ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.0d7322dd · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 3/96·3 april 1996·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 03 d'abril del 1996 - ROJ: STSJAD 5/1996
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI3/96
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1996:5) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 03 d'abril del 1996 - ROJ: STSJAD 5/1996).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 03 avril 1996 (n° 3/96) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 5/1996 : encobrement d'homicide, dominació et responsabilité civile (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 3 avril 1996)
Les faits rapportés concernent la mort d'une personne, désignée dans la décision sous le nom de Raya (la décision mentionne aussi la lettre « G. »). Selon les faits tenus pour prouvés, Izquierdo, auteur des tirs, a fait feu à plusieurs reprises sur la victime, puis lui a tiré deux coups supplémentaires à bout portant, causant une mort immédiate. La décision ne précise pas la qualification retenue à l'encontre d'Izquierdo (non précisé dans la décision).
Le Tribunal de Corts, par sentence du 22 novembre 1995, a condamné Salas comme « encobridor responsable » d'un délit d'homicide de l'article 180 du Codi Penal, en application des articles 23 et 53, à six ans de prison. Il a également condamné Julia M.L. et Josep M. V.C. comme auteurs du délit de non-dénonciation aux autorités de l'article 283, à trois mois de prison. Enfin, il a alloué à plusieurs proches de la victime des indemnités au titre du préjudice moral et des frais funéraires, mises à la charge de Salas.
Trois recours ont été formés devant la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia (recurs 3/96). Salas invoquait, au titre du Decret du 13 juillet 1990, l'absence de narration précise des faits prouvés (art. 3.4), l'erreur dans l'appréciation de la preuve ou la violation de la présomption d'innocence (art. 3.5), et la violation des règles de responsabilité civile (art. 3.9). Le Ministère public contestait l'admission des circonstances atténuantes de dominació et de repentir spontané (art. 23 CP), et demandait une peine de huit ans. Les parties civiles concluaient à la confirmation.
Question de droit
La décision soulève quatre questions :
La sentence de première instance satisfait-elle à l'exigence de motivation, notamment quant à la narration précise des faits prouvés et à leur fondement juridique ?
Le juge pénal a-t-il commis une erreur dans l'appréciation de la preuve, au regard de la présomption d'innocence, s'agissant de la « situation de peur insurmontable » (por insuperable) invoquée par le prévenu ?
Les circonstances atténuantes de l'article 23 CP (personnalité faible, dominació, repentir spontané) sont-elles correctement appréciées ?
Le lien de filiation, non juridiquement reconnu, fait-il obstacle à l'indemnisation d'un préjudice au profit d'une prétendue fille de la victime ?
Solution et dispositif
Sur la motivation, le Tribunal juge que la sentence contient « une narration précise et objective des faits prouvés ». Il éc
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (3/96) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Homicidi.- Encobriment responsable.- Manca de denuncia a les autoritats d'un fet delictiu.- Narració dels fets.- Error en l'apreciació de la prova.- Presumpció d'innocència.- Atenuants de dominació i penediment espontani.- Responsabilitat civil.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en la present causa i rotlle amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Salas com encobridor responsable d'un delicte "major d'homicidi de l'article 180 del Codi Penal, fent-se "aplicació dels articles 23 i 53 a la pena de SIS ANYS DE "PRESÓ i pagament de les despeses processals causades.
"Així mateix es condemna Júlia M.L. i Josep Mª V.C. com autors responsables del delicte menor "de no denunciar a les autoritats un fet delictiu de "l'article 283 del Codi Penal, fent-se aplicació dels "articles 23 i 53 a la pena de TRES MESOS DE PRESÓ i al "pagament de les despeses processals causades.
"En concepte de responsabilitat civil condemnem Salas a pagar a:
"-Narváez la quantitat de DOS MILIONS CINC-CENTES MIL (2.500.000.-) PESSETES en concepte de perjudici "moral i la de SIS CENTES DOTZE MIL CINC-CENTES SEIXANTA "VUIT
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
(612.568.-)PESSETES, per despeses funeràries.
"-Marti la quantitat de DOS MILIONS CINC-CENTES "MIL (2.500.000.-) PESSETES, en concepte de perjudici "moral.
"-Pino la quantitat de DOS MILIONS "(2.000.000.-) DE PESSETES, pel mateix concepte.
"-Mercader la de UN MILIÓ (1.000.000.-) DE PESSETES, "també pel perjudici moral.
"-Nuñez la de UN MILIÓ (1.000.000.-) DE PESSETES,
"pel mateix concepte."
II.-RESULTANT: que la defensa de Salas fonamenta el seu recurs en els següents motius:
-art. 3.4 del Decret de 13 de juliol de 1.990, per no contenir la Sentència la narració precisa del fet o fets que es considerin provats o no tenir fonamentació jurídica.
-art. 3.5 del mateix Decret, per error en l'apreciació de la prova o per violació del dret a la presumpció d'innocència.
-art. 3.9, per infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la Sentència.
En primer lloc, fa remarcar en el seu escrit que no apareix recollit en la Sentència que la mort d'Raya es produeix en dues fases: en la primera el difunt va rebre set trets de Izquierdo un total de set trets (...) i li disparà dos trets més a boca de canó (...) que li produïren la mort immediata.
Després de la primera fase, M. va intentar arrossegar el cos i donant-se compte que G. encara vivia i gemia va demanar ajuda al propi Izquierdo amb la intenció de curar a G..
En segon lloc, fa observar que el Tribunal de Corts no va tenir en suficient consideració les conclusions del psiquiatra, Dr. Calatayud el quin va explicar clarament la relació de submissió i de por que tenia M. amb Izquierdo. Nonobstant el Tribunal no va admetre aquesta relació com a eximent total o parcial de responsabilitat penal.
En tercer lloc, considera que el Tribunal no va prendre en consideració la real col·laboració de M. amb la Policia, a partir del moment on se li garanteix la protecció de la seva família contra represàlies eventuals de Izquierdo. Aquesta col·laboració va permetre a la Policia de detenir a Izquierdo i de reconstruir els fets que posteriorment s'han acreditat com a certs.
Per últim, la defensa fonamenta el seu recurs en una infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil -En efecte pretén que l'autor material de la infracció ha de ser el que realitza el dany moral i material als parents de la víctima-. Per altra part, estima que el lligam de filiació de G. amb Marti no és cert.
Sol·licita en conseqüència es condemni a Salas a la pena de quatre anys de presó, part condicional i que es declari no responsable civil al processat.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal fonamenta el seu recurs en dos motius: error en l'apreciació de la prova i infracció de norma penal substantiva. Els dos motius fan referència a l'apreciació per part del Tribunal de Corts de dues circumstàncies atenuants de l'article 23 del Codi Penal (situació de dominació i penediment espontani) que a criteri del Ministeri Fiscal no ha quedat acreditat de la prova practicada que concorressin en el processat Salas.
Sol·licita la revocació parcial de la Sentència objecte del recurs i que se'n dicti una altra en la que es condemni a M. com encobridor d'un delicte d'homicidi sense la concurrència de circumstàncies atenuants de responsabilitat penal a la pena de vuit anys de presó. Impugna per altra part, els tres motius de recurs del M..
RESULTANT: que les parts civils representades pel Lletrat Garzón, demanen la confirmació de la Sentència recorreguda.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: que la Sentència recull com a fet provat que Izquierdo va sortir del bosc disparant repetidament contra el cos d'Raya un total de set trets (...) i li disparà dos trets més a boca de canó (...) que li produïren la mort immediata.
Que aquesta relació dels fets queda acreditada per les declaracions de Salas i sobretot per l'informe pericial resultant de l'autòpsia practicada al cadàver.
Que la demanda d'ajuda per part de M. entre les dues fases no es pot considerar com un fet provat, perquè resulta únicament de unes manifestacions que va efectuar M. al contestar a preguntes formulades per la defensa.
Que, com ho manifesta el Ministeri Fiscal, no es pot apreciar com a fet provat una de les múltiples versions que va donar el processat.
Que en conseqüència la Sentència recorreguda conté una narració precisa i objectiva dels fets provats.
II.-CONSIDERANT: que la situació de por insuperable invocada per la defensa per justificar una aplicació de l'article 19 del codi Penal no queda acreditada per fets.
Que en efecte, si el psiquiatra va qualificar la relació entre Izquierdo i M. com una relació de mandant a mandat, el Dr. Calatayud no va examinar a Izquierdo i va limitar-se a emetre hipòtesis sobre les relacions entre els dos protagonistes.
Que de totes maneres, un dictamen pericial no pot vincular el Tribunal que el te de valorar en un conjunt global de fets i indicis.
Que el Tribunal de Corts va fer referència a les conclusions del Dr. Calatayud, estimant de manera adequada que la relació de dominant a dominat no desemboca forçosament sobre l'abolició pel segon de qualsevol facultat volitiva.
Que a més a més, queda demostrat que Salas va actuar després del crim de manera més tranquil·la que el propi assassí, visitant amics, jugant i mirant la televisió.
Que els fets provats revelen que entre Izquierdo i M. existia una relació de camaraderia, incompatible amb una situació de temor i dominació.
Que en conseqüència cap cas d'eximent parcial o total queda acreditat.
III.-CONSIDERANT: que els jutjadors van estimar que aquesta personalitat feble i covard ha d'integrar-se en els casos de circumstàncies atenuants de l'article 23 del codi Penal; que van apreciar també en l'actuació posterior de M. una circumstància atenuant de penediment prevista per l'article 23 del Codi Penal.
Que el Ministeri Fiscal considera que no es pot apreciar com circumstància atenuant el sol fet que el processat presentés una personalitat feble i influenciable; que afegeix que el penediment espontani contemplat en l'article 23 com una circumstància atenuant no pot sorgir amb posterioritat a la detenció d'un processat com presumpte inculpat.
Que si les observacions crítiques del Ministeri Fiscal són totalment fonamentades, no poden tenir conseqüència en la pena fixada, donat que per l'apreciació de la pena s'ha de prendre en consideració el conjunt dels criteris definits pels articles 23 i 53 del Codi Penal.
Que les circumstàncies de fet i de personalitat, descrites de manera precisa en la Sentència, permetien al Tribunal fixar una pena moderada de sis anys de presó, sense aplicar el màxim previst per la pena d'encobriment.
IV.-CONSIDERANT: que l'article 66 del Codi Penal estableix que tota persona responsable penalment d'un delicte o contravenció ho és també civilment.
Que l'article 70 del mateix Codi preveu que la responsabilitat civil derivada d'un delicte o una falta tindrà sempre caràcter solidari entre cadascuna de les categories dels condemnats i que la responsabilitat subsidiària es farà efectiva en primer lloc contra el patrimoni dels autors, després contra els dels còmplices i finalment contra els dels encobridors.
Que es desprèn dels dos articles que tot responsable penal d'una infracció penal ha de respondre civilment, qualsevol que sigui el seu grau d'implicació en els fets, que sigui autor, coautor, còmplice o encobridor.
V.-CONSIDERANT: en fi que es desprèn dels elements aportats en autes que Marti és la filla de la víctima, encara que no l'hagués reconegut. Que en efecte té la "fama" el "tractatus" de filla, sense tenir el "nomen". Que l'absència de lligam jurídic no pot tenir conseqüència a nivell de la responsabilitat civil.
Que el Tribunal de Corts no va violar en conseqüència les regles substantives de responsabilitat civil.
Decisio
Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
Desestimar el recurs de suplicació interposat per Salas.
Desestimar el recurs de suplicació interposat pel Ministeri Fiscal.
Confirmar íntegrament en tots els seus pronunciaments la Sentència recorreguda de data 22-11-95, dictada pel M. Iltre. Tribunal de Corts.
Imposar al recurrent les despeses causades pel recurs de suplicació.
Manem que la causa sigui retornada al Tribunal de procedència, amb certificació de la present resolució, pel seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
