ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.09fd3587 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 60/09·19 juni 2009·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 19 de juny del 2009 - ROJ: STSJAD 148/2009
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI60/09
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2009:148) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 19 de juny del 2009 - ROJ: STSJAD 148/2009).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 19 juin 2009 (n° 60/09) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 148/2009, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 juin 2009
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentence n° 60-2009, 19 juin 2009, ROJ STSJAD 148/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:148 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un agent du Corps de police andorran, le sieur Álvarez, a fait l'objet d'une sanction pour infraction à la Llei qualificada del Cos de Policia. La sanction, prononcée par le ministre de la Justice et de l'Intérieur le 10 avril 2008, a été confirmée par le Gouvernement le 25 juin 2008, qui a rejeté le recours en reposición. Le fait générateur, les motifs précis de l'infraction et le quantum de la sanction ne sont pas détaillés dans la décision (non précisé dans la décision). Le texte indique seulement que l'intéressé exerçait l'activité de moniteur ou professeur d'auto-école.
Saisi par l'intéressé, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande par un jugement du 18 décembre 2008. Le requérant a interjeté appel le 16 février 2009. Il soutenait, en substance, que le délai de trente jours ouvrables prévu pour statuer avait été mal calculé, que l'exigence d'une autorisation complémentaire ne pouvait lui être opposée, et que les conditions de l'exception prévue à l'article 72.2 e) de la loi sur le Corps de police étaient réunies. Il avait obtenu en 2003 une autorisation d'exercer l'activité d'auto-école, délivrée au regard de l'ensemble de l'ordre juridique alors en vigueur.
L'administration (le Gouvernement) a répondu que le délai court à compter du lendemain du dernier jour dont disposait l'intéressé pour présenter ses pièces, que l'autorisation de 2003 avait été délivrée sans que le ministère puisse vérifier le statut de policier en activité, et que les conditions de l'exception n'étaient pas remplies.
La Sala Administrativa a été saisie en appel. Elle a été composée des magistrats Bernard Plagnet (président et rapporteur), Albert Andrés Pereira et Lluís Saura Lluvia. Le recours est enregistré sous le numéro 60/09, protocole AD-0252-2/08.
Question de droit
Le litige posait deux questions distinctes.
La première concernait la régularité procédurale de la décision disciplinaire : le délai de trente jours ouvrables imposé à l'autorité pour statuer, prévu à l'article 106-2 de la Llei 8/2004, court-il à partir de la fin du délai de conclusions ou à partir du dépôt effectif des observations de l'intéressé ?
La seconde portait sur le fond : un membre du Corps de police en activité peut-il exercer une activité professionnelle privée d'enseignement de la conduite au titre d'une autorisation accordée antérieurement, sur le fondement d'un autre texte, à un moment où son statut de policier n'avait pas été pris en compte ? Autrement dit, l'autorisation délivrée en 2003 satisfait-elle à l'exigence d'autorisation spécifique posée par la loi sur le Corps de police ?
Solution et dispositif
Sur le délai. La Cour retient une lecture littérale de l'article 106-2 de la Llei 8/2004, qui fixe le point de départ du délai « tant si s'han efectuat al
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (60/09) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Tejera Advocat : Sarabia
A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juny de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0252-2/08.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Álvarez va interposar recurs contra la resolució del MI Govern de data 25 de juny de 2008 que desestimava el recurs de reposició formulat contra la decisió del Ministre de Justícia i Interior del 10 d'abril de 2008, imposant-li una sanció per infracció a la Llei qualificada del Cos de Policia, sol·licitant la revocació de la decisió atacada.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 60/09 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
2.- En la sentencia del 18 de desembre del 2008, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada pel Sr. Álvarez.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 16 de febrer del 2009, el Sr. Álvarez manifesta principalment que:
-el termini de trenta dies hàbils per a dictar resolució s'ha de computar a partir del moment en que, efectivament, es practica i complimenta el tràmit immediatament anterior (en el present cas la presentació del corresponent escrit d'al·legacions) i no a comptar del moment en que s'hauria esgotat el termini per a formular aquestes al·legacions i s'escau constatar l'extemporaneïtat de la resolució dictada;
-el requisit addicional per a exercir de professor d'autoscola no pot invocar-se contra el Sr. Álvarez.
-el precepte aplicable al Sr. Álvarez és l'article 61 a) e la Llei de la funció publica i que, per tant, no és exigible al mateix el compliment del requisit consistent en no tenir « contacte directe amb el públic »;
-concorren plenament tots els elements necessaris per a equiparar la situació del Sr. Álvarez a l'excepció prevista a l'article 72.2 e) de la Llei qualificada del Cos de Policia.
-demana el pagament de les costes processals
El Sr. Álvarez ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 20 de març de 2009 i precisa que l'autorització del 2003 fou concedida a la llum de la totalitat de l'ordenament jurídic vigent i es va valorar la condició d'agent del Cos de Policia de l'interessat.
4.- En la seva contesta de data 9 de març del 2009 el MI Govern manifesta principalment que:
-la data en que han de començar a computar els 30 dies hàbils per a la resolució comença a comptar des del dia següent a l'últim dia que té l'interessat per presentar documentació,
-en el moment d'ésser atorgada l'autorització per a exercir com a monitor d'autoscola l'any 2003, el Ministeri d'economia en cap moment podia valorar si l'interessat era un policia en actiu o no per tal d'atorgar o denegar la seva petició,
-no concorren tots els elements necessaris per a equiparar la situació del Sr. Álvarez a l'excepció prevista a l'article 72.2e) de la Llei qualificada del Cos de Policia,
-demana el pagament de les costes processals
El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 31 de març del 2009.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre el greuge relatiu a la conculcació de les disposicions de l'article 106-2 de la Llei 8/2004 :
Segons l'article 106-2 de la Llei qualificada del Cos de Policia :
Finalitzat el termini concedit per a la vista, les al·legacions i l'informe del Consell de la Policia a què fa referència l'apartat 8 de l'article anterior, el termini màxim per dictar la resolució, tant si s'han efectuat al·legacions i ha estat lliurat l'informe del Consell de la Policia com si no, és de quinze dies hàbils per a les faltes lleus, de trenta dies hàbils per a les faltes greus i de quaranta-cinc dies hàbils per a les faltes molt greus
Com bé ha jutjat la sentencia recorreguda (punt Quart), el termini s'ha de computar a partir de la finalització del termini de conclusions (en aquest cas el 5 de març del 2008) i no a partir de la data de presentació de l'escrit d'al·legacions (en aquest cas el 3 de mars del 2008). Aquesta interpretació resulta de l'aplicació literal de l'article citat mes amunt : « tant si s'han efectuat al·legacions...com si no.. ». D'altra banda, com remarca el Govern en el seu escrit de contesta, l'interessat encara que hagi presentat un escrit d'al·legacions en data 3 de març pot presentar un escrit complementari o noves proves fins a l'últim dia del termini legalment establert.
Per aquest motius, el recurs s'ha de rebutjar en aquest punt.
Tercer.- Sobre el fons
Com ha remarcat encertadament la sentencia recorreguda, cal distingir dues qüestions: l'autorització per a l'exercici de la professió des del punt de vista de la Llei del Codi de la circulació de data 25 de juny del 2003 (veure foli 35) i la problemàtica de la incompatibilitat de l'exercici de la professió per causa de l'estatut del peticionari. Aquesta segona qüestió s'ha de resoldre aplicant les disposicions de la Llei qualificada del Cos de Policia. Segons el principi general d'aplicació de les lleis, aquestes disposicions no són retroactives però són d'aplicació immediata i s'apliquen per tant a la situació del Sr. Álvarez.
L'article 75-2 de la Llei qualificada del Cos de Policia preveu un principi general d'incompatibilitat entre les funcions d'agent de policia i d'activitats privades:
Els membres del Cos de Policia, en situació de servei actiu i suspensió, no poden exercir altres activitats professionals diferents de la seva condició de funcionaris ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les següents, sempre que es realitzin fora de l'horari laboral.
El mateix article preveu excepcions a aquest principi, però aquestes no són aplicables a la situació de l'interessat.
Per tant, les funcions previstes en « a » de l'article- « Les derivades de la gestió del propi patrimoni o del familiar »- impliquen que l'agent « no tingui contacte directe amb el públic », que no és el cas.
En quant a l'excepció prevista en « e », suposa l'obtenció d'una autorització,
-«e) Activitats excepcionals que per a casos concrets autoritzi el Govern mitjançant decret, en les condicions fixades en l'autorització. »- i el Sr. Álvarez., no ha obtingut aquesta autorització.
Es tracta de disposicions específiques relatives als membres del Cos de Policia i l'autorització obtinguda en 2003 pel ministeri de l'economia en data 25 de juny del 2003 ne es pot considerar com l'autorització prevista en el paràgraf « e » ja mencionat. En efecte, la situació dels membres del Cos de policia és evidentment diferent d'aquelles persones que no pertanyen a aquest Cos i per tant, és lògic que els processos d'autorització siguin mes rigorosos per als membres del Cos de policia.
El demandant no ha obtingut l'autorització específica prevista per als membres del Cos de policia i, en conseqüència, el recurs del Sr. Álvarez., s'ha de rebutjar.
Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Álvarez.
Segon Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució del Ministre de Justícia i Interior de 10 d'abril de 2008, confirmada per la resolució del Govern del 25 de juny de 2008, són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
