ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.a76b98a9 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 59/09·19 June 2009·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 19 de juny del 2009 - ROJ: STSJAD 146/2009
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket59/09
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2009:146) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 19 de juny del 2009 - ROJ: STSJAD 146/2009).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 19 juin 2009 (n° 59/09) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 146/2009 (19 juin 2009), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala administrativa, n° 59-2009
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 146/2009, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala administrativa, 19 juin 2009, recours n° 59/09 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:146) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Ribes, exploitait une activité de travaux publics sur une parcelle située à proximité de la rue Major de Santa Coloma, au-dessus d'une zone soumise à un plan directeur de chute de blocs rocheux. Un procès-verbal d'inspection du 22 janvier 2006 relevait des mouvements de terre non autorisés et la pose d'une clôture de parcelle non autorisée. Le Comú d'Andorra la Vella a ensuite prononcé une sanction pour infraction urbanistique grave, à l'encontre de laquelle un recours d'alzada a été formé.
La décision expose ensuite une succession de décisions : l'organe d'alzada, désigné dans le texte sous le nom de « la Espada », a partiellement accueilli le recours ; le Tribunal de Batlles a, par jugement du 12 janvier 2009, rejeté la demande de M. Ribes ; ce dernier a interjeté appel le 27 février 2009. Le Govern et le Comú ont présenté leurs observations, le second soulevant l'irrecevabilité tirée de la tardiveté du recours administratif préalable.
Les informations relatives aux dates et montants ne sont pas parfaitement cohérentes entre elles dans le texte : la résolution du Comú est datée tantôt du 13 décembre 2007 (antécédents), tantôt du 19 décembre 2007 (fondement Troisième) ; le montant de la sanction du Comú est de 30 000 EUR (fondement Quatrième), tandis que la sanction retenue est de 15 000 EUR (fondement Sixième), la décision de l'organe d'alzada étant datée du 22 avril 2008. Le texte n'explicite pas les raisons de cette réduction (non précisé dans la décision).
Question de droit
La Sala administrativa était appelée à trancher quatre questions :
La tardiveté du recours administratif préalable faisait-elle obstacle à l'accès au juge ?
L'organe d'alzada pouvait-il préciser, voire requalifier, la qualification juridique des faits sans excéder ses compétences ?
Les infractions étaient-elles établies et, le cas échéant, prescrites ?
La sanction était-elle proportionnée au regard des critères de graduation légaux ?
Solution et dispositif
Sur la recevabilité. Le Tribunal relève que la notification de la résolution du 19 décembre 2007 a été reçue, selon le texte, par une tierce personne, alors que le requérant avait désigné un avocat «
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (59/09) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket59/09
Judgment Date19 June 2009
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Barberá Advocat : Sanç
A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juny de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0198-1/08.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Ribes va interposar recurs contra l'estimació parcial per part de la Espada del recurs d'alçada formulat contra la resolució de l'HBLE. COMÚ D'ANDORRA de data 13 de desembre de 2007.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 59/09 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
2.- En la sentencia del 12 de gener del 2009, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Ribes.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 27 de febrer del 2009, el Sr. Ribes manifesta principalment que:
-demana la practica de proves testificals
-no s'han produït els fets en els que es fonamentava la resolució del Comú, i que si algun fet fos susceptible de sanció, això havia succeït al 2002 i per tant, la infracció havia prescrit
-la Espada va portar a terme una requalificació jurídica dels fets, que aquesta part considera que és contraria a dret i que excedeix les competències que la Espada té atorgades segons la LGOTU.
-la resolució del Comú per la que imposava una multa al demandant, la Espada l'havia de declarar nul·la de ple dret,
-la sentencia estableix una inversió probatòria injustificada: el Sr. Ribes no va construir la caseta d'obra « litigiosa » sinó que únicament li va fer unes petites modificacions l'any 2002, modificacions que tampoc afectaven a l'estructura, ni al terreny on està situada.
-demana el pagament de les costes processals
4.- En la seva contesta de data 13 de març del 2009, el MI GOVERN manifesta principalment que:
-l'autoria dels fets queda, totalment avalada, gràcies a les manifestacions de la part contraria i a les constatacions realitzades als actes d'inspecció,
-la Espada ha fet ús de la competència que la LGOTU li atorga per tal de resoldre decisòriament tots els recursos d'alçada que s'interposin contra actes de l'administració comunal en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i construcció; la Espada disposa d'unes competències decisòries que li permeten anul·lar, modificar o confirmar els actes comunals impugnats, en virtut del control de legalitat,
-la construcció realitzada és una infracció permanent i continuada que no pot produir la prescripció de la infracció comesa (article 160 de la LGOTU)
-l'apel·lant parteix de la falsa creença de què es poden impugnar els raonaments de la sentencia, interpretant-los al seu benefici en contra del mateix fallo,
-les resolucions tant del Comú d'Andorra la Vella com de la Espada no són nul·les,
-demana la imposició de les costes processals
5.- En el seu recurs de data 30 de març de 2009, l'HBLE. COMÚ D'ANDORRA manifesta principalment que el recurs administratiu previ era fora de termini.
L'HBLE. COMÚ D'ANDORRA contesta igualment les conclusions del Sr. ENTITY_4:
-els fets que han motivat la sanció estan acreditats
-la prescripció no es aplicable segons l'article 160.2 de la LGOTU.
-demana la imposició de les costes processals
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La pràctica de proves en segona instància és excepcional. En aquest cas, la pràctica de proves no és necessària per a resoldre el present litigi i per tant la demanda s'ha de rebutjar.
Tercer.- La resolució del Comú de data 19 de desembre del 2007 es va notificar el 27 de desembre de 2007 (veure foli 161). El recurs d'alçada contra aquesta resolució es va presentar el dia 22 de gener de 2008, és a dir, fora de termini. Per aquest motiu, el Comú estima per tant, que hi ha absència de recurs previ, per la qual cosa la via jurisdiccional està tancada pel Sr. Ribes.
Però resulta de l'examen de l'expedient administratiu que la resolució es va notificar efectivament el 27 de desembre de 2007, però aquesta notificació es va fer a la Sra. F.S. la qual va signar el rebut (veure foli 161). Ara bé, en la seva carta al Comú de data 8 d'agost del 2006, el Sr. Ribes havia designat el seu advocat « per la tramitació d'aquest expedient » (veure foli 88). I l'advocat de l'interessat ha manifestat que rebé la resolució del 19 de desembre de 2007 el dia 7 de gener de 2008.
D'altra banda, la Espada no va advertir l'extemporaneïtat del recurs i va resoldre sobre el fons el recurs administratiu.
Tenint en compte aquestes circumstàncies particulars del cas, cal aplicar la jurisprudència d'aquesta Sala, segons la qual « el sistema de recursos s'ha d'interpretar de la manera més favorable a la seva tramitació » (sentència del 14 de setembre de 2007).
En conseqüència, l'excepció d'extemporaneïtat no pot prosperar.
Quart.- Sobre la competència de la Espada
Segons l'article 132-2 de la LGTOU, te competències decisòries per,
« a) Resoldre decisòriament tots els recursos d'alçada que s'interposin contra actes de l'Administració comunal en matèria d'ordenació del territori urbanisme i construcció i els de reposició contra els actes de la mateixa Comissió.... »
La Espada intervé per tant en aquest cas, en el quadre de control de la legalitat dels actes de l'administració comunal. Disposa per tant d'una competència general que li permet, si es presenta el cas, de precisar la qualificació jurídica dels fets. En efecte, el control de la legalitat engloba, el control de la realitat dels fets i de la seva qualificació jurídica.
En aquest cas, la resolució del Comú havia imposat una sanció de 30 000 EUR al Sr. Ribes « per infracció urbanística greu per infringir les disposicions relatives a l'ús del sol ». Aquesta resolució es referia a varis articles de la LGOTU i, principalment a l'article 39 d'aquesta llei (veure foli 91).
Aquest article disposa:
« Prohibicions generals en sòl no urbanitzable.
Llevat de les excepcions regulades específicament als articles 51 i 52, cap mena de treball o activitat que comporti modificació de l'estat natural del terreny, moviment de terres, extraccions de pedra, grava o sorra, tala d'arbres, obertura de pistes o camins, construcció o instal·lació de cap mena, no són autoritzats en terrenys qualificats de sòl no urbanitzable. »
Com ha remarcat la Espada (veure foli. 97), la Llei « no defineix usos, sinó activitats o actuacions permeses o prohibides, i allò que s'ha imputat en realitat a l'infractor és haver realitzat una sèrie d'activitats modificant l'estat del terreny i haver efectuat treballs de construcció en el mateix que no tenen cap suport legal, de forma que les infraccions comeses s'han de considerar greus pel que fa la construcció de la caseta d'obra en terreny « non aedificandi » i lleu pel que fa els treballs de modificació de l'estat anterior del terreny ».
Aportant aquestes precisions, la Espada no ha excedit les seves competències i el recurrent no s'ha trobat en situació d'indefensió. D'altra banda, aquestes precisions són més favorables al recurrent que la resolució del Comú.
Cinquè .- Sobre les infraccions
Resulta del plec de càrrecs de data 14 de juliol de 2006, « que, en data 22 de gener de 2006, es procedí a realitzar una inspecció a les proximitats del carrer major de Santa Coloma, exactament per sobre del límit del pla director de caiguda de blocs rocosos...es constata que l'empresa Azorin representada pel Sr. Ribes estava efectuant moviments de terra sense la pertinent autorització per part del Comú d'Andorra la Vella, a més d'efectuar un tancament de parcel·la no autoritzat » (veure foli 82).
La resolució del Comú de data 19 de desembre del 2007 es refereix « als moviments de terres que han alterat i estan alterant les cotes naturals del terreny mitjançant la utilització de grues excavadores que ha efectuat i estan efectuant aquesta sèrie de treballs » (veure foli 89).
La realització d'aquestes activitats està acreditada per les fotografies que figuren en l'expedient administratiu (veure folis 143 i següents i 189 i següents.). D'altra banda, el recurrent no discuteix seriosament la realitat d'aquestes infraccions. Per exemple, en la seva resposta al Comú, de data 8 d'agost de 2008, manifesta : « Nogensmenys, i considerant que tant la pedra com la terra vegetal són utilitzats per la meva empresa en les obres que realitza, a vegades per una millor optimització de la superfície del magatzem no és estrany que es moguin aquests materials dins del mateix terreny, però reitero que no s'ha excavat ni alterat la topografia del terreny » (veure foli 87).
Però la resolució del Comú afegeix « A més s'ha construït una caseta d'obra, i a banda de tots els moviments de terra efectuats, s'ha excavat una fossa per reparar i fer el manteniment dels propis vehicles. Ambdós extrems queden palesos i constatats en les fotografies realitzades.
El recurrent reconeixia la realització de la fossa en el seu recurs d'alçada de data 22 de gener de 2008 : « Únicament, l'any 2002, quan la propietat de la parcel·la li va llogar aquesta, per donar-li l'ús que durant aquest temps Azorin li ha estat donant, es va obrir un forat al terra per poder fer reparacions a la maquinaria de l'empresa. I l'esmentat forat ha estat retornat a l'estat inicial amb posterioritat » (veure foli 123).
Per contra, discuteix la construcció d'una caseta d'obra. Indica en el seu recurs d'apel·lació que «aquesta part ha manifestat en tot moment que el Sr. Ribes no va construir la caseta d'obra litigiosa sinó que únicament li va fer unes petites modificacions l'any 2002, modificacions que, par altra part, tampoc afectaren a l'estructura, ni al terreny on està situada ».
Sobre aquest punt, el Comú no aporta elements decisius que permetin contradir l'afirmació del Sr. Ribes. En la seva contesta de data 30 de març de 2009, el Comú es limita a indicar « Aquella caseta no podia haver estat precisament allí abans de la construcció d'aquell formidable mur de pedres i ingent acumulació de terres, just darrera de la caseta. No hi havia ni espai ni accés per a construir el mur i dipositar les terres si la caseta hagués estat allí construïda. Fou, necessàriament construïda desprès de dipositar les terres i pedres que el propi Sr. Ribes diu que s'ha anat fent des del 2002 ».
Tractant-se d'un procediment sancionador, l'acreditació dels fets ha de ser incontestable. Ara bé, en aquest cas, la construcció de la caseta pel Sr. Ribes no ha estat comprovat; podem per tant concloure que efectivament l'interessat ha efectuat únicament modificacions, com reconeix ell mateix.
Aquestes infraccions no són prescrites, segons l'article 160-2 de la LGOTU :
« 2. Si es tracta d'infraccions resultants d'una activitat continuada, la data d'inici per al còmput és aquella en què finalitza l'activitat o la del darrer acte amb què la infracció és consumada. »
Sisè : Sobre la graduació de les sancions:
Segons l'article 159 de la LGTOU,
Per graduar les sancions es pren en consideració la gravetat de la matèria, la importància econòmica dels fets constitutius de la infracció, les circumstàncies eventuals que poden agreujar o atenuar la responsabilitat, si hi ha reiteració per part de la persona responsable i el grau de culpabilitat de cada un dels infractors
En aquest cas, els treballs en curs s'han efectuat sobre un sol rústic afectat per riscos naturals, com ho mostren els plànols que indiquen els nivells de perillositat (veure folis 171 i 172). En aquestes condicions, aquests treballs poden representar un risc, principalment per al personal empleat per l'empresa. Com s'ha indicat més amunt (fonament Cinquè), el recurrent ha reconegut haver realitzat treballs de millora i aquesta circumstància caracteritza la infracció.
És la raó per la qual aquestes operacions constitueixen, segons les circumstàncies d'aquest cas, una infracció greu en el sentit de l'article 158- b de la LGTOU. Aquestes infraccions són sancionades « per una multa de 500.001 fins a 5.000.000 de PTA ».
Podem per tant concloure que la sanció adoptada per la Espada en la seva resolució de data 22 d'abril de 2008 - a saber una multa de 15 000 EUR- no és un muntant desproporcionat, tenint en compte les circumstàncies d'aquest cas.
Setè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Ribes.
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la decisió de la Comissió tècnica d'urbanisme de data 22 d'abril de 2008 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer : De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
