ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.5e4d9797 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 296/23·18 January 2024·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 18 de gener del 2024 - ROJ: STSJAD 19/2024
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket296/23
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2024:19) — En matière de droit_constitutionnel, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 18 de gener del 2024 - ROJ: STSJAD 19/2024).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 18 janvier 2024 (n° 296/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 19/2024 : Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala Civil, 18 janvier 2024
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 19/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:19 (Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala Civil, 18 janvier 2024, recours n° 296/23) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Une salariée a été engagée par la société Pastor à compter d'octobre 2020. Par lettre du 10 octobre 2022, elle a mis fin à la relation de travail par un « desistiment justificat » fondé sur l'article 91.c) de la Llei de relacions laborals (LRL), en invoquant le non-paiement de sa rémunération dans les délais légaux depuis le début de la relation.
Le 26 octobre 2022, elle a saisi la juridiction en réclamant une indemnité de 4 459,42 euros bruts au titre du désistement justifié, 482,10 euros bruts de salaire pour dix jours travaillés en octobre 2022, les intérêts légaux, et la déduction d'un montant net de 360 euros correspondant à deux avances versées par l'employeur. L'employeur a conclu au rejet de la demande et formé une demande reconventionnelle portant sur 360 euros d'avances, 723,10 euros d'indemnité de préavis et 1 472,19 euros de dommages-intérêts, soit 2 555,29 euros au total. La salariée a conclu au rejet de la reconventionnelle.
Par jugement du 12 septembre 2023 (sentence 98/2023), la Batllia a accueilli la demande principale, considérant que le désistement était justifié, et a rejeté la demande reconventionnelle. La société a interjeté appel. Elle reconnaissait le caractère répété des retards mais soutenait que le désistement n'était ni proportionné ni de bonne foi. La Sala Civil du Tribunal superior de justícia a rejeté l'appel le 18 janvier 2024 (rôle n° 296/23).
Question de droit
La question soumise à la Cour était de déterminer si le désistement de la salariée, motivé par des retards réitérés dans le paiement du salaire, était justifié au sens de l'article 91.c) LRL, et, par voie de conséquence, si la demande reconventionnelle de l'employeur (préavis et répétition des avances) pouvait prospérer.
Ce problème appelle deux interrogations :
le retard dans le paiement du salaire constitue-t-il un manquement de l'employeur d'une gravité suffisante pour fonder la rupture à l'initiative du salarié, ou doit-il être assimilé à une simple mora du débiteur de droit commun ?
le désistement, s'il est justifié, prive-t-il l'employeur de toute créance d'indemnité de préavis ou de restitution des sommes avancées ?
Solution et dispositif
La Cour retient que le retard de paiement ne peut être assimilé à une situation de mora classique du droit des obligations. Elle se fonde sur la « triple d
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (296/23) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket296/23
Judgment Date18 January 2024
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000296/2023 ORIGEN: 4000411/2022 - 0
NIG: 5300542120220002185
PARTS:
Apel·lant: Pastor
Representant: Sra. Jover
Advocat: Sr. Marcos
Apel·lat: Sra. Águila
Representant: Sra. Elías
Advocat: Sr. Recio
OBJECTE: Desistiment justificat, retard en el pagament del salari.
SENTÈNCIA 000012/2024
Andorra la Vella, el 18 de gener del 2024. En nom del Poble Andorrà.-
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 296/23 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El mes d'octubre del 2020, la Sra. Águila iniciava una prestació laboral per compte de la societat Pastor, de la qual, per carta del 10-10-2022, desistia a l'empara de les previsions de l'art. 91.c) de la Llei de Relacions Laborals, sostenint que d'ençà de l'inici no se li pagava la nòmina en els terminis legalment previstos.
En aquest context, el 26-10-2022 formulava demanda jurisdiccional contra la societat demandada, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-la a pagar la quantitat de 4.459,42 EUR bruta, en concepte d'indemnització pel desistiment justificat; 482,10 EUR bruts pel salari de 10 dies treballats al mes d'octubre del 2022; interessos legals i, costes judicials, devent-se descomptar l'import net de 360 EUR per dues bestretes realitzades per la defenent i, finalment demanava declarar les referides quantitats a la CASS.
2.- El 2012-2022, la representació processal de la societat Pastor contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la demandant, articulant alhora demanda reconvencional, sol·licitant es dictés Sentència desestimant íntegrament la demanda i, admetent la reconvencional, condemnant la Sra. Águila al pagament de la quantitat de 360 EUR en concepte d'avançaments de salari; 723,10 EUR en concepte de preavís; 1.472,19 EUR pels danys i perjudicis causats a la seva representada i; finalment al pagament de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora.
3.- La representació processal de la Sra. Águila contestava la demanda reconvencional articulada, oposant-se a la mateixa interessant es dictés Sentència desestimant-la i imposant a la part que la promovia el pagament de les costes ocasionades.
4.- Celebrat el judici oral i evacuades per les parts les seves respectives conclusions, el dia 12-9-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"PRIMER.- Estimar íntegrament la demanda formulada per part del Sr. Águila contra la societat Pastor.
SEGON.- Condemnar a la societat Pastor a satisfer a la Sra. Águila la quantitat de 4.459,42 EUR bruts en concepte d'indemnització pel desistiment justificat i, 482,10 EUR bruts en concepte d'havers laborals pendents no liquidats, juntament amb els interessos iguals al doble dels interessos legals vigents en el moment en què es va produir l'impagament (78.3 LRL), això és el 12 d'octubre del 2022 i fins a la seva total liquidació. Deduir de les esmentades quantitats l'import de 360 EUR net.
TERCER.- La quantitat bruta resultant d'aquesta Sentència haurà de ser declarada i cotitzada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (art. 82 LRL i, 98.1 Llei 17/2008 de la seguretat social) i, això sense perjudici de que aquesta sentència- una volta esdevingui ferma- sigui comunicada d'ofici a la CASS (art. 290.4 del Codi de procediment civil.
QUART.- Imposar les costes del procés a la part vençuda, això és a la societat Pastor, inclosos honoraris d'advocat i de procurador derivats de la demanda principal, com de la reconvencional".
5.- La representació processal de la societat Pastor formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència en aquesta alçada, que desestimi la demanda articulada per la Sra. Águila i en el seu lloc estimi íntegrament la demanda reconvencional que en el seu dia va formular.
Considera per això que la conclusió assolida en la instància, no s'ajustava al principi de proporcionalitat, a la jurisprudència anterior de la Sala i tampoc valorava que l'actuació de la treballadora no era de bona fe.
D'altra part, posa de relleu que a partir del moment en què el desistiment articulat no es podia considerar justificat, la demanda reconvencional que el seu representat plantejava havia de prosperar, havent de condemnar-se la Sra. Águila a satisfer l'import de 2.555,29.- EUR i a satisfer les costes ocasionades en ambdues instàncies.
6.- La representació processal de la Sra. Águila s'ha oposat al recurs articulat, destacant que la resolució dictada per la Batllia, resultava perfectament ajustada a dret, interessant la desestimació del recurs i la imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte de la present rau en determinar si el desistiment de la relació laboral realitzat per la Sra. Águila intervenia de manera justificada.
La Sentència dictada per la Batllia estima la demanda, considerant acreditat que el retard en el pagament dels salaris invocats per la treballadora van concórrer i que en aquesta eventualitat, el desistiment que va intervenir es justificava, condemnant la societat demandada a satisfer la indemnització corresponent, desestimant la demanda reconvencional del demandant quan reclamava el pagament del preavís, considerant que el desistiment de la relació laboral va ser justificat (art. 89 CRL).
I és contra aquest pronunciament que s'alça la representació processal de la societat Pastor, segons els motius que examinarem seguidament, en el mateix ordre en què han estat plantejats.
Segon.- Retard en el pagament del salari.
La societat recurrent incorpora en el seu escrit de recurs una taula de la qual s'infereix que entre els mesos de novembre del 2020 i octubre del 2022, el salari a la treballadora es va pagar sempre amb retard, oscil·lant aquest entre 1 dia (3 cops), 2 dies (2 cops); 3 dies (3 cops), 4 dies (8 cops), 5 dies (2 cops), 6 dies (3 cops), 7 dies (1 cop) i 9 dies (1 cop).
Malgrat que la societat recurrent admet aquesta realitat, s'oposa a la conclusió assolida per l'òrgan "a quo" sostenint que el desistiment de la treballadora no es podia considerar ni proporcional ni tampoc de bona fe, argument aquest, però que no podem compartir per les raons següents.
El salari ostenta una triple dimensió. Des d'una perspectiva social, suposa la principal -sovint única- font d'ingressos del treballador a través de la qual assegura la seva subsistència i de la seva família; també té una connotació econòmica perquè correspon al valor que s'assigna al treball. En darrer lloc, i des d'una perspectiva jurídica, suposa la contraprestació a càrrec de l'empresari derivada d'una prestació de treball. I és aquesta configuració especial el què permet entendre que la manca de pagament del salari, també el seu pagament amb retard, no es pot assimilar a una situació de mora clàssica en el dret de crèdit, sinó que en atenció a les seves particularitats i en tractar-se del peculi que permetrà al treballador i família, desenvolupar-se en la societat de manera digna, l'eventual incompliment per part de l'empresari a les seves obligacions en aquest àmbit resulta especialment rellevant.
En aquest sentit, hem tingut ocasió d'establir que "l'obligació per part de l'empresa de pagar puntualment el salari constitueix el deure cabdal de l'empresari que no se'n pot exonerar de cap manera, llevat del cas de força major" (Sentència de 29-11-2011, rotlle TSJC-237/11), doctrina que hem mantingut de manera constant al llarg del temps (vegeu Sentència de 30- 11-2020, (rotlle TSJC-250/2020), o fins i tot en la Sentència de 27-9-2022 (rotlle TSJC-113/22), quan indicàvem que "el salari és de naturalesa vital pel treballador i forma part de la seva dignitat personal, la seva protecció derivada de la Llei i dels Convenis internacionals, constitueix un dret indisponible d'ordre públic, no podent les parts disposar convencionalment del termini de 3 dies ( )" que preveu la Llei per a satisfer-lo.
Si aquestes previsions es cohonesten amb els retards en el pagament del salari que amb anterioritat hem pogut descriure, l'incompliment de l'empresari a les seves obligacions legals resulta injustificable. En efecte, no tan sols el mateix s'ha perllongat durant tota l'extensió de la prestació de treball, sinó que fins i tot resulta de les actuacions practicades en la instància, que l'assalariada es va queixar, almenys en una ocasió dels esmentats retards, sense que l'empresari els reconduís. En aquesta situació, s'ha de considerar que la conducta de la Sra. Águila quan desistia del contracte de treball era de bona fe i resultava proporcional en atenció a l'incompliment concurrent.
En tot cas, com hem tingut ocasió d'apuntar anteriorment, que només la concurrència d'un supòsit de força major seria de naturalesa a justificar el retard de l'empresari en el compliment de l'obligació descrita. En el present supòsit, però cap prova la societat defenent ha proveït amb aquesta finalitat.
En darrer lloc, i respecte de la referència a la Sentència dictada en el rotlle TSJC-462/2016 realitzada en el seu escrit de recurs que sustentaria les seves pretensions revocatòries, tampoc podem admetre aquest argument. Es tracta d'un supòsit molt concret i específic en què l'incompliment en el termini de pagament va ser ocasional, i en què es va poder apreciar que la conducta del treballador desistint quan mai s'havia queixat a l'empresari d'aquest extrem, no resultava de bona fe ni el desistiment resultava justificat per desproporcionat. Aquest no és el cas en el supòsit que s'examina per les raons que anteriorment hem pogut precisar.
El primer motiu del recurs es veurà abocat al fracàs.
Tercer.- Respecte de la demanda reconvencional
A través d'aquesta la societat recurrent pretenia la condemna de la treballadora demandant a satisfer una indemnització per manca del preavís i la retribució dels pagaments efectuats a la bestreta a l'assalariada. L'estimació d'aquest motiu del recurs es sustentava necessàriament en el caràcter injustificat del desistiment. Això no obstant, en haver-se considerat que la decisió extintiva de la Sra. Águila s'ajustava a dret, la pretensió reconvencional articulada ha de ser desestimada.
Quart.- En atenció als termes de l'art. 354.2 CPC, escau imposar a la societat recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Pastor contra la Sentència 98/2023 de data 12-9-2023 que confirmem íntegrament. Imposem a la recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
