ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ded6ef35 · Fascicolo Bipartito (I. Nota Dottrinale + II. Sentenza Integrale)
Punteggio di Autorità Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 21/94·11 aprile 1995·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 11 d'abril del 1995 - ROJ: STSJAD 62/1995
Giurisdizione / AutoritàTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Numero di Ruolo / Riferimento21/94
Ambito Giuridicojurisprudence
Impronta SHA-2560000000000000000…
Massima Analitica Korpus e Principi di Diritto (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1995:62) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 11 d'abril del 1995 - ROJ: STSJAD 62/1995).
PARTE I
Commento Dottrinale e Analisi Scientifica Korpus
Sillogismo Giudiziale (I.A / I.B / II.A / II.B) e Portata Pratica
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Massima Analitica Korpus — Il résulte de la décision rendue le 11 avril 1995 (n° 21/94) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 62/1995 (ECLI:AD:TSJADAD:1995:62), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 11 avril 1995
La société Soriano avait été écartée d'une procédure de mise en concurrence portant sur des travaux de canalisation partielle du riu Valira et de construction de voies contiguës, entre le pont de la Unió et le carrefour avec l'avinguda Fiter i Rossell. Le marché était attribué selon la procédure du concours-enchère (concurs-subhasta). La Mesa de contractació (commission d'appel d'offres) avait estimé que la requérante n'avait pas produit les certificats d'organismes officiels exigés par l'article 23 du Plec de clàusules administratives particulars, lequel imposait d'attester la réalisation préalable d'au moins trois ouvrages de nature similaire à l'objet du contrat.
Saisi d'un recours administratif préalable, le Gouvernement a rejeté le recours implicitement. La société a alors saisi la Sección Administrativa du Tribunal de Batlles, qui a rejeté sa demande par jugement du 31 octobre 1994.
La société a interjeté appel le 18 novembre 1994, formalisé le 16 décembre suivant devant le Tribunal Superior de Justícia. Elle invoquait trois moyens : l'absence de notification de la décision d'exclusion, une interprétation erronée de l'article 23 du Plec, et le caractère discriminatoire de cette interprétation, qui écartait les entreprises n'ayant jamais exécuté de travaux publics pour le compte d'organismes officiels. Le Gouvernement a conclu au rejet de l'appel le 10 janvier 1995. L'audience s'est tenue le 15 mars 1995.
L'affaire est enregistrée sous le numéro de recours 21/94 (protocole AD-021-1/94). Le Tribunal est composé de MM. Lluís Saura Lluvia (président), Bernard Plagnet et Albert Andrés Pereira (rapporteur).
Question de droit
Le litige posait trois questions distinctes.
Question formelle : l'absence de remise à l'entreprise d'une copie du procès-verbal de la séance d'appel d'offres, alors que l'exclusion avait été consignée et protestée, constitue-t-elle un vice de nature à entraîner l'annulation de l'acte, au regard de l'article 49.1 du Code de l'administration ?
Question d'interprétation : l'article 23 du Plec doit-il être lu en ce sens que les certificats de travaux antérieurs ne peuvent émaner que d'organismes publics, et les travaux réalisés par l'appelante sont-ils de nature « similaire » à ceux du marché ?
Question d'égalité : une exigence d'expérience préalable limitée à des travaux publics porte-t-elle atteinte au principe d'égalité consacré par la Constitution, notamment à son article 6 tel que cité par la requérante ?
Solution et dispositif
Sur le moyen formel. Le Tribunal relève que la Mesa a appliqué les alinéas 3 et 4 de l'article 17 de la Loi sur les marchés publics, qui lui confient la décision d'admission des candidats lors de l'ouverture des plis. Le procès-verbal, dont la teneur figure aux folios 133 et suivants, établit que l'exclusion a été documentée et que le représentant de la société a formulé une protestation. Il en déduit que la société a connu les motifs de son exclusion. L'absence de copie du procès-verbal constitue, selon l'arrêt, un « défaut purement formel » qui n'a causé aucune indéfense, la société ayant pu exercer les voies de recours administratif et juridictionnel. L'annulation est refusée sur le fondement de l'article 49.1 du Code de l'administration.
Sur l'interprétation de l'article 23. La Cour
Sintesi Operativa e Griglia di Verifica per il Professionista
Punti di controllo immediatamente utilizzabili negli atti difensivi e pareri
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (21/94) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTE II — MINUTA ORIGINALE E TESTO AUTENTICO INTEGRALE
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, l'11 d'abril de 1995.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número AD-021-1/94.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 21/94 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La sentència de 31 d'octubre de 1994 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i a les al.legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada per l'entitat Soriano contra la resolució desestimatòria tàcita del recurs administratiu previ formulat davant del M.I. Govern contra l'acord d'adjudicació dels treballs de canalització i vials contigus al riu Valira, des de la cruïlla amb l'Avinguda Fiter i Rossell fins al Pont de la Unió.
2.- Contra aquesta sentència, la part agent presentà recurs d'apel.lació el 18 de novembre de 1994, el qual va ésser formalitzat el 16 de desembre següent davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia. La recurrent sosté la il.legalitat de la resolució del Govern en base a tres raons fonamentals, que es refereixen a la manca de notificació de l'acord pel qual va quedar exclosa de l'acte de licitació, a la interpretació errònia que es va fer de l'article 23 del Plec de clàusules administratives particulars, i al caràcter discriminatori que suposa aquesta interpretació, pel fet d'allunyar del camp de la contractació administrativa a totes les empreses que no hagin realitzat amb anterioritat obres públiques per compte d'organismes oficials.
3.- Del recurs d'apel.lació formulat per l'actora se'n va donar trasllat al M.I. Govern, el qual el va contestar mitjançant escrit presentat el 10 de gener de 1995, en el qual sol.licitava la desestimació de l'esmentat recurs, entenent que la Sentència impugnada resultava plenament ajustada a Dret.
4.- El dia 15 de març de 1995 tingué lloc l'acte de la vista oral, en el qual les parts van exposar allò més adient a la defensa de llurs interessos.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Per tal d'examinar de manera sistemàtica les diverses al.legacions en que es fonamenta el recurs d'apel.lació formulat per la part agent, cal fer referència en primer lloc a les que es basen en els defectes de caràcter formal que, segons es diu, invaliden la resolució administrativa impugnada, i que consisteixen en la manca de notificació de l'acord pel qual la societat actora va quedar exclosa de l'acte de licitació, com a conseqüència de que la Mesa de contractació va entendre que l'esmentada societat no havia aportat les certificacions dels òrgans oficials que venien exigides per l'article 23 del Plec de clàusules administratives particulars, per tal d'acreditar la realització prèvia d'almenys tres obres de naturalesa similar a la que era objecte del contracte.
Atès que la forma d'adjudicació del contracte era el concurs-subhasta, corresponia a la Mesa de contractació resoldre sobre l'admissió dels licitadors en l'acte d'obertura dels plecs, segons disposen els apartats 3r. i 4t. de l'article 17 de la Llei de Contractació Pública. Com es desprèn de l'acta que consta als folis 133 i següents de les actuacions, la Mesa es va ajustar en la seva actuació al contingut d'aquell precepte, va documentar l'exclusió de l'actora i féu constar la protesta formulada pel representat de la mateixa, de manera que hem de concloure que aquest va quedar assabentat dels motius determinants de la seva exclusió.
Com a obligada conseqüència, el fet de no haver entregat als representats de l'empresa una còpia de l'acta de licitació constitueix un defecte merament formal que de cap manera li suposà indefensió, ja que va ser coneixedora de les raons per les quals no va ser admesa a la licitació i va poder exercir les corresponents vies de recurs administratiu i jurisdiccional en defensa de les seves pretensions. Aquesta manca d'indefensió fa que no sigui procedent l'anul.lació dels actes impugnats per aquest motiu, d'acord amb el contingut de l'article 49.1 del Codi de l'Administració.
Tercer.- Una interpretació simplement gramatical de l'article 23 del Plec de clàusules administratives particulars porta a la conclusió de que les certificacions que calia que aportessin les empreses participants al concurs-subhasta, per tal d'acreditar la seva experiència prèvia en l'àmbit de les obres públiques, havien de ser lliurades per òrgans de l'Administració general, de la comunal o de les entitats parapúbliques. En efecte, aquesta conclusió resulta, d'una banda, del fet de que l'admissibilitat de les certificacions de persones físiques o jurídiques privades està expressament condicionada a que es tracti d'obres d'edificació, supòsit que no es dóna en aquest cas ja que l'objecte del contracte consisteix en obres d'infrastructura. D'altra banda, com bé diu la sentència apel.lada, les obres realitzades prèviament per l'apel.lant, que consisteixen únicament en la construcció d'un centre esportiu i diversos edificis d'habitatges i hotelers, no són de naturalesa similar a les del present contracte, tal i com ho exigia el Plec de clàusules administratives.
En conseqüència, la Mesa de contractació va interpretar correctament l'article 23 del Plec, per la qual cosa ha de ser desestimat aquest motiu d'impugnació.
Quart.- En darrer terme, l'actora afirma que l'exigència de que els licitadors hagin realitzat anteriorment determinades obres per compte de l'Administració pública suposa vulnerar el principi d'igualtat que recull l'article 6è, de la Constitució, atès que es pretén privilegiar determinades empreses, excloent totes aquelles que no han tingut encara l'oportunitat de contractar amb organismes públics, tot i que puguin presentar una experiència similar, si no major, en d'altres tipus d'obra.
Per tal de resoldre aquesta qüestió, cal tenir en compte que l'article 17.3 de la Llei de contractació pública preveu la possibilitat de que l'Administració estableixi, en els plecs de clàusules particulars, els criteris objectius que hagin de determinar l'admissió dels licitadors. En exercici d'aquesta previsió, el Govern va establir en aquest cas que les empreses participants al concurs-subhasta havien d'acreditar la correcta execució prèvia d'almenys tres obres d'infrastructura similars a la que havia de ser contractada.
Tanmateix, aquesta limitació no pot ser considerada, en sí mateixa, contrària al principi d'igualtat que es troba constitucionalment reconegut, atès que l'esmentat principi no exclou que es puguin extreure determinades conseqüències jurídiques particulars de l'existència de fets o circumstàncies diferenciats, sempre que la distinció en el tracte resulti raonable en funció de la finalitat que es pretén aconseguir.
La valoració de l'experiència acreditada per les empreses que pretenguin contractar amb l'Administració l'execució d'una determinada obra pública suposa una elemental cautela per tal d'assegurar l'adequada realització de la mateixa i, en conseqüència, que els cabals públics rebin una correcta inversió. En el cas que ara s'examina, no pot considerar-se irraonable que, atesa la naturalesa dels treballs que es pretenia realitzar, consistents en la canalització parcial del riu Valira i la construcció dels vials contigus, el Govern hagués considerat insuficient l'experiència demostrada en la construcció d'edificis. D'altra banda, aquesta previsió no suposa que l'actora resti exclosa de manera permanent de la contractació amb les Administracions públiques, ja que els criteris d'admissió s'estableixen cas per cas en funció de la naturalesa de l'objecte de cada contracte. Per tant, no està exclòs que en d'altres convocatòries -potser d'obres de menor dificultat- es contemplin altres requisits per accedir a la licitació.
En conseqüència, hem de desestimar el present recurs d'apel.lació i confirmar la sentència impugnada, deixant a càrrec de cadascuna de les parts les costes ocasionades per la seva defensa.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-Desestimar el recurs d'apel.lació que formula l'entitat Soriano contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles el 31 d'octubre de 1994.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
