ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.cbe89ada · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 120/02·27 March 2003·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 27 de març del 2003 - ROJ: STSJAD 26/2003
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket120/02
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2003:26) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 27 de març del 2003 - ROJ: STSJAD 26/2003).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 27 mars 2003 (n° 120/02) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 26/2003 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 mars 2003
Note de méthode : la référence canonique fournie est incomplète (juridiction seule, sans numéro). Les références ROJ et ECLI ci-dessus sont celles figurant dans le texte intégral. Le texte est rédigé en catalan ; les citations sont traduites en français sous la responsabilité de l'auteur du commentaire.
Faits et procédure
La société Badía, S.L. avait conclu avec le Dr Seco, médecin, un contrat intitulé « conveni de col·laboració i arrendament » daté du 30 avril 1992. Aux termes de ce contrat, la société cédait l'usage d'un cabinet médical, avec ses installations et son mobilier, en contrepartie de 30 % de la facturation des actes réalisés. Un avenant du 29 novembre 1994 modifia certaines clauses et fixa au 29 novembre 1999 le terme final de la relation, sauf prorogation.
Le contrat mentionnait que le cabinet se situait au troisième étage (pis 1,3ª), alors que, selon la confession du médecin et l'inspection oculaire, il était en fait installé au deuxième étage (pis 1,2ª), le troisième étage n'étant utilisé que partiellement. La société n'était pas propriétaire du deuxième étage : elle en était locataire, avec une option d'achat. À la suite d'une procédure engagée par le propriétaire, la possession de ce local fut restituée, ce qui conduisit le médecin à résoudre unilatéralement le contrat. La société répondit que les actes médicaux devaient se dérouler au troisième étage.
Le 22 novembre 1996, la société engagea une action en responsabilité contre le médecin, réclamant 21 679 728 pesetas (soit 130 297,78 euros) au titre des dommages résultant de la résolution unilatérale. Le médecin forma une demande reconventionnelle fondée sur son éviction de son lieu de travail, pour 2 721 870 pesetas. Les instances furent jointes par ordonnance du 5 septembre 1997.
Par jugement du 21 juin 2002, le Tribunal de Batlles rejeta la demande de la société et fit droit à la demande reconventionnelle, condamnant la société à payer 26 317,31 euros, avec intérêts légaux et dépens. La société interjeta appel et sollicita la révocation du jugement. Le médecin conclut à la confirmation.
Question de droit
Le litige posait deux questions connexes :
Question de fait et de preuve : le premier juge a-t-il correctement apprécié les éléments du dossier, notamment pour déterminer si l'inexécution des obligations contractuelles était imputable à la société ou au médecin ? L'appelante soutenait que la résolution unilatérale n'était pas justifiée et qu'elle était exclusivement imputable au médecin (fundament I et II).
Question de droit substantiel : quelle est l'étendue de l'obligation du bailleur (ici la société cédant l'usage du cabinet) et les conséquences de son manquement sur la validité de la résolution opérée par le preneur ?
La Cour s'attache à la première question, et déduit la solution de la seconde. Elle relève que le rejet du premier moyen rend inutile l'examen des autres moyens (fundament III).
Solution et dispositif
La Sala Civil écarte le moyen de l'appelante. Elle retient que « una de les obligacions principals de la part arrendadora consisteix en el manteniment de l'ús i el gaudi pacífic de l'immoble cedit en arrendament » (fundament 4). Le manquement de la société est établi par trois séries d'éléments :
l'expulsion du médecin du local, consécutive à la perte de la possession du deuxième étage ;
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (120/02) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket120/02
Judgment Date27 March 2003
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
-1971-
SENTÈNCIA de 27 de març de 2003
Contracte d'arrendament: obligació de l'arrendador de mantenir l'arrendatari en l'ús i gaudi pacífic de la cosa objecte del contracte i efectes del seu incompliment.
Valoració de la prova
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La mercantil Badía va formular, en data 22-11-1996, demanda de judici civil, a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Seco, en virtut de la qual sol·licitava que, degut a la resolució unilateral del Sr. A. de la relació contractual que vinculava a les parts, li fossin rescabalats els danys i perjudicis ocasionats que xifrava en la quantitat de 21.679.728 ptes, amb més la condemna a l'abonament dels interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i a l'abonament de les costes processals de la instància.
La representació processal del Sr. Seco va interposar demanda, en data 31-1-1997, contra la mercantil Badía, en la que exposava que va haver de resoldre la relació contractual que el lligava amb Badía, S.L., al trobar-se expulsat del seu lloc de treball i que això li havia generat una sèrie de danys i perjudicis que reclamava i que xifrava en la quantitat de 2.721.870 ptes, o la major que resultés de la prova a practicar, amb els interessos i les costes processals.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 120/02 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
II.- La representació del Sr. Seco va demanar, en data 7-2-1997, que es procedís a l'acumulació de les actuacions i per Aute de 5-9-1997 es va donar lloc a l'acumulació de les actuacions núm. 222-5/96 i 257-8/96.
III.- Després de la pràctica d'aquelles proves que foren admeses i de la presentació dels respectius escrits de conclusions, l'Honorable Tribunal de Batlles va dictar sentència, en data 21-6-2002, essent la seva part dispositiva la següent: "DECIDEIX Que desestimant en tots els seus termes la demanda formulada per la procuradora Sra. Criado, actuant en nom i representació de la societat ORG_0, S.L., contra el Sr. Seco, i donant lloc a la demanda formulada per aquest darrer contra la societat, ha de condemnar i condemna la societat ORG_0 S.L. a pagar al Sr. Seco l'import de 26.317,31.-Euros, amb els interessos legals guanyats a comptar de la data de fermesa de la present resolució i a l'abonament de les costes judicials causades".
IV.- La representació processal de la mercantil Badía ha formulat recurs d'apel·lació contra la sentència, de data 21-6-2002, dictada per l'Honorable Tribunal de Batlles i, en data 20-11-2002, ha presentat el seu escrit de conclusions, en el qual sol·licita la revocació de la sentència i la condemna al Sr. Seco al pagament a favor de la recurrent de la quantitat de 21.679.728 ptes (130.297,78 EUR), amb més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda i amb la condemna a l'abonament de les costes processals.
La representació del Sr. Seco va formular el seu escrit de contesta a les conclusions, en data 13-12-2002, i va demanar la confirmació de la sentència recorreguda i la imposició al recurrent de les costes d'aquesta alçada.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius que addueix la part apel·lant per a justificar la revocació de la sentència són els següents. En primer terme, la recurrent considera que l'Honorable Tribunal de Batlles ha portat a terme una errònia valoració de les proves. En aquest sentit, entén que l'incompliment de les obligacions contractuals és imputable al Sr. Seco, ja que va abandonar el consultori mèdic el dia 1 de juliol de 1995 i va refusar instal·lar-se al pis 1,3ª del carrer Isabel Sandy, núm. 5. Recorda que des de l'inici de la relació contractual es va ocupar el pis 1,2ª, sense que existís queixa per part del Sr. A., a la vegada que en ocasions el pis 1, 3ª s'ocupava per portar a terme determinades activitats, com ioga. En segon terme, d'acord amb l'incompliment imputable al Sr. A., la part recurrent sol·licita que la part demandada i recorreguda ha de satisfer a Badía, S.L. la quantitat de 2 milions (12.020,24 EUR) en concepte de garantia bancària que restava obligat a lliurar i que no fou mai lliurada; 217,35 EUR, relatiu a la meitat de l'impost de Comerç i Indústria de 1995, satisfet per la recurrent i els perjudicis derivats de l'abandonament del consultori mèdic abans del termini establert (29-11-1999), que, segons la facturació mitja, s'ha de xifrar en 118.060,19 EUR. En darrer terme, el recurrent estima que a aquest total reclamat de 130.297,78 EUR s'ha de sumar les interessos legals des de la contesta a la demanda i la imposició al Sr. A. de les costes processals de ambdues instàncies.
II.- El nus central d'aquest recurs d'apel·lació gira entorn a si la prova ha estat valorada de forma correcta per l'Honorable Tribunal de Batlles, tota vegada que, a judici del recurrent, la resolució unilateral del Sr. A. no es pot justificar en l'incompliment de les obligacions de ORG_0, S.L., sinó que aquesta resolució constitueix un incompliment de la relació contractual i esdevé exclusivament imputable al Sr. A., per la qual cosa entén que ha d'estimar-se el seu recurs d'apel·lació i condemnar-se a la part apel·lada a l'abonament de les quantitats que, en concepte de danys i perjudicis, es sol·liciten.
Si aquesta Sala procedeix a analitzar la prova practicada a les actuacions es poden extreure les conclusions següents. Així, entre les parts litigants es va signar, en data 30-4-1992, un contracte, anomenat conveni de col·laboració i arrendament, en virtut del qual Badía, S.L. cedeix l'ús del despatx i sales que integren el consultori mèdic, ubicat al pis 1,3 ª del carrer Isabel Sandy núm. 5 i que consta de les instal·lacions, paraments, mobles i demés utensilis inventariats al Sr. A., per què aquest atengui a aquelles persones que concertin o tinguin concertada una pòlissa d'assegurances de ORG_0, S.L. o del Sr. Ribes, a canvi de la percepció del 30% de la facturació de totes les visites, tractaments, intervencions o altres activitats mèdiques que realitzi el Dr. A. (folis 27 i 28). L'esmentat conveni fou modificat, en data 29-11- 1994, on es variaven els pactes cinquè i vuitè del conveni, de tal forma que s'establia la contraprestació a rebre per la facturació dels auxiliars, així com el repartiment de les despeses que aquests originessin i es fixava com a termini final de la relació contractual, excepte pròrroga, la data de 29-11-1999. En segon terme, s'ha de destacar com a extrem rellevant per a la resolució del present recurs d'apel·lació, que si bé en el contracte signat per les parts, a la sol·licitud d'obertura de comerç o indústria i a la tarja de visita del Dr. A. es feia constar que el pis on es desenvolupava la seva activitat era el pis 1,3ª, en realitat el consultori mèdic es trobava instal·lat al pis 1,2ª, com així resulta de la confessió en judici del Dr. A. (foli 206, posició 14), on manifesta que ell tenia el seu consultori al pis 1,2ª i que si bé el local era tot conjunt, ell accedia per la porta del 1,2ª, i que del 1,3 (posició 17) només utilitzà una part del mateix. I aquests extrems van venir constatats per la prova d'inspecció ocular portada a terme per l'Honorable Batlle Ponent. En efecte, de l'acta d'inspecció ocular es conclou (folis 248 i 249) que en el moment de la inspecció el pis 1,3ª està en obres i que les comunicacions entre el pis 1,2ª i el pis 1,3ª es troben tapiades, però que abans, i d'acord amb el croquis que s'acompanya, s'observa com s'utilitzava com a consultori mèdic tot el pis 1,2ª i part del pis 1,3ª, pel que feia referència a sala d'espera i massatges. En tercer lloc, del material probatori també s'extreu que la mercantil Badía, S.L. no era propietària del pis 1,2ª, sinó que era arrendatària del mateix, i gaudia d'una opció de compra per adquirir-lo. I que, arrel d'un procediment judicial instat pel propietari del pis 1,2ª es va haver de lliurar la possessió de l'esmentat pis (cf. foli 238), per la qual cosa va comunicar a Badía, S.L. la seva voluntat de resoldre la relació contractual que els vinculava. Davant l'esmentada comunicació Badía, S.L. li contestà que les consultes i els actes mèdics s'haurien de desenvolupar al pis 1,3ª i afegien que comunicarien al propietari del pis 1,2ª que porti a terme les separacions dels pisos oportunes.
Per consegüent, aquesta Sala ha de concloure que Badía, S.L., cedia l'ús d'un consultori mèdic, amb les instal·lacions, material i parament adient per a la pràctica de la medecina, a canvi d'una contraprestació del 30% de la facturació. I d'aquí resulta que una de les obligacions principals de la part arrendadora consisteix en el manteniment de l'ús i el gaudi pacífic de l'immoble cedit en arrendament. Consta acreditat que la mercantil Badía, S.L. va incomplir amb aquesta obligació que la subjectava, tota vegada que va permetre que es procedís al desnonament del Dr. A. i que no va ésser fins a aquell moment quan va pretendre que el consultori s'instal·lés en el pis 1,3ª. I aquesta actitud només pot ésser qualificada d'incomplidora perquè no manté a l'arrendatari en l'ús i gaudi pacífic del bé, com s'exigeix al Digest 19,2,15,8. Així correspon a l'arrendador la protecció front a les pertorbacions que puguin provenir de tercers, així com abstenir-se ell mateix d'obstaculitzar aquest ús i gaudi pacífic. En aquest darrer sentit, aquesta Sala ja s'havia pronunciat a les sentències de 16-5-1996 i 10 de juny de 1999. I, per altra banda, perquè l'actitud de la mercantil Badía, S.L. de voler que es continués l'activitat mèdica al pis 1,3 hauria exigit que prèviament s'hagués habilitat aquest pis com a consultori, el que no resulta que hagi esdevingut (cf., acta d'inspecció ocular), a la vegada que hauria de possibilitar que el consultori mèdic disposés de l'espai necessari pel seu funcionament, la qual cosa esdevindria difícil, si resulta que ocupava tot el pis 1,2ª i part del pis 1,3ª. Així ho confirmen els testimonis Srs. Ricart (foli 299 al revers) i les Sres. Serra (foli 298) i Sainz (foli 298 al revers), a la vegada que també la testifical de la secretària del Dr. A., Sra. Bueno (foli 296, al revers).
En conseqüència, no es pot acollir l'argument de la part apel·lant segons el qual la resolució del contracte es va produir per una causa exclusivament imputable al Sr. A., sinó que fou la conducta de la mercantil Badía, S.L. la que va justificar, davant l'incompliment de les seves obligacions principals, que el Sr. A. procedís a resoldre la relació contractual que els vinculava i a demanar, mitjançant les presents actuacions, els danys i perjudicis que l'actuació de Badía, S.L. li va ocasionar.
III.- El rebuig del primer motiu d'apel·lació fa innecessari l'anàlisi dels demés, tota vegada que aquests s'orienten a sol·licitar la indemnització que correspondria a Badía, S.L. si l'incompliment fos imputable al Sr. A., la qual cosa no ha restat provada, sinó al contrari, així com els interessos i les costes si la seva pretensió hagués triomfat.
Decisio
Per consegüent, la desestimació del recurs d'apel·lació comporta la confirmació íntegra de la sentència contra la qual es recorre i això es tradueix en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta segona instància, com es sustenta al Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Que hem de desestimar i desestimem el recurs d'apel·lació que ha interposat Badía, S.L. contra la sentència que va dictar l'Honorable Tribunal de Batlles, Secció Civil, el dia 21 de juny de 2002, que es confirma en tots els seus extrems, amb imposició de la totalitat de les costes processals a la part apel·lant.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
