ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.6d1e7360 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 85/94·13 oktober 1995·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 13 d'octubre del 1995 - ROJ: STSJAD 91/1995
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI85/94
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1995:91) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 13 d'octubre del 1995 - ROJ: STSJAD 91/1995).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 13 octobre 1995 (n° 85/94) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 91/1995 (ECLI:AD:TSJADAD:1995:91)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala administrativa, 13 octobre 1995, STSJAD 91/1995 (ECLI:AD:TSJADAD:1995:91) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur la reconstruction, par un particulier, M. Manzanares, d'un mur de soutènement en pierre situé au lieu-dit Callissa de l'Obac, dans la commune d'Encamp. Selon la décision, le mur avait été refait à la suite d'un éboulement. Le Comú d'Encamp a, par une décision du 11 juillet 1994, ordonné à l'intéressé de replacer le mur « de conformitat amb les alineacions » indiquées le 16 mars 1994 par le Département d'obres públiques i urbanisme, dans un délai de trente jours, sous peine d'exécution subsidiaire à ses frais.
Saisi par l'administré, le Tribunal de batlles (Batllia) a, par la sentence n° 95-36 du 30 mars 1995, annulé cette décision. La commune a interjeté appel le 16 mai 1995, en demandant la révocation du jugement et le maintien de son acte, au motif qu'il n'était pas établi que le mur empiétât sur le domaine public communal.
Après l'audience du 6 septembre 1995, la Sala administrativa du Tribunal superior de justícia a rendu la sentence n° 95-39 du 13 octobre 1995 (dossier AD-085-1/94 ; rôle 85/94). Le ponent était le magistrat Lluís Saura Lluvia, et la formation comprenait également Albert Andrés Pereira et Bernard Plagnet. La date de notification n'est pas précisée dans la décision.
Question de droit
La décision soulève trois questions liées entre elles :
La preuve de l'empiétement sur le domaine public. La commune peut-elle exiger la remise en état d'un ouvrage privé sans établir que celui-ci occupe le domaine public communal ?
La justification de l'obligation de démolition. La démolition peut-elle être regardée comme une condition nécessaire à la délimitation préalable de la propriété communale ?
La motivation et l'exécutabilité de l'acte. L'acte administratif satisfait-il aux exigences de motivation et de précision requises pour être exécuté par l'administré ?
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (85/94) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Tribunal de Batlles, en la sentència núm. 95-36 de 30 de març de 1995, va decidir estimar la demanda interposada per l'agent Sr. Manzanares i anul.lar la decisió de l'Hble. Comú d'Encamp, d'11 de juliol de 1994, per la qual se li concedia un termini improrrogable de trenta dies per a que procedís a situar el mur reconstruït a la zona anomenada Callissa de l'Obac amb les indicacions que en data 16 de març de 1994 li foren exposades, en el lloc dels treballs, pel Departament d'Obres Públiques i Urbanisme, ja que la construcció del mur de contenció de la finca del demandant havia estat efectuada sense respectar l'amplada del camí.
2.- Contra aquesta sentència, Comú d'Encamp va interposar recurs d'apel.lació, que va tenir entrada a la Secretaria de la Sala Administrativa del Tribunal Superior el 16 de maig de 1995, en el qual demanava la revocació de la sentència de la Batllia i la confirmació de la decisió de demolició del mur litigiós adoptada pel Comú d'Encamp l'11 de juliol de 1994, argumentant que no estava provat que la ubicació del mur no envaís el domini públic comunal.
3.- Per providència de 16 de maig es va designar el ponent i també es va admetre a tràmit el recurs, donant-ne trasllat a la representació processal de l'agent, que el va contestar el 2 de juny de 1995, demanant la confirmació íntegra de la sentència.
4.- L'acte de la vista tingué lloc el dia 6 de setembre de 1995, en el qual les parts van manifestar allò més adient als seus interessos i tot seguit van quedar els autes vistos per deliberació i decisió del Tribunal.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i en el 56 i següents de la Llei processal d'aquesta jurisdicció.
Segon.- La resolució anul.lada per la sentència de la Batllia és un acord de l'Hble. Comú d'Encamp, d'11 de juliol de 1994, pel qual ordenava al Sr. Manzanares que en un termini de trenta dies procedís a situar el mur que havia reconstruït a la zona coneguda com Callissa de l'Obac "de conformitat amb les alineacions que en data 16 de març del 1994 li foren indicades, en el lloc dels treballs, pel Departament d'Obres Públiques i Urbanisme", amb l'apercebiment d'una execució subsidiària a les seves costes si no ho acomplís.
Tercer.- La qüestió que es subjau en el requeriment que enfronta l'administrat i l'Administració comunal és la de si el mur de pedra, refet a conseqüència d'un esbudell, envaeix o no el camí comunal de l'Hort (anomenat de La Vena) i que la sentència resol en el sentit de que ha estat reconstruït sobre la propietat de l'agent, tot respectant la línia del mur preexistent.
L'acte recorregut no conté una explicació suficient de la raó del requeriment, ja que d'una banda diu que l'expedient s'inicià degut a la infracció consistent en refer el mur sense una prèvia autorització del Comú d'Encamp, però per altra es deixa entreveure que el que es vol és simplement que el terreny torni a l'estat anterior a la reconstrucció per tal com aquesta ha situat el mur fora de la propietat privada i ocupant terreny comunal. Però en l'acte de la vista també es va dir que la finalitat de la demolició era la de poder delimitar, prèviament a la reconstrucció, fins on arribava la propietat del Comú d'Encamp.
Quart.- La sentència centra correctament l'objecte de l'anàlisi i considera que de les proves que s'han practicat no queda en absolut demostrat que el mur ocupi terreny comunal, i aquesta conclusió s'ha de ratificar en aquesta segona instància perquè així resulta dels següents elements de prova:
Arran la petició del permís que va fer el Sr. Manzanares, en el primer informe del Comú d'Encamp, de 21 de febrer de 1994, els tècnics diuen que "Vist que els treballs d'arranjament del mur són conseqüència d'un esllavissament de paret, considerem que es pot mantenir l'alineació actual", afegint que "Vist que tant el mur a refer com el portell es troben situats a una distància superior a 2,5 metres de l'eix del camí es pot mantenir el límit de propietat actual"; és evident que en cap moment es posa en dubte que el mur que calia refer no experimentava cap variació pel que fa a la seva ubicació originària.
L'acta notarial de 24 de març de 1994 i les fotografies que la il.lustren evidencien que tot el mur respecta la línia original, molt antiga, i que la part reconstruïda no sobresurt en absolut de la mateixa.
La diligència d'inspecció ocular duta a terme pel Batlle ponent el dia 17 de gener de 1995 constata que les reparacions "han estat efectuades sobre els blocs de granit de la part inferior del mur".
En definitiva, no hi ha en totes les actuacions cap indici provatori que permeti afirmar que el mur envaeix domini públic comunal.
Quart.- Com ja hem indicat, la raó del requeriment podia haver estat en que la demolició era necessària per tal de poder delimitar prèviament quina era la propietat del Comú d'Encamp.
Al respecte cal fer dues precisions: en primer lloc, per delimitar la propietat comunal de la privada no cal procedir a l'enderrocament d'allò que suposadament es situï sobre la primera, ja que en qualsevol cas l'enderrocament no seria més que una conseqüència de la delimitació, però no és un pressupòsit de la mateixa; en segon lloc, per procedir a l'esmentada delimitació cal incoar un procediment administratiu que comporti l'audiència de tots els interessats i que es faci amb aquesta finalitat específica, tal com ho estableix l'article 93 del Codi de l'Administració, cosa que en aquest cas no s'ha fet.
Per tant, la motivació abans esmentada mai podia donar cobertura legal a la resolució recorreguda.
Cinquè.- Finalment, cal posar en relleu la incoherència del requeriment en la mesura que indica que cal situar el mur de conformitat amb les alineacions que el Departament d'Obres Públiques i Urbanisme va indicar al propietari el dia 16 de març de 1994, ja que ni consta que aquest dia hi hagués hagut una reunió ni tampoc que pel Departament esmentat s'hagin establert, de forma clara i fefaent, les fites d'allò que l'Administració considera domini públic, i és clar que sense tot això l'acte administratiu era inexecutable per l'administrat.
Sisè.- Per tot el que s'ha exposat, es desestima el recurs d'apel.lació interposat per l'Hble. Comú d'Encamp contra la sentència de la Batllia, que confirmem íntegrament, sense que hi hagi mèrits per a una especial imposició de les costes causades en aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal de l'Hble. Comú d'Encamp contra la sentència núm. 95-36, de 30 de març de 1995, dictada per la Batllia, que es confirma íntegrament. No fem imposició de costes en aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
