ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e1af5ab7 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 28/09·26 March 2009·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 26 de març del 2009 - ROJ: STSJAD 54/2009
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket28/09
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2009:54) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 26 de març del 2009 - ROJ: STSJAD 54/2009).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 26 mars 2009 (n° 28/09) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 26 mars 2009, n° 28-2009 (ROJ : STSJAD 54/2009)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 26 mars 2009, n° 28-2009 (ROJ : STSJAD 54/2009 ; ECLI:AD:TSJADAD:2009:54) (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie dans le cadre de la saisine (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des mentions figurant dans le texte intégral (numéro de sentence, identifiants ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Le litige porte sur le régime d'urbanisme d'une parcelle située à Encamp, dénommée « Prat de Salitar », incluse dans une unité d'actuation (UA) « Prat del Salitar » définie par le Pla d'Ordenació i Urbanisme parroquial (POUP) d'Encamp. Cette unité, d'une superficie brute de 8 099 m², relève de la catégorie de sol urbain consolidé conditionné et est gérée par gestion directe ; elle regroupe vingt et un propriétaires.
Le requérant, M. Toll, soutenait que la bande de 22 mètres bordant la Carretera General 2 devait conserver la qualification de zone urbaine A (zone résidentielle d'édification en alignement de voirie plurifamiliale), et non la qualification de zone urbaine B (édification séparée plurifamiliale) que lui attribuait le POUP. Il se fondait sur un accord de 1998 conclu avec la commune d'Encamp (Comú d'Encamp), intervenu dans le cadre de l'établissement d'une servitude de passage au profit de la commune pour l'installation du téléphérique (Funicamp).
La Comissió Tècnica d'Urbanisme, par décision du 11 septembre 2007, rejeta le recours dirigé contre l'approbation du POUP par la commune le 13 juillet 2006. Le Tribunal de Batlles, Section administrative, par sentence 2008-0108 du 15 juillet, débouta le demandeur et déclara la décision administrative conforme au droit. Le requérant interjeta appel devant le Tribunal Superior de Justícia.
Le recours d'appel fut rejeté. La partie appelante avait produit en seconde instance une étude d'édificabilité ; la Cour refusa de la prendre en compte, au motif qu'elle n'entrait pas dans les hypothèses prévues à l'article 64 de la Loi de la juridiction administrative et fiscale.
Question de droit
La Cour devait résoudre trois questions :
Le contrat de 1998 conclu entre le propriétaire et la commune constitue-t-il un instrument d'urbanisme qui lie l'autorité de planification ?
La délimitation de l'unité d'actuation et le régime attribué à la bande de 22 mètres sont-ils entachés d'un vice d'invalidité au regard de la disposition transitoire 2 de la Loi générale d'ordonnancement du territoire et de l'urbanisme (LGOTU), qui impose le maintien de l'édificabilité globale de la paroisse ?
Le propriétaire grevé d'une servitude conserve-t-il un droit à compensation, et sous quelle forme ?
Solution et dispositif
Sur la nature du contrat de 1998. La Cour écarte la qualification de convention d'urbanisme. Le contrat, relatif à la constitution d'une servitude de passage, ne s'inscrit pas d
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (28/09) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket28/09
Judgment Date26 March 2009
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0182-2/07 TSA: 78/08
S E N T È N C I A NÚM. 28-2009
PARTS:
Apel·lant: Toll
Representant: Sanz
Advocat: Mercader
Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ENCAMP
Representant: Barba
Advocat : Porras
Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU)
Representant: Olmo
Advocat Martin
A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de març de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0182-2/07.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 28/09 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-0108, de 15 de juliol, va desestimar al demanda promoguda pel Sr. Toll i va declarar ajustada al Dret la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme d'11 de setembre de 2007 que desestimava el recurs formulat contra l'aprovació, pel Comú d'Encamp, del Pla d'Ordenació i Urbanisme parroquial, el 13 de juliol de 2006.
La sentència desestima la pretensió del demandant de que la seva propietat, coneguda com Prat de Salitar i inclosa en la unitat d'actuació en sòl urbà consolidat condicionat anomenada Prat del Salitar, mantingui, en una franja de 22 metres confrontant la Carretera General 2, la qualificació de 3 a/b equivalent a la antiga zona urbana A enlloc de la que se li atribueix en el Pla, com a tota la Unitat, de 4 a/b, equivalent a la antiga zona urbana B.
2.- En el seu recurs d'apel·lació, la part agent considera que en virtut del conveni signat el 15 de desembre de 1998 amb el Comú aquest va requalificar la franja de 22 metres com a zona urbana B i aquesta qualificació, en la mesura que respon a una compensació per la servitud del Funicamp, s'ha de mantenir, amb l'edificabilitat que li correspon. Aporta un estudi d'edificabilitat del seu terreny comparant la situació anterior i posterior al POUP i demana que es tingui per aportat com a mitjà de prova. També exposa que no s'ha respectat l'obligació de conservar l'edificabilitat global de la Parròquia establerta en la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, que no s'ha respectat en la propietat del Prat del Salitar i finalitza posant en relleu la falta de motivació en el POUP sobre la creació de la Unitat d'Actuació de referència.
3.- El Comú d'Encamp, després de demanar que es denegui la prova aportada en la segona instància, demana la confirmació de la sentència per què el conveni de 15 de desembre de 1998 no pot tenir la consideració de norma ni condicionar la potestat de planejament de les Administracions competents i que la ordenació del POUP és totalment motivada.
4.- En termes similars, la representació del Govern, en el seu escrit de contestació a l'apel·lació, demana la desestimació del mateix i la confirmació de la sentència.
5.- Les parts han formulat els respectius escrits de conclusions, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El Pla d'Ordenació i Urbanisme Parroquial d'Encamp defineix una Unitat d'Actuació en la Olmo d'Encamp -Prat del Salitar- de sòl urbà consolidat condicionat (SUCc) que te una superfície bruta de 8.099 m2, s'executa per gestió directa i de la que en formen part vint-i-un propietaris (certificat del Comú al foli 49 de les actuacions); aquesta Unitat obté la qualificació de zona residencial d'edificació separada plurifamiliar (articles 213 a 215 de les Normes Urbanístiques).
El Sr. Torres, que és titular d'una superfície de 2.322,77 m2 dins la Unitat, considera que a la seva propietat, en tota la part que confronta amb la Carretera General 2 i en una fondària de 22 metres, li correspon la qualificació de zona residencial d'edificació en alineació de vial plurifamiliar (articles 210 a 212 de les Normes Urbanístiques) ja que el contrari (i) vulnera el conveni que en data 15 de desembre de 1998 va subscriure amb el Comú i (ii) vulnera les previsions sobre edificabilitat global de la Parròquia.
Tercer.- El conveni de 15 de desembre de 1998 va ser un dels que es van signar entre el Comú d'Encamp i els propietaris afectats pel telecabina (Funicamp) i tenia per objecte establir la servitud de pas en favor del primer pel pas permanent dels cables i el sobrevol de les cabines per damunt les propietats afectades; el conveni reconeixia que per compensar la pèrdua de volumetria edificable en la superfície afectada per la servitud ja s'havia acordat -en un acord del Comú de 2 d'abril anterior publicat al BOPA de 15 d'abril- requalificar com a zona urbana A la franja de 22 metres del Prat del Salitar de Baix que confronta amb l'esmentada Carretera General 2, quedant la resta de la propietat del Sr. Torres com zona urbana B.
El conveni de referència no és un conveni urbanístic perquè no es fa en el marc del planejament sinó que va tenir per objecte la constitució d'una servitud de pas a favor del Comú -tot i que reconeix en la clàusula Cinquena l'existència de l'acord urbanístic del Comú al que hem fet referència- amb la finalitat de compensar les limitacions derivades de la servitud; el fet que el conveni reconegui que amb anterioritat a la seva signatura el Comú havia requalificat la franja de 22 metres del Prat del Salitar com a zona urbana A no li atribueix naturalesa de conveni urbanístic. Aquesta precisió és important, com veurem, perquè la causa de l'alteració del règim urbanístic de la franja de 22 metres no és altra que la compensació al propietari afectat per la servitud i que va recollir el conveni.
En qualsevol cas, a l'hora d'analitzar l'ajustament al Dret de la potestat de planejament urbanístic en la definició de la Unitat d'Actuació objecte del recurs i del seu règim urbanístic, cal no oblidar que amb la instauració al Principat del nou règim de dret urbanístic, les Administracions competents, a l'hora d'elaborar els primers instruments de planejament general, disposen de competències discrecionals que els permeten alterar -amb les limitacions que veurem pel que fa a les edificabilitats globals- els usos urbanístics previstos en les Ordinacions d'urbanisme i construcció de les parròquies.
De conformitat a les facultats de planejament urbanístic, l'Administració pot integrar les zones urbanes consolidades en una unitat d'actuació (article 49 del Reglament urbanístic, RU) per donar-les un règim urbanístic unitari, encara que la gestió no es faci per actuació sistemàtica sinó per gestió directa, amb la finalitat d'aconseguir una ordenació coherent, determinant, mitjançant la zonificació, els paràmetres edificadors, els usos i les intensitats autoritzades (article 45.1 RU).
Des d'aquesta perspectiva, si un propietari inclòs en una unitat d'actuació és disconforme amb el règim jurídic que se li atribueix a la seva propietat, ha de:
demostrar que la unitat no és ben delimitada perquè hi ha raons de coherència urbanística que justifiquin la segregació de la seva propietat respecte la unitat d'actuació.
proposar i justificar el règim urbanístic de la unitat no segregada i la seva pròpia viabilitat (article 47 RU) i per tant la reformulació de la unitat originària.
proposar el règim jurídic urbanístic de la part segregada i justificar la coherència urbanística entre el conjunt no segregat i el segregat.
En el cas, el que es pretén no és tant desfer la Unitat d'Actuació Prat del Salitar com dotar a la propietat del Sr. Torres d'un règim diferenciat en el si de la mateixa, però en base exclusivament a allò que reconeixia el conveni sobre el règim urbanístic anterior, no en base al que correspon ara, és a dir, a la coherència pròpia el nou planejament.
En la normativa urbanística del POUP d'Encamp, si s'examinen les definicions de les zones residencials d'edificació en alineació de vial plurifamiliar (que és la que demana el Sr. Torres per la seva franja) i d'edificació separada plurifamiliar (que és la que atribueix el Pla, tant a ell com a tota la Unitat) s'observa que la diferència a tenir en compte pel que ara interessa és que en les primeres les construccions alineen directament a carrer i en les segones s'hi han de retranquejar 3 metres.
Aquesta diferència de tractament està justificada perquè les primeres zones són les que corresponen a zones d'edificació al llarg de les carreteres d'accés als nuclis o indrets tradicionals (ho explica l'article 210 de les Normes Urbanístiques) amb preexistències molt consolidades, mentre en les segones l'alineació a vial no és una preexistència que condicioni la ubicació de les construccions (article 213) i el que es pretén amb les mateixes aprofitar la situació general de no consolidació de construccions confrontant a vial per aconseguir una adequada amplada de la viabilitat.
La part apel·lant aporta, en aquesta segona instància, amb l'escrit d'apel·lació, un estudi d'edificabilitat de la seva propietat que explica, a partir de la comparativa entre el règim anterior i el del POUP, la necessitat de segregar, de la Unitat d'Actuació, la propietat del Sr. T. però aquest estudi no es pot tenir en compte perquè no forma part dels supòsits que preveu l'article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa.
En conseqüència, no havent-se dut a terme les actuacions que hem exposat i trobant plenament justificat el règim de la Unitat d'Actuació Prat del Salitar no és possible atribuir a la propietat del Sr. Torres el tractament urbanístic que demana.
Quart.- La part apel·lant sosté que la inclusió de la franja de 22 metres confrontant amb la Carretera General 2 en el règim de la UA vulnera l'apartat 2 de la Disposició Transitòria de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU) sobre l'obligació dels plans d'ordenació i urbanisme parroquials de mantenir l'edificabilitat global que resulta del càlcul fet en aplicació de la normativa urbanística i de la construcció vigent abans de l'entrada en vigor de la Llei perquè li fa perdre aprofitament en comparació amb el que tenia prèviament reconegut.
El manteniment de l'edificació global de la parròquia en el pla d'ordenació i urbanisme es concreta en l'article 23 LGOTU i explica en l'article 28 RU, el punt 3 del qual -com l'article 44.3- indica que el POUP ha de distribuir l'edificabilitat global entre les diverses unitats d'actuació de sòl urbà i de sòl urbanitzable que estableixi, de manera que no vincula l'edificabilitat a les propietats individualitzades sinó a les unitats d'actuació. En concordança amb aquest criteri la Memòria del POUP indica -punt 13- que el còmput global es repercuteix "de manera igual dins l'àmbit de les unitats d'actuació i de cada terreny en particular aproximadament", donant un tractament igualitari a tots els terrenys que les composen, cosa que impedeix que en una unitat d'actuació un propietari tingui un coeficient d'edificabilitat superior als altres.
Tenint en compte el que acabem d'exposar i que el nou planejament no ve obligat a mantenir els aprofitaments dels sòls tal com venien reconeguts en les Ordinacions d'urbanisme i construcció parroquials, la delimitació de la Unitat i el seu contingut no adoleixen de defectes invalidants.
El que hem exposat fins ara determina la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència apel·lada.
Cinquè.- Tanmateix, si es reprenen els antecedents de la propietat del Sr. Torres als que hem fet anterior referència (conveni de 19 de desembre de 1998 i requalificació a zona urbana A de 2 d'abril de 1998) es constata que una cosa és que les previsions que el POUP conté per a la Unitat d'Actuació Prat del Salitar impliquin la substitució d'un règim urbanístic per un altre en la seva propietat (previsions que hem declarat ajustades al Dret en exercici de les potestats discrecionals que corresponen a les Administracions amb competències urbanístiques), i una altra és que hagin de desaparèixer les compensacions per la imposició de la servitud que ha de suportar i que va recollir el conveni.
En efecte, si la voluntat del Comú va ser compensar les limitacions d'edificació per la servitud de pas del telecabina, en la mesura que la servitud encara existeix la compensació s'ha de mantenir; i aquesta compensació s'haurà de fer permetent incorporar, en el projecte constructiu que es presenti sobre la part edificable no afectada per la servitud, el sostre que altrament podria materialitzar sobre tota la parcel·la si no existia la servitud, i si això no és possible per raons de coherència constructiva de la Unitat, la compensació haurà de ser econòmica.
Sisè.- No s'aprecien circumstàncies que determinin un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Toll contra la sentència 2008-0108, de 15 de juliol dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
