ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.bc165339 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° TSJA 0000014/2023·16 februari 2024
·Irrecevabilité
STSJAD ANDORRA, a 16 de febrer del 2024 - ROJ: STSJAD 68/2024
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLITSJA 0000014/2023
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2024:68) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par irrecevabilite et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 16 de febrer del 2024 - ROJ: STSJAD 68/2024).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — irrecevabilite
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 16 février 2024 (n° TSJA 0000014/2023) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (irrecevabilite).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (irrecevabilite), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 68/2024 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 février 2024)
Une provision de contrainte (provisió de constrenyiment) fut émise le 16 septembre 2021 par le Comú d'Andorra la Vella pour le recouvrement de plusieurs impôts, pour un montant de principal de 1 452,76 euros. La société débitrice se trouvait en cessation de paiements et en faillite. Son administratrice judiciaire, Mme Sandoval, contesta cette provision. La Commission technique tributaire rejeta le recours administratif par résolution du 25 novembre 2021.
Par sentence du 10 janvier 2023, la section administrative du Tribunal de Batlles annula la provision de contrainte. Le Tribunal précisa que la dette fiscale pourrait être présentée à l'administratrice judiciaire, mais uniquement avec les majorations et intérêts éventuellement courus jusqu'à la déclaration de la procédure concursale.
Le Gouvernement d'Andorre et le Comú d'Andorra la Vella interjetèrent appel. Le Comú reconnut que le litige était de valeur inférieure à 1 500 euros, mais soutint qu'il était « transcendental » de trancher la question pour fixer un critère. Les appelants soutenaient, en substance, que les taxes réclamées constituaient des dettes post-concursales, qui devaient suivre la procédure de recouvrement prévue par la Loi 21/2014 du 16 octobre sur les bases de l'ordre tributaire, et non la masse de la faillite. L'intimée invoquait le Décret de 1969, notamment le délai de trente jours de son article 35 et l'article 14, et faisait valoir que l'administration n'avait pu engager une procédure d'exécution en dehors de la faillite.
Après substitution de l'audience orale par la procédure écrite de conclusions, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia rendit sa décision le 16 février 2024. Le dossier mentionne un numéro d'origine (2000008/2022), tandis que le corps du texte renvoie aux actuacions « 20000008/2021 » (non précisé dans la décision, la discordance n'étant pas expliquée).
Question de droit
La Cour devait d'abord répondre à une question préalable : les appels formés par le Gouvernement et le Comú étaient-ils recevables au regard de la valeur économique du litige ? Cette question suppose de déterminer, au sens de l'article 47.1 de la Loi de procédure contentieuse administrative (LPCA), si les sentences du Tribunal de Batlles portant sur des affaires d'un montant inférieur à 1 500 euros sont susceptibles d'appel, et, en vertu de l'article 7.1.a) LPCA, comment fixer la valeur de la prétention en cas de demande d'annulation d'un acte.
Une seconde question, corollaire, portait sur les conséquences procédurales d'une fin de non-recevoir non relevée en première instance : une irrecevabilité non soulevée initialement peut-elle être relevée au stade de l'appel ? La Cour répond à ce point en requalifiant cette irrecevabilité en motif de rejet.
Le fond, c'est-à-dire la qualification des dettes fiscales (post-concursales ou non) et l'articulation entre le Décret de 1969 et la Loi 21/2014, n'a pas été tranché.
Solution et dispositif
La Cour retient que la quantité du litige est déterminée par le montant de la provision de contrainte, soit 1 452,76 euros, en application de l'article 7.1.a) LPCA, qui prescrit de s'attacher au contenu économique de l'acte sans y ajouter majorations, intérêts ni dépens. Ce montant étant inférieur au seuil de l'article 47.1 LPCA, les appels sont jugés inadmissibles.
La Cour relève ensuite que cette cause d'inadmissibilité « n'avait pas été appréciée initialement » et qu'elle se « convertit » donc en cause de rejet du recours. Elle en tire la conséquence que les appels doivent être rejetés et la sentence confirmée « dans ses propres termes ». Enfin, elle écarte toute témérité ou mauvaise foi justifiant une condamnation aux dépens, en application de l'article 8.1 de la loi processuelle administrative.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (TSJA 0000014/2023) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Representant: ídem
Advocada: Sra. Criado
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 16 de febrer de 2024.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 20000008/2021.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La Sra. Sandoval, actuant en qualitat d'administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat LC, SL, va interposar demanda contra el Govern i el Comú d'Andorra la Vella, en què impugnava la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de 25 de novembre de 2021, que havia desestimat el recurs formulat contra la provisió de constrenyiment emesa per l'Administració comunal el 16 de setembre de 2021, relativa a uns deutes tributaris de la referida societat.
La sentència de 10 de gener de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda, anul·lant la provisió de constrenyiment impugnada, sens perjudici que el deute tributari pugui ser presentat i admès, únicament amb els recàrrecs i interessos eventualment meritats fins a la data de declaració del procediment concursal, a l'Administradora judicial.
2.- La representació del Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
Les taxes reclamades mitjançant la provisió de constrenyiment fan referència a deutes posteriors a la declaració de fallida, són deutes post- concursals i no poden incorporar-se la massa, aquests han de seguir el procés de relació establert en la Llei 21/2014, del 16 d'octubre, de bases de l'ordenament tributari. A manca de disposicions especifiques que regulin aquesta situació escau aplicar la norma general per a la reclamació de deutes. En aquest litigi els deutes són deutes post-concursals nascuts desprès de decretar-se la cessació de pagaments i fallida.
No es pot complir el termini de 30 dies que preveu l'article 35 del Decret de 1969, ja que es tracta de deutes posteriors a la declaració de fallida.
La Llei de bases de l'ordenament tributari i la Llei de finances comunals són disposicions posteriors i no inclouen la declaració de fallida com un dels motius d'oposició a una provisió de constrenyiment.
3.- Al seu torn, el Comú d'Andorra la Vella va interposar recurs d'apel·lació, contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta amb els mateixos arguments del Govern. Considera que, tot i que el procés és de quantia inferior a 1.500 EUR, és transcendental resoldre el recurs per establir un criteri sobre la qüestió litigiosa.
4.- La Sra. Sandoval s'ha oposat als recursos i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en síntesi, per les següents al·legacions:
En aplicació del Decret de 1969, un cop decretat el procediment concursal l'any 2020, l'Administració no podia iniciar l'any 2021 un procediment d'execució al marge de la fallida, sinó que havia de presentar els crèdits a l'Administració judicial en els 30 dies següents a la publicació de l'estat de cessació de pagaments i fallida, ço que no va fer.
Les parts apel·lants no han acreditat cap excepció al contingut de l'article 14 del Decret de 1969, és a dir que no van justificar el caràcter privilegiat del crèdit.
5.- Per escrits d'al·legacions presentats respectivament en dates 29 i 30 de març de 2023 les representacions processals del GOVERN i del COMÚ D'ANDORRA LA VECriado varen compartir els seus arguments i fonaments formulats en llurs respectius escrits d'apel·lació.
6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, el present procés versa sobre la legalitat de la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de 25 de novembre de 2021, que havia desestimat el recurs formulat contra la provisió de constrenyiment emesa pel Comú d'Andorra la Vella el 16 de setembre de 2021, relativa al deute originat per diversos tributs, per un import global de 1.452,76 EUR.
Com a qüestió prèvia, s'ha d'examinar la qüestió plantejada per la representació del Comú, relativa a si els recursos d'apel·lació que formulen el Govern i el Comú d'Andorra la Vella són o no admissibles, en funció de la quantia de la pretensió que s'articula en aquest procés.
Segons l'article 47 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, són susceptibles de recurs les sentències dictades per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, excepte les que resolguin assumptes de quantia inferior a 1.500 euros.
En el present supòsit, s'impugna la resolució de la Comissió Tècnica Tributària que va confirmar una provisió de constrenyiment per un import de 1.452,76 EUR de principal, que es va emetre per al cobrament de diversos tributs. En conseqüència, és evident que la quantia del procés és inferior al llindar que fixa el referit precepte per permetre la interposició d'un recurs d'apel·lació, de manera que el que formulen el Govern i el Comú d'Andorra la Vella són inadmissibles.
Cal tenir en compte que l'article 7.1.a) de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu disposa expressament que, per tal de fixar el valor econòmic de la pretensió, quan se sol·liciti l'anul·lació d'un acte, s'ha d'atendre al seu contingut econòmic sense afegir-hi recàrrec, interessos ni costes. D'aquesta manera, la quantia del procés ve determinada per l'import de la provisió de constrenyiment de 1.452,76 euros, que és inferior al límit establert per l'article 47.1 de la referida Llei.
Atès que aquesta causa d'inadmissibilitat no es va apreciar inicialment, en aquest tràmit la mateixa es converteix en causa de desestimació del recurs.
En definitiva, atès que la quantia del procés no supera el llindar que estableix l'article 47.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, procedeix desestimar els recursos i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.
Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància, d'acord amb l'article 8.1 de la Llei processal administrativa.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen el Govern i el Comú d'Andorra la Vella contra la sentència dictada el 10 de gener de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.
