ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.4d533736 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 93/039·28 mars 1994·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 28 de març del 1994 - ROJ: STSJAD 23/1994
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle93/039
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1994:23) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 de març del 1994 - ROJ: STSJAD 23/1994).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 28 mars 1994 (n° 93/039) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 23/1994 (ECLI:AD:TSJADAD:1994:23)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 23/1994, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 28 mars 1994, n° de protocole 93-039 (ECLI:AD:TSJADAD:1994:23) (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte intégral a été retenue.
Faits et procédure
Le litige trouve son origine dans deux conventions de cession de terrains conclues avec le Gouvernement andorran (Govern) pour l'élargissement d'une avenue et la réalisation de voies publiques, dans le cadre du Plan viaire et du plan de canalisation du Gran Valira. Par la première convention, signée le 5 février 1991 avec le conseiller aux services publics, M. Ayuso cédait gratuitement une partie de sa parcelle. Par la seconde, conclue le 3 avril 1992 avec M. Amorós, propriétaire d'une parcelle contiguë, la cession était compensée par l'engagement du Gouvernement d'exécuter, à sa charge et jusqu'à concurrence de 100 millions de pesetas, des travaux de construction de murs périmétriques et de fondations sur la partie restante de la parcelle du cédant.
M. Ayuso estimait que cette différence de traitement, non justifiée par des motifs légitimes, constituait une rupture du principe d'égalité devant la loi et ouvrait une action en responsabilité administrative fondée sur l'article 59.3 du Code de l'administration.
Le Tribunal administratif et fiscal (Jutjat Administratiu i Fiscal) a déclaré la demande irrecevable au motif que la convention litigieuse était de nature civile et non administrative, sans examiner le fond. Le demandeur a interjeté appel le 8 octobre 1993. L'audience s'est tenue le 18 février 1994.
Question de droit
La Cour devait trancher plusieurs questions, que la sentence énumère sans toutes les résoudre dans le même ordre :
Le juge de première instance pouvait-il déclarer la demande irrecevable pour incompétence matérielle alors qu'il s'était initialement déclaré compétent ?
Quelle est la qualification, civile ou administrative, des conventions de cession versées au dossier ?
La responsabilité patrimoniale de l'administration pour rupture de l'égalité relève-t-elle de la compétence de la juridiction administrative ?
Le Tribunal supérieur, saisi en appel, peut-il statuer sur le fond sans méconnaître le principe du double degré de juridiction ?
Quelle méthode retenir pour analyser une rupture du principe d'égalité devant la loi ?
Le principal enjeu procédural tient donc à l'articulation entre compétence juridictionnelle, double degré de juridiction et évocation du fond en appel.
Solution et dispositif
Sur la qualification de la convention. La Cour rejette la motivation du premier juge. Elle rappelle que, pour qualifier un contrat susceptible d'être civil ou administratif, il ne suffit pas d'examiner sa dynamique obligationnelle : il faut identifier ses éléments essentiels, c'est-à-dire ses éléments subjectifs, objectifs et finalistes. Appliquant ce critère, elle relève que l'une des parties est l'administration générale, que
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (93/039) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 93-039.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 93/039 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Jutjat Administratiu i Fiscal va dictar sentència, en data de 21 de setembre de 1993, en la part dispositiva de la qual decideix: "De declarar inadmissible la demanda formulada per la Sra. Canals, actuant en nom del Sr. Ayuso, en data de 29 de març de 1993, inscrita en el llibre de protocol amb el múm. 93-039".
2.- Contra aquesta sentència va interposar recurs d'apel.lació la demandant, mitjançant escrit de 8 d'octubre de 1993, del qual se'n va donar trasllat al M.I. Govern, que el va contestar el 29 d'octubre de 1993.
3.- L'acte de la vista va tenir lloc el 18 de febrer de 1994, i les parts van fer les al·legacions que van tenir per convenients per a la defensa de llurs interessos.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La pretensió processal que la part agent exerceix en aquest litigi és la de responsabilitat administrativa pel trencament, per part del M.I. Govern, de la igualtat davant la llei, a l'empara de l'article 59.3 del Codi de l'Administració.
Per resoldre les qüestions que es plantegen en aquesta alçada cal sintetitzar el fet al qual es vincula la petició substantiva. El Sr. Ayuso va subscriure, el 5 de febrer de 1991, un conveni d'ocupació amb el M.I. Conseller de Serveis Públics, com a representant de l'Administració General, pel qual el primer cedia al M.I. Govern la part d'un terreny de la seva propietat necessària per poder eixamplar l'Avinguda Tarragona i per ubicar el vial contigu al riu Valira, de conformitat als objectius del Pla Viari i del de Canalització del riu Gran Valira.
El 3 d'abril de 1992, el Sr. Amorós, propietari d'una parcel·la contigua a la del Sr. Ayuso i afectada pel mateix Pla Viari, va signar un conveni anàleg, però amb la particularitat que en compensació als terrenys cedits, el M.I Govern es comprometia a executar, al seu càrrec, fins a un import total de 100 milions de pessetes, les obres de construcció dels murs perimètrics, de fonamentació i altres en una part de la parcel·la que restava propietat del cedent.
La part agent considera que s'ha produït una desigualtat de tracte entre els dos cedents per part de l'Administració que no queda justificada per motius legítims i que el trencament de la igualtat constitueix la causa de responsabilitat administrativa que motiva la seva pretensió.
La sentència del Jutjat no examina la pretensió que hem exposat perquè declara la inadmissibilitat de la demanda en raó a que el conveni subscrit entre l'agent i l'Administració és de naturalesa civil i no administrativa.
Segon.- Tenint en compte les al·legacions fetes per les parts en els seus escrits i en l'acte de la vista oral, examinarem el recurs de la forma que segueix:
Possibilitat de declarar en la sentència la inadmissibilitat de la demanda per raó d'incompetència material quan a l'inici del procediment el Jutjat s'ha declarat competent per a conèixer de l'assumpte.
Qualificació civil o administrativa dels convenis de cessió que consten a les actuacions.
Submissió de la pretensió processal de responsabilitat patrimonial de l'Administració a la jurisdicció d'aquest Tribunal.
Principi de la doble instància i possible indefensió de la part quan el Tribunal Superior examina el fons del litigi per primera i, per tant, per única vegada.
Mètode d'anàlisi del trencament de la igualtat davant la llei.
Tercer.- L'argument jurídic de la sentència recorreguda és el de considerar que el conveni de cessió signat entre el Sr. Ayuso i la Conselleria de Serveis Públics és de naturalesa civil i no administrativa.
Tot i que com veurem després, aquest no és ni directa ni indirectament el tema que calia analitzar, convé fer una breu precisió al respecte.
El Tribunal Administratiu i Fiscal, en la sentència de 13 de juliol de 1993 (M.I.Govern contra C.) ja va tenir l'ocasió d'indicar quins elements calia tenir en compte per esbrinar la naturalesa dubtosa d'un contracte, i deia que "per determinar si un contracte que pel seu clausulat pot ésser, en principi, civil o administratiu, no ens podem detenir en l'anàlisi, com hem fet, de la seva dinàmica obligacional, sinó que cal investigar els elements essencials del contracte, és a dir, els elements subjectius, objectius i finalistes, que són els que veritablement donen la pauta per la qualificació jurídica".
En el conveni exposat una de les parts és l'Administració general, l'objecte és una cessió sense contraprestació i es fa amb la finalitat d'urbanitzar uns vials públics, per la qual cosa el conveni no pot considerar-se de naturalesa civil.
Cinquè.- L'acció exercida per la part agent és, com ja hem dit, la de responsabilitat administrativa, regulada en el Capítol V del Codi de l'Administració.
Segons l'article 59.3 constitueix causa de responsabilitat administrativa "El trencament de la igualtat davant la llei i davant els serveis públics o pel fet de refusar a alguna o algunes persones els avantatges atorgats a d'altres que es trobin en la mateixa situació sense que aquesta desigualtat de tracte pugui justificar-se per motius legítims".
Per tant, si la demanda demana la responsabilitat patrimonial de l'Administració pel crebant del principi d'igualtat, només és això el que cal tenir en compte per determinar la competència i com que aquesta matèria és una de les que expressament preveia l'article 2.d) de la Llei reguladora de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal (avui article 39.3.d de la Llei Qualificada de la Justícia) com de la competència d'aquesta Jurisdicció, en la primera instància calia analitzar el fons de la demanda i haver dictat una sentència estimatòria o desestimatòria del recurs.
Sisè.- La part apel·lant considera que si en aquesta sentència es declara la competència de la Jurisdicció i tot seguit es resol sobre el fons, cas que el resultat li sigui desfavorable, perdrà una de les dues instàncies a que té dret i per això demana que la decisió del Tribunal sigui la de retornar les actuacions a la primera instància, per tal que el Tribunal de Batlles es pronunciï sobre el fons, amb dret de recórrer contra la sentència en apel.lació, si s'escau.
El Tribunal Administratiu i Fiscal, en la sentència de 26 de febrer de 1993 (Palomo contra Comú de ENTITY_11) va dir que "L'efecte jurídic processal més important, que comporta el sistema de recursos basat en la doble instància és el de que amb l'apel.lació es trasllada al Tribunal ad quem la plenitud de la competència per revisar i decidir totes les qüestions plantejades en la primera instància". Des d'aquesta posició, el Tribunal, un cop resolta la qüestió de competència, hauria d'analitzar la pretensió sobre el fons i la part perdedora no tindria possibilitat de recórrer a cap altra instància ordinària.
Tot i que aquest Tribunal considera que no resultaria vulnerada l'essència de la doble instància, ja que aquest és un concepte processal que -conforme al principi tantum devolutum quantum appellatum- no té altre abast que el que la causa, en sentit ampli, sigui vista per dos òrgans jurisdiccionals jeràrquicament relacionats, aquesta Sala, amb la intenció d'estendre al màxim la garantia substancial d'aquell concepte, creu adient, en aquest cas, retornar les actuacions al Tribunal de Batlles per que la Secció Administrativa dicti un pronunciament sobre el fons.
Setè.- A l'hora d'analitzar la qüestió de fons, caldrà situar-se en la perspectiva en què es basa la petició de l'agent, és a dir, el trencament del principi d'igualtat reconegut a l'article 6.1 de la Constitució i 21 del Codi de l'Administració, per haver actuat l'Administració general en la forma que descriu l'article 59.3 del mateix Codi, que recull un cas típic de desigualtat diacrònica, que suposa una comparació entre ciutadans en funció del dret de cadascú a ser tractat pels poders públics amb igualtat respecte a un altre en idèntica situació, referent al qual hi hagi una resolució o una actuació precedent en el temps. L'element de comparació seran els dos convenis signats, en la mesura que puguin revelar una asimetria pel fet d'haver atorgat un tracte diferent a una persona respecte d'una altra, que no pugi justificar-se per motius legítims.
Serà, doncs, important, que el Tribunal de Batlles, fent ús de la facultat que li atorga l'article 49 de la Llei de la Jurisdicció, intenti esbrinar la causa de la compensació atorgada en el segon conveni i, a partir d'aquí, fer les valoracions jurídiques que hem indicat.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: estimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal del Sr. Ayuso contra la sentència del Jutjat Administratiu i Fiscal de 21 de setembre de 1993 i en conseqüència la revoquem, ordenant al Tribunal de Batlles que dicti una nova sentència pronunciant-se sobre el fons de la qüestió plantejada en la demanda.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
