ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e40f490f · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 89/23·19 décembre 2023·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 19 de desembre del 2023 - ROJ: STSJAD 6/2023
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle89/23
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:6) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 19 de desembre del 2023 - ROJ: STSJAD 6/2023).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 19 décembre 2023 (n° 89/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 6/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:6), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 décembre 2023
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 6/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:6), Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, Andorra la Vella, 19 décembre 2023 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur une demande d'échange de renseignements en matière fiscale adressée à l'État andorran par l'Agence tributaire espagnole (Agència Tributària), dans le cadre d'une demande sur requête (échange sur demande). Le Ministère des Finances andorran a autorisé cet échange. Par une résolution du 18 juillet 2023, il a rejeté le recours d'opposition formé par l'entité Ruiz et M. Salcedo (ci-après « les requérants ») contre cette demande.
Les requérants ont saisi le Tribunal unipersonnel du Batlle (Sección Administrativa) d'une demande tendant à l'annulation de cette résolution. Par un jugement du 6 novembre 2023, celui-ci a rejeté la demande et déclaré la résolution conforme au droit.
Les requérants ont interjeté appel. Ils soutenaient, après une analyse du standard de la pertinence vraisemblable (estàndard de la rellevància previsible) et de son interprétation par l'OCDE et par la jurisprudence comparée, que la demande ne satisfaisait pas à cette exigence. Selon eux, elle était insuffisamment motivée et comportait des éléments trompeurs et captieux, de nature à laisser penser que l'intéressé avait sa résidence effective en Espagne. Le Gouvernement d'Andorre a conclu à la confirmation du jugement, en soutenant que la demande constituait une description de faits concrets et non une « expédition de pêche » (fishing expedition), et que les autorités andorranes n'avaient pas à vérifier les déclarations de l'État requérant.
La Sala Administrativa a statué le 19 décembre 2023 (recours n° 89/23, protocole n° 1000056/2023).
Question de droit
La question posée était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si les informations sollicitées par l'État requérant satisfaisaient au standard de la pertinence vraisemblable, ou si la demande relevait d'une recherche aléatoire dépourvue de motivation adéquate. D'autre part, il fallait préciser l'étendue du contrôle incombant à l'autorité requise sur le contenu de la demande, et notamment la question de savoir si elle devait vérifier les allégations de l'État requérant.
Solution et dispositif
Le Tribunal écarte le moyen tiré de la « pêche aux renseignements ». Il retient que la demande décrit avec suffisamment de détails les circonstances qui la justifient, à savoir : la source principale de revenus de l'intéressé, provenant d'une société espagnole dont il est associé et administrateur ; de nombreuses op
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (89/23) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 1000056/2023 Núm. de Rotlle: TSJA-0000089/2023
SENTÈNCIA 70-2023
PARTS:
Apel·lant: Ruiz i Sr. Salcedo
Representant: Sra. Campillo
Advocat: Sr. Bonet
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Vives
Advocat: Sr. Arcos
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 19 de desembre de 2023.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000056/2023.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 89/23 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de l'entitat Ruiz i del Sr. Salcedo va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució del Ministeri de Finances de 18 de juliol de 2023, la qual havia desestimat el recurs d'oposició formulat contra la sol·licitud d'intercanvi d'informació amb sol·licitud prèvia en matèria fiscal procedent de l'Agència Tributària espanyola.
La sentència de 6 de novembre de 2023 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual, després de realitzar una anàlisi del concepte d'estàndard de la rellevància previsible i de la seva interpretació per la OCDE i la jurisprudència comparada, al·lega l'incompliment en el present cas d'aquest requisit, ja que la sol·licitud de l'Administració tributària espanyola manca d'una motivació adequada i conté elements enganyosos i capciosos.
3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Considera que la petició d'intercanvi d'informació fiscal no té un caràcter genèric que li pugui atorgar la consideració "d'expedició de pesca" o "fishing expedition", sinó que es tracta de fets concrets que s'atribueixen específicament a les persones, tant física com jurídica, interessades. Per altra part, les autoritats andorranes no tenen l'obligació de comprovar les declaracions fetes per l'Estat requeridor, sinó que la persona concernida ha de fer valer les seves al·legacions davant de les autoritats fiscals espanyoles.
4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 8.4 de la Llei 10/2017, de 25 de maig.
Segon.- Tal com s'ha exposat en els antecedents, l'objecte d'aquest procés versa sobre l'examen de la legalitat de la resolució del Ministeri de Finances de 18 de juliol de 2023, que va desestimar el recurs d'oposició formulat per la part agent contra la sol·licitud d'intercanvi d'informació en matèria fiscal procedent de l'Agència tributària espanyola.
A la vista del contingut de les al·legacions de les parts, la qüestió litigiosa versa sobre si la informació que sol·licita l'Estat requeridor compleix amb l'estàndard de la rellevància previsible, o bé si es tracta, com defensa la representació dels recurrents, d'una petició aleatòria, que mancaria de la motivació adequada i contindria elements enganyosos i capciosos que indueixen a pensar que l'agent té la seva residència efectiva a Espanya.
Tercer.- Aquesta Sala s'ha pronunciat en diverses ocasions sobre els criteris que s'han de seguir en la tramitació de les sol·licitud d'intercanvi d'informació fiscal procedents de tercers Estats requeridors. Així, la sentència núm. 89-2018, de 17 d'octubre, va declarar que:
"El primer dels motius d'impugnació que articula el recurrent fa referència a que la sol·licitud d'informació és improcedent en atenció a que aquesta es refereix a una societat andorrana -(XXX)- i no té cap transcendència tributària en el marc de les actuacions de comprovació inspectora, ja que no hi ha cap factor de connexió de la societat XXX amb la inspecció instruïda en territori espanyol.
Tanmateix cal recordar que el 5 de novembre del 2013, el Govern d'Andorra signa el Conveni relatiu a l'assistència administrativa mútua en matèria fiscal amb l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (en endavant OCDE), i el Consell General l'aprova el dia 28 de juliol del 2016.
L'article 4 de l'esmentat Conveni estableix que les parts intercanvien la informació que pugui ser previsiblement rellevant per a l'administració o l'aplicació de les seves legislacions internes relatives als impostos coberts per aquest Conveni.
I l'article 5 disposa que mitjançant sol·licitud prèvia de l'estat requeridor, l'estat requerit li proporciona tota informació a la qual es refereix l'article 4 relativa a una persona o una transacció determinada.
D'altra banda, la L10/2017, del 25 de maig, d'intercanvi d'informació mitjançant sol·licitud prèvia i d'intercanvi d'informació espontani en matèria fiscal (en endavant LIF) segueix els principis de transparència i intercanvi d'informació desenvolupats per l'OCDE, i és font d'interpretació el comentari a l'article 26 del Model de conveni tributari sobre la renda i sobre el patrimoni de l'OCDE, tal com diu el seu article 1.3.
Endemés, al "Manual para la aplicación de las disposiciones relativas al intercambio de información con fines tributarios", aprovat pel Comitè d'Afers Fiscals de la OCDE el 23 de gener de 2006, al punt 9 relatiu a les persones compreses, es diu:
"El intercambio de información no está limitado a la información relativa a cuestiones concernientes a residentes en las partes contratantes. Con frecuencia, una de las partes contratantes tendrá interés en recibir información de las actividades realizadas por una persona en concreto en la otra parte contratante, pese a ser residente en un tercer país, a fin de esclarecer las obligaciones fiscales de dicho contribuyente no residente. Sin embargo, también puede haber situaciones en las que una parte contratante pudiera tener interés en obtener información acerca de un residente de un país tercero que no esté sujeto a la tributación de ninguna de las partes contratantes, por ejemplo cuando esta información es relevante para la tributación de una tercera parte que es contribuyente o residente del país que solicita la información."
Així, si l'OCDE permet l'intercanvi d'informació d'una forma àmplia quan es sol·licita sobre una persona que resideix en un tercer país i que no estigui subjecta a tributació en cap dels estats contractants, només pel fet que la informació referent a aquesta persona pugui ser rellevant per a la tercera part contractant que és contribuent o resident del país que sol·licita informació, amb més motiu ha de permetre l'intercanvi d'informació en aquest cas".
D'altra banda, com ha declarat també aquesta Sala de manera reiterada (v. sentència núm. 20-2017, de 6 d'abril):
"A més, com resulta del paràgraf 77 dels comentaris a l'Acord sobre intercanvi d'informació en matèria tributària de l'OCDE, la part requerida no té l'obligació d'investigar ni de comprovar les declaracions presentades per la part requeridora, essent la responsabilitat respecte la veracitat de les dites declaracions de la part requeridora".
En el mateix sentit es va pronunciar la sentència núm. 100-2017, de 20 de desembre, i el Tribunal Constitucional va acordar la inadmissió del recurs d'empara formulat contra la mateixa, mitjançant aute de 4 de juny de 2018 (causa 2018-12-RE).
Quart.- En el cas que ara s'examina, la sol·licitud d'intercanvi d'informació fiscal procedent de l'Administració tributària espanyola descriu amb suficient detall les circumstàncies que justifiquen la petició.
En síntesi, la sol·licitud té en compte que la principal font d'ingressos del recurrent prové d'una societat espanyola, de la qual és soci i administrador; que l'interessat ha realitzat nombroses operacions amb les seves targetes de crèdit en territori espanyol, que indiquen una estada allà superior als 183 dies a l'any; que disposa d'habitatges a Espanya i que hi resideixen el seu cònjuge i el seu fill menor; i que és administrador d'una societat andorrana, a la qual ha cedit el contracte de prestació de serveis que tenia en vigor amb l'entitat espanyola abans esmentada, i de la qual també és administrador.
No hi ha dubte que el conjunt d'aquests elements porten a la conclusió que la sol·licitud d'intercanvi d'informació en matèria fiscal procedent de l'Administració tributària espanyola no manca de tota pertinència previsible i, en conseqüència, que no es tracta d'una recerca aleatòria o "fishing expedition".
L'estàndard de la rellevància previsible que invoca el recurrent s'ha de valorar sobre la petició de l'Estat requeridor en el seu conjunt. En aquest sentit, no és suficient discutir alguns dels punts de la sol·licitud, com els relatius a la situació familiar de l'interessat o als habitatges de què disposa a Espanya. Aquestes circumstàncies concretes hauran de ser al·legades, en els termes que abans s'han exposat, davant les autoritats tributàries de l'Estat requeridor, ja que l'Administració andorrana no ha de comprovar les declaracions contingudes en la sol·licitud d'intercanvi d'informació fiscal, que cauen sota la responsabilitat del requeridor.
En conseqüència, un cop s'ha descartat que la petició d'informació sigui merament aleatòria, i que no manca de tota pertinència previsible, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància, d'acord amb l'article 8.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen l'entitat Ruiz i el Sr. Salcedo contra la sentència dictada el 6 de novembre de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma íntegrament.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
