ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.cb0de071 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 10/09·29 de gener del 2009·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2009 - ROJ: STSJAD 38/2009
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol10/09
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2009:38) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2009 - ROJ: STSJAD 38/2009).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 janvier 2009 (n° 10/09) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD Andorre, 29 janvier 2009, ROJ STSJAD 38/2009
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD Andorre, 29 janvier 2009, ROJ STSJAD 38/2009 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:38) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige naît d'une demande adressée le 8 octobre 2007 par M. Gálvez au Comú de Canillo. Il y signalait un danger pour les personnes lié à l'état du lit du riu Mascaró et sollicitait que la commune procède à l'étude des « nécessités et conditions » d'une meilleure gestion du cours d'eau, entre la sortie du Forn et le village de Canillo, puis réalise les travaux d'adaptation jugés appropriés une fois le projet élaboré.
Le Cònsol Major répondit par courrier. Selon ce courrier, la demande avait été inscrite à l'ordre du jour de la Commission d'obres du 11 janvier 2008, où il avait été décidé de procéder à des études préliminaires. Le demandeur devait en outre être tenu informé de l'avancement du projet, sous réserve des expositions publiques nécessaires.
M. Gálvez saisit ensuite la juridiction, en demandant qu'il soit enjoint à la commune d'exécuter « les travaux nécessaires ou convenables » pour remettre le lit du cours d'eau, sur toute sa longueur, dans un état non générateur de danger et conforme à la légalité.
Par la sentence n° 2008-075 du 9 juin 2008, la Section administrative du Tribunal de batlles (première instance) estima la demande. Elle jugea que le refus implicite né du silence de l'administration n'était pas conforme au droit et, dans le dispositif, requit la commune « afin d'entreprendre les actions nécessaires pour conditionner le lit du riu Mascaró conformément à la légalité en vigueur ».
Le Comú de Canillo interjeta appel. Il soutenait qu'il avait répondu à la demande, que l'on ne se trouvait pas dans une hypothèse d'inactivité administrative, faute d'omission d'un devoir légal d'agir et de lésion d'un droit subjectif. Le défendeur à l'appel concluait à la confirmation. La Sala administrativa du Tribunal Superior de Justícia, saisie après la phase des conclusions, a statué le 29 janvier 2009 (procédure AD-0234-3/07, TSA 70/08, recours n° 10/09). Le président était M. Bernard Plagnet, le rapporteur M. Lluís Saura Lluvia, et l'autre magistrat M. Albert Andrés Pereira.
Question de droit
La question posée était de savoir si la non-intervention du Comú de Canillo face à la demande d'un particulier de prendre soin du lit du riu Mascaró était conforme au droit. Cette interrogation supposait de déterminer si l'inertie alléguée constituait une inactivité administrative susceptible de contrôle juridictionnel au sens de l'article 33 du Codi de l'Administració, lu en combinaison avec l'article 39.3.b) de la Llei qualificada de la Justícia. La Cour devait ainsi préciser à quelles conditions une abstention de l'administration peut être qualifiée d'illégale.
Une question connexe, relative à l'objet du litige, se posait également : la demande juridictionnelle pouvait-elle porter sur une prestation différente de celle sollicitée en voie administrative ?
Solution et dispositif
La Cour rappelle d'abord que l'administration ne peut s'abstenir d'adopter les mesures destinées à rétablir la légalité violée, et que l'inactivité d'un organisme administratif peut être attaquée devant les tribunaux, qui peuvent déclarer non conforme au droit l'absence d'exercice des pouvoirs conférés et adresser une injonction (arrêt 98-13 du 25 mars 1998, cité au fondement 7). Elle relève toutefois que ce principe ne vaut pas en toute hypothèse.
Le critère décisif n'est pas, selon la Cour, la seule question de savoir si l'administration agit ou non. Il consiste à vérifier si le demandeur dispose du droit d'obtenir une prestation ou un comportement déterminé,
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (10/09) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol10/09
Data de la resolució29 de gener del 2009
Dispositiu / FalladaCassation totale
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0234-3/07 TSA: 70/08
S E N T È N C I A NÚM. 10-2009
PARTS:
Apel·lant: HBLE. COMÚ DE CANILLO
Representant: Pina
Advocat: Pombo
Apel·lada: Gálvez
Representant: Mercader
Advocat : Yuste
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0234-3/07.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 10/09 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-075, de 9 de juny, va estimar la demanda promoguda pel Sr. Gálvez contra el Comú de Canillo i considerant que el que s'impugnava era la inactivitat de l'Administració comunal en relació a la realització de determinats treballs sol·licitats pel demandant en el llit del riu Mascaró, va declarar que la denegació per silenci de la sol·licitud no s'ajustava al Dret i en el fallo va "requerir al Comú a fi de emprendre les accions necessàries per tal de condicionar el llit del riu Mascaró de conformitat amb la vigent legalitat".
2.- La representació del Comú de Canillo formula un recurs d'apel·lació contra la sentència en el que explica que la sol·licitud que el seu dia va formular el Sr. B. va tenir resposta per part del Comú i que amb independència d'això no es tracta d'un supòsit d'inactivitat administrativa perquè no hi ha omissió d'un deure legal d'actuar ni lesió a un bé o dret subjectiu del demandant, per la qual cosa demana la revocació de la sentència i la desestimació de la demanda.
3.- Del recurs d'apel·lació se n'ha donat trasllat a la representació de la part agent, que explica com el Comú no ha donat compliment a les seves obligacions ni a allò promès en la carta que va trametre al Sr. B. en resposta a la seva sol·licitud per acabar explicant que el refús de la sol·licitud és susceptible de control jurisdiccional en els termes de la Llei Qualificada de la Justícia, per la qual cosa demana la confirmació de la sentència amb desestimació del recurs d'apel·lació.
4.- Dels escrits anteriors se n'ha donat trasllat ales parts contràries que els han impugnat i finalment ha tingut lloc el tràmit de conclusions, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La qüestió que se suscita en aquest litigi és la de si la no actuació del Comú de Canillo davant la sol·licitud formulada per un particular de tenir cura del la llera del riu Mascaró s'ajusta al Dret i l'anàlisi d'aquesta qüestió ve atribuït a aquesta jurisdicció, de conformitat a allò previst en l'article 39.3.b) de la Llei Qualificada de la Justícia, en relació a l'article 33 del Codi de l'Administració.
Segon.- Les actuacions sotmeses al control d'aquest Tribunal tenen origen en un escrit presentat al Comú de Canillo pel Sr. Gálvez el 8 d'octubre de 2007 en el que després d'explicar la situació de perill per les persones en que es troba el riu Mascaró, formula una sol·licitud del tenor literal següent: "Que, rebuda la present sol·licitud, procedeixi a estudiar pels mitjans escaients, per, a la major brevetat, determinar quines són les necessitats i les condicions que procuren una millor gestió del Riu de Mascaró, des de la seva sortida del Forn fins al poble de Canillo, al punt on es remet al riu Valira; i que porti a terme com més aviat millor les obres d'adequació que resultin més adients, un cop hagi elaborat el corresponent projecte".
El Cònsol Major del Comú va contestar la sol·licitud per carta en la que explicava que en la Comissió d'obres del Comú de l'11 de gener de 2008 la petició figurava en l'ordre del dia i es va acordar fer els estudis preliminars que permetin donar satisfacció als veïns de la zona i se li indicava, també, que ultra les exposicions públiques que siguin necessàries se'l mantindria informat dels progressos que s'assoleixin en el desenvolupament del projecte.
La demanda jurisdiccional contra el que es va considerar desestimació per silenci de la sol·licitud de 8 d'octubre de 2007, demanava, diferentment, que "s'obligui [al Comú] a efectuar els treballs que siguin necessaris o convenients per tal de deixar el llit del Riu Mascaró, en tota la seva llargada en condicions correctes, no generadores de perill, i de conformitat amb la legalitat vigent, tot dins dels més breus terminis".
La sentència del Tribunal de Batlles ha entès que el manteniment del llit del riu és una competència del Comú, que actualment el riu presenta un estat descuidat i que necessita de la realització de diferents treballs de conservació i manteniment, i considera que la no actuació per part del Comú és contrària al Dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa amb la conseqüència, incorporada al fallo, de requerir al Comú a fi de emprendre les accions necessàries per tal de condicionar el llit del riu Mascaró de conformitat amb la vigent legalitat.
Tercer.- Els termes en què fou plantejada la sol·licitud del Sr. B. i la resposta que va obtenir del Comú ens porten a determinar si es dóna o no un supòsit d'inacció administrativa fiscalitzable per la jurisdicció administrativa.
Sobre l'abast del control judicial de la inactivitat administrativa, aquesta Sala, en la sentència 98-13, de 25 de març va indicar que "atès que l'Administració no pot deixar d'adoptar les mesures encaminades a restablir la legalitat infringida, quan es produeix una inactivitat impugnable a l'ens administratiu, els interessats poden interposar la corresponent demanda davant els Tribunals de Justícia, a fi de que es declari no ajustada a Dret aquesta manca d'exercici de les potestats que aquella te atribuïdes i s'adreci un requeriment per tal de que es facin efectives", explicació que troba anclatge, com explica la mateixa resolució, en els articles 33 i 121 del Codi de l'Administració que disposen que aquesta [l'Administració] ha de resoldre les sol·licituds que li siguin formulades, exercint les seves competències, i que "la passivitat o la inacció administrativa poder ésser constitutives d'il·legalitat i generar responsabilitat".
El que en aquesta sentència es va considerar contrari al Dret fou la inactivitat del Govern en no obrir un expedient administratiu davant la denunciada realització d'obres sense llicència i el requeriment que contenia la sentència era el d'exercir, el Govern, les seves potestat de disciplina urbanística, fent les comprovacions pertinents sobre la veracitat dels fets denunciats.
Hi havia, per tant, uns fets presumptament constitutius d'una infracció (obres sense llicència), i un marc normatiu urbanístic que, davant els fets que s'explicaven, imposava una activitat molt concreta a l'Administració (l'obertura d'un expedient).
Quart.- Per tant, el que cal tenir en compte per analitzar si la passivitat o inacció administrativa als que es refereix l'article 33 del Codi de l'Administració són potencialment constitutius d'il·legalitat no és tant si l'Administració actua o no, com si l'interessat demandant te el dret a obtenir d'aquesta una concreta prestació o comportament en virtut d'un títol jurídic, normatiu o contractual, que li imposi el deure d'actuar quan es dóna el supòsit de fet establert en el mateix títol.
De no ésser així, l'activitat administrativa s'inscriu en el marc del "poder discrecional en la tria de l'objecte o del moment de les seves decisions" a que es refereix el mateix article 33 del Codi de l'Administració en el seu paràgraf primer.
Cinquè.- Si s'analitzen els termes en què la qüestió a decidir s'ha portat a aquesta jurisdicció s'observa, d'entrada, una mutació de l'objecte en allò que es demana en via administrativa i se sol·licita en la demanda, i a l'efecte només cal llegir les transcripcions que hem incorporat en el fonament de dret segon d'aquesta sentència. L'objecte del nostre control és la suposada inactivitat administrativa, però resulta que la demanda ha demanat quelcom substancialment diferent del que es va demanar en via administrativa i no es pot, per tant, tenir en compte en seu jurisdiccional, que ha de circumscriure l'objecte del debat a allò que se sol·licita en via administrativa.
En el cas, convé significar, com va recordar el Comú en la carta de resposta a la sol·licitud del Sr. B. el caràcter genèric de la mateixa: que s'estudiïn les necessitats i condicions per la millor gestió del riu i que quan abans es duguin a terme les obres d'adequació més adients; i la resposta del Comú davant una sol·licitud com aquesta no podia ser altra que la que es va donar en la carta que hem resumit.
No hi havia, per tant, dret concret a favor del Sr. B. a obtenir allò que demanava -fer els estudis i realitzar les obres- en via administrativa perquè no hi ha cap títol jurídic específic que reconegui aquests drets a ningú (sens perjudici del caràcter raonable d'allò que demanà) ni existeix, per la mateixa raó, una específica obligació del Comú d'actuar en la forma que se li demanava.
Del que s'exposa es desprèn que contràriament al que ha entès la sentència apel·lada, no hi ha una inacció administrativa constitutiva d'il·legalitat, el que comporta l'estimació del recurs d'apel·lació interposat per la representació del Comú de Canillo i la revocació de la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit:
Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Comú de Canillo contra la sentència número 2008-075, de 9 de juny de 2008, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca, amb desestimació de la demanda promoguda per la representació del Sr. Gálvez
No fer cap pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.