ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.4bf4c046 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 113/03·22 janvier 2004·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 22 de gener del 2004 - ROJ: STSJAD 41/2004
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle113/03
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2004:41) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 de gener del 2004 - ROJ: STSJAD 41/2004).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 22 janvier 2004 (n° 113/03) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Par une demande du 4 mai 2000, la représentation processuelle de la demanderesse, désignée dans la décision comme « Sra. Duque », réclamait à la défenderesse, également désignée « Sra. Duque », le paiement de 1 352 000 pesetas, assorti des intérêts légaux à compter de la contestation de la demande et des dépens. Le texte ne précise pas la nature exacte de la créance invoquée ; il indique seulement que la somme aurait été remise pour le financement d'un projet d'exploitation d'un bar-restaurant au Pas de la Casa, dans l'objectif de trouver des associés, la demanderesse entendant participer à cette affaire (non précisé dans la décision quant au fondement juridique précis de la demande).
La défenderesse s'opposa à la demande par écrit du 18 mai 2002 et en sollicita le rejet avec condamnation de la demanderesse aux dépens. Le juge unipersonnel (Batlle) rejeta la demande par jugement du 6 juin 2003, estimant que le lien d'obligation n'était pas établi.
La partie demanderesse interjeta appel le 13 octobre 2003 ; l'intimée conclut à la confirmation le 6 novembre 2003. Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy, la formation comprenant également M. Antoni Bruguera Manté, sous la présidence de M. Salas. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre était ainsi saisie de la seule question de la valorisation de la preuve.
Question de droit
La question centrale est celle de la charge de la preuve de la remise de fonds, qui conditionne l'existence même de la créance alléguée. L'appelante soutenait que le rejet de la demande reposait en réalité sur la négation des faits par la défenderesse, et que la remise des fonds pouvait se déduire du reste des éléments versés au dossier : une confession judiciaire contradictoire, deux dépositions de témoins, et le retrait de 1 352 000 pesetas du compte bancaire de la demanderesse le 3 novembre 1997.
La Cour devait donc déterminer, d'une part, si la preuve du transfert des fonds était rapportée par les moyens produits et, d'autre part, si, à défaut, la règle de répartition de la charge probatoire justifiait le rejet de la demande.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Elle retient que la charge de la preuve incombe au demandeur pour les faits constitutifs de sa prétention, au premier rang desquels la remise effective des fonds. Elle fonde ce raisonnement sur la maxime tirée du Digeste (22, 3, 21) : « semper necessitas probandi incumbit illi, qui agit ».
Le dispositif, traduit fidèlement du catalan, est le suivant :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Nous rejetons le recours en appel formé par la représentation processuelle de la Sra. Duque contre le jugement, en date du 6 juin 2003, rendu par l'Honorable
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (113/03) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Prova de confessió en judici.- Prova de testimonis.
Càrrega de la prova.- Valoració de la prova
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Salas, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la Sra. Duque va interposar demanda, en data 4-5-2000, contra la Sra. Duque, en virtut de la qual sol·licitava que es condemnés a aquesta a l’abonament de la quantitat de 1.352.000 ptes, amb més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals de la instància.
La part defenent va oposar-se a la demanda per escrit de data 18-5-2002, segons el qual sol·licitava la desestimació de la demanda i la imposició de les costes processals a la part agent.
II.- L’Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar sentència, de data 6-6-2003, essent la seva part dispositiva la que segueix: “DECIDEIX Que ha de desestimar i desestima, en tots els seus termes, la demanda formulada en data 4 de maig del 2000 per la Sra. Duque contra la Sra. Duque, absolent a aquesta darrera de les pretensions de l’adversa, i condemnant la primera al pagament de les costes processals causades”.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 113/03 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
III.- La part agent ha interposat recurs d’apel·lació contra la sentència dictada per l’Honorable Batlle i, en aquest sentit, va presentar llur escrit de conclusions, de data 13-10-2003, en virtut del qual sol·licitava la revocació de la sentència i l’estimació de totes les pretensions instades per la part agent en la seva demanda. La part apel·lada va formular escrit de contesta a les conclusions, de data 6-11-2003, en el que demanava la confirmació de la sentència dictada a la instància i la imposició a la part recurrent de les costes d’aquesta alçada.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- El recurs d’apel·lació de la part agent es centra en la impugnació de la valoració probatòria realitzada per la sentència. Així, entén que no es pot estar d’acord amb la resolució que la negació dels fets per la demandada pot justificar la desestimació de la demanda i que, encara que no s’ha aportat rebut del lliurament del numerari a la Sra. Duque, aquest s’extreu de la resta de les proves realitzades. Així, estima que les versions de la defenent quan contesta l’escrit adreçat pel lletrat de l’agent i quan s’oposa a la demanda són diverses, per la qual cosa s’ha de concloure que menteix. A més, manifesta que de les testificals del Sr. Barba i la Sra. Téllez es proven les asseveracions de la recurrent; que el dia 3-11- 1997 es va retirar del compte corrent de l’agent la quantitat de 1-352.000 ptes; i a més que de la defenent es contradiu en les posicions respecte als tractes mantinguts amb la Sra. Téllez.
L’anàlisi i resolució d’aquest recurs d’apel·lació exigeix posar de manifest que la part agent fonamenta la seva demanda en el fet que ella el dia 3-11- 1997 va lliurar a la Sra. Duque la quantitat de 1.352.000 ptes, amb la finalitat que aquesta i el Sr. Barba buscaven socis per a explotar un negoci de Bar-Restaurant al Pas de la Casa i atès l’interès de l’actora en participar en l’esmentat negoci. També cal ressenyar que no existeix cap prova documental que acrediti el lliurament del diner de la part agent a la part defenent i que si bé s’ha provat documentalment que la Sra. Duque va retirar del seu compte el dia 3-11-1997 la quantitat de 1.352.000 ptes, aquest fet només prova la retirada del numerari de l’entitat bancària, però no que fos lliurat a la part demandada. Per tant, establertes aquestes precisions, s’ha d’analitzar si, com sustenta la part recurrent, de la prova practicada s’extreu l’acreditació del lliurament del diner de la part agent a la demandada. I si del material probatori no es pot concloure aquest lliurament, caldrà resoldre el present litigi d’acord amb les regles que distribueixen la càrrega probatòria (onus probandi). I, segons aquestes, correspon a la part agent la prova dels fets constitutius de la seva demanda, entre els quals es troba, ineluctablement, la prova del lliurament del diner. Si aquest fet no esdevé provat, caldrà confirmar la sentència que desestima la demanda, atès que segons l’apotegma romà, contingut en el Digest 22,3,21, “semper necessitas probandi incumbit illi, qui agit”. I encara dues precisions més: la primera, que no es pot compartir l’argument de la recurrent que la sentència d’instància justifica el rebuig de la demanda en la negació dels fets per la demandada, sinó que la resolució d’instància constata que no existeix prova documental del lliurament dels diners a la defenent, que les versions de les parts litigants són oposades i valora la resta de la prova practicada per concloure que no s’ha acreditat el fet essencial en el qual es sustenta la demanda com és el lliurament del diner, i, segons les regles de l’onus probandi, conclou la desestimació de la demanda. I la segona, que l’existència de versions, segons l’agent, contràries per la demandada no desplaça la càrrega probatòria del fet del lliurament del diner, atès que correspon a l’agent acreditar el trasllat del diner de la part actora a la demandada.
II.- De conformitat amb el que s’ha exposat, correspon ara procedir per aquesta Sala a l’examen del material probatori que existeix a les actuacions. Així, en primer terme, s’ha d’establir que (foli 30) mentre la part agent, en la prova de confessió assevera que va lliurar el diner a la Sra. Duque, aquesta, per el contrari (foli 31) afirma que mai va rebre cap quantitat per part de la Sra. Duque. I s’ha d’afegir a més que el fet que en la primera posició reconegui la defenent que fou ella qui va presentar a la Sra. Duque la Sra. Téllez, mentre que en la posició setena que es formula per part de la defenent a la Sra. Duque es pregunti si es trobava en tractes per a participar en un negoci de la Sra. Téllez i que la Sra. Duque li va indicar que no mantenia cap relació amb l’esmentada Sra. Téllez, no esdevenen contradictòries, no solament perquè de la resposta de les dues posicions resulta que fou la defenent qui presentà a l’agent la Sra. Téllez, sinó també perquè aquesta, com afirma l’agent, fou presentada més tard per la defenent, el que no evidencia cap incoherència, tota vegada que és perfectament possible que els tractes entre la Sra. Téllez i la Sra. Duque fossin posteriors. I encara més, fins i tot si s’assumís que de les esmentades posicions resultés una certa incoherència, relativa a l’existència de tractes comercials amb la Sra. Téllez, aquest fet no acreditaria el fet constitutiu i essencial que ha de provar l’actora, consistent en el lliurament dels diners.
En segon terme, de la prova testifical practicada en la persona de la Sra. Téllez (foli 32) no resulta l’acreditació del lliurament del diner, atès que la Sra. Téllez manifesta desconèixer la quantitat que es va lliurar i a més el Tribunal el que ha de valorar és la declaració del testimoni, de conformitat amb les regles de la sana crítica, però prenent sempre en consideració la raó de ciència del testimoni per a conèixer els fets sobre els quals declara i, en aquest cas, és evident que la testimoni únicament refereix que la part agent li va dir que havia lliurat a la Sra. Téllez una determinada quantitat, sense que per aquesta prova testifical es pugui tenir per provat, per les raons abans explicitades, el lliurament del numerari. I, en relació a la prova testifical del Sr. Barba (foli 31), aquest assevera que la Sra. Duque va lliurar els diners a la Sra. Duque per tal que aquesta els invertís en un negoci al Pas de la Casa, i que això li havia estat referit per la Sra. Duque. Al respecte, convé indicar que aquesta afirmació exigeix posar-se en relació amb les raons de ciència del testimoni, el qual ha tingut relació professional amb la part agent, qui va participar en el seu negoci de ORG_0, que no va conèixer a la part agent sinó després de temps de realitzada la suposada operació frustrada al Pas de la Casa i que a més aquesta resposta no s’adequa amb el que s’afirma a la demanda. on es diu que el negoci en el qual volia participar l’agent era de la defenent i del Sr. Barba, a la vegada que esdevé estrany que si la Sra. Duque va lliurar 1.352.000 ptes a la Sra. Duque i la feia responsable de la seva pèrdua, amb posterioritat tornés a contactar amb ella, com a intermediària, per a participar en un altre negoci, en aquest cas el del Sr. Barba, i pel qual l’agent va invertir diners i la defenent va percebre la seva comissió com a intermediària per part del Sr. Barba. En definitiva, de les declaracions d’aquest darrer testimoni no es pot tenir per acreditat el lliurament dels diners, per la qual cosa d’acord amb les regles de l’onus probandi abans explicitades s’escau la confirmació de la sentència i el refús del recurs d’apel·lació interposat.
III.- La desestimació del recurs d’apel·lació es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d’aquesta instància (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Atesa la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMEM el recurs d’apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Duque contra la sentència, de data 6-6-2003, dictada per l’Honorable Batlle, constituïda en Tribunal unipersonal, i confirmem íntegrament la part dispositiva de la sentència. S’escau imposar a l’apel·lant les costes d’aquesta instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
