STSJAD ANDORRA, a 13 de juny del 2024 - ROJ: STSJAD 72/2024

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Els Srs. Ramirez i Martin van interposar demanda pel procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució, en què impugnaven la proclamació dels resultats de les eleccions comunals a la parròquia d'Ordino celebrades el dia 17 de desembre de 2023, en considerar que s'havia vulnerat el dret fonamental al sufragi reconegut en l'article 24 de la Constitució, en relació amb l'article 3 del Protocol addicional al Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals.

La sentència del Tribunal unipersonal del Batlle de 8 de març de 2024 va desestimar íntegrament la demanda.

2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Es va plantejar la recusació de la Batlle designada per conèixer de la causa, atès que el seu espòs era membre de la Junta Electoral, petició que va ser desestimada indegudament.

El nucli principal de les pretensions dels agents era que, durant els dies en què es va dur a terme el vot judicial, els batlles encarregats de la custòdia dels vots no van garantir de forma efectiva la inviolabilitat dels mateixos, i hi ha sospites d'irregularitats serioses i greus.

Els agents estan legitimats per formular la demanda com a candidats elegits en el procés electoral litigiós.

Els vots havien de ser rebuts i custodiats personalment pels Batlles, com a responsables de la guarda dels vots dipositats judicialment.

Opera en aquest procés una clara inversió de la càrrega de la prova i correspon a la Fiscalia demostrar que s'ha respectat escrupolosament el protocol de guarda i custòdia dels vots judicials dels electors de la parròquia d'Ordino. En conseqüència, és lògic que l'agent articulés la seva demanda única i exclusivament sobre la base dels dubtes que li van generar uns càlculs estadístics, atès que el nombre molt limitat d'electors a Ordino fa que els resultats siguin predictibles.

3.- El Ministeri Fiscal s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions:

La recusació formulada per l'agent va ser desestimada en el seu dia i l'interessat no va interposar recurs, de manera que no procedeix reproduir ara aquesta qüestió. En qualsevol cas, el recurrent no justifica quin interès directe o indirecte podia tenir la Batlle, ni s'impugna cap acte de la Junta Electoral, ni l'espòs d'aquella va intervenir en la resolució referent a la qüestió litigiosa.

Sobre el fons, els recurrents no van exercir el seu dret a vot en la modalitat de dipòsit judicial, de manera que no es va veure afectat el seu dret de sufragi actiu. A més, les al·legacions que efectua l'agent es basen en meres sospites, que no poden afectar el resultat de l'expressió de la voluntat popular en les eleccions comunals. Com manifesta el TEDH, la proclamació dels resultats electorals només es pot veure afectada per motius imperiosos de l'ordre democràtic.

El procés electoral es va desenvolupar correctament i la custòdia dels vots estava garantida. Els recurrents parteixen de la premissa que 199 electors haurien votat a la seva candidatura a través del vot judicial, afirmació mancada de fonament que contradiu el caràcter secret del sufragi.

4.- Per aute de 30 d'abril de 2024, confirmat per aute de 12-06-2024, es va denegar la pràctica en aquesta instància de les proves sol·licitades per la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 16.1 de la Llei transitòria de procediments judicials, atès que s'impugna la proclamació dels resultats de les darreres eleccions comunals, pel que fa a la parròquia d'Ordino.

Segon.- Objecte del procés

L'objecte d'aquest procés ve delimitat per la pretensió que formula la part agent, que impugna la proclamació dels resultats de les eleccions comunals a la parròquia d'Ordino, celebrades el 17 de desembre de 2023, en considerar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental al sufragi reconegut en l'article 24 de la Constitució, en relació amb l'article 3 del Protocol addicional al Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals.

Tal com s'afirma en el recurs d'apel·lació, el nucli fonamental de la pretensió de la part agent descansa en la consideració de que no es va garantir de forma efectiva la inviolabilitat del vot que s'havia dipositat a la Batllia. Això no obstant, el recurs planteja també altres qüestions d'ordre formal, que, per raons de sistemàtica, han de ser analitzades de forma prèvia a l'examen del fons del litigi.

Tercer.- Legitimació dels agents

La sentència apel·lada considera que els agents no disposen de la necessària legitimació individual per interposar la demanda. Des de la perspectiva del dret de sufragi actiu, atès que no van utilitzar el mecanisme del vot per dipòsit judicial que discuteixen en aquest procés. Quant al sufragi passiu, perquè la seva candidatura va ser acceptada i, de fet, ells dos van resultar elegits.

Aquesta conclusió no pot ser compartida. Encara que els recurrents van ser efectivament elegits com a consellers de comú, això no impedeix que, com a integrants de la candidatura de què formaven part, puguin impugnar a través d'aquest procés el resultat electoral de la parròquia corresponent, en la mesura en què el mateix determina la seva posició majoritària o minoritària en la Corporació comunal. Des d'aquesta perspectiva, encara que els agents invoquen el dret fonamental de l'article 24 de la Constitució, en realitat està en joc el dret de sufragi passiu que garanteix l'article 25 de la mateixa. No sembla discutible que els integrants de la candidatura que ha resultant ser minoritària puguin qüestionar aquest resultat, que incideix lògicament en l'exercici del seu càrrec públic i, des d'aquesta perspectiva, han de veure reconeguda la seva legitimació per formular la demanda inicial d'aquest procés.

Quart.- Sobre la recusació

Pel que fa a la intervenció de la Batlle que ha dirigit el procés i ha dictat la sentència apel·lada, es constata que la part agent no va plantejar en la deguda forma la recusació de la mateixa, sinó que es va limitar a presentar un escrit en què, desprès de formular al·legacions, va sol·licitar que la titular de l'òrgan jurisdiccional s'inhibís del coneixement de la causa.

En qualsevol cas, aquesta petició va ser tramitada com una recusació i la mateixa va ser desestimada per Aute de la Presidència de la Batllia de 29 de gener de 2024, que va ser consentit per l'agent en no interposar l'oportú recurs davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia. En conseqüència, en tractar-se d'una resolució que ha guanyat fermesa, no és procedent reproduir en aquest tràmit aquesta qüestió.

De tota manera, i per a una major satisfacció en justícia del recurrent, es pot afegir que tampoc es podria apreciar la causa de recusació que s'invoca, consistent en tenir interès directe o indirecte en el procés de què es tracti o en un procés semblant (article 73.g de la Llei qualificada de la Justícia). En efecte, no s'impugna en aquest procés cap resolució de la Junta Electoral, de la qual formava part l'espòs de la Batlle. A més, encara que aquest òrgan va emetre la recomanació 11/23, en resposta a la consulta formulada, entre d'altres, pels recurrents, respecte de la conservació dels sobres utilitzats en la consulta electoral, el cert és que el referit familiar no va prendre part en aquesta decisió, de manera que no queda justificat cap interès directe o indirecte de la Batlle que pogués donar lloc a la seva recusació.

Cinquè.- Principis del procés electoral

La resolució d'aquest litigi ha de partir de tres principis fonamentals. En primer lloc, s'ha de tenir en compte que, com ha declarat el Tribunal Europeu dels Drets Humans (v. sentència de 16 d'abril de 2024, Gunnarsson i Norddahl c. Islandia, entre d'altres):

"62. En la seva valoració, el Tribunal és conscient que un simple error o irregularitat en el procés electoral no significa, per se, la injustícia de les eleccions si es compleixen els principis generals d'igualtat, transparència, imparcialitat i independència en l'organització i la gestió de les eleccions (v. Davydov i altres, citats més amunt, § 287). El concepte d'eleccions lliures només es posaria en risc si hi hagués indicis d'incompliments processals que poguessin frustrar la lliure expressió de l'opinió del poble, i quan aquestes queixes no rebessin cap examen efectiu a nivell intern (ibídem, §§ 283-88)" (la traducció és nostra).

En conseqüència, només aquelles infraccions del procediment electoral que siguin realment rellevants i puguin alterar el resultat del vot poden conduir a una sentència anul·latòria del resultat de les eleccions, ja que les decisions d'invalidació d'un escrutini han de respondre a una real impossibilitat d'establir els desigs dels electors (v. sentència de 7 de febrer de 2008, Kovatch c. Ucraïna), tota vegada que el paper de les jurisdiccions no és en cap cas modificar l'expressió del poble.

En segon lloc, correspon acreditar l'existència d'aquestes irregularitats substancials a qui les invoca. La part recurrent defensa que, en aquest cas, operaria una inversió de la càrrega de la prova, i que la Fiscalia hauria de demostrar que s'ha respectat el protocol de guarda i custòdia del seu vot. Aquesta al·legació desconeix el principi processal segons el qual correspon als agents la càrrega de la prova dels fets que sostenen la seva pretensió (ei incumbit probatio qui dicit non quin negat) i, en conseqüència, és a ells a qui corresponia acreditar que s'havia vulnerat la integritat del vot, cosa que no s'ha produït, ni tan sols de forma indiciària.

La prova practicada (folis 52 i següents) descriu el procediment seguit en la tramitació del vot per dipòsit judicial, així com les mesures adoptades per garantir la inviolabilitat del sufragi. En resum, com justifica l'informe tramès per la presidència de la Batllia, la integritat del vot quedava garantida, en primer lloc, mitjançant la introducció dels sobres que contenien la papereta escollida dins d'un altre sobre més gran, que signava l'elector a manera de precinte. Posteriorment, un cop classificats els sobres, en locals amb videovigilància, es dipositaven en una caixa forta situada en un recinte tancat. Finalment, la nit anterior a la jornada electoral, les caixes que contenien els sobres es van traslladar a la sala de peces de convicció, que està dotada d'accés biomètric.

D'aquesta manera, es va seguir un procediment que garantia la integritat i la inviolabilitat del vot durant el període en què es realitzà el vot per dipòsit judicial.

En el moment processal oportú, ja es va declarar que les proves proposades pels agents, i que van resultar denegades, eren d'impossible compliment, o bé innecessàries i desproporcionades, segons els criteris de l'article 174 del Codi de procediment civil. En efecte, l'aportació de totes les gravacions relatives als llocs on es va desenvolupar el vot per dipòsit judicial afectava en excés la intimitat de les persones que van utilitzar aquest mecanisme de sufragi, sense que s'hagués aportat cap indici de que aquest element de prova pogués ser rellevant, més enllà de les meres suspicàcies que manifesten els recurrents.

En tercer lloc, cal recordar el caràcter secret del sufragi, que proclama l'article 1 de la Llei 44/2022, de 12 de desembre, qualificada del règim electoral i del referèndum, i que és un instrument imprescindible per garantir la llibertat de vot. Doncs bé, la demanda parteix de la consideració que "amb tota seguretat un total de 199 electors havien votat a la Seu de la Justícia en favor de la nostra candidatura" (revers del foli 1), dada a partir de la qual es fan una sèrie de càlculs que condueixen els agents a concloure que "la nostra opció política va ésser la guanyadora en la Parròquia d'Ordino durant les darrers eleccions comunals".

És evident que els recurrents es basen en una mera especulació, ja que el referit caràcter secret del sufragi impedeix afirmar amb un mínim de seriositat quants dels electors que van utilitzar el mecanisme del vot per dipòsit judicial es van decantar per una o altra de les candidatures que competien pel sufragi dels ciutadans, cosa que només l'escrutini final va poder determinar. Aquesta argumentació és mostra del caràcter merament conjectural de les pretensions formulades en aquest procés, que pressuposen l'existència d'unes irregularitats de les quals els recurrents no aporten cap justificació, ni tan sols indiciària.

Sisè.- La participació dels batlles

Quant a la forma del dipòsit judicial, la part apel·lant sosté que el vot s'havia de lliurar personalment a un batlle, i que els mateixos havien d'assumir també de forma personal la custòdia dels vots un cop dipositats.

Aquesta qüestió ja ha estat examinada, entre d'altres, en la sentència d'aquesta Sala núm. 36-2023, de 30 de juny, de manera que procedeix reproduir substancialment els mateixos raonaments en què es va fonamentar l'esmentada resolució.

Els recurrents parlen de "la responsabilitat de guardar i custodiar els vots judicials del ciutadans" i citen a continuació les disposicions relatives a la responsabilitat civil dels titulars dels òrgans jurisdiccionals. En realitat, es parteix aquí d'una confusió entre els conceptes de competència i de responsabilitat. La normativa electoral fixa la competència dels batlles i determina les atribucions que els corresponen en aquesta matèria, mentre que la responsabilitat civil és l'obligació que té tota persona de reparar els danys i perjudicis causats en la persona o el patrimoni d'altri, com a conseqüència d'una acció o omissió dolosa, culposa o per altra causa legal.

Sobre la competència atribuïda als batlles, l'article 34 de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum diu que "1. La votació per dipòsit judicial només és vàlida si s'ha lliurat amb el sobre i les paperetes oficials davant el batlle...", i que "2. El dipòsit davant del batlle l'ha de fer el propi elector que faci ús d'aquest dret, sense poder-ho delegar en cap altre persona".

Tanmateix, com es va dir en la sentència núm. 36-2023, abans esmentada, aquest precepte no es pot interpretar en el sentit que exigeixi la presència immediata del batlle en el moment de la formalització del dipòsit judicial, i això de la mateixa manera com succeeix amb d'altres modalitats de dipòsit a la Batllia. Com és evident, els batlles actuen auxiliats pel personal que tenen adscrit i allò que la Llei requereix és que el vot per dipòsit judicial es realitzi sota la organització, supervisió i control dels batlles, que han d'assegurar el correcte desenvolupament d'aquesta modalitat de sufragi. Aquesta interpretació resulta també obligada a partir del que s'anomena la força normativa dels fets, ja que resultaria inviable una altra solució, en què els batlles no poguessin ser assistits pel personal judicial, atès el volum del vot per dipòsit judicial.

De fet, com posa de relleu la sentència abans referida, aquesta mateixa interpretació és la utilitzada per l'Oficina per les Institucions Democràtiques i els Drets Humans de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (ODIHR-OSCE), que, en els seus informes periòdics sobre els processos electorals a Andorra, ha definit el vot per dipòsit judicial com "early voting administered by judges, also called "judicial voting". Aquesta definició resulta plenament adequada a l'esperit de la Llei qualificada, de manera que la intervenció dels batlles és la d' "administrar" el vot judicial, en el seu sentit propi de "regir, governar (els afers d'una societat, d'un Estat, d'una persona)" (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans).

A més, cal tenir en compte que també en el vot per dipòsit judicial per correu, que no és més que una especificitat del vot per dipòsit judicial, segons el Reglament aprovat per Decret 57/2023, d'1 de febrer, es lliuren els sobres a la Batllia, i en aquest cas a través d'una empresa de missatgeria, cosa que exclou naturalment la intervenció personal i directa del batlle. Doncs bé, l'article 8.1 del referit Reglament disposa que, un cop l'empresa de missatgeria ha fet arribar els vots a la Batllia, aquests queden dipositats en les mateixes condicions de registre i custòdia establertes per als vots dipositats pels electors que dipositen personalment el vot a la Batllia. És evident, doncs, que la normativa es refereix a la Batllia com a institució, i que els batlles assumeixen la direcció i supervisió d'aquestes modalitat de vot.

En conseqüència, procedeix desestimar també aquest motiu d'impugnació i, amb ell, la totalitat del recurs.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Ramirez i Martin contra la sentència de 8 de març de 2024 del Tribunal unipersonal del Batlle.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE