ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.9728cdf5 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 18/23·19 december 2023·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 19 de desembre del 2023 - ROJ: STSJAD 7/2023
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI18/23
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:7) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 19 de desembre del 2023 - ROJ: STSJAD 7/2023).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 19 décembre 2023 (n° 18/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 7/2023 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 décembre 2023)
La société Carnero (désignée dans la décision comme « l'agent » ou « l'entitat Carnero ») a sollicité, le 7 janvier 2021, le bénéfice des mesures prévues par la loi andorrane n° 16/2020 du 4 décembre 2020, adoptée pour faire face à la situation d'urgence sanitaire causée par la pandémie de SARS-CoV-2. Par suite d'une erreur de saisie, la demande mentionnait une réduction de la durée du travail, alors que la mesure applicable était la suspension temporaire des contrats de travail.
Faute de décision expresse dans le délai de dix jours ouvrables prévu à l'article 16.2 de la loi, la demande a été accueillie par silence positif, lequel est daté par la décision du 21 janvier 2021. Le 29 mars 2021, l'agent a adressé à l'administration un écrit sollicitant la correction de l'erreur et l'application du régime de suspension. Par résolution du 14 avril 2021, le Gouvernement a qualifié cet écrit de recours administratif contre la décision implicite d'acceptation, puis l'a déclaré extemporané au regard du délai d'un mois prévu par l'article 124 du Code de l'administration (devenu l'article 129.3).
L'entité a saisi le Tribunal de batlles le 20 mai 2021 d'une demande dirigée contre la résolution du 14 avril 2021 et, de manière subsidiaire, contre l'acceptation tacite. Par jugement du 2 février 2023, la Section administrative du Tribunal de batlles a annulé la résolution attaquée et ordonné le renvoi à l'administration afin qu'elle statue sur le fond de la demande de correction d'erreur matérielle. Le Gouvernement a interjeté appel. Les parties ont demandé que la cause soit jugée sans autre formalité que la réponse à la demande.
Question de droit
Le litige pose une question de computation et d'articulation des voies de recours : une demande dirigée contre une décision implicite de rejet ou d'acceptation peut-elle être introduite dans le délai de six mois prévu par l'article 36 de la loi de la juridiction administrative et fiscale, alors qu'un recours administratif préalable, formé hors délai, a été déclaré irrecevable ?
Plus précisément, la Cour doit déterminer si l'extemporanéité du recours administratif potestatif affecte la recevabilité de l'action juridictionnelle, et si le délai de six mois court à compter de la décision implicite ou du rejet du recours administratif.
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur confirme la solution du premier juge. Il retient que le recours administratif était « merament potestatiu » : la décision adoptée par silence étant directement attaquable devant le juge, l'auteur n'était pas tenu de former un recours préalable (article 40 du Code de l'administration, devenu article 39). Dès lors, le délai applicable était celui de l'action juridictionnelle, soit six mois selon l'article 36 de la loi de la juridiction administrative et fiscale, alors en vigueur. La demande ayant été formée le 20 mai 2021, soit dans ce délai à compter du 21 janvier 2021, elle n'était pas tardive.
Le Tribunal fonde en outre sa solution sur une interprétation favorable au droit d'accès au juge garanti par l'article 10 de la Constitution andorrane. Il écarte l'argument du Gouvernement fondé sur la sentence n° 19-2021 du 19 février 2021, en relevant que, dans cette affaire, la demande avait été présentée après l'expiration tant du délai d'un mois que du délai de six mois, ce qui n'était pas le cas en l'espèce.
Sur les dépens, le Tribunal relève l'absence de « témérité » ou de mauvaise foi au sens de l'article 8.1 de la loi sur la procédure contentieuse administrative, et décide de ne pas statuer spécialement sur ce
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (18/23) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 1000035/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000018/2023
SENTÈNCIA 71-2023
PARTS:
Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Suárez
Advocada: Sra. Serra
Apel·lat: Carnero
Representant: Sra. Sarabia
Advocat: Sr. Galván
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 19 de desembre de 2023.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000035/2021.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 18/23 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de l'entitat Carnero va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució de 14 d'abril de 2021, que no va admetre a tràmit el recurs administratiu formulat en data 29 de març del mateix any contra la resolució tàcita per silenci positiu, recaiguda en l'expedient núm. 325083, que tenia per objecte la sol·licitud de les ajudes previstes en la Llei 16/2020, de 4 de desembre, amb ocasió de la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 2 de febrer de 2023 ha estimat la demanda, anul·lant la resolució impugnada, amb retroacció del procediment per tal que l'Administració resolgui sobre el fons la sol·licitud de correcció d'error material presentada el 29 de març de 2021.
3.- La representació del Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
El recurs administratiu formulat per l'agent en data 29 de març de 2021 és extemporani, ja que es va presentar un cop transcorregut el termini d'un mes comptat des que la seva sol·licitud havia estat estimada per silenci positiu.
L'agent podia optar per recórrer directament a la via jurisdiccional, o bé formular prèviament un recurs administratiu, però en aquest darrer cas havia de respectar el termini d'un mes que preveu el Codi de l'Administració.
El termini de sis mesos que preveu l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa només és d'aplicació quan la voluntat és la de recórrer l'acte tàcit per la via jurisdiccional.
4.- La representació de la part agent s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:
L'Administració té l'obligació de resoldre els expedients administratius, i el silenci positiu no l'eximeix en aquest cas d'aquesta obligació, corregint l'error material que va patir l'agent en el formulari digital.
El propi Govern va demanar, com a pretensió subsidiària, que s'acordés la retroacció del procediment, a fi de valorar el fons de la impugnació de la demandant, tal com ha acordat la sentència apel·lada.
En una situació normal i usual, s'haguessen pogut solucionar els errors produïts amb una diligència mitjana per part de l'Administració, i si això no ha succeït ha estat per l'excepcional situació sanitària derivada de la pandèmia.
5.- Les parts van sol·licitar expressament que la causa quedés conclusa per a sentència sense més tràmits que la contesta a la demanda.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Per tal de resoldre adequadament la qüestió litigiosa que es planteja en aquest recurs, convé enumerar breument els tràmits essencials que s'han dut a terme en l'expedient de referència:
En data 7 de gener de 2021, la societat agent va sol·licitar acollir- se a les mesures previstes en la Llei 16/2020, de 4 de desembre, per la situació d'emergència sanitària derivada de la pandèmia del SARS-CoV-2. Per un error en aquesta petició inicial, es va fer constar que s'aplicaria una reducció de la jornada laboral, enlloc d'una suspensió temporal dels contractes dels treballadors afectats, com procedia.
D'acord amb l'article 16.2 de la referida Llei 16/2020, la sol·licitud va ser estimada per silenci administratiu positiu, en haver transcorregut el termini de deu dies hàbils que preveu aquell precepte per dictar resolució expressa.
Després de diverses gestions, l'agent va presentar un escrit en data 29 de març de 2021, en què sol·licitava que s'esmenés l'error i s'apliquessin les mesures previstes per la suspensió temporal dels contractes de treball.
Mitjançant la resolució aquí impugnada de 14 d'abril de 2021, el Govern va atribuir a l'escrit anterior la consideració de recurs administratiu contra la resolució estimatòria per silenci, i el va considerar extemporani, ja que havia transcorregut el termini d'un mes que preveu l'article 124 (avui 129.3) del Codi de l'Administració.
Tercer.- La pretensió que es formula en la demanda fa referència de forma prioritària, com és lògic, a la resolució de 14 d'abril de 2021, que va inadmetre el recurs formulat per l'agent contra la resolució estimatòria per silenci positiu de la seva petició presentada el 7 de gener de 2021. Ara bé, la demanda també s'adreça contra aquesta resolució estimatòria, ja que l'agent al·lega que es va produir un error de fet sobre les mesures que realment volia sol·licitar, a l'empara de la Llei 16/2020, derivat de la utilització del sistema informàtic.
Sobre la primera pretensió, és cert que el recurs administratiu presentat per l'agent era extemporani, ja que l'estimació per silenci positiu de la seva sol·licitud es va produir el 21 de gener de 2021, i aquell no va ser formulat fins al 29 de març següent, quan ja havia transcorregut el termini d'un mes que preveia l'article 124 del Codi de l'Administratiu (avui article 129.3).
Ara bé, no es pot negligir el fet que aquest recurs administratiu era merament potestatiu, ja que, en impugnar-se una resolució adoptada per silenci, aquesta era directament recurrible en via jurisdiccional, d'acord amb l'article 40 del Codi de l'Administració (avui article 39). En aquest cas, el termini d'interposició de la demanda era de sis mesos, d'acord amb l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa, llavors vigent.
En el cas que ara s'examina, la demanda va ser presentada el 20 de maig de 2021 i, per tant, dins del termini de sis mesos comptats des de la data en què la sol·licitud de l'agent va ser estimada per silenci positiu. En conseqüència, en una interpretació favorable al dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 del text constitucional, no es pot considerar que aquesta demanda sigui extemporània, quan va ser presentada dins del termini legal de sis mesos previst a l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa. El fet que l'agent hagués presentat, a més, un recurs administratiu extemporani no li impedia recórrer a la via jurisdiccional en el termini legalment previst, ja que aquell recurs no era preceptiu per esgotar la via administrativa, en dirigir-se contra una resolució presumpta per silenci.
El supòsit examinat en la sentència d'aquesta Sala núm. 19-2021, de 19 de febrer, que invoca la representació del Govern, no és equiparable al que ara s'examina. En aquell cas, la demanda es va presentar quan ja havien transcorregut amb escreix tant el termini d'un mes per interposar el recurs administratiu de caràcter potestatiu, com el termini de sis mesos per recórrer directament a la via jurisdiccional i, en conseqüència, es tractava d'una demanda clarament extemporània. En aquest supòsit, pel contrari, la demanda s'ha interposat dins del termini legal de sis mesos.
En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació del Govern i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.
Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància, d'acord amb l'article 8.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Govern contra la sentència dictada el 2 de febrer de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
