Sentència
SENTÈNCIA de 14 de maig de 2004
Acomiadament del treballador per manca al bon ordre i disciplina de l'empresa: requisits i efectes.- Prova de testimonis.- Càrrega de la prova
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Andrade va començar a treballar pel compte del negoci Viatges Montmantell, propietat de la societat ORG_1, a comptar del mes d'octubre de 1989, en qualitat de xofer, per un salari darrerament de 220.000 pta. mensuals. El dia 2 de juliol del 2001, l'empresa va enviar una carta d'advertiment al treballador, per no haver-se presenciat al seu lloc de treball, i requerint-li que es presentés a treballar, ja que en cas contrari la seva absència seria considerada com una falta greu donant lloc al seu comiat justificat. El dia 24 de juliol l'empresa va tornar enviar una nova carta certificada al treballador, per la qual el mateix era acomiadat sense preavis per mancament greu al bon ordre de i disciplina de l'empresa i a l'execució del contracte de treball.
II.- El Sr. Andrade va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat ORG_1 en reclamació de la quantitat de 5.255.964 PTA, més els interessos legals, en concepte de preavis (1.545.876 PTA), d'indemnització per acomiadament indegut (3.091.752 PTA), i de dies de vacances (618.336 PTA).
III.- La societat ORG_1 es va oposar a les pretensions de l'actor.
IV.- Per sentència de data 15 de gener del 2004, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, va desestimar la demanda del Sr. Andrade i va absoldre la societat MONTMANTELL de totes les pretensions de la part actor, condemnant aquesta darrera al pagament de les costes judicials.
V.- Contra aquesta resolució el Sr. Andrade ha interposat recurs d'apel·lació.
VI.- La part que recorre manifesta que la sentència d'instància no té en compte ni les manifestacions de l'actor ni la prova testifical practicada i considera veritat irrefutable tot el que l'empresa ha manifestat i no tant sols ha intentat provar durant el judici; que ha quedat clar que el refús de darrer moment a que el treballador prengués les seves vacances, tenia una clara intenció de revenja i voluntat de perjudicar-lo, per que les negligències esmentades per l'empresa no eren altres que l'haver refusat a fer hores extraordinàries dos caps de setmana, tot i tenir tot el dret a fer-ho segons estableix la legislació vigent; que no pot dir la sentència sense caure en total parcialitat, que és de mala fe obviar que l'empresa va adreçar carta d'acomiadament al treballador. El mateix mai la va rebre, ja que era absent i pot ser qui va obrar de mala fe va ser l'empresa que sabia perfectament que el destinatari es trobava a 10.000 quilòmetres i no podia recollir la carta.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- És acreditat en autes que el 25 de juliol la societat MONTMANTELL va enviar al Sr. Andrade, empleat en qualitat de xofer, una carta certificada d'acomiadament expressant que "en tot el present mes de juliol vostè no s'ha presentat a treballar...aquest fet constitueix un mancament greu al bon ordre i disciplina de l'empresa i a l'execució del contracte tipificat a l'apartat 6 de l'article 9 del Decret sobre el contracte de treball. En conseqüència i d'acord amb el que disposa l'esmentat article, queda vostè acomiadat sense necessitat de preavis ni obligació d'indemnitzar, a partir de la recepció de la presenta carta..."; que aquesta carta no la va recollir el Sr. Andrade. S'ha de constatar que dita carta compleix tots els requisits formals exigits per les disposicions de l'article 9-6 del Decret sobre el contracte de treball de data 15 de gener de 1974. Ara bé, si el Sr. Andrade no ha recollit la carta certificada, per qualsevol raó, és un problema seu, ja que l'obligació legal que té l'empresa és adreçar la carta al domicili del treballador o a l'adreça donada pel mateix, i no se li pot exigir de fer investigacions per localitzar el treballador en el moment de l'acomiadament, si la seva direcció no és la mateixa que la que fou, en el seu temps, comunicada a l'empresa. Per conseqüent s'ha de constatar que l'acomiadament del Sr. Andrade fou del tot regular. Dit això, l'acomiadament no pot tenir efecte que a comptar de la recepció de la carta certificada, però les parts donen dels fets que han seguit l'enviament de la carta d'acomiadament, versions contradictòries. Segons el Sr. Andrade, quan va tornar de viatge de COLOMBIA, el dia 6 d'agost, es va presenciar a l'empresa per reincorporar-se al seu lloc de treball, i se li va denegar el treball. Al contrari la direcció de la societat MONTMANTELL afirma que el treballador no va tornar a l'empresa durant el mes d'agost i es a final del mes, quan es va assabentar que el Sr. Andrade treballava per una altra empresa, fet confirmat pel director de l'empresa ORG_0, que l'assalariat fou donat de baixa.
II.- Pertoca a la part demandant provar les seves al·legacions i no consta en autes cap justificació de que el Sr. Andrade s'hagi reincorporat a la feina durant el mes d'agost i que fos acomiadat verbalment. En efecte l'únic testimoni corroborant aquesta versió, és el Sr. Barberá, que a més de ser el fill d'una antiga relació sentimental del Sr. Andrade, el que afecta el valor probatori de les seves declaracions, va declarar que l'acomiadament verbal de la part actora es va produir al mes de juny. Contràriament al què manifesta la part apel·lant en el seu escrit de conclusions, si que aquest testimoniatge del Sr. Barberá és del tot contrari a les seves pròpies declaracions i particularment al contingut de l'escrit de demanda, quan manifesta que va estar sorprès a la tornada del seu viatge que se li denegués la feina; mai en el mateix escrit, la part actora fa la més mínima referència a un acomiadament verbal al mes de juny o abans de marxar de vacances. Al revés, les afirmacions de l'empresa estan confirmades pel testimoniatge escrit del responsable de l'empresa ORG_0 i si el Sr. Andrade s'hagués presentat al seu lloc de treball al mes d'agost, és evident que l'empresa li hagués lliurat a mà la carta d'acomiadament que no havia recollit. Per conseqüent no es pot considerar de cap manera que s'hagi produït un acomiadament verbal del Sr. Andrade.
III.- Pel que fa a la justificació de l'acomiadament, l'article 41 del Reglament Laboral estipula que d'acord amb les necessitats i organització de l'empresa, correspondrà al patró fixar el període anual de vacances continues. Per tant el treballador no té cap dret adquirit al gaudiment de vacances en una època determinada, com ho ha dit de manera encertada el primer jutge. És fefaent que el Sr. Andrade va marxar de vacances al mes de juliol, desobeint al seu patró que volia que treballés durant aquest mes i que marxés al mes d'agost. El fet de marxar de vacances malgrat la negativa del patró, en un període on l'empresa tenia feina i necessitava dels seus serveis, i a més, de quedar absent dos mesos i no reincorporar-se a la feina al final de les vacances, constitueix un mancament greu al bon ordre i la disciplina de l'empresa i justifica un acomiadament per culpa greu sense indemnització, ni preavis. Encara que el Sr. Andrade hagi reservat els bitllets d'avió per anar a Colòmbia, amb uns mesos d'antelació, cosa que no està justificada pels documents de reserva i d'abonament de paga i senyal del preu del bitllet, la part actora no prova que el canvi de mes de vacances era impossible per ella o que li ocasionava un perjudici tant important que no podia respectar les ordres del patró i les necessitats de l'empresa. Per conseqüent, essent del tot correcte l'acomiadament d'autes, s'ha de desestimar les pretensions de l'actor en concepte de preavis i d'indemnització per acomiadament il·legal.
IV.- Resulta dels documents que obren en autes, relatius a les hores de treball de l'assalariat, que no són criticats pel Sr. Andrade, que el treballador va gaudir de les vacances que li corresponien i que no hi ha res a afegir al raonament molt ben motivat del primer jutge que no és desvirtuat per les consideracions genèriques de l'escrit de conclusions de la part recorrent.
V.- La desestimació del recurs imposa de posar les costes judicials a càrrec de la part que recorre, tot limitant els honoraris d'advocat i procurador que podrà reclamar la part adversa, a títol de rescabalament, en l'import de 300 EUR.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, de data 15 de gener del 2004, en tots els seus extrems; condemnar el Sr. Andrade al pagament de les costes processals de segona instància, limitant els honoraris d'advocat i procurador de la part recorreguda, a càrrec del Sr. Andrade, a la quantitat de 300 EUR.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
