ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.2547d593 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 165/23·5 december 2023·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 05 de desembre del 2023 - ROJ: STSJAD 26/2023
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI165/23
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:26) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 05 de desembre del 2023 - ROJ: STSJAD 26/2023).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 05 décembre 2023 (n° 165/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 5 décembre 2023 (ROJ STSJAD 26/2023)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 26/2023, 5 décembre 2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:26) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les époux Esparza et Conde ont été mariés du 17 octobre 2009 jusqu'au divorce, demandé en 2015, après une sentence de séparation du 26 novembre 2013. Le régime matrimonial est mentionné dans la décision, mais son contenu précis n'est pas détaillé (non précisé dans la décision).
Pendant le mariage, trois opérations de crédit bancaire sont en cause :
un premier prêt de 100 000 EUR, sollicité personnellement par Mme Conde auprès de la banque B, SA, versé sur un compte dont elle est seule titulaire puis transféré vers un second compte également à son nom ;
un prêt de 45 000 EUR, octroyé le 6 juin 2012 à Mme Conde, avalisé par M. Esparza, dont le montant a été directement viré sur un compte individuel de ce dernier ;
un prêt de 60 000 EUR sollicité par Mme Conde le 20 janvier 2014 pour regrouper les deux précédents.
Par demande du 22 février 2016, Mme Conde réclame à M. Esparza 133 478,24 EUR, outre intérêts légaux et dépens. M. Esparza soulève des exceptions dilatoires puis peremptoires : défaut de légitimation active et passive, défaut de formulation de la demande, la société A, SA étant selon lui la seule partie pertinente. Il conteste également avoir été le bénéficiaire direct des fonds et invoque la clôture des questions économiques lors de la liquidation du divorce. Le juge de première instance rejette les exceptions (ordonnance du 2 novembre 2017) puis, par jugement du 3 mai 2023, condamne M. Esparza à payer 132 848,24 EUR avec intérêts légaux, ainsi que les dépens.
M. Esparza interjette appel. Il invoque l'absence de preuve de son bénéfice direct, le caractère de simples présomptions du raisonnement du premier juge, l'absence de légitimation active de Mme Conde pour des fonds issus de sa relation propre avec la banque, et la disparition de sa qualité d'avaliste pour la réclamation de 5 000 EUR. Il réitère le grief tiré du défaut de formulation de la demande.
Question de droit
La Sala Civil devait trancher plusieurs questions :
La créancière d'un prêt souscrit pendant le mariage, dont les fonds ont été remis à son conjoint qui les a employés pour les besoins de son entreprise, a-t-elle qualité pour agir en remboursement contre ce conjoint ?
La réclamation relève-t-elle de la liquidation du régime matrimonial, ce qui aurait pu la rendre irrecevable ou la faire échapper à la compétence du juge civil ordinaire ?
La preuve du bénéfice de l'opération incombe-t-elle à la demanderesse, et dans quelle mesure une présomption peut-elle la suppléer ?
Le défaut de formulation de la demande, faute d'avoir attrait la société A, SA, est-il fondé ?
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel dans son intégralité. Elle retient que la réclamation « ne porte pas cause » de la liquidation du régime matrimonial, au motif que, la relation de crédit ayant été nouée pendant le mariage, les époux ont pu se trouver dans une « collaboration désintéressée » qui dispensait chacun de conserver la pre
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (165/23) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
OBJECTE: Reclamació de quantitat. Relació entre prestatari i beneficiari del préstec bancari produïda constant matrimoni. Destinació dels diners a un ens jurídic diferent. Obligació de retorn.
SENTÈNCIA 000162/2023
Andorra la Vella, el 5 de desembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 165/23 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 22 de febrer de 2016, la representació processal de la senyora Conde interposà demanda en reclamació de quantitat contra el senyor Esparza, tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li la suma de 133.478,24 EUR o, subsidiàriament, aquella que resultés acreditada de la prova practicada, incrementada dels interessos legals a comptar de la data de la contesta a la demanda i fins a la total liquidació del deute, així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, a determinar en tràmit d'execució de Sentència.
2.- En data 11 d'abril de 2016, la representació processal del senyor Esparza interposà les excepcions dilatòries de manca de legitimació activa, de defecte de formulació de la demanda i de manca de legitimació passiva, procedint subsidiàriament a contestar i a oposar-se a la demanda interposada.
3.- Per Aute de data 2 de novembre de 2017, el jutjador d'instància procedí a desestimar les excepcions dilatòries de manca de legitimació activa i passiva oposades per la representació processal del senyor Esparza, amb imposició de costes.
4.- En data 26 de novembre de 2018, la representació processal del senyor Esparza plantejà les excepcions peremptòries de manca de legitimació activa i passiva i defecte de formulació de la demanda, oposant-se també al fons, tot sol·licitant que es donés lloc a les excepcions interposades i es desestimés la demanda, amb imposició del pagament de les costes judicials i extrajudicials derivades de la intervenció d'advocat i procuradora.
5.- En data 3 de maig de 2023, el Tribunal d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva
"DECIDEIXO:
Primer.- Estimar la demanda formulada per la senyora Conde contra el senyor Esparza i condemnar a aquest darrer a satisfer a la primera l'import de 132.848,24 euros, import que augmentarà amb els interessos legals a comptar de la data prevista per la contesta a la demanda.
Segon.- Es condemna a costes processals i judicials a la part defenent."
6.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Esparza en considerar, en síntesi, que no s'ha acreditat que el senyor Esparza fos el beneficiari directe dels préstecs sol·licitats per la senyora Conde a l'entitat bancària B, SA, basant-se l'òrgan jutjador en simples presumpcions. Insisteix en la manca de legitimació activa de la senyora Conde per reclamar els imports derivats de la seva pròpia relació amb l'entitat bancària i que foren ingressats en comptes bancaris de la seva titularitat individual. Insisteix també en la procedència de l'excepció de manca de legitimació passiva del senyor Esparza, referida a la reclamació de 5.000 EUR, ja que a data d'avui el mateix ja no figura com avalador a l'entitat bancària prestadora i considera que no s'ha acreditat que la part demandada i apel·lant fos beneficiària d'aquell préstec. En relació al defecte en la formulació de la demanda, la part apel·lant considera que és la societat A, SA la que havia d'haver estat demandada, ja que és la que té vinculació amb la part agent. Argumenta que en el marc de la liquidació pel divorci, les dues parts litigants van tancar definitivament les qüestions econòmiques existents entre ells, i no es va efectuar cap reclamació. Demana la revocació de la sentència recorreguda i que es doni lloc a les excepcions per ella interposades, amb imposició a la part recorreguda de les costes processals ocasionades.
7.- La representació processal de la senyora Conde s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la confirmació de la resolució impugnada.
Considera degudament acreditat que el senyor Esparza es va beneficiar de la integritat de l'import abonat per l'entitat bancària a la senyora Conde pel préstec de 45.000 EUR, ja que aquest import -44.370- li fou íntegrament transferit.
I en relació a l'altre import de 88.478,24 EUR dels 100.0000 que també foren prestats per l'entitat bancària a la senyora Conde i ingressats en comptes de la seva única titularitat, entén que s'ha acreditat que es van dirigir a abonar despeses de la societat A, SA, amb la que la dita senyora no mantenia cap mena de relació. La reclamació que s'efectua res té a veure amb la liquidació del règim econòmic matrimonial, demana la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la confirmació de la resolució recorreguda, amb imposició de les costes generades en aquesta alçada a la part apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La reclamació de quantitat objecte dels presents autes no porta causa de la liquidació del règim econòmic matrimonial que regia el matrimoni constituït pels senyors Esparza i Conde des del 17 d'octubre de 2009 i fins a la data del seu divorci, que fou sol·licitat a l'any 2015, tot i gaudir de Sentència de separació des del 26 de novembre de 2013.
Tot i així, resulta evident que havent-se sol·licitat els dos préstecs bancaris dels que porta causa la reclamació d'autes, constant matrimoni, un en data 28 de maig de 2009 i l'altre el dia 2 de març de 2012, podem pressuposar que en aquell moment existia una col·laboració desinteressada entre els esposos i, per tant, una despreocupació per tenir prova sobre, en aquest cas, el beneficiari dels imports prestats pel banc i la seva correlativa obligació de retorn.
Segon.- I és en aquest context que la senyora Conde va sol·licitar personalment a l'entitat bancària B, SA un primer préstec per import de 100.000 EUR, que fou abonat en un primer moment al compte número XXXXXX de la seva titularitat i posteriorment traspassat al compte YYYYYY, també de la seva exclusiva titularitat. Import del que en bona part se'n va beneficiar el senyor Esparza o la seva empresa d'A que girava sota la forma jurídica de societat, segons es deriva de l'extracte bancari del darrer compte mencionat que obra als folis 38 i 39, explicats en el quadre d'excel que obra al foli 45 i ss, que el senyor Esparza no ha discutit, i que, a més, encaixa per dates amb el període d'obtenció d'aquest mencionat préstec.
A més, i en el mateix context de constant matrimoni, també es va sol·licitar un altre préstec en data 6 de juny de 2012, d'un import de 45.000 EUR, avalat pel senyor Esparza (folis 57 i 62), que fou directament traspassat a un compte de titularitat individual d'aquest darrer (foli 64).
Consta també acreditat i així es deriva del certificat bancari que obra al foli 40, que la senyora Conde va haver de sol·licitar en data 20 de gener de 2014, un altre préstec de 60.000 EUR als efectes d'assumir i reunificar el ròssec deutor dels dos préstecs anteriorment esmentats. Del que es deriva que malgrat ambdós constin cancel·lats en la certificació, això és per causa d'aquesta darrera operació financera realitzada per ella. En tot cas no escapa a la Sala l'error contingut en el segon paràgraf de la mencionada certificació, ja que de la documentació obrant en autes es deriva que la prestatària de la suma de 45.000 EUR era la senyora Conde amb aval del senyor Esparza (i no a la inversa).
Tercer.- De l'anterior es deriva que, tot i que inicialment va existir una relació jurídica entre l'entitat bancària i la senyora Conde i que aquesta té relació amb els imports que la mencionada reclama al senyor Esparza, la pretensió de la senyora Conde res té a veure amb la dita entitat. Ella és creditora dels imports que, una vegada prestats pel banc i retornats per ella, al seu torn va deixar al seu aleshores marit, que en bona part els va destinar a pagar salaris, deutes amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social i altres derivats de la seva empresa d'A, que girava sota la titularitat de la societat A, SA.
Per això no pot procedir, com bé diu la resolució d'instància, l'excepció de manca de legitimació activa de la senyora Conde quant a part creditora, ni tampoc la pretesa manca de legitimació passiva del senyor Esparza, quant a part deutora i beneficiària directa o indirectament dels diners prestats a la seva esposa i abonats per la mateixa.
Argumentació que resulta també perfectament aplicable a la invocada excepció de defecte de formulació de la demanda per haver-la interposat de forma improcedent contra el senyor Esparza, i també als motius de fons als que tot seguit ens referirem.
Quart.- Afegirem, encara relacionat amb l'anterior i pel que respecta al fons, que tot i que es pretengui negar que la senyora Conde va cedir els diners reclamats al seu espòs -en aquest cas ens referim als 45.000 EUR abonats al juny de 2012-, aquest extrem es deriva sense dubte del document que obra al foli 64. I, en relació als restants 88.478,24 EUR que es reclamen en relació als 100.000 EUR que l'entitat bancària també li va prestar i una volta deduïts els imports destinats a despeses privades, que no es reclamen, cal dir que efectivament, l'informe efectuat pel liquidador judicial de la societat, senyor Palau i referit en la resolució d'instància acredita i, a més confirma, que amb els mateixos es van pagar nòmines, lloguers i cotitzacions de la CASS a banda d'abonaments per altres conceptes.
Cinquè.- Pel que fa als imports reclamats, a banda de què la part recurrent en cap moment no els discuteix, com hem dit en el Fonament de Dret anterior, la suma prestada a la senyora Conde de 45.000 EUR consta que va ser directament transferida al senyor Esparza (f. 64). I pel que fa als restants 88.478,24 EUR, hem de reiterar que el senyor Esparza els va utilitzar sobre tot per satisfer deutes de la societat A, SA (lloguers, CASS, salaris, etc ...), de la qual n'era el soci fundador majoritari, i havent actuat la senyora Conde en el context marital abans exposat, sense que en cap moment s'hagi invocat una pretesa donació, atenent al mateix.
Sisè.- Procedeix, en conseqüència, confirmar la resolució d'instància, i havent-se desestimat íntegrament el recurs d'apel·lació interposat, procedeix també imposar les costes processals ocasionades en aquesta alçada a la part apel·lant, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Esparza contra la Sentència dictada per la senyora Batlle d'instància en data 3 de maig de 2023, que confirmem.
Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
