ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.eefe6ea0 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 10/95·6 juni 1996·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 06 de juny del 1996 - ROJ: STSJAD 51/1996
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI10/95
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1996:51) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 06 de juny del 1996 - ROJ: STSJAD 51/1996).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 06 juin 1996 (n° 10/95) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 51/1996, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 6 juin 1996
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 6 juin 1996, ROJ STSJAD 51/1996, ECLI:AD:TSJADAD:1996:51 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La commune d'Encamp avait approuvé le projet de prolongement de la route secondaire des Cortals d'Encamp (dossier AD-010-2/95, projet n° *** dans le texte). Une association de protection de l'environnement, désignée dans le texte « ORG_1, ORG_0 (APAPMA) », a saisi la juridiction administrative de première instance pour contester ce projet.
Par jugement n° 95-94 du 5 décembre 1995, la Batllia d'Andorra a rejeté la demande et déclaré le projet conforme au droit et aux fins qui légitiment l'action administrative. Elle n'a pas, à ce stade, tranché la question de la recevabilité de l'action de l'association, la commune ayant seulement mis en doute sa légitimité, sans que cette question soit traitée comme préalable.
L'association, désignée « ORG_2 » dans les motifs et dans les antécédents, a interjeté appel le 2 février 1996, en demandant la révocation du jugement et la nullité du projet ainsi que de tous les actes subséquents. La commune d'Encamp a demandé la confirmation du jugement (écrit du 26 février 1996). La société codéfenderesse T.P.D.A. n'a pas répondu.
Lors de l'audience du 19 avril 1996, la Sala a demandé à l'appelante de produire ses statuts dans un délai de deux jours. Après réception, elle a invité les parties à s'exprimer sur la possible absence de légitimité de l'appelante. L'affaire a été mise en délibéré le 22 mai 1996.
Le texte indique que la juridiction de première instance avait admis la légitimité de l'association, et que c'est cette admission qui fait l'objet de l'appel. La question de légitimité devient donc, en appel, une question prioritaire (questió prioritària).
Question de droit
La question posée était de savoir si une association dont les statuts prévoient la défense de l'environnement, de la faune et de la flore dispose de la légitimité active pour attaquer devant la juridiction administrative un projet d'infrastructure routière, en l'absence de disposition législative lui reconnaissant une action populaire.
Plusieurs problèmes juridiques s'y rattachaient :
la nature de la légitimité processuelle, distincte de la capacité statutaire de l'association ;
le rapport entre l'intérêt diffus à un environnement adéquat, reconnu à l'article 31 de la Constitution, et la défense juridictionnelle de cet intérêt par des associations ;
la portée de l'article 23 de la loi sur la juridiction administrative, qui reconnaît la légitimité à « toute personne physique ou morale, publique ou privée, ayant un intérêt, un droit, une expectative de droit, etc., lié aux actes soumis à la juridiction administrative » ;
l'articulation entre cet intérêt et l'action populaire visée à l'article 86.4 de la Constitution.
Solution et dispositif
Le Tribunal a rappelé la définition de la légitimité comme « la situation juridique matérielle spécifique dans laquelle se trouve un sujet, ou une pluralité de sujets, par rapport à ce qui constitue l'objet litigieux d'un procès déterminé ». Il en a déduit que la définition des titulaires de la légitimité processuelle relève exclusivement des lois, et non des dispositions statutaires des entités associatives, publiques ou privées.
Il a ensuite distingué trois notions : l'intérêt diff
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (10/95) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número AD-010-2/95.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Batllia d'Andorra, en la sentència núm. 95- 94, de 5 de desembre de 1995, va desestimar la demanda formulada per l'ORG_1, ORG_0 (APAPMA) i va declarar que el Projecte de prolongació de la carretera secundària dels Cortals d'Encamp *** és ajustat al dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- Contra aquesta sentència, ORG_2 va interposar recurs d'apel.lació registrat a la Secretaria d'aquesta Sala el 2 de febrer de 1996, demanant la revocació de la sentència i la nul.litat tant del projecte com de tots els actes posteriors.
3.- Un cop feta la designació del magistrat ponent es va donar trasllat de l'escrit abans esmentat a la representació del Comú d'Encamp, que va demanar la plena confirmació de la sentència en un escrit presentat el 26 de febrer de 1996, i també a la de l'empresa codemandada T.P.D.A., que no el va contestar.
4.- Es va assenyalar dia per l'acte de la vista oral, que tingué lloc el 19 d'abril de 1996, en el qual les parts van manifestar allò que van considerar més adient per a la defensa dels seus interessos, i en el mateix acte de la vista es va demanar a ORG_2 que presentés, en el termini de dos dies, una còpia dels seus estatuts.
5.- Rebuda l'esmentada documentació, la Sala va concedir a les parts un termini comú de deu dies per què manifestessin allò que consideressin més adient en relació a la possible manca de legitimació de la part apel.lant, i un cop rebuts els corresponents escrits, el 22 de maig de 1996, han quedat les actuacions per a deliberar i decidir.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i en el 56 i següents de la llei processal d'aquesta jurisdicció.
Segon.- El Comú d'Encamp va posar en dubte, ja en la primera instància, la legitimació de l'ORG_1, ORG_0 (APAPMA) per impugnar davant la jurisdicció administrativa el Projecte de prolongació de la carretera secundària dels Cortals d'Encamp núm. ***, legitimació que li fou reconeguda en la sentència que és objecte d'aquesta apel.lació, i que, desprès de la diligència per a decidir millor acordada per la Sala i de l'informe complementari que ha estat demanat a les parts litigants s'erigeix en qüestió prioritària de la segona instància.
ORG_2 considera que el Projecte i per tant els actes d'execució material que se'n deriven, constitueixen una agressió a la natura, i la seva condició d'associació que vetlla per la protecció dels animals, les plantes i el medi ambient li dóna legitimació activa en aquest procés.
Tercer.- La legitimació és l'específica situació jurídica material en què es troba un subjecte, o una pluralitat de subjectes, en relació a allò que constitueix l'objecte litigiós d'un procés determinat. La definició dels supòsits de legitimació processal correspon exclusivament a les lleis, mai a les disposicions estatutàries de les entitats associatives, ja siguin públiques o privades. Per tant, no és ORG_2 qui pot establir, en els seus estatuts, si gaudeix o no de legitimació per impugnar jurídicament determinats actes de l'Administració ja que la resposta es fruit de la interpretació de les normes processals.
L'article 23 de la Llei jurisdiccional reconeix la legitimació davant aquesta jurisdicció a "qualsevulla persona física o jurídica, pública o privada, que tinguin un interès, dret, expectativa de dret, etc. vinculats amb els actes sotmesos a la jurisdicció administrativa". El Tribunal Administratiu i Fiscal, en la seva sentència d'1 d'octubre de 1993, ja va tenir ocasió de pronunciar-se sobre l'abast de la legitimació que reconeix aquest precepte, dient que "no confereix una acció popular per demandar legítimament davant d'aquesta jurisdicció contra els actes de naturalesa administrativa a què es refereix l'article 1 apartat b)" de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Quart.- Des del punt de vista doctrinal, convé recordar que d'entre les diverses categories d'interès que es poden al.legar com a títol de legitimació, el de gaudir, per la ciutadania, d'un medi ambient adequat, que té un reconeixement explícit en l'article 31 de la Constitució, forma part dels que doctrinalment es coneixen com "interessos difusos", que son els que corresponen per igual a tots els ciutadans -però que no tenen la categoria de públics- i la defensa processal dels quals per part de les Associacions que tenen per finalitat la seva protecció només és possible quan una llei processal ho admet.
Diferent d'aquest supòsit de legitimació és el de l'"acció popular", que és la que es reconeix a tots els ciutadans en general, sense exigir-los la titularitat d'un interès i que tècnicament es configura com una acció dirigida exclusivament a la defensa de la legalitat. A aquest tipus de legitimació, que el legislador pot preveure per tal que puguin ser defensats davant els tribunals per qualsevol ciutadà els interessos que tenen una repercussió més directa en l'esfera vital de la col.lectivitat -i que per això es configuren com a públics- es refereix l'article 86.4 de la Constitució quan diu que "La defensa jurisdiccional dels interessos generals pot efectuar-se mitjançant l'acció popular en els supòsits regulats per les lleis processals". En aquest cas, cap llei processal estableix l'acció popular per a la defensa dels interessos que ORG_2 al.lega com a justificació del seu dret a intervenir en el procés, és a dir, per a la defensa del medi ambient, la flora i la fauna.
Cinquè.- Dèiem anteriorment que són les lleis processals, en el marc legal i doctrinal exposat, les que de manera exclusiva defineixen la legitimació en els processos judicials, la qual cosa no correspon, per tant, a les Associacions privades, que només poden fixar les seves finalitats però no tenen atribucions per autodefinir els títols de legitimació processal.
Els estatuts d'ORG_2, que es va constituir el 8 d'agost de 1990, estableixen, com a finalitats de l'Associació -article 2 g)- "Denunciar qui no compleixi la legislació protectora d'animals, plantes i medi ambient davant les autoritats corresponents, i exercir les accions jurídiques que siguin necessàries". Si es reprèn el contingut de l'article 23 de la llei jurisdiccional i es relaciona amb els estatuts citats es fàcil comprovar que no hi ha una clara "vinculació" entre l'interès que ORG_2 pot defensar estatutàriament i l'acte recorregut, que és un projecte de carretera secundària.
Tot i que el concepte d'"interès" a l'hora de jutjar si concorre o no el pressupòsit processal de la legitimació no ha de ser interpretat de manera restrictiva, cal no oblidar que la legitimació activa no es pot confondre amb el mer "interès de legalitat" que és el que sorgeix dels estatuts d'ORG_2, i que, com hem exposat només legitima per a l'exercici de l'acció contenciosa-administrativa en aquells sectors de l'actuació administrativa en què per llei està reconeguda l'acció pública, la qual cosa no ocorre en aquest cas.
Per tot el que s'ha exposat, cal revocar la sentència de la Batllia, declarant la falta de legitimació d'ORG_2 per a interposar el recurs contenciós administratiu contra els actes recorreguts, sense que es puguin analitzar, per tant, els arguments dirigits a impugnar-ne la validesa.
Sisè.- No apreciem circumstàncies determinants d'una especial imposició de les costes ocasionades en aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix revocar la sentència recorreguda per falta de legitimació activa de l'ORG_1, ORG_0 (APAPMA) per interposar el recurs contenciós administratiu contra el Projecte de prolongació de la carretera secundària dels Cortals d'Encamp núm. ***, aprovat pel Comú d'Encamp, i en conseqüència declarar la inadmissió del recurs contenciós administratiu. No fem imposició de les costes causades en aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
