ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.48f8bc19 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 192/2023·15 mai 2024·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 15 de maig del 2024 - ROJ: STSJAD 153/2024
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle192/2023
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2024:153) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 15 de maig del 2024 - ROJ: STSJAD 153/2024).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 15 mai 2024 (n° 192/2023) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 153/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:153)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 153/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:153), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 15 mai 2024, recours n° 192/2023 (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence « Juridiction andorrane, — » figurant dans les métadonnées de saisie étant incomplète, la référence canonique retenue est celle qui figure dans le texte intégral (ROJ STSJAD 153/2024 ; ECLI:AD:TSJADAD:2024:153). Le texte, rédigé en catalan, est traduit ci-dessous de manière fidèle.
Faits et procédure
Un installateur de panneaux photovoltaïques, M. Pérez, a assigné son client, M. Luís, devant le Tribunal de première instance (Batllia) selon la procédure abrégée, en paiement de plusieurs factures d'un montant total de 10 819,02 EUR, outre intérêts légaux et dépens. Le défendeur s'est opposé à la demande et a formé une demande reconventionnelle de 5 830,96 EUR, fondée sur la réparation de défauts affectant les travaux confiés au demandeur.
Par jugement du 16 mai 2023, le premier juge a accueilli partiellement la demande principale et partiellement la demande reconventionnelle. Il a condamné M. Luís à payer 10 484,58 EUR à M. Pérez, et M. Pérez à payer 3 537,35 EUR à M. Luís, puis a ordonné une compensation des créances réciproques, laissant subsister au profit de M. Pérez un solde de 6 947,23 EUR, productif d'intérêts seulement à compter de la fermeté de la décision.
Le litige porte spécifiquement sur une facture de 3 537,35 EUR correspondant à la réfection de l'ancrage de vingt-neuf panneaux photovoltaïques installés sur une villa, ancrage réalisé en avril 2018 après que les panneaux se furent détachés sous l'effet du vent. M. Pérez a interjeté appel le 26 juin 2023. Il demandait l'absolution de cette condamnation, l'annulation de la compensation et la censure de la condamnation aux dépens, le surplus du jugement étant confirmé.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia est saisie de ce seul appel. La date de la requête introductive d'instance au premier degré est mentionnée comme le 5 septembre 2019 ; le numéro d'origine de la procédure figure dans l'en-tête de la décision.
Question de droit
La question centrale est celle de l'appréciation de la charge de la preuve et de la valeur probante des éléments produits pour établir l'existence d'un défaut d'exécution imputable à l'installateur. Le recours soulevait en substance deux points :
l'erreur alléguée dans l'appréciation de la preuve par le premier juge ;
l'existence possible d'un événement de force majeure (« esclafit », soit un coup de vent exceptionnel), qui exonérerait l'installateur de sa responsabilité.
Le juge d'appel devait donc déterminer, d'une part, comment répartir la charge probatoire entre les parties et, d'autre part, si les éléments versés aux débats suffisaient à établir le défaut de l'ouvrage.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (192/2023) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 5.9.19 la representació processal del Sr. Pérez va interposar demanda a tramitar pel procediment abreujat contra el Sr. Luís, en què sol·licitava que es dictés sentència, condemnant a la part demandada a satisfer a la part agent l'import de 10.819,02.- EUR juntament amb els interessos legals devengats a comptar de la contesta a la demanda, així com al pagament de les costes processals causades al seu representat, incloses les despeses d'advocat i procurador.
2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 16.5.23 amb la següent part decisòria :
"Primer.- Estimar de forma parcial la demanda formulada pel Sr. Pérez contra el Sr. Luís i estimar igualment de forma parcial la reconvenció formulada per aquest darrer contra el Sr. Pérez.
Segon.- Condemnar al Sr. Luís a satisfer al Sr. Pérez la suma de 10.484,58.- EUR .
Tercer.- Condemnar igualment al Sr. Pérez a satisfer al Sr. Luís la suma de 3.537,35.- euros.
Quart.- Establir que ha d'operar una compensació de deutes entre els imports que ’ndeuten respectivament per les parts i que a l'import resultant de 10.484,58.- EUR a càrrec de la part defenent i agent reconvencional ha de ser deduït de la suma de 3.537,35.- EUR imposada a la part agent i defenent reconvencional, la qual cosa comporta que sigui a càrrec del Sr. Luís el pagament de 6.947,23.- EUR, i que dit import tan sols meritarà interessos a comptar de la fermesa de la present resolució per raó de la compensació de deutes operada.
Cinquè.- Fer imposició de les costes processals ocasionades, en la forma prevista al VII.- Fonament Jurídic de la present resolució."
3.- El 26.6.23 la representació processal del Sr. Pérez ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit, demana que es rectifiqui la resolució d'instància tot absolent al Sr. Pérez de la condemna d'abonar l'import de 3.537,35 EUR al senyor Luís i que s'anul·li la compensació de deutes establerta. Altrament sol·licita que es confirmi la resta de pronunciaments de la resolució excepte la condemna al pagament de les costes processals de la part defenent i agent reconvencional tant en primera com en segona instància.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, la part agent Pérez reclama front la part defenent Luís en demanda en la que sosté una petició de condemna per impagament de vàries factures amb un total reclamat de 10.819,02EUR més interessos i costes. El defenent es va oposar a la demanda i va formular una demanda reconvencional en reclamació de 5.830,96EUR per diferents reparacions de defectes en el treball encomanat a la part agent. La sentència d'instància estima parcialment la demanda principal i també parcialment la demanda reconvencional, fent la corresponent compensació que va resultar amb un saldo positiu en favor de la part agent.
Contra tal decisió s'alça la part agent.
Segon.- El motiu de la impugnació de la part agent, instal·lador de plaques fotovoltaiques, és la d'oposar-se al pagament de la factura de reparació que el seu client li reclama per import 3.537,35EUR en concepte del nou ancoratge de les plaques que va tenir que realitzar en el mes d'abril de 2018, doncs per causa del vent varen desprendre's aquestes plaques.
El motiu d'impugnació es fonamenta en una suposada valoració de la prova per part de la Hble. Batlle.
Tercer.- Com ja hem dit de manera reiterada essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem derivar dels aforismes ("ei incumbit probatio qui dicit non qui negat" -D 22-3.2- o "onus probandi incumbit ei qui dicit" -Codi 4-18,23-: 1) la càrrega de la prova cal distribuir- la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant) aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l' extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat) els denominats fets "extintius" o "impeditius". Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria és transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal .
Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre la càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l' aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria.
Quart.- Establertes aquestes bases de valoració de la prova hem de dir que el que es discuteix (el pagament de la factura de 3.537,35EUR emesa per A per haver tingut que fixar un nou ancoratge de les 29 plaques fotovoltaiques instal·lades en el xalet situat a XXXX propietat del Sr. ENTITY_7) ha vingut corroborada per la mateixa prova pericial judicial (foli 243) en la qual el perit afirma que la instal·lació fotovoltaica ha estat feta amb materials de qualitat, "llevat de l'ancoratge de les plaques que es van desprendre pel vent"; també ha vingut corroborada no només per l'aportació de la factura dels treballs efectuats per A, sinó també per l'informe tècnic d'aquest instal·lador (foli 170) que afirma que va realitzar un nou ancoratge doncs l'original era d'alumini i amb uns tacs convencionals tipus Fisher i això va fer que es rovellessin i no aguantessin els vents forts en la zona durant la primavera de l'any 2018. Va substituir l'estructura de l'ancoratge per una de ferro i amb tacs químics.
La part recurrent planteja hipotèticament la "possible existència d'un esclafit" que no ha estat acreditat com una indirecta al·legació d'una causa de força major (encara que l'esmenta com a tal). Però el cert és que es van produir aquella primavera uns forts vents a la zona però que tampoc es poden considerar ni ho han considerat els experts com a inusuals i extraordinària a una altitud de 1.200m. Tampoc les al·legacions com a document de part l'informe tècnic d'A poden reeixir doncs una cosa és un document aportat per una part i elaborat per un tercer, com a document de part, doncs si fos així resultaria que la prova documental resultaria sempre inservible. Una cosa és un document aportat per una part i l'altra, ben diferent, un document elaborat per la part litigant.
En conseqüència, la prova ha estat suficient per acreditar l'existència del defecte en la instal·lació del suport on anaven ancorades les plaques i que el material no era l'adient a la funció que tenien que realitzar i en el lloc on estaven emplaçades.
La valoració de la prova ha estat perfectament elaborada i el Tribunal la comparteix.
Es desestima el recurs.
Cinquè.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi de Procediment Civil (article 354.2 en el seu darrer incís).
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Pérez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 16 de maig de 2023 número 058/2023, que confirmem íntegrament.
SEGON.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
