ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1bb41de8 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 98/95·20 November 1996·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 1996 - ROJ: STSJAD 76/1996
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket98/95
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1996:76) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 1996 - ROJ: STSJAD 76/1996).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 20 novembre 1996 (n° 98/95) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 76/1996 (ECLI:AD:TSJADAD:1996:76)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 76/1996, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 novembre 1996, ECLI:AD:TSJADAD:1996:76 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par une sentence du 30 avril 1996, la Section administrative du Tribunal de Batlles a partiellement fait droit à la demande de la société « Carranza ». Cette demande visait un accord du Gouvernement d'Andorre du 11 octobre 1995, qui rejetait le recours gracieux formé contre un accord antérieur du 22 février 1995. Ces actes avaient infligé à l'entreprise plusieurs sanctions pour infraction au Reglament Laboral. Le premier juge a annulé neuf amendes de 50 000 pesetas chacune, infligées pour des irrégularités dans le versement des cotisations à la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).
Le Gouvernement a interjeté appel le 21 mai 1996, formalisé le 12 juin suivant devant le Tribunal Superior de Justícia. Il soutenait que l'article 12 du Reglament Laboral impose de cotiser conformément à la législation de sécurité sociale, et que la violation de cette obligation est sanctionnée par l'article 56.a du même règlement. Il faisait également valoir que le Reglament Contenciós de la CASS aurait été abrogé sur ce point par une norme postérieure. La société intimée a conclu au rejet de l'appel le 2 juillet 1996. La vue orale a été remplacée par une procédure écrite de conclusions, et les parties ont maintenu leurs arguments antérieurs.
La formation de jugement était composée de MM. Albert Andrés Pereira (président et rapporteur), Bernard Plagnet et Lluís Saura Lluvia. La greffière a signé la décision. Le texte fourni ne permet pas de vérifier la date exacte de notification aux parties, les mentions correspondantes étant laissées en blanc.
Question de droit
La question posée était de savoir si l'article 12 du Reglament Laboral, qui renvoie à la législation de sécurité sociale en matière de cotisations, constitue une base suffisante pour fonder une sanction administrative. Plus précisément, il s'agissait de déterminer si ce renvoi satisfait l'exigence de lex certa, qui s'impose en droit répressif, lorsque la conduite incriminée n'est décrite que par une norme de remise et que la sanction figure dans une autre disposition.
Le premier juge avait retenu que l'article 12 ne tipifie aucun comportement infractionnel et se borne à renvoyer à la réglementation spécifique de la sécurité sociale. Le Tribunal Superior devait donc apprécier si cette lecture était fondée au regard des principes du droit administratif répressif.
Solution et dispositif
Le Tribunal accueille l'appel. Il rappelle d'abord que, selon sa jurisprudence antérieure (sentence n° 96-45 du 11 octobre 1996), les infractions pénales et administratives répondent à des principes communs mais possèdent chacune une nature propre, en tant que manifestations distinctes du ius puniendi de l'État. Il relève ensuite que le droit administratif de la sanction recourt fréquemment à la technique de l'incrimination indirecte : le tipus résulte de la combinaison d'une
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (98/95) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket98/95
Judgment Date20 November 1996
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de novembre de
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número AD-098-2/95.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 98/95 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La sentència de 30 d'abril de 1996 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al.legacions de les parts, va estimar parcialment la demanda interposada per l'entitat mercantil "Carranza" contra l'acord del M.I. Govern de data 11 d'octubre de 1995, desestimatori del recurs de reposició formulat contra un anterior acord de 22 de febrer del mateix any, que imposà a l'agent diverses sancions per infracció del Reglament Laboral.
L'esmentada sentència anul.là les nou sancions de 50.000 pessetes cadascuna que havien estat imposades per irregularitats en les cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en considerar el Tribunal a quo que l'article 12 del Reglament Laboral -que havia estat aplicat en aquest cas- no tipifica cap actuació infractora, sinó que es limita a fer remissió a la normativa específica de la seguretat social.
2.- Disconforme amb aquesta resolució, el M.I. Govern interposà recurs d'apel.lació el 21 de maig de 1996, el qual fou formalitzat el 12 de juny següent davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia. En defensa de les seves pretensions, al.lega que l'article 12 del Reglament Laboral estableix un manament de dur a terme les cotitzacions a la seguretat social d'acord amb la legislació corresponent, la infracció del qual és objecte de sanció d'acord amb l'article 56.a del propi Reglament. D'altra banda, entén que el Reglament Contenciós de la CASS està derogat en aquest punt per la normativa posterior.
3.- Del recurs d'apel.lació formulat pel M.I. Govern se'n va donar trasllat a la Societat apel.lada, la qual el va contestar mitjançant escrit presentat el 2 de juliol de 1996, en el qual sol.licità la seva desestimació, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van donar per reproduïts els arguments que havien exposat en els escrits d'al.legacions anteriorment presentats.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Segons va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 96-45 d'11 d'octubre de 1996 (M.I. Govern c. A.), encara que les infraccions penals i les administratives responen a certs principis comuns, en tractar-se de sengles manifestacions del ius puniendi de l'Estat, ambdues posseeixen una naturalesa pròpia i característica.
Pel que fa a la tipificació de les infraccions, i contra el que és usual en l'àmbit penal, el Dret administratiu sancionador recorre amb freqüència a la tècnica de la incriminació indirecta, de manera que la descripció del tipus es realitza mitjançant la combinació de dues normes diferents: la que conté un manament, ja sigui una obligació o una prohibició a càrrec dels administrats, i la que declara que l'incompliment del manament és constitutiu d'una infracció i fixa la sanció que ha de ser aplicada.
Tercer.- En el cas que ara s'examina, les sancions que foren imposades a l'agent com a conseqüència d'una incorrecta cotització al règim de la seguretat social es fonamenten en l'aplicació de dos preceptes distints del Reglament Laboral, com són els articles 12 i 56.a. El primer ordena que les cotitzacions s'efectuaran d'acord amb la legislació vigent en matèria de seguretat social, mentre que el segon estableix que els infractors de les disposicions del Títol III del Reglament -entre les que s'inclou l'esmentat article 12- seran castigats amb multa de 25.000 a 50.000 pessetes.
Com es desprèn de les consideracions precedents, no és pot concloure que l'article 12 del Reglament Laboral conté un simple redactat enunciatiu, que no tipifica cap actuació infractora ni assenyala la conseqüència jurídica. Ans al contrari, mitjançant la tècnica de les normes de remissió o "en blanc", determina de forma concreta l'obligació de dur a terme les cotitzacions al règim de la seguretat social, el contingut de la qual ve determinat per la normativa sectorial específica. D'altra banda, les conseqüències de l'incompliment d'aquesta obligació s'estableixen en l'article 56.a del propi Reglament, en els termes a que abans s'ha fet referència.
D'aquesta manera, el requisit de la lex certa -que és essencial en l'àmbit del dret sancionador- resulta substancialment satisfet, ja que es troba prevista tant l'obligació d'efectuar les cotitzacions a la seguretat social d'acord amb les previsions de la legislació sectorial (article 12 del Reglament Laboral), com la conseqüència jurídica que es deriva de l'incompliment d'aital obligació (article 56.a del propi Reglament).
La conducta de l'agent resulta, doncs, correctament tipificada en les resolucions impugnades, d'acord amb els preceptes esmentats, que són de plena aplicació tal i com ja es desprèn de la sentència de 14 de maig de 1993 del Tribunal Administratiu i Fiscal.
En conseqüència, el present recurs ha de ser estimat en tots els seus termes, tal i com es dirà en la part dispositiva d'aquesta resolució.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
1r.- Estimar el recurs d'apel.lació formulat per la representació del M.I. Govern contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de data 30 d'abril de 1996, la qual es revoca pel que fa a l'anul.lació de les nou sancions de 50.000 pessetes imposades a l'agent mitjançant les resolucions administratives impugnades.
2n.- Desestimar íntegrament la demanda formulada per l'actora contra els acords del M.I. Govern de data 22 de febrer i 11 d'octubre de 1995, els quals es confirmen en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
