Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-225/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, actuant en substitució, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sra. Marie Conte, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 29 de novembre del 2007 la representació processal de la Sra. Corbacho va interposar demanda de modificació del conveni regulador de separació matrimonial de data 13 d'octubre del 1997 - concretament del seu l'apartat cinquè relatiu als aliments del fill comú- contra el Sr. Alcalá, argumentant que la situació econòmica tant de la seva mandant, com del defenent, com del fill comú s'havia modificat substancialment des del moment en el què es va signar el conveni de separació dels esposos, raó per la qual sol·licitava que es modifiqués la suma que el Sr. Alcalá estava obligat a pagar fixant-la en 800 euros mensuals, pensió que caldria revisar anualment en funció de l'IPC i que s'extingiria una vegada el nen arribés a la majoria d'edat i visqués independent econòmicament dels pares o treballés.

II.- La representació processal del Sr. Alcalá va contestar a la demanda en data 14 de febrer del 2008 oposant-se a la mateixa amb l'argument de que l'agent no havia acreditat la veracitat del canvi de circumstàncies que al·legava per sol·licitar un augment de la pensió que pagava el seu mandant en favor del fill comú, ja que ni que les despeses del menor eren superiors a les que tenia en el moment de pactar el conveni, ni la situació econòmica del seu mandant havia millorat, ni la de l'agent havia empitjorat. Per aquest motiu, sol·licitava la desestimació de la demanda i, subsidiàriament, que es modifiqués el conveni regulador signat en data 13 d'octubre del 1997 en el sentit d'atorgar la guarda i custòdia compartida del fill comú entre ambdós progenitors.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 19 de juny del 2008 va estimar parcialment la demanda de modificació del conveni regulador signat per les parts i homologat per la Sentència de divorci dels esposos, en el sentit d'establir una pensió d'aliments a favor del fill comú i a càrrec del seu progenitor de 450 euros mensuals, que s'hauria de revisar anyalment en funció de l'IPC i a satisfer mentre en Vélez fos menor d'edat o cursés estudis superiors, cessant l'obligació de pagar la pensió en el moment en que assolís la majoria d'edat o fos independent econòmicament, visqués amb independència dels pares o treballés, desestimant la pretensió del defenent en ordre a obtenir la guarda i custòdia compartida del menor, sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Alcalá i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació mantenint l'import de la pensió que paga actualment i, subsidiàriament, ordenant la guarda i custòdia compartida del fill comú.

V.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Corbacho i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació, estimant íntegrament la demanda formulada per la seva mandant i desestimant les peticions de l'adversa, condemnant-la a més al pagament de totes les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per tal de fixar la pensió que el progenitor que no té la guarda i custòdia d'un menor ha de pagar per tal d'atendre a les seves necessitats d'aliments s'ha d'atendre a tres paràmetres: les necessitats dels fills, les possibilitats econòmiques del progenitor que ha d'abonar la pensió i les d'aquell que en té la guarda i custòdia. En el supòsit que algun d'aquests paràmetres es modifiqui substancialment respecte al moment en que l'import a pagar en aquest concepte va quedar fixat per Sentència es possible demanar i obtenir una modificació de la suma acordada en concepte de pensió d'aliments a favor del fill.

El recurs formulat per la representació processal del Sr. Alcalá es fonamenta en el criteri de que la suma de 257 euros al mes que ell satisfà en l'actualitat com pensió d'aliments pel seu fill és suficient per atendre a les seves necessitats i, que, en tot cas, no s'ha produït circumstàncies que hagin modificat substancialment el plantejament que va portar a fixar una determinada pensió en el conveni de separació homologat judicialment.

II.- En contra dels arguments del recurrent, cal destacar que les quantitats precises per atendre les necessitats d'en Vélez s'han de considerar superiors a les requeria quan tenia tres anys, moment en el que es va signar el conveni regulador de les relacions paterno- filials que ara es vol modificar, perquè a l'edat de tretze tant les referides a la seva educació, que cal completar, com les que fan referència al lleure, que són més àmplies, tenen un cost més elevat, necessitats a les que s'ha d'atendre sempre evidentment que les possibilitats dels seus progenitors permetin que es dediquin quantitats superiors a les indispensables per la manutenció del menor per tal d'afavorir la seva formació i el seu desenvolupament físic i psicològic.

Pel que fa referència a la capacitat econòmica del Sr. Alcalá, s'ha de fer notar que, de l'extracte dels punts de vellesa declarats a la CASS des del mes de juliol del 2007 fins el mes de març del 2008, que es refereixen al període immediatament anterior i posterior a la presentació de la demanda, es dedueix que, tal com conclou l'Hble. Batlle, aquests van oscil·lar en torn a les 2.367 euros, encara que a aquesta suma se li ha de restar evidentment les aportacions a la CASS, quedant un salari net una mica inferior, com es posa de relleu als butlletins de salari dels folis 129 i 130. Pel que fa als ingressos extraordinaris que percep, és cert que el Sr. Alcalá es va ocupar com autor de les tasques de coordinació i direcció d'una exposició temporal al Museu del Tabac, però sense cobrar cap retribució per aquest fet sinó rebent certes quantitats destinades exclusivament a atendre a les despeses que li va ocasionar l'esdeveniment (foli 173) i que en la consulta del seu compte corrent s'aprecien abonaments que no responen a la nòmina que cobra, però en conjunt durant l'any 2008 va obtenir per aquest concepte la suma de 2.500 euros, quantitat que tampoc suposa uns ingressos extraordinaris. En tot cas, el que resulta evident és que no s'ha aportat a les actuacions cap prova dels ingressos que rebia l'any 1997 quan es va pactar el conveni regulador de la separació dels esposos, raó per la qual no es pot saber si la seva situació econòmica ha millorat respecte d'aquell moment. Per aquesta raó, els ingressos actuals del Sr. Alcalá s'hauran de tenir en compte exclusivament per apreciar si la seva capacitat econòmica li permet o no fer-se càrrec d'una pensió superior a la que paga actualment si els altres dos paràmetres als que hem fet esment han augmentat sensiblement.

Pel contrari, entenem que la situació econòmica de la Sra. Corbacho ha empitjorat clarament des del moment en el què es va pactar el conveni regulador entre els esposos, ja que, fossin els que fossin els seus ingressos en aquell moment, l'any 2003 se li va diagnosticar un síndrome de fatiga crònica que va donar lloc a que se li reconegués una pensió d'invalidesa malaltia de la CASS per un import de 544,77 euros nets mensuals en dotze mensualitats (foli 29). És cert que durant els mesos de maig a octubre del 2007 a més d'aquesta pensió va cobrar el subsidi per baixa laboral, i que, per tant, els seus ingressos oscil·laven entre 1.935,69 euros i 1.471,96 euros (foli 31) i també ho és que la pensió d'invalidesa del grup I permet a la seva beneficiària treballar. No obstant, la discapacitat del 30 per cent que se li reconeix el 31 de maig del 2007 es fonamenta en el criteri de que la citada senyora no pot portar a terme una activitat normal de manera rellevant i no transitòria, de tal manera que les possibilitats d'obtenir un treball remunerat al mateix nivell que aquell del que gaudia abans de patir la malaltia són molt reduïdes, de tal manera que, una vegada acabat el període de baixa del que gaudeix, els seus ingressos es veuran minvats respecte dels que percebia anteriorment malgrat pugui trobar una feina, ja que aquesta serà recompensada en el seu cas amb una retribució molt menor de la que percebia abans, que sumada a la quantitat que rebi com pensió difícilment arribarà a l'import que abans percebia.

Per totes aquestes consideracions procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Alcalá, entenent que la suma de 450 euros mensuals en la què la Sentència d'instància fixa la pensió d'aliments a favor del seu fill Vélez i a càrrec seu és adequada a les necessitats del menor i a les possibilitats econòmiques dels seus progenitors.

III.- Pel que fa a la seva petició de que es disposi la guarda i custòdia compartida d'en Vélez entre ambdós progenitors, tampoc aquesta petició es pot estimar, ja que, per un cantó no existeixen proves a les actuacions de que aquesta mesura sigui idònia pel menor en el cas present, però especialment perquè el fet que la Sra. Corbacho pateixi un síndrome de fatiga crònica no la impossibilita per tenir cura d'un nen de tretze anys, tenint en compte a més que el recurrent afirma que ell acompanya habitualment al seu fill en les seves estones de lleure.

IV.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Corbacho i, pels mateixos arguments exposats al desestimar el recurs del Sr. Alcalá, entenem que cal desestimar aquest recurs, ja que tenint en compte les necessitats del fill dels litigants i les possibilitats econòmiques dels seus progenitors considerem adequada la suma de 450 euros mensuals en els què es fixa la pensió a pagar pel defenent per tal d'atendre les necessitats d'en Vélez, mentre que considerem desproporcionada la suma de 800 euros que reclama la recurrent atesa la situació econòmica del Sr. Alcalá, la de la Sra. Corbacho i les necessitats del menor.

V.- Malgrat desestimar-se els dos recursos no es fa expressa imposició de les costes per ells generades atesa la naturalesa de les qüestions debatudes en aquestes actuacions de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals del Sr. Alcalá i de la Sra. Corbacho contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 19 de juny del 2008 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes dels recursos presentats.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE