix quan s'obté algun benefici o s'evita algun perjudici mitjançant la declaració d'invalidesa de l'acte impugnat; en el cas dels consellers d'una corporació local les decisions de l'òrgan del Comú del que formen part afecten la seva esfera d'actuació com a membres electes de la corporació i no se'ls pot negar el dret a palesar la seva discrepància per les vies dels recursos administratius i jurisdiccionals pertinents.
Quart.- El Comú d'Andorra la Vella demana que s'estimin altres objeccions a la legalitat de l'acord del Govern que estimava el recurs administratiu interposat pels tres consellers i en concret demana: (i) que s'anul·li la decisió del Govern per haver resolt un recurs interposat extemporàniament i (ii) que també s'anul·li per haver estat resolt el recurs més enllà del termini del que legalment disposava per fer-ho.
En relació a la primera qüestió, considera el Comú que com els consellers tenien coneixement de l'acord comunal el mateix dia que es va adoptar -el 27 de febrer de 2007- i van presentar el recurs -el 20 de març de 2007-transcorreguts els tretze dies de que disposaven per fer-ho havia caducat el termini i en conseqüència el Govern havia de declarar la no admissió del recurs sense resoldre'l.
La sentència recorreguda argumenta correctament la desestimació d'aquest motiu, ja què l'acte del Comú es va publicar el dia 7 de març de 2007 i el recurs es va presentar dintre del termini de tretze dies comptadors des de la publicació i no es pot sostraure la previsió que en relació als terminis per recórrer contenen els articles 124 i 131 del Codi de l'Administració als membres d'una corporació pel fet de conèixer el contingut de la decisió amb anterioritat a la publicació de la mateixa.
Pel que fa a la segona, la sentència recull la jurisprudència d'aquesta Sala (sentències 64-2004, de 17 de desembre de 2004 i 38-2007, de 9 de juliol de 2007) que interpretant l'article 40 b) del Codi de l'Administració declara que fins i tot transcorregut el termini de silenci negatiu de dos mesos que preveu l'article esmentat l'Administració pot prendre una decisió expressa que al seu torn pot confirmar o modificar el sentit de la decisió presa i obrir novament el termini de recurs.
Per tant, la circumstància de que l'acord del Govern es dictès després del termini de dos mesos comptadors des de la presentació del recurs d'alçada no la invalida sinó que produeix l'efecte d'obrir la via jurisdiccional.
Cinquè.- L'acord del Comú de 27 de febrer de 2007 que la sentència ha declarar ajustat al Dret adjudica directament els treballs d'impermeabilització de la XXXX a la mateixa empresa que havia estat adjudicatària del primer contracte perquè l'obra adjudicada és complementària a la obra principal i per què el seu import no excedia del 20 % del preu del contracte.
La qüestió a dil·lucidar és si el preu del contracte havia d'incloure l'import de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials o no, en la que les parts en litigi mantenen posicions contraposades: els consellers apel·lants -com el Govern en la resolució recorreguda en la primera instància- consideren que l'ha d'incloure per que quan es va adjudicar l'obra complementària -el 27 de febrer de 2007- havia entrat en vigor -l'1 de gener de 2006- la Llei 17/2004, de 3 de novembre, que regula l'impost esmentat i en la mesura que l'impost indirecte forma part dels costos que ha de suportar l'empresari el preu final l'inclou i en conseqüència s'havia d'haver tingut en compte pel Comú. En superar, import de la obra més ISI, el 20 % del contracte principal, no es podia acudir a la contractació directa i l'acte del Comú s'ha d'anul·lar.
Al contrari, el Comú i la sentència consideren que si en l'adjudicació del contracte principal no s'havia incorporat al preu del contracte l'import de l'ISI no s'ha d'incorporar tampoc a l'hora d'adjudicar el contracte d'obres complementàries i la circumstància que si no es va tenir en compte en la primera adjudicació era simplement perquè no havia entrat en vigor l'impost no autoritza a tenir-lo en compte en la segona ja que si així fos es trencaria la lògica de comparar els valors amb termes d'igualtat. A més, la sentència reforça la seva interpretació amb la Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell de 31 de març de 2004 que es refereix a valors nets, excloent expressament els impostos que graven el valor afegit que incorpora la prestació del servei.
L'article 22.1.f) de la Llei de la contractació pública diu que podrà ser decidida la contractació directa "En obres complementàries no previstes en el projecte però que resultin ineludibles com a conseqüència de circumstàncies imprevistes, sempre que el seu import no excedeixi del 20 per 100 del preu del contracte i sempre que la seva execució s'adjudiqui al contractista de l'obra principal".
Quan el precepte es refereix al "seu import" s'està referint a l'import de "les obres" complementàries, sense fer la més mínima referència als impostos que gravin la seva execució; en conseqüència, hagués entrat o no en vigor la Llei 17/2004 el paràmetre a tenir en compte era l'import de la obra, sense afegir-hi el del impost.
I això és així per estricta aplicació de l'article 22 de la Llei de la contractació pública, sense que davant la claredat del precepte sigui correcte afegir, al preu de l'obra, el de l'impost, malgrat que el seu import s'hagi d'incorporar als costos que ha de suportar l'empresari adjudicatari de la obra.
Tot i que des de la perspectiva de la tutela que han d'exercir les administracions públiques per assegurar la percepció dels recursos públics és comprensible la tesi que defensa el Govern i els consellers de comú apel·lants, aquesta posició no autoritza una interpretació que seria contrària (i) a la literalitat del precepte que hem transcrit i explicat, (ii) a la lògica contractual que demana donar el mateix tractament al contracte d'obres complementàries que al contracte principal i (iii) al principi de confiança legítima, que no permet tenir en compte noves condicions sense haver-les posat prèviament en coneixement dels qui les han de complir.
I finalment, convé recordar que aquesta interpretació no suposa la no subjecció de la prestació dels serveis de construcció que duu a terme TREBI S.A. a l'impost indirecte establert per la Llei 17/2004 ja que com consta en la certificació emesa pel Comú d'Andorra la Vella, aquest efectua el pagament amb ISI de totes les certificacions rebudes a partir de la entrada en vigor de la Llei, entre elles les que li presenta l'adjudicatària esmentada, compte tingut que les obres es van iniciar a partir del primer trimestre de 2006.
Per tot el que s'ha exposat es desestima el recurs d'apel·lació i es confirma la sentència recorreguda.
Sisè.- No hi ha mèrits per a efectuar un pronunciament especials sobre l'obligació de pagar les despeses del procés en cap de les dues instàncies.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal dels consellers del Comú d'Andorra la Vella Hbles. Srs. Sarabia, Sarabia i J.A.S. i el recurs interposat per la representació de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles el 5 de desembre de 2007 (sentència 2007-148) que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses del procés.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.