ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.f4572303 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° SS-107-2/2001·17 décembre 2002·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2002 - ROJ: STSJAD 88/2002
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleSS-107-2/2001
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2002:88) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2002 - ROJ: STSJAD 88/2002).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 décembre 2002 (n° SS-107-2/2001) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD, Sala Administrativa, 17 décembre 2002 (ROJ : STSJAD 88/2002 ; ECLI:AD:TSJADAD:2002:88)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 17 décembre 2002, recours n° SS-107-2/2001, ROJ : STSJAD 88/2002 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un salarié andorran, M. Moliner, a demandé à bénéficier du congé de maternité, alors que son épouse, Mme Manzanares, n'exerçait pas d'activité salariée et était assurée volontaire auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Par décisions du 9 août 2001, confirmées le 24 octobre 2001, la CASS a refusé ce droit.
Les époux ont saisi la Secció Administrativa du Tribunal de Batlles. Par jugement n° 2002-44 du 13 mai 2002, celle-ci a accueilli la demande, reconnu au mari le droit de se prévaloir du congé de maternité avec les droits qui y sont attachés, y compris les prestations salariales correspondantes.
La CASS a interjeté appel. Elle soutenait que le système de sécurité sociale reconnaît le droit au congé et aux prestations de maternité à la seule mère salariée, et non à l'assurée volontaire. Celle-ci ne disposant pas de ce droit, elle ne pourrait le transmettre à son conjoint, même salarié. Les demandeurs ont répliqué qu'une telle lecture créerait une discrimination entre pères salariés selon la situation professionnelle de leur épouse, et que la loi du 22 juin 2000 aurait introduit un droit autonome du père.
L'audience s'est tenue le 14 octobre 2002. Le Tribunal supérieur, Sala Administrativa, a statué le 17 décembre 2002. Le nom des autres magistrats composant la formation n'est pas précisé dans la décision ; seul le rapporteur, Lluís Saura Lluvia, est identifié.
Question de droit
La décision pose deux questions connexes.
Première question : la loi andorrane du 22 juin 2000 de régulation des périodes de repos pour maternité ou adoption des travailleurs salariés a-t-elle créé, au profit du père salarié, un droit autonome au congé de maternité, indépendant du droit de la mère ?
Seconde question : si ce droit est dérivé, son refus à un père salarié dont l'épouse n'est pas salariée méconnaît-il le principe d'égalité consacré par l'article 6 de la Constitution ?
Solution et dispositif
Le Tribunal estime le recours et infirme le jugement de première instance. Les motifs se structurent autour de quatre arguments.
1. Le caractère dérivé du droit du père. Le Tribunal relève que la loi de 2000 « ha volgut estendre el dret al període de descans retribuït de la mare assalariada al pare també assalariat », mais que le droit à la suspension rémunérée pour maternité demeure « exclusiu de la mare assalariada ». Le père « no té un dret autònom a gaudir de la baixa sinó que el té supeditat al de la mare ».
2. Le argument tiré du texte. Le titre de la loi vise « els treballadors assalariats ». Le régime de participation du père est conditionné à la qualité de salarié des deux parents. L'article 1 exige que la mère notifie sa décision à son employeur, ce qui ne se conçoit que pour une salariée. Le Tribunal souligne en outre que la loi n'a pas modifié les dispositions réglementaires de sécurité sociale (articles 11 et 12 du Reglament tècnic de la CASS), ce qui, selon lui, aurait été nécessaire pour instituer un droit autonome de « paternité ».
3. La justification de la différence de traitement. Le Tribunal distingue la
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (SS-107-2/2001) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Treballadors assalariats. El pare no té un dret autònom a gaudir de la baixa per maternitat. Només li correspon si la mare també és assalariada.
PRINCIPI D'IGUALTAT. La igualtat només resulta vulnerada si la desigualtat està desproveïda d'una justificació objectiva i raonable. Dona assalariada i no assalariada. Estimació del recurs d'apel·lació.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència núm. 2002-44, de 13 de maig de 2002, va estimar la demanda interposada per la Sra. Manzanares i el seu espòs Sr. Moliner contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de 9 d'agost de 2001, confirmada en alçada el 24 d'octubre del mateix any, que havien denegat al marit el dret a gaudir del descans per maternitat i, estimant la demanda interposada, li va reconèixer el dret a acollir-s'hi amb tots els drets inherents, incloses les prestacions salarials corresponents.
2.- Contra la sentència citada interposà un recurs d'apel·lació la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el que, reiterant els arguments de la fase administrativa i de la primera instància, considera que el nostre sistema de seguretat social reconeix el dret a la baixa i a les prestacions per maternitat a la mare assalariada, però no a l'assegurada voluntària, la qual, en no gaudir el dret, no el pot transmetre al pare, de manera que encara que aquest sigui assalariat no el pot gaudir.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° SS-107-2/2001 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
3.- De l'anterior escrit se'n donà trasllat a la representació de la part demandant que indica que si s'accepta la tesi de la CASS es discriminaria als pares assalariats casats amb mares no assalariades enfront els que son casats amb assalariades, i que la Llei de regulació dels períodes de descans, per maternitat o per adopció, dels treballadors assalariats, de 22 de juny de 2000, ha modificat en aquest punt les previsions dels reglaments de la Seguretat Social, reconeixent als pares assegurats assalariats un dret autònom a gaudir del descans per maternitat.
4.- El dia 14 d'octubre de 2002 ha tingut lloc la vista oral, en la que cada part ha pogut fer les manifestacions més adients a la defensa de llurs interessos, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que la sentència de la Batllia anul·la van denegar a l'espòs Sr. Moliner el dret d'acollir-se al període de descans per maternitat en raó a que la prestació a favor del pare només es justifica quan la mare te dret, per ella mateixa, a l'atur de treball per maternitat, i en el cas analitzat la mare no el té, ja que és treballadora assegurada voluntària i no és assalariada.
La sentència, al contrari, considera que "el nou règim introduït per la Llei de regulació dels períodes de descans, per maternitat o per adopció, dels treballadors assalariats, de 22 de juny de 2.000, no es constitueix en base a considerar l'existència de dos drets diferents, entenent-se que és la mare que per causa de la maternitat condiciona el dret del pare a poder beneficiar el període de descans per maternitat" i estén les prestacions de salari per maternitat als assegurats assalariats, amb independència que aquests estiguin casats o no amb assegurades assalariades.
Tercer.- L'article 12 del Reglament Tècnic diu que l'assegurança per maternitat comporta el pagament de prestacions de reembossament i prestacions de salari a les assegurades, i l'article 11 del mateix Reglament diu que aquestes prestacions se circumscriuen als assegurats assalariats, de manera que la prestació de salari per maternitat no es reconeix a les mares que no treballen per compte d'altri, tot i que siguin assegurades voluntàries.
La justificació entre el tractament diferent que des del punt de vista de la cobertura de la contingència de maternitat conté el nostre sistema, rau en la diferent situació laboral de la dona assalariada i la no assalariada i, en concret, en la manca de disponibilitat sobre l'horari de la jornada laboral i sobre el dret a les vacances que genera la relació de dependència pròpia de tota relació laboral, que determina la necessitat de regular, per la primera, el règim jurídic corresponent, consistent en la suspensió de la relació de treball amb cobertura de la manca d'ingressos a càrrec del sistema.
Per aquestes raons, el dret a la baixa retribuïda per maternitat és un dret que correspon a treballadora assalariada cotitzant i a ella i només a ella se li reconeix en el conjunt normatiu que regula les prestacions de seguretat social. El que cal analitzar és fins a quin punt la Llei de 22 de juny de 2000 trenca aquesta configuració i atribueix, com diu la sentència, un dret autònom al pare per a gaudir d'allò que originàriament és de la mare.
Quart.- En el marc de protecció de la mare assalariada, la Llei de 22 de juny de 2000, de regulació dels períodes de descans, per maternitat o per adopció, dels treballadors assalariats, ha volgut estendre el dret al període de descans retribuït de la mare assalariada al pare també assalariat, però en el benentès que el dret a la baixa per maternitat amb prestacions de salari és exclusiu de la mare assalariada, i tot i que amb aquesta Llei el pare participa en el període voluntari de descans de la mare, no té un dret autònom a gaudir de la baixa sinó que el té supeditat al de la mare, i això és així per les raons que s'exposen tot seguit.
En primer lloc, convé remarcar que la Llei de 22 de juny de 2000 es diu de regulació dels períodes de descans, per maternitat, o per adopció, "dels treballadors assalariats". La Llei, des del seu mateix títol, centra l'àmbit de protecció que estableix als treballadors assalariats, és a dir al pare i mare assalariats.
En segon lloc, i per si el títol de la Llei no fos prou eloqüent, el règim que estableix per regular la participació del pare en la cura del nou-nat no té en compte altra cosa que la condició d'assalariats d'ambdós progenitors, tant en l'elecció de la participació que correspon al pare com en el procediment per manifestar l'exercici del dret.
En relació a la primera, La Llei de 22 de juny de 2.000 reconeix un període de descans per la mare de setze setmanes ininterrompudes; d'aquest, les cinc primeres són de descans obligatori i a partir de la sisena el descans correspon a la mare o al pare, com ho hagin decidit (a elecció dels pares, diu la Llei) de manera que el dret del pare assalariat a gaudir del període de descans per la maternitat no és autònom en tant que ve condicionat per la pròpia opció de la mare.
Pel que fa al procediment per manifestar l'exercici del dret durant la resta del període de descans per maternitat, el mateix article 1 indica que tant el pare com la mare ho han de notificar per escrit, de forma que quedi constància, a la Caixa Andorrana de Seguretat Social "i a les empreses on treballen", la qual cosa palesa que la mateixa Llei només admet l'extensió del benefici al pare quan ambdós cònjuges són assalariats, perquè sinó no hagués imposat la necessitat de que la mare notifiqui la decisió a la empresa en la que treballa. Aquest dret, a més, només es pot exercir prèvia certificació mèdica de que la reincorporació de la mare "al seu lloc de treball" no comporta cap perill o risc per la seva salut.
En tercer lloc, si s'analitza la reforma introduïda per la Llei esmentada, es comprova que s'ha modificat tant l'article 6 del Decret sobre el contracte de treball com l'article 27 del Reglament laboral, que han previst expressament la baixa per maternitat en els termes de la Llei, en el sentit de que el contracte de treball del pare també se suspendrà si exerceix el dret. En canvi, el darrer paràgraf de l'article 1 de la Llei estableix que durant el període de descans per maternitat, la mare, o si és el cas el pare, reben la pensió diària "de conformitat amb les disposicions generals previstes en els Reglaments de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en relació a l'obertura de drets i a les prestacions de salari", de manera que la Llei de 22 de juny de 2000 no ha reformat els corresponents preceptes reglamentaris de seguretat social, com hauria fet si realment s'hagués volgut introduir un dret autònom del pare a la baixa per "paternitat" com equivalent al de la maternitat.
Cinquè.- Els agents, i la sentència consideren que la tesi de la Caixa Andorrana de Seguretat social vulnera el principi d'igualtat recollit en l'article 6 de la Constitució.
Aquesta Sala ha establert (sentència, entre d'altres, 98-23, de 12 de maig de 1998) que "el principi d'igualtat davant la llei no implica en tots el casos un tractament legal idèntic, amb abstracció de qualsevol element diferencial que tingui rellevància jurídica. Com ha declarat reiteradament el Tribunal Europeu de Drets Humans, no tota desigualtat constitueix necessàriament una discriminació, ja que la igualtat només resulta vulnerada si la desigualtat està desproveïda d'una justificació objectiva i raonable, i l'existència d'aquesta justificació s'ha d'apreciar en relació a la finalitat i efectes de la mesura considerada".
La dona assalariada és en una situació diferent de la dona no assalariada, (el treball per compte d'altri o no) situació de la que en depenen una sèrie de mesures de protecció en relació a la maternitat que han quedat exposades en el fonament de dret segon d'aquesta sentència. Per tant, els respectius esposos també es troben en una situació diferent, precisament, la d'estar casats amb una treballadora que te dret a la baixa remunerada i una altra que no, per la qual cosa, des de la perspectiva del dret a la igualtat constitucional no tenen per què rebre el mateix tractament davant la maternitat de la esposa respectiva.
Finalment, si s'admetés la tesi de la part agent, en la que el pare assalariat pogués gaudir del dret a la baixa per paternitat de manera autònoma, s'obriria la porta a situacions en absolut volgudes per la Llei, ja que s'hauria d'admetre la baixa retribuïda de l'assalariat casat amb dona que no treballa ni cotitza, obligant al sistema a suportar unes càrregues que no responen a les finalitats de la prestació per maternitat.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, s'estima el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i es declararà la conformitat al Dret dels actes recorreguts, revocant la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia número 2002-44, de 13 de maig de 2002, revocar-la i declarar que són ajustades al Dret les resolucions de la parapública de 9 d'agost de 2001 i de 24 d'octubre de 2001 que van denegar al Sr. Moliner el dret a gaudir del permís de maternitat.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
