STSJAD ANDORRA, a 15 de febrer del 2024 - ROJ: STSJAD 135/2024

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 9 de febrer de 2021, la senyora Azorin va presentar demanda laboral contra la senyora Vilar, tot sol·licitant que es declarés el seu acomiadament fet de forma injustificada, improcedent i indeguda i que se la condemnés a abonar-li la suma mínima de 2.194,78EUR, corresponents a les reclamacions de salari ordinari, hores extraordinàries, plus de nocturnitat i retribució de dies festius de compliment obligatori, retribuït i no recuperables del mes de desembre, així com la indemnització derivada de l'acomiadament injustificat i els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins al total pagament i la totalitat de les despeses judicials i extrajudicials del present litigi inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 22 d'abril de 2021, la representació processal de la senyora Vilar contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa negant l'existència de cap mena de relació laboral i sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- Una volta practicades les proves declarades pertinents i evacuats els tràmits de conclusions, en data 2 de març de 2023 va recaure Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X :

PRIMER.- Desestimar en tots els seus termes la demanda formulada per la Sra. Azorin contra la Sra. Vilar, titular administrativa del comerç ORG_0, havent
’bsoldre congruentment a aquesta darrera de les pretensions que contra ella s'hi contenen.

SEGON.- Imposar a la part actora la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris
’dvocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la senyora Azorin en considerar, en síntesi, que la relació laboral va resultar acreditada, tot sol·licitant que es procedeixi a la pràctica de les proves que foren denegades en la instància i que es revoqui la resolució apel·lada, s'estimin íntegrament les seves pretensions i s'imposi el pagament de les costes processals i extraprocessals d'ambdues instàncies a la part apel·lada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

5.- La representació processal de la senyora Vilar s'oposa al recurs d'apel·lació articulat de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la imposició del pagament de les costes processals a la part apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

6.- Per Aute de data 27 de juliol de 2023 es va admetre parcialment la pràctica probatòria interessada en aquesta alçada per la senyora Azorin.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat és determinar l'existència o no d'una relació laboral entre les senyores Azorin i Vilar, quant a titular aquesta darrera del comerç Empresa de Neteja M.

Afirma la senyora Azorin que en data 4 de desembre de 2020 va iniciar una relació laboral a l'Empresa de Neteja M, de titularitat de la defenent i amb un salari mensual de 1.083,33 EUR, equivalent al salari mínim del moment, havent-hi treballat fins el dia 4 de gener de 2021 en què va ser acomiadada de forma verbal per la senyora Vilar, no havent disposat mai de cap contracte laboral.

Segon.- Mentre que la resolució d'instància considera que no obra en autes prova suficient per acreditar la pretesa relació laboral entre les parts litigants, la senyora Azorin considera que l'existència de la relació laboral ha restat perfectament acreditada, tot afirmant que la mateixa es deriva de la confessió en judici de la senyora Vilar, de la testifical practicada en la senyora Tamarit, de la documentació aportada i de les converses transcrites als autes.

Tercer.- Procedirà, en conseqüència, analitzar el resultat de la prova practicada.

En primer lloc i pel que respecta a la confessió en judici practicada en la persona de la senyora Vilar, quina gravació obra als autes i ha pogut ser escoltada per la Sala, la dita senyora nega en tot moment haver mantingut una relació laboral amb la senyora Azorin. Afirma que mantenien una relació personal i que fou en el marc de la mateixa que, en dues ocasions, la va ajudar a netejar els locals de la ITV, per això en cap de les dues ocasions no la va pagar.

La mateixa explicació dona, en segon lloc, la senyora Tamarit, en el marc de la testifical que es practicà en la instància i que ha pogut ser visualitzada també per la Sala, havent estat ella la que va presentar a ambdues parts litigants. Manifesta que la senyora Vilar li va dir que en alguna ocasió la senyora Azorin l'havia ajudat a netejar els locals de la ITV, tot i desconèixer si les unia alguna relació laboral. Diu que ella les va presentar perquè la senyora Vilar necessitava ajuda per cuidar dels fills.

Tercerament, la documentació aportada tampoc no aporta cap prova de l'existència de la pretesa relació laboral. La denúncia efectuada al Servei d'Inspecció de treball no aporta cap dada nova al respecte i la mateixa es va acabar arxivant (f. 111). La senyora Azorin no consta declarada durant el període interessat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social com a assalariada per compte de l'Empresa de Neteja M, constant-hi en canvi una tercera persona (revers foli 52) . No existeix tampoc cap contracte de treball.

Finalment pel que fa al contingut dels whats apps obrant en autes tampoc no acrediten l'existència de la pretesa relació laboral. En relació als que obren al foli 30 i ss. la senyora Tamarit ja va explicar en la testifical que li fou practicada i a la que ens hem referit amb anterioritat que l'havia de presentar a la senyora Vilar, i les que obren als folis següents no evidencien tampoc l'existència de cap mena de relació laboral.

Quart.- Pel que fa a la càrrega de la prova, vam dir en la Sentència dictada en el marc del rotlle TSJC-265/2014:

"TERCER.- Essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem derivar dels aforismes (" ei incumbit probatio qui dicit non qui negat" - D.22-3.2- o "onus probandi incumbit ei qui dicit" -Codi 4-18,23-: 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant) aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l' extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat) els denominats fets "extintius" o "impeditius". Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria es transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal .

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l' aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria."

Afegint, en tot cas, el Codi de procediment civil, en el seu article 9.2 que correspon a les parts la càrrega de provar els fets en què es fonamenten les pretensions respectives.

Cinquè.- I qualsevol que sigui la perspectiva des de la que s'analitzi el supòsit d'autes, la part agent no ha acreditat la realitat de la pretesa relació laboral, tot i gaudir, com bé diu la resolució d'instància, de la facilitat probatòria, ja que podia fer comparèixer als diferents clients de l'empresa de la senyora Vilar, pels que afirmava haver anat a netejar per compte de l'empresa d'aquella esmentada senyora. No ho va fer i cap prova confirma la seva versió.

Per contra, la senyora Vilar, que s'ha limitat a negar la realitat de la pretesa relació laboral, sí que ha pogut acreditar que ambdues mantenien una certa relació personal, havent manifestat al respecte la senyora Tamarit que les va presentar perquè s'ajudessin amb els fills i que la senyora Vilar li havia dit que la senyora Azorin l'havia ajudat a netejar la ITV en alguna ocasió.

Sisè.- En aquestes circumstàncies s'ha de concloure que la pretesa relació laboral entre les parts litigants no ha restat acreditada, havent encara de posar de relleu, a títol d'obiter dicta, l'exclusió a l'aplicabilitat de la llei laboral vigent que es troba prevista en el seu article 2.1.b) i relativa al treball amistós quan es realitzi de forma esporàdica, sense retribució, i en tot cas per una durada inferior a dos dies laborables.

Perquè de la prova practicada es deriva, precisament, que en el marc d'una relació personal entre les parts litigants la senyora Azorin va ajudar en dues ocasions a la senyora Vilar a desenvolupar la seva feina de neteja als locals de la ITV, sense percebre cap quantitat de diners.

Setè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la senyora Azorin contra la Sentència dictada per la senyora Batlle d'instància en data 2 de març de 2023, que confirmem.

SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE