ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.5c9b1cee · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 3/23·20 November 2023·
Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2023 - ROJ: STSJAD 15/2023
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket3/23
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:15) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2023 - ROJ: STSJAD 15/2023).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 20 novembre 2023 (n° 3/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 15/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:15), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Ple, 20 novembre 2023
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 15/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:15 (recours n° 3/23, sentence n° 14/2023), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Ple, 20 novembre 2023 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La requérante, Mme G., était titulaire d'un compte courant bloqué en 2012 dans le cadre d'une procédure pénale andorrane pour blanchiment de capitaux (causa 4104100/2011). Elle avait été renvoyée devant la juridiction pénale en 2015. Une décision définitive de la Audiencia Nacional espagnole, rendue en juin 2020, l'a relaxée de ce chef, et la décision espagnole précisait la levée des saisies.
Le 12 mai (2020, selon le § 14 de la décision ; 2022, selon le § 7), la requérante a sollicité devant les juridictions andorranes la levée de la saisie et le classement de la procédure, en invoquant l'autorité de chose jugée. Le juge a transmis la demande au Ministère public le 27 août 2020, puis à trois reprises supplémentaires, la dernière fois le 6 mai 2022. Selon la décision, la requérante a relancé la juridiction onze fois, la dernière le 17 janvier 2023. Le Ministère public a rendu son avis le 15 décembre 2022, et une ordonnance rejetant les prétentions de la requérante a été rendue le 14 février 2023.
Le 3 février 2023, la requérante a introduit devant le Ple du Tribunal supérieur de justice une action en responsabilité patrimoniale de l'État fondée sur l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia. Elle demandait la reconnaissance d'un fonctionnement anormal de l'administration de la justice, une indemnisation de 2 000 euros pour préjudice moral (1 000 euros par année de retard) et 1 000 euros au titre des honoraires d'avocat.
Le Ministère public ne s'opposait pas à une estimation partielle. Il admettait un retard indu de deux ans et un préjudice moral, mais proposait 1 000 euros (500 euros par an) et s'opposait aux honoraires. Le Gouvernement contestait tout retard injustifié. À titre subsidiaire, il soutenait qu'aucun dommage certain, effectif et évaluable n'était démontré et que les honoraires n'étaient pas indemnisables.
Question de droit
La décision soulève trois questions. La première est de savoir si un retard de traitement d'une demande incidente dans une procédure pénale constitue un fonctionnement anormal de l'administration de la justice engageant la responsabilité de l'État au titre de l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia. La deuxième concerne l'appréciation de la durée raisonnable et le quantum du préjudice moral. La troisième porte sur la nature indemnisable, ou non, des honoraires d'avocat exposés pour agir en réparation.
Solution et dispositif
Le Tribunal retient la responsabilité de l'État sur le fondement de la violation du droit à un procès dans un délai raisonnable. Il rappelle que ce droit découle du droit à un procès équitable prévu à l'article 10 de la Constitution, tel que cité dans la décision. Il applique les critères dégagés par la jurisprudence du Tribunal constitutionnel cité : la complexité du litige, les durées ordinaires des procédures similaires, l'intérêt en jeu pour le demande
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (3/23) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket3/23
Judgment Date20 November 2023
Holding / DispositionCassation partielle
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Sr. Carles Cruz Moratones
Sra. Elsa Puig Muñoz
Sr. Jaume Tor Porta
Sra. Alexandra Cornella Sola
OBJECTE: Acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per mal funcionament de la Justícia. Vulneració per dilacions indegudes.
SENTÈNCIA 000014/2023
Andorra la Vella, el 20 de novembre del 2023.
El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació lletrada de la Sra. Gálvez, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Fátima Ramírez Souto, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 3 de febrer de 2023, la representació processal de la Sra. Gálvez, formulà demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa del funcionament anormal de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia en el marc de la causa penal 4104100/2011, sol·licitant al Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia que, estimant la demanda: a) es declari que s'ha produït un anormal funcionament de l'Administració de Justícia, per un retard indegut en resoldre sobre la sol·licitud d'aixecament de l'embargament del compte corrent SJ XXXXX del què es titular la demandant en B i l'arxiu de la causa respecte a la mateixa; b) es condemni a l'Estat andorrà al pagament d'una indemnització a Gálvez de 2.000 euros per danys morals, a raó de 1.000 euros per any de retard en la resolució de les seves peticions, i 1.000 euros en concepte d'honoraris d'advocat derivats de l'exercici de l'acció de reconeixement de dilacions indegudes.
2.- El Ministeri fiscal no s'oposa a una estimació parcial de la demanda, admetent que s'ha produït la dilació indeguda de dos anys al·legada per la part demandant i també danys morals a conseqüència d'aquest retard, però considerant que la indemnització hauria de ser de 1.000 euros, a raó de 500 euros per any, oposant-se al pagament dels honoraris d'advocat.
3.- La representació del Govern s'oposa totalment a la demanda, considerant que no s'han produït dilacions indegudes en la resolució de la petició d'aixecament de l'embargament del compte corrent i arxiu de la causa. Subsidiàriament, en cas de constatar-se dilacions, considera que no procedeix fixar cap indemnització per no haver-se acreditat cap dany cert, efectiu, avaluable econòmicament e individualitzat, ni s'ha de condemnar al pagament dels honoraris d'advocat.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- La demanda formulada per la representació processal de Gálvez s'emmarca en l'article 92 de la Constitució i l'article 10.1 de la Llei qualificada de la justícia que estableixen l'obligació de l'Estat de reparar els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia.
D'una manera general, el funcionament anormal de l'administració de justícia esdevé quan el servei públic no ha complert exactament la missió que li ha estat confiada pel fet d'una mala organització o per un mal funcionament resultant d'un conjunt de circumstàncies quina combinació porta a generar un perjudici per l'administrat.
Aquest funcionament anormal existeix, sens dubte, quan en la tramitació d'un procediment judicial es produeixen retards injustificats que vulneren el dret a un procés de durada raonable, el qual deriva del dret a un procés degut establert a l'article 10 de la Constitució (STC de data 12 de maig de 2022 recaiguda en la causa 2022-11-RE i STC de data 20 de desembre de 2021 recaiguda en la causa 2021-72, entre d'altres)
Conforme a la doctrina del Tribunal Constitucional -STC de 12 d'octubre de 2022 dictada en la causa 2022-44-RE- per determinar si s'ha produït una dilació injustificada han de ser tingudes en compte circumstàncies com: a) la complexitat del litigi; b) els marges ordinaris de duració dels processos del mateix tipus; c) l'interès que arrisca el demandant; d) la seva conducta processal; i, e) l'actuació dels òrgans judicials concrets o del sistema judicial general tenint en compte que no es precís que la inactivitat sigui directament responsabilitat de l'òrgan judicial.
SEGON.- L'examen de la causa permet constatar que:
el compte SJYYYYY de l'entitat B titularitat de la demandant va ser bloquejat per l'aute de data 22 d'octubre de 2012, dictat en el marc de la causa 4104100/2011 seguida per un delicte major de blanqueig de capitals, i mitjançant aute de data 29 de juny de 2015 la Sra. Gálvez va ser processada por la comissió d'aquest delicte.
com a conseqüència del dictat per part de la Secció Segona de la Sala Penal de la Audiència Nacional d'Espanya de la sentència ferma 5/20 de 22 de juny de 2020, absolent a la Sra. Gálvez del delicte de blanqueig de capitals del que va ser acusada, la representació de la demandant va sol·licitar en data 12 de maig de 2022 en la causa andorrana l'aixecament de l'embargament i l'arxiu de la causa al·legant l'existència de cosa jutjada, i en data 23 de juny de 2020 va aportar còpia de l'aute de la Audiència Nacional declarant la fermesa de la sentència i l'aixecament dels embargaments;
el 27 d'agost de 2020 per providència es va acordar donar trasllat de les peticions formulades per la representació de Gálvez al Ministeri Fiscal;
a la data de la presentació de la demanda -3 de febrer de 2023- encara no s'havia resolt la sol·licitud de l'aixecament de l'embargament i arxiu de la causa, havent-se donat trasllat al Ministeri Fiscal en tres ocasions més - la última en data 6 de maig de 2022 per a què informés sobre les peticions i havent demanat la part demandant onze vegades -l'últim escrit d'insistiment es va presentar en data 17 de gener de 2023- que es resolguessin les seves peticions; i el Ministeri Fiscal va presentar el seu informe en data 15 de desembre de 2022 i en data 14 de febrer de 2023 es va dictar aute desestimant les peticions de la part demandant.
Dos anys i sis mesos per a resoldre la sol·licitud sobre l'aixecament del bloqueig de comptes i arxiu de la causa excedeix del temps que es pot considerar raonable per resoldre-la perquè: a) la demora no resulta justificada per la complexitat de l'assumpte i això ho corrobora el contingut de l'aute pel qual es desestimen les pretensions de la part demandant, en considerar que la sentència espanyola només feia referència a una part dels diners ingressat en el compte SJ YYYYY, i no a la resta dels ingressats en aquest compte i els ingressats en un altre compte titularitat de la Sra. ENTITY_10; b) el retard del Ministeri Fiscal en informar sobre les peticions de la representació de la Sra. Gálvez no justifica la tardança en resoldre-les perquè l'article 101 del Codi Penal el que preveu és l'audiència del Ministeri Fiscal, i aquest tràmit, davant el seu silenci prolongat, es podria haver considerat complert pel fet d'haver-li donat la possibilitat de ser escoltat; c) la part demandant no ha tingut cap actitud dilatòria, havent demanat, pel contrari, de forma reiterada, que es resolguessin les seves pretensions.
Procedeix, per tant, estimar vulnerat el dret de la part demandant a un judici de duració raonable i la part demandant té dret a ser indemnitzada pels perjudicis causats pel retard injustificat en resoldre les seves peticions.
TERCER- La part demandant sol·licita una indemnització de 2.000 euros per la Sra. Gálvez en concepte de perjudicis morals ocasionats per la tardança en la resolució de la seva sol·licitud d'arxiu i desbloqueig, a raó de 1.000 euros per anys, circumscrivint el retard a un període de dos anys.
Considera el Tribunal que, efectivament, l'excessiva dilació en donar resposta a la sol·licitud d'arxiu de la causa i del desbloqueig dels diners dipositats en l'entitat bancària és susceptible de produir un patiment emocional o dolor psíquic a la demandant per la incertesa sobre la seva situació personal i patrimonial què ha de ser compensat econòmicament.
Respecte al període de la dilació, els dos anys en que es fixen per la part demandant i el Ministeri Fiscal es adequat, tenint en compte que la petició es va presentar el 12 de maig de 2020 i es va resoldre en data 14 de febrer de 2023 quan un període de set mesos era més que suficient per resoldre-la.
Una indemnització de 2.000 euros per la demandant es troba dintre dels paràmetres econòmics fixats per aquest Tribunal per a reparar el perjudici moral.
QUART.- La petició d'una indemnització de 1.000 euros en concepte d'honoraris d'advocat derivats de l'exercici de l'acció de reconeixement de dilacions indegudes, la demanda no pot ser estimada.
Així, en relació a les costes o despeses processals, concepte en el qual s'integren els honoraris d'advocat, el criteri d'aquest Tribunal és que no constitueix un concepte indemnitzable, perquè no són perjudicis sinó despeses processals que cada litigant ha de suportar per la tutela dels seus interessos davant els òrgans judicials i és en cada procediment on s'ha de demanar i resoldre sobre el pagament de les costes, segons les normes processals que regeixen la matèria. ( sentències del Ple d'aquest Tribunal núm. 12/22 de 28 de juny -causa TSJ-6/22- la nº 1/17 de 25 de gener -causa TSJ 1/17- i 3/13 de 22 de febrer, amb cita de la sentència de 19 de desembre de 2008, causa TSJ-1/07).
D'altra banda, tal com estableix l'article 10.2 de la Llei Qualificada de la Justícia, el dany que s'al·lega ha de ser cert i efectiu i els honoraris d'advocat encara no consten determinats.
CINQUÈ.- En relació a les costes d'aquest procediment no hi ha lloc de fer un pronunciament especial ja que no s'aprecia una actuació temerària o de mala fe que justifiqui la imposició de costes del procés al Govern.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà
DECIDEIX
Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT la demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia exercitada per la representació de Gálvez
Segon.- DECLARAR el dret de Gálvez a rebre de l'Estat una indemnització de DOS MIL (2.000 EUR) per danys morals.
Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.
Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
