Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 057/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de juny de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Duque va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sr. Bueno en reclamació de la quantitat de 2.345 EUR, amb els interessos legals corresponents a partir de la data de contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet en forma indeguda (687,50 EUR), d'hores extres (757 EUR), de dies festius treballats (177,50 EUR), de dia de canvi de pis (35,50 EUR) i de vacances (177,5 EUR).

II.- El Sr. Bueno va formular l'excepció de caducitat de l'acció en indemnització per acomiadament il·legal, i sobre el fons del litigi, va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que mai s'ha deixat de satisfer cap nòmina, ni de la Sra. Duque ni de cap altra dels treballadors que hagin pogut treballar pel seu compte, tan sols es va produir, de forma puntual, un parell de retards com a conseqüència del descuit d'un dels empleats del banc; i que la única liquidació que pertoca a la treballadora és la corresponent al pagament dels dies treballats durant el mes d'agost, la liquidació de les hores extraordinàries i la satisfacció de les vacances pendents de realització, havers laborals tots ells que ja van ser satisfets mitjançant el seu dipòsit a la Batllia molt abans de la interposició de la present demanda.

III.- Per sentència de data 10 de febrer del 2009, l'Hble Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment l'excepció de prescripció de l'acció, va desestimar íntegrament la demanda de la part actora, absolent lliurament al Sr. Bueno de les pretensions de la Sra. Duque, sense fer especial imposició en costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Duque ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que l'aplicació del termini de caducitat de 30 dies es realitza en el cas que s'hagi comunicat per escrit l'acomiadament; que en el present cas no és aplicable perquè el Sr. Bueno va reiteradament pagar amb retard els salaris de la Sra. ENTITY_4; que el Tribunal de primera instància ha realitzat una confusió entre els terminis per reclamació establerts en el segon paràgraf de l'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball, propis del treballador, i aquells establerts en el paràgraf tercer del mateix article 7, que són propis a l'empresari; que per conseqüent la present acció es va presentar dins dels terminis atès que no varen esgotar-se els 60 dies previstos per la Llei, i doncs la reclamació de l'import de 687,50 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament indegut ha d'ésser plenament estimada; que és totalment injust que la manca de manteniment del llibre de treball perjudiqui a la treballadora, ja que aportar la prova de la realitat de les hores extraordinàries, a manca de l'esmentat llibre, és totalment impossible i per conseqüent aquest greu incompliment no pot tenir altra conseqüència que invertir la càrrega de la prova .

II.- És pacífic que la Sra. Duque va començar a treballar pel compte del Sr. Bueno, el dia 3 de març del 2008 en qualitat de oficial del negoci ORG_0, mitjançant un salari de 1.100 EUR mensuals; que el salari del mes de juny del 2008 fou pagat a la treballadora el dia 11 de juliol, i que el salari del mes de juliol fou pagat el dia 11 d'agost del 2008; que davant aquest reiterat retard, la Sra. Duque va rescindir unilateralment el contracte de treball en data 9 d'agost del 2008, de conformitat a allò disposat en l'article 75.3 de la Llei sobre el contracte de treball.

III.- S'ha d'antuvi resoldre l'excepció de caducitat de l'acció en indemnització per acomiadament il·legal, formulada pel Sr. Bueno. En el present cas no es tracta d'un acomiadament del treballador per part de l'empresari previst pels articles 70 i/o 72 de la Llei sobre el contracte de treball, sinó d'un desistiment justificat del treballador per falta o retard en el pagament del salari, regulat per les disposicions de l'article 75 de la mateixa Llei. L'article 7 de la Llei estableix que la reclamació d'indemnitzacions per desistiment unilateral del treballador té un termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que l'empresari té coneixement del desistiment unilateral, ja sigui perquè ha rebut comunicació verbal o escrita, ja sigui per absència injustificada al treball del treballador durant almenys 3 dies de treballs seguits. Malgrat que l'article 75 de la Llei exigeix que el desistiment justificat del treballador ha de fer-se amb exposició de la seva causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l'entrega directa a l'empresari que ha de signar-ne la recepció, la Sra. Duque no va efectuar cap comunicació escrita del seu desistiment a l'empresari. La teoria desenvolupada per la part recurrent segons la qual les disposicions de l'article 7 de la Llei relacionades a la reclamació d'indemnització per desistiment unilateral només es refereixen a les reclamacions formulades per l'empresari contra el treballador pels perjudicis que pugui ocasionar-li un desistiment unilateral del mateix, és molt interessant i subtil, però no pot prosperar pels motius que segueixen. El requisit de la carta de comunicació previst per la Llei, és d'obligatori compliment per l'empresari en matèria d'acomiadament, i pel treballador en matèria de desistiment, i és a comptar de la seva recepció que s'ha de computar el termini normal de caducitat de l'acció en indemnització. Aquest termini de caducitat és de 30 dies, però si l'empresari no compleix el requisit d'entregar la carta de comunicació al treballador, el termini és de 60 dies a comptar d'un esdeveniment establint clarament la voluntat d'acomiadar el treballador, com impedir-li treballar a l'empresa o deixar de pagar-li el salari, ja que aquest incompliment no ha de perjudicar el treballador. En canvi, en matèria de desistiment unilateral del treballador, el termini de caducitat sempre és de 30 dies perquè l'incompliment de l'obligació del treballador d'entregar a l'empresari una carta comunicant-li el seu desistiment justificat, no pot beneficiar al mateix treballador i tenir per conseqüència allargar el termini normal de caducitat de 30 dies més. En conseqüència, si el termini de caducitat de 30 dies de l'article 7 apartat tercer de la Llei s'aplica a les accions en reclamació d'indemnitzacions de l'empresari contra el treballador pels perjudicis ocasionats per un desistiment que no sigui justificat, s'aplica igualment a les reclamacions dels treballadors en indemnització de l'article 76 per desistiment justificat. Atès que en el cas d'autes, no és discutit que la Sra. Duque va rescindir unilateralment la relació laboral el dia 9 d'agost del 2008 i que va presentar la seva demanda en indemnització el dia 24 de setembre del 2008, força és de constatar que l'acció en indemnització ha caducat.

IV.- Respecte als havers laborals pendents, en tràmit d'apel·lació la Sra. Duque només crítica la sentència impugnada pel que fa a les hores extraordinàries. És cert que l'article 43 de la Llei sobre el contracte de treball exigeix que l'empresari tingui un llibre de treball on s'inscriuen les hores extraordinàries, els dies festius treballats, les absències etc, i que el Sr. Bueno no ha aportat en autes cap llibre d'aquest tipus. No obstant això, l'absència d'aquest llibre no pot haver per conseqüència invertir la càrrega de la prova, ja que en aquest cas correspondria exigir del defenent una prova negativa d'impossible compliment. L'única conseqüència de la manca d'aportació del referit llibre és que l'empresari es veu privat oposar un mitjà de prova important a les al·legacions del treballador que té més facilitat per provar les seves pretensions. Ara bé, aquesta prova ha d'existir mitjançant documents o testimoniatges, ja que les simples afirmacions de la demandant no poden ser suficients per justificar una condemna de l'adversa. En el present cas, força és de constatar que la Sra. Duque no estableix de la més mínima manera que hagi complit les hores extraordinàries que reclama.

V.- S'ha doncs de desestimar el present recurs sense nogensmenys fer especial imposició de les costes de segona instància, en raó del caràcter laboral del litigi i de l'absència de tota mala fe de la recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 10 de febrer del 2009 en tots els seus extrems.

Sense fer especial condemna en costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE