ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.f2cc6eec · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° TSJA 0000017/2024·16 mai 2024·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 16 de maig del 2024 - ROJ: STSJAD 64/2024
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleTSJA 0000017/2024
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2024:64) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 16 de maig del 2024 - ROJ: STSJAD 64/2024).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 16 mai 2024 (n° TSJA 0000017/2024) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 64/2024 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 mai 2024)
M. Tur, ressortissant marocain titulaire d'une autorisation de résidence et de travail en Principauté d'Andorre, a quitté le territoire andorran au cours du mois de septembre 2019 pour regagner le Maroc, son pays d'origine. Il n'est revenu en Andorre qu'en juin 2022, soit une absence d'environ trois ans.
Par une résolution du 2 février 2023 du Secrétariat d'État à la Justice et à l'Intérieur, l'autorisation de résidence et de travail a été annulée. Le recours formé contre cette résolution a été rejeté par un acte du 14 juin 2023. M. Tur a alors saisi le Tribunal unipersonnel du Batlle. Par une sentence du 9 janvier 2024, celui-ci a rejeté la demande et jugé la résolution conforme au droit.
M. Tur a interjeté appel devant le Tribunal supérieur de justice (TSJA), Sala Administrativa, en invoquant deux moyens :
la violation des droits fondamentaux garantis par l'article 10 de la Constitution, au motif que ses déclarations, recueillies par la Police dans le cadre d'une commission rogatoire internationale, n'auraient pas été précédées des garanties propres à la procédure pénale (information de l'accusation, droit de ne pas s'auto-incriminer, assistance d'un avocat) ;
le caractère justifié de son absence, liée à la nécessité d'assister ses parents au Maroc, à un accident de la circulation et à la fermeture des frontières consécutive à la pandémie de SARS-CoV-2.
Le Gouvernement d'Andorre a conclu à la confirmation intégrale de la sentence. La cause a été mise en délibéré et tranchée par arrêt du 16 mai 2024 (sentence n° 26-2024).
Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
Première question : une absence prolongée du Principat, de près de trois ans, peut-elle être regardée comme couverte par l'une des exceptions prévues par la loi qualifiée d'immigration, et notamment par l'article 53.2, qui computent certaines absences comme périodes de résidence « permanente et effective » ? Le litige porte donc sur l'interprétation de l'exigence de résidence effective, au regard des motifs invoqués, à savoir l'assistance aux parents, l'accident de la circulation et la fermeture des frontières.
Seconde question : les opérations de la Police, qui ont conduit à recueillir les déclarations de l'intéressé sur sa situation au Principat, relèvent-elles d'une procédure de nature pénale ou sanctionnatrice, de sorte que les garanties de l'article 10 de la Constitution seraient applicables ?
Solution et dispositif
Sur le premier moyen, le Tribunal constate que la condition d'absence n'est pas contestée : il est établi que M. Tur est retourné dans son pays d'origine de la fin de 2019 jusqu'au milieu de 2022, sans travailler en Andorre ni cotiser à la sécurité sociale. Les motifs invoqués sont écartés pour les raisons suivantes :
l'article 53.2 de la loi qualifiée d'immigration ne vise que le traitement médical à l'étranger du titulaire de l'autorisation, et non celui de ses ascendants
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (TSJA 0000017/2024) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Andorra la Vella, el 16 de maig de 2024..
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000047/2023.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació del Sr. Tur va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 14 de juny de 2023, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 2 de febrer de 2023, per mitjà de la qual es va anul·lar l'autorització de residència i treball de l'interessat, ja que havia residit fora d'Andorra des del mes de setembre de 2019 fins a juny de 2022.
La sentència de 9 de gener de 2024 del Tribunal unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en essència en dos motius fonamentals.
En primer lloc, s'al·lega que s'han vulnerat els drets fonamentals reconeguts a l'article 10 de la Constitució, ja que la iniciació de l'expedient administratiu es va produir com a conseqüència de la declaració de l'interessat en el marc d'una comissió rogatòria internacional, sense que consti que, en aquest acte, es respectessin els drets a ésser informat de l'acusació, a no declarar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a l'assistència tècnica d'un lletrat.
En segon terme, addueix que la seva absència del Principat va estar justificada per la necessitat d'atendre els seus progenitors al seu país d'origen, el Marroc. A més, va patir en aquell lloc un accident de circulació, i es va veure afectat pel tancament de fronteres ocasionat per la pandèmia del SARS-CoV-2.
3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada.
Al·lega en aquest sentit que ha quedat degudament acreditada l'absència de l'interessat durant quasi tres anys, i que els motius que addueix per justificar aquesta absència no estan inclosos entre les excepcions que estableix la llei respecte de l'obligació de residir i treballar a Andorra.
Sobre la vulneració de drets fonamentals, es tracta d'un procediment d'estrangeria, que no té caràcter sancionador, i que, un cop constatada l'absència del recurrent, el Servei d'Immigració havia d'incoar i instruir l'expedient corresponent.
4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.
Segon.- Les resolucions administratives impugnades en aquest procés han disposat l'anul·lació de l'autorització de residència i treball del recurrent, per la raó de que aquest ha residit fora d'Andorra durant un període de quasi tres anys, des del mes de setembre de 2019 fins a juny de 2022, en el qual va romandre al Marroc, el seu país d'origen.
L'agent discuteix la legalitat d'aquestes resolucions, que la sentència apel·lada ha confirmat, ja que considera que la seva absència estava justificada per diversos motius, que es refereixen a la necessitat d'assumir la cura dels seus progenitors, a que va patir un accident de circulació, i al tancament de fronteres per part del Marroc, com a conseqüència de la pandèmia del SARS-CoV-2.
D'altra banda, al·lega que l'Administració va tenir coneixement d'aquesta absència a través de les seves pròpies manifestacions, quan va declarar davant del Servei de Policia en el marc d'una comissió rogatòria internacional, i que no consta que, en aquest acte, es respectés el seu dret fonamental a ésser informat de l'acusació, a no declarar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a l'assistència tècnica d'un lletrat.
Tercer.- Sobre el primer motiu d'impugnació, no es discuteix en realitat que concorren els motius d'anul·lació de l'autorització de residència i treball que es preveuen en els apartats a) i b) de l'article 73 de la Llei qualificada d'immigració, que es refereixen als supòsits en què els titulars d'aquesta autorització no resideixin o treballin al Principat de forma permanent i efectiva. Ha quedat suficientment acreditat, i el recurrent no ho nega, que va tornar al seu país d'origen des de finals de 2019 fins a mitjans de 2022, i que durant aquest període no va treballar a Andorra ni cotitzar a la seguretat social.
La qüestió litigiosa es redueix doncs, en aquest capítol, a determinar si són aplicables les excepcions que contempla l'article 53.2 de la Llei qualificada d'immigració, que computa com a període de residència permanent i efectiva al Principat "les absències causades per vacances, per un tractament mèdic a l'estranger conseqüència d'una malaltia o d'un accident, per un cicle de formació a l'estranger en les condicions definides a l'article 52.3, o per un desplaçament laboral a l'estranger acordat pel patró en el marc de la realització de treballs determinats amb una durada no superior a 12 mesos prorrogables per causa justificada pel patró i amb una autorització del Servei d'Immigració".
La sentència apel·lada ha fet una anàlisi detallada de les circumstàncies que invoca el recurrent, que ha de ser íntegrament confirmada.
Pel que fa a la cura dels seus progenitors, és cert que l'esmentat article 53.2 de la Llei qualificada d'immigració només es refereix al tractament mèdic a l'estranger, com a conseqüència d'una malaltia o d'un accident, del propi titular de l'autorització de residència i no dels seus familiars. En qualsevol cas, la necessitat d'atendre els seus progenitors només resulta de les pròpies manifestacions de l'interessat, i no consta que aquella fos imprescindible per l'absència d'altres familiars. A més, les dates del traspàs del seu pare i de l'accident de la seva mare tampoc justificarien una absència tan perllongada, de més de dos anys.
Tampoc l'accident de cotxe que al·lega el recurrent justificaria la durada de la seva absència, ja que no li va produir lesions greus, i, quant al tancament de fronteres, no es discuteix que el Marroc va permetre la tornada dels seus ciutadans residents a l'estranger el mes de juliol de 2020, de manera que tampoc s'explica que no retornés al Principat fins quasi dos anys després.
Per tot això, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació.
Quart.- Quant a l'al·legada vulneració dels drets fonamentals que recull l'article 10 de la Constitució, el recurrent parteix del fet que la iniciació del procediment que va conduir a l'anul·lació de la seva autorització de residència i treball va portar causa de les seves pròpies declaracions, fetes en el marc d'una comissió rogatòria internacional, i que no s'ha justificat que se l'advertís del contingut d'aquells drets.
Tanmateix, l'examen de l'expedient administratiu permet constatar que l'objecte d'aquesta diligència judicial es limitava a la citació de l'interessat per comparèixer davant de la Batllia, als efectes de practicar una determinada notificació.
El fet que la Policia, en ocasió de dur a terme aquesta citació, procedís a prendre declaració al recurrent sobre la seva situació al Principat, com es diu explícitament en el document de data 4 d'agost de 2022, no suposa que aquesta actuació formi part de les diligències penals, sinó que es va fer en l'exercici de les competències que l'article 6 del Reglament del Servei d'Immigració atribueix al Departament de Policia, en ordre a controlar la situació dels estrangers que es troben al país i amb l'efectivitat de la seva residència, efectuant "enquestes de residència o altres investigacions destinades a vetllar pel compliment de la matèria d'immigració i l'adequació als supòsits previstos legalment" (apartat b) de l'article 6).
Aquesta activitat investigadora, en l'exercici de les competències del Departament de Policia, va donar lloc en aquest cas a prendre declaració a l'interessat, el qual va manifestar que va marxar al Marroc entre les dates abans esmentades, per la qual cosa, en no haver residit i treballat a Andorra de forma permanent i efectiva, es va procedir a iniciar el procediment que va donar lloc a l'anul·lació de la seva autorització de residència, d'acord amb l'article 74 de la Llei qualificada d'immigració.
En definitiva, les actuacions de la Policia i del Servei d'Immigració en aquest concret supòsit no tenen naturalesa penal ni sancionadora, sinó que es van dur a terme en l'exercici de les competències en matèria de policia d'estrangers que li atribueix el Reglament del Servei d'Immigració, per tal de comprovar el compliment de les condicions que estableix la normativa aplicable. En conseqüència, no s'ha produït cap vulneració dels drets fonamentals que invoca el recurrent.
Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Tur contra la sentència dictada el 9 de gener de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma íntegrament.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.
