ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.5c428651 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 79/94·6 September 1995·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 06 de setembre del 1995 - ROJ: STSJAD 82/1995
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket79/94
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1995:82) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 06 de setembre del 1995 - ROJ: STSJAD 82/1995).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 06 septembre 1995 (n° 79/94) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 82/1995 (ECLI:AD:TSJADAD:1995:82)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 6 septembre 1995, STSJAD 82/1995 (ECLI:AD:TSJADAD:1995:82) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur des sanctions administratives infligées à un employeur pour violation de la réglementation fixant le calendrier des jours fériés. Par une résolution du Gouvernement du 27 avril 1994, adoptée en session, plusieurs sanctions pécuniaires ont été imposées au titulaire d'un établissement de restauration, dénommé « bar A » : douze sanctions de 15 000 pesetas et huit sanctions de 25 000 pesetas. Ces sanctions sanctionnaient des manquements aux Décrets du 31 juillet 1992 et du 5 août 1993 fixant le calendrier laboral pour le premier et le second semestre de l'année 1993, à l'égard d'un cuisinier et d'un serveur.
Le fondement factuel de la sanction résultait d'une inspection du travail réalisée le 4 janvier 1994. Selon les constatations reprises par la juridiction, l'intéressé avait reconnu que les bulletins de salaire des deux salariés pour l'année 1993 ne mentionnaient pas le paiement des jours fériés non accordés. Le feuillet de salaire, qui comporte pourtant une rubrique destinée à l'indication du paiement des fêtes rémunérées, ne mentionnait pas ce poste.
Le recours formé devant le Tribunal de batlles a été rejeté par une sentence n° 95-32 du 28 février 1995 (section administrative), qui a déclaré la résolution gouvernementale conforme au droit. Le requérant a interjeté appel le 31 mars 1995, en soutenant que les sanctions étaient excessives eu égard au caractère familial de l'entreprise et au respect constant de ses obligations sociales. Il sollicitait la révocation du jugement et l'annulation de l'ensemble des sanctions. Le Gouvernement a conclu à la confirmation. Une audience orale a été tenue le 14 juillet 1995, après un ajournement, puis l'affaire a été mise en délibéré.
Le texte fourni comporte une incohérence matérielle : le second fondement en fait désigne l'intéressé comme « Sr. Pera, titular administratiu del bar A. », alors que les parties et le reste de la motivation le désignent comme le Sr. Galan. La juridiction ne relève pas cette divergence. Le numéro de la sentence attaquée est par ailleurs mentionné de manière cohérente (n° 95-32), tandis que la sentence d'appel porte le numéro 95-29 dans l'en-tête.
Question de droit
La question principale était de savoir si le juge de l'appel pouvait prendre en considération la prétendue disproportion des sanctions pécuniaires lorsque la norme qui les prévoit en fixe le montant de manière déterminée, sans marge d'appréciation pour l'autorité sanctionnatrice.
Une question subsidiaire, que la Cour aborde à titre préalable, concernait la matérialité des faits. L'appelant ne contestait pas, à proprement parler, l'existence des manquements, mais la juridiction a jugé utile de réexaminer les circonstances factuelles constitutives du « presupòsit material » des sanctions, même en l'absence de contestation expresse sur ce point.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel après avoir relevé deux points successifs.
Sur les faits. La Sala retient que la matérialité des
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (79/94) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket79/94
Judgment Date6 September 1995
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: AD-079-1/94
S E N T E N C I A NUM. 95-29
PARTS:
Apel.lant: Sr. Galan
Representant: Sra. Machado
Advocat: Sr. Manso (Vista Oral: Sr. ENTITY_4)
Apel.lada: M.I.Govern
Representant i Advocada: Sra. Peña
COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:
Albert Andrés Pereira
A la vila d'Andorra la Vella, el 6 de setembre de
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número AD-079-1/94.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 79/94 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, el 28 de febrer de 1995 va dictar la sentència núm. 95-32, desestimant la demanda interposada pel Sr. Galan contra una resolució del Govern, de 27 d'abril de 1994, per la qual se li imposaven diverses sancions per incompliment de la normativa que fixa el calendari laboral.
2.- Contra l'esmentada sentència, la representació processal de l'agent interposà, el 31 de març de 1995, recurs d'apel.lació, en el qual considera que les sancions son excessives, compte tingut que l'empresa de la què és titular és de caràcter familiar i que sempre ha complert les obligacions laborals i socials que li imposa la legislació vigent. En conseqüència, demana la revocació de la sentència i l'anul.lació de totes les sancions.
3.- Donat trasllat de l'escrit a la representació del Govern, s'oposà a la pretensió de la part recorrent i demanà la confirmació de la sentència mitjançant escrit presentat el 24 d'abril de 1995.
4.-Es va senyalar la vista oral pel dia 8 de juny, es va ajornar pel motiu de l'accident esdevingut al Sr. Manso, advocat de la causa, i l'assenyalament definitiu de la vista va ser el 14 de juliol, representant dita causa per davant del Tribunal el Sr. Escolano. Les parts van manifestar allò més adient als seus interessos, i tot seguit va quedar el recurs vist per deliberació i votació.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La sentència del Tribunal de Batlles declara ajustada al dret la resolució del Govern, adoptada en sessió de 27 d'abril de 1994, per la qual s'imposaven al Sr. Pera, titular administratiu del bar A., dotze sancions de 15.000 pessetes i vuit de 25.000 per sengles incompliments dels Decrets, de 31 de juliol de 1992 i de 5 d'agost de 1993, que fixen el calendari laboral per al primer i segon semestre de l'any 1993, en relació a un cuiner i un cambrer.
La resolució judicial que és l'objecte d'aquesta segona instància considera que l'acte administratiu que imposa les sancions es recolza en dades de fet, obtingudes per la Inspecció de Treball, no contrarestades per prova en contrari a càrrec del titular del negoci. Tot i que la part apel.lant no al.lega error en la valoració de les esmentades dades de fet o insuficiència de proves que permetin constatar-les sinó únicament desproporció en les multes aplicades, no serà inútil reiterar l'anàlisi de les circumstàncies fàctiques que constitueixen el pressupòsit material de les sancions.
De l'expedient administratiu sancionador en resulta que fou la pròpia empresa, a través del seu encarregat sr. Galan, que en la inspecció que li fou practicada el 4 de gener de 1994 va reconèixer que en els butlletins de salaris corresponents als dos treballadors durant l'any 1993 no hi consta el pagament dels dies festius del calendari laboral no gaudits, i tot i que s'afirma que es van pagar, aquesta circumstància no consta en cap document. Fins i tot al contrari, el document que normalment ha d'incorporar el fet del pagament, que és el full de salari, no recull aquest concepte retributiu, malgrat que conté un espai expressament destinat a fer constar el pagament de les festes laborals retribuïdes. D'aquesta circumstància, se'n dedueix la manca de retribució, com dies de treball efectiu, dels dies de festa no gaudits, i per tant, l'incompliment de l'obligació que al patró imposa l'article 12 dels Decrets que fixen el calendari laboral. Per tot això, la Sala coincideix amb les constatacions fàctiques que recullen tant la resolució administrativa com la sentència del Tribunal de Batlles.
Tercer.- El que la part demandant planteja en l'escrit d'apel.lació és la pretesa desproporció de les multes compte tingut que es tracta d'una empresa familiar on les qüestions relatives al gaudiment de les festes es pacten verbalment amb els dos treballadors que formen la plantilla, la qual cosa es fa respectant els mínims legals de dies festius, el que evidència l'absència de mala fe per part del patró, que en cap moment ha volgut menystenir els drets laborals dels seus assalariats.
Cal recordar, no obstant, que en matèria de sancions laborals regeix, com en tot el sistema de sancions administratives, el principi constitucional de legalitat (article 3.2 de la Constitució) el qual comporta, com a garantia material, la ineludible necessitat de que no solament les conductes il.lícites, sinó també les sancions, estiguin normativament predeterminades.
En el present cas, l'article 7 dels Decrets pels quals es fixen els calendaris laborals, diu que "L'incompliment de les disposicions de la present ordinació se sanciona amb una multa de -15.000 o 25.000 pessetes segons es tracti del primer o del segon semestre de l'any 1993- per empleat i dia". El text no deixa a qui exerceix la potestat sancionadora -o la funció de control jurisdiccional de legalitat d'aquest exercici- cap marge de discrecionalitat a l'hora d'individualitzar la sanció i el principi abans esmentat no permet l'aplicació de la multa de manera diferent a com ho estableix la norma, per la qual cosa no es poden tenir en compte les al.legacions de la part recorrent relatives a la desproporció de les sancions.
Quart.- Per les consideracions anteriors, cal desestimar el recurs d'apel.lació i confirmar la sentència del Tribunal de Batlles, sense que correspongui fer cap pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal del Sr. Galan contra la sentència del Tribunal de Batlles núm. 95-32, de 28 de febrer de 1995, que es confirma íntegrament. No fem imposició de constes en aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
