ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.3ce9bd28 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 97/13·14 april 1997·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 14 d'abril del 1997 - ROJ: STSJAD 45/1997
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI97/13
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:1997:45) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 14 d'abril del 1997 - ROJ: STSJAD 45/1997).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 14 avril 1997 (n° 97/13) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Un assuré, M. Alfaro, a demandé à la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS) le bénéfice d'une pension de vieillesse. Les décisions de la CASS des 28 mars et 2 mai 1996 lui ayant été défavorables, il a saisi la Section administrative de la Batllia. Par jugement du 17 septembre 1996, cette juridiction a rejeté sa demande, qui tendait à l'annulation de ces décisions et à la reconnaissance d'une pension correspondant à 2 244 points, sur le fondement de l'article 41 du Règlement technique de la CASS.
M. Alfaro a interjeté appel le 16 octobre 1996, formalisé devant le Tribunal supérieur de justice (Sala administrativa) le 26 novembre suivant. Il formulait une double prétention : à titre principal, une pension correspondant à 4 008 points, qu'il aurait pu acquérir en cotisant en classe C depuis le 1er avril 1968 ; à titre subsidiaire, la pension de 2 244 points déjà demandée en première instance. La CASS a conclu au rejet, en soutenant que la prétention principale était irrecevable en appel et que le régime retenu par le premier juge était le plus favorable à l'assuré.
L'audience s'est tenue le 28 février 1997. L'arrêt a été rendu le 14 avril 1997 (recours n° 97/13, protocole SS-057-1/96). La composition mentionnée est la suivante : Bernard Plagnet (président), Lluís Saura Lluvia et Albert Andrés Pereira (magistrat rapporteur).
Question de droit
L'arrêt soulève deux questions distinctes.
Première question : une partie peut-elle, pour la première fois en appel, modifier ses prétentions en formulant une demande nouvelle ? Le juge répond par la négative, au regard de l'effet dévolutif de l'appel et de l'absence, en principe, d'un ius novorum.
Seconde question : l'article 37 du Règlement technique (régime ordinaire de calcul de la pension des non-salariés) et l'article 41 du même texte (minimum de pension) peuvent-ils être cumulés pour déterminer le montant de la prestation ? La réponse est négative : il convient d'appliquer le régime le plus favorable à l'assuré.
Solution et dispositif
Sur la prétention principale
Le tribunal rappelle, en reprenant sa jurisprudence antérieure (sentence n° 96-26 du 15 juillet 1996), que l'appel transmet au juge d'appel « la plénitude de la compétence pour réviser et décider de toutes les questions soulevées en première instance ». Ce transfert répond au principe tantum devolutum quantum appellatum : l'appel ne saisit le juge que dans la mesure des prétentions déjà débattues. Le tribunal relève qu'il n'est pas reconnu, en termes généraux, de ius novorum, sous réserve d'exceptions, dont celle prévue par l'article 64, c) de la Loi de la juridiction administrative et fiscale (LJAF). L'arrêt ne précise pas le contenu de cette exception, et les motifs ne permettent pas de déterminer si elle était invoquée en l'espèce. La prétention de 4 008 points est donc jugée irrecevable, sans examen au fond.
Sur la prétention subsidiaire
Le tribunal rappelle sa jurisprudence constante (sentences n° 96-15 du 19 avril 1996 et n° 96-20 du 8 mai
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (97/13) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-057-1/96.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 97/13 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La sentència de data 17 de setembre de 1996 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al.legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Alfaro contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en la qual sol.licitava que s'anul.lessin les resolucions d'aquest organisme de 28 de març i 2 de maig de 1996, i que, en el seu lloc, li fos reconeguda una pensió de vellesa per un import corresponent a 2.244 punts, en aplicació de l'article 41 del Reglament Tècnic de la CASS.
2.- En considerar-se agreujat l'agent amb aquesta resolució, va presentar recurs d'apel.lació en data 16 d'octubre de 1996, el qual fou formalitzat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia el 26 de novembre següent. Mitjançant el seu recurs, l'interessat formula una doble pretensió: amb caràcter principal demana, modificant la posició que va mantenir en la primera instància, que se li reconegui una pensió de vellesa corresponent als 4.008 punts que hauria pogut adquirir cotitzant a la classe C des del primer d'abril de 1968 fins al moment de la seva jubilació; amb caràcter subsidiari, sol.licita una pensió de 2.244 punts, que resulta de la suma dels 1.288 punts efectivament adquirits més els 992 punts que correspondrien per aplicació de l'article 41 del Reglament Tècnic (encara que, en realitat, aquest raonament condueix a un total de 2.280 punts).
3.- Del recurs d'apel.lació formulat per l'agent se'n va donar trasllat a la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la qual el va contestar mitjançant escrit presentat el 16 de desembre de 1996, en el qual al.lega, en primer lloc, que no és admissible que l'agent modifiqui en aquesta instància les pretensions inicialment deduïdes i, en segon lloc, que la sentència apel.lada ha realitzat una correcta interpretació dels articles 35, 37 i 41 del Reglament Tècnic, ja que li ha estat reconeguda a l'agent la pensió de vellesa d'acord amb el règim que li resulta més favorable, atès que l'aplicació de l'article 41 suposaria una pensió inferior corresponent només a 992 punts.
4.- El dia 28 de febrer de 1997 tingué lloc l'acte de la vista oral, en el qual les parts van exposar allò més adient a la defensa de llurs interessos.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com ha declarat, entre d'altres, la sentència d'aquesta Sala núm. 96-26, de 15 de juliol de 1996, "l'efecte jurídic processal més important que comporta el sistema de recursos basat en la doble instància és el de que amb l'apel.lació es trasllada al Tribunal ad quem la plenitud de la competència per revisar i decidir totes les qüestions plantejades en la primera instància.
Aquest efecte -que respon al principi tantum devolutum quantum appellatum- comporta però, que no és possible introduir en l'alçada noves pretensions que no hagin estat plantejades i debatudes anteriorment, en la primera instància del procés, ja que no es reconeix en termes generals un ius novorum, amb determinades excepcions com les que recull l'article 64,c) de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal".
En conseqüència, no poden ser objecte d'examen les noves pretensions que el recurrent formula per primer cop en aquesta alçada, sol.licitant que se li reconegui una pensió de vellesa corresponent a 4.008 punts, les quals han de ser considerades improcedents i desestimades sense necessitat de majors raonaments.
Tercer.- Pel que fa a la pretensió subsidiària, convé recordar que aquesta Sala ha declarat reiteradament (sentències números 96-15, de 19 d'abril de 1996, i 96-20, de 8 de maig de 1996) que les pensions de vellesa, per als no assalariats, es calculen de conformitat amb l'article 37 del Reglament Tècnic, i la pensió mínima que l'article 41 del mateix text estableix en benefici de l'assegurat només s'aplica quan el nombre de punts que s'obté per cotitzacions reals és inferior al que resulta de l'esmentat article 41, "però el que no és jurídicament admissible és l'acumulació d'ambdues normes, que no són compatibles perquè resolen una mateixa qüestió de dues maneres diferents, una que és l'ordinària i una altra que és d'aplicació excepcional, per garantir uns mínims de prestacions als beneficiaris del sistema".
En aquest cas, el total dels punts realment adquirits (1.288) és superior al que resultaria de l'aplicació de l'article 41 del Reglament Tècnic (992, que s'obté reduint del total de 5.000 punts els 4.008 que l'interessat hagués pogut adquirir cotitzant a la classe C).
En conseqüència, és procedent l'aplicació del règim general de l'article 37 del Reglament Tècnic, ja que resulta més favorable a l'interessat, tal i com ho afirma la sentència apel.lada, per la qual cosa ha de ser desestimat íntegrament el present recurs.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-Desestimar el recurs d'apel.lació que formula el Sr. Alfaro contra la sentència dictada per la Secció Administrativa de la Batllia el 17 de setembre de 1996, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
