ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.676b12fe · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 167/02·27 March 2003·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 27 de març del 2003 - ROJ: STSJAD 42/2003
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket167/02
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2003:42) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 27 de març del 2003 - ROJ: STSJAD 42/2003).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 27 mars 2003 (n° 167/02) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 42/2003 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 mars 2003)
Un disc-jockey, M. Estany, est engagé pendant la saison d'hiver 2000-2001 pour animer la discothèque « Habana-Club ». Par lettre du 8 mars 2001, il est licencié pour faute grave. Il saisit le Batlle d'une demande en paiement de 399 996 pesetas, correspondant à une indemnité pour licenciement irrégulier, à une indemnité de préavis, au salaire du mois de février 2001 et à des congés payés.
Le défendeur, M. Macias, soulève l'exception de défaut de qualité pour agir (manca de legitimació passiva). Il soutient que le propriétaire de l'établissement est la société ORG_1, dont il est l'un des deux associés avec son frère, et que la société, et non lui, a engagé le gérant. Il conteste par ailleurs le caractère irrégulier du licenciement.
Par jugement du 11 septembre 2002, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) accueille partiellement la demande et condamne M. Macias à payer à M. Estany la somme de 460,77 euros, avec intérêts légaux, sans condamnation aux dépens. La décision ne détaille pas la répartition de cette somme entre les différents chefs de demande.
Les deux parties interjettent appel. Le Tribunal supérieur de justice, Sala Civil, rejette les deux recours et confirme le jugement entrepris.
Question de droit
La décision soulève quatre questions principales.
La mise en cause personnelle de l'associé. Un associé d'une société à responsabilité limitée peut-il être tenu comme employeur, alors que la société est titulaire formelle de l'établissement ?
La validité du licenciement. Des retards répétés et une absence injustifiée constituent-ils un manquement grave justifiant un licenciement sans préavis ni indemnité, au sens du décret du 15 janvier 1974 relatif au contrat de travail ?
Le salaire impayé. Comment doit être calculé le salaire dû lorsque le travailleur a reçu une avance, en l'absence de demande reconventionnelle de l'employeur ?
Les congés payés. Le travailleur peut-il obtenir des congés rémunérés pour des périodes de travail qu'il a mal déclarées, lorsque l'employeur a lui-même déclaré ces périodes auprès de la CASS ?
Solution et dispositif
Sur la qualité pour agir du défendeur
Le Tribunal rappelle le principe selon lequel, dans une société à responsabilité limitée, les associés ne répondent pas personnellement des dettes sociales. Il admet toutefois l'exception lorsque l'associé « intervient directement et activement dans la gestion de la société et se comporte comme le gérant ou le propriétaire de fait ». Il relève que M. Macias a eng
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (167/02) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket167/02
Judgment Date27 March 2003
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
SENTÈNCIA de 27 de març de 2003
Acomiadament del treballador per incompliment de les seves obligacions sobre disciplina i bon ordre de l'empresa: procedència.- Dret del treballador a percebre la part proporcional de vacances.- Compensació de deutes: diferències amb les quantitats percebudes pel treballador a títol d'acompte.- Societat de responsabilitat limitada: abast de la limitació de la responsabilitat dels socis.- Aixecaments del vel de la societat.- Manca de legitimació passiva: improcedència.- Actes propis
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Sandoval Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Estany va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra el Sr. Macias, en reclamació de la quantitat de 399.996 Pta. en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda (41.666 Pta.), de preavis (125.000 Pta.), de salari del mes de febrer de l'any 2001 (191.666 Pta.), i de vacances (41.666 Pta.).
II.- El Sr. Macias va formular l'excepció de manca de legitimació passiva, per ser el propietari del negoci, la societat Companyia Moderna de Serveis i sobre el fons va afirmar que l'acomiadament del Sr. Macias es va realitzar de forma justificada i formalment correcte segons estableix l'article 9 del Decret sobre el contracte de treball; i que és l'agent qui és deutor de l'empresa.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 167/02 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
III.- Per sentència de data 11 de setembre del 2002, el Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va estimar parcialment la demanda inicial i condemnar el Sr. Macias a pagar al Sr. Estany la quantitat de 460,77 euros amb els interessos legals, sense fer especial condemna en costes judicials.
IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.
V.- El Sr. Estany argumenta: que no és conforme a dret que el Tribunal operi una compensació de diners entre les quantitats degudes pel Sr. Macias al Sr. Estany, sobre el fet de què el primer al·legui sense cap prova que el segon li devia una quantitat de diners, atès que el Sr. Macias no va formular cap demanda reconvencional; que el fet al·legat pel defenent conforme el Sr. Estany arribava molts dies tard a la feina, no es pot considerar com element de resolució contractual, ni en el fons, ni menys en la forma; que hi ha suficients indicis per estimar que el comiat del treballador va ésser fet de forma indeguda.
VI.- El Sr. Macias manifesta: que el propietari del negoci ORG_0, és la societat ORG_1 de la qual, ell és un dels dos accionistes amb el seu germà; que cap d'ells és el gerent de la discoteca sinó que la societat va contractar els serveis del Sr. Sandoval en qualitat de gerent; que s'ha doncs d'estimar l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada.
FONAMENTS DE DRET
I.- El Sr. Estany va ser contractat pel Sr. Macias, per fer de disc-jockey a la discoteca ORG_0, durant la temporada d'hivern 2000- 2001. Per carta de data 8 de març del 2001, fou acomiadat per culpa greu. Encara que ambdues parts reconeixen que el propietari administratiu de la discoteca, és la societat ORG_1, de la qual els germans Macias en són els únics socis, no consta en autes la prova d'aquest fet. No obstant això, resulta de les proves obrant en autes, que fou el Sr. Macias qui va contractar el treballador i qui va firmar la carta d'acomiadament. Si és cert que en les societats de responsabilitat limitada, els socis no responen personalment dels deutes socials, el cas és diferent, quan un soci intervé directament i activament en la gestió de la societat i es comporta com el gerent o el propietari de fet. També és cert que al mes de febrer del 2001, el Sr. Sandoval fou contractat en qualitat de gerent de la discoteca, però malgrat això, fou el Sr. Macias qui va, el dia 8 de març del 2001 redactar i firmar la carta d'acomiadament del Sr. Estany precisant en la mateixa que actuava en la seva qualitat de propietari de la discoteca HABANA-CLUB. Per tant es desprèn de les actuacions del Sr. Macias que en realitat la ORG_1 només és una façana jurídica i que el veritable propietari i director del negoci, és el Sr. Macias, el que imposa de desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada per la part defenent.
II.- La carta d'acomiadament de data 8 de març del 2001, és motivada per una absència injustificada del treballador al seu lloc de treball dels dies 24 de febrer a 7 de març del 2001 i per retards injustificats de més de mig hora cada dia durant tot el mes de gener i febrer. No consta en autes, la més mínima prova que abans de rebre la carta esmentada, el Sr. Estany fou acomiadat de manera verbal, al contrari si que queda acreditat per les declaracions dels Srs Sandoval i Puig, que encara que hagin estat recollides per un Notari tenen la mateixa força probatòria que si haguessin estat fetes davant del Batlle, que els darrers mesos de feina, el Sr. Estany arribava entre 30 minuts i una hora i mitja de retard, tots els dies, a la discoteca, i això malgrat els advertiments que li foren donats per tal que arribés puntual a la feina; que també a comptar del dia 24 de febrer el treballador no es va presentar al seu lloc de treball, sense justificació.
III.- Els retards repetits i l'absència injustificada a la feina constitueixen mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre i disciplina de l'empresa i justifiquen perfectament un acomiadament sense preavis ni obligacions d'indemnitzar, d'acord amb les disposicions de l'article 9-6 del Decret sobre el contracte de treball del dia 15 de gener del 1974. Per conseqüent, és de manera totalment ajustada al dret i als fets, que el Tribunal Unipersonal de Batlles, ha desestimat la pretensió de l'agent en matèria de preavis i d'indemnització per acomiadament il·legal.
IV.- Pel que fa als havers laborals pendents, el Sr. Macias reconeix deure al treballador el seu salari del mes de febrer, que ascendeix a la quantitat de 191.666 Pta. D'aquesta suma s'ha de deduir la bestreta de 100.000 Pta. reconeguda per l'agent, encara que la part defenent no hagi formulat cap demanda reconvencional en aquest sentit. En efecte, no es tracta aquí, d'una compensació entre quantitats degudes respectivament per cada part, sinó que s'ha de determinar l'import del salari adeutat per l'empresari i pel càlcul del qual s'ha de tenir en compte les quantitats que ja han estat pagades a títol d'acompte. Respecte a les vacances, és cert que existeix una confusió en l'escrit de demanda de la part agent, des del moment que manifesta en l'apartat tercer que va treballar a l'establiment Habana-Club 15 dies del mes de novembre del 2000, els mesos de desembre del 2000 i gener del 2001 i 23 dies del mes de febrer del 2001, abans de ser acomiadat, el que fa un total de més de 3 mesos, en quant a l'apartat quart reclama 5 dies de vacances, considerant 2 mesos treballats. Dit això es desprèn del extractes de compte de la CASS, que efectivament el Sr. Estany va treballar pel compte de HABANA-CLUB, al novembre i desembre del 2000, i gener i febrer del 2001, el que li dóna dret a gaudir de vacances remunerables per aplicació de l'article 39 del Reglament Laboral. L'error del treballador com és fefaent no pot perjudicar-lo i a més a més l'empresari no pot anar contra els seus propis actes, com són les seves declaracions a la CASS. Per tant s'ha de confirmar la sentència impugnada en tots els seus extrems.
V.- La desestimació d'ambdós recursos imposa de no fer especial condemna en costes.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar els recursos dels Srs Estany i ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 11 de setembre del 2002, en totes les seves disposicions; sense fer especial condemna en costes judicials.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
