ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.67a39b6b · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 9/04·30 June 2004·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 30 de juny del 2004 - ROJ: STSJAD 88/2004
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket9/04
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2004:88) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de juny del 2004 - ROJ: STSJAD 88/2004).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 30 juin 2004 (n° 9/04) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Note : la référence canonique n'étant pas complète dans les métadonnées fournies (« Juridiction andorrane, — »), la référence ci-dessus a été établie à partir du texte intégral (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentence du 30 juin 2004, recours n° 9/04).
Faits et procédure
Le 11 novembre 1997, un accident de la circulation impliquant le véhicule conduit par M. Durán et assuré auprès de la compagnie Ayuso causa des dommages matériels à un véhicule et des lésions à Mme Canales. Mme Canales et la société MATMUT, agent subrogé, assignèrent le conducteur, l'assureur et le propriétaire du véhicule, M. Sandoval, présenté comme responsable subsidiaire.
Par jugement du 17 novembre (année non précisée dans la décision), le Batlle, statuant en juge unipersonnel selon la procédure abrégée, déclara la demande irrecevable en accueillant l'exception péremptoire de prescription de l'action et mit les dépens à la charge des demandeurs.
Les demandeurs interjetèrent appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, sous la présidence de M. Jean Louis Vuillemin, le magistrat rapporteur étant M. Antoni Bruguera Manté, eut à statuer.
Les éléments de fait pertinents sont les suivants :
la demande en justice fut formée le 18 mai 2001 par une « petición a judici » ;
l'assureur Ayuso adressa deux courriers à la victime, datés du 20 mai 1999 (offre de 450 000 pesetas pour les lésions) et du 10 septembre 1999 (acceptation de la totalité des dommages matériels, soit 523 275 pesetas, avec refus de la location d'un véhicule de remplacement et de toute indemnisation des préjudices moraux) ;
une expertise médicale judiciaire fixa à 280 jours la consolidation, à 34 jours l'incapacité temporaire, à 2 % l'incapacité permanente partielle et à 2,5/7 le pretium doloris.
Le jugement de première instance s'appuyait sur un arrêt de la même Sala du 19 juin 2003 (appel n° 007/2003).
Question de droit
La question posée était double :
Le délai de prescription d'une action en responsabilité aquilienne (extracontractuelle), fixé à un an, était-il acquis à la date de la demande, compte tenu des courriers de l'assureur de 1999 ?
Quelle est la qualification juridique d'un reconnaissance de responsabilité intervenue après l'expiration du délai : interruption de la prescription ou renonciation à la prescription acquise ?
Accessoirement, la juridiction devait déterminer le montant des préjudices indemnisables (dommages matériels, location de véhicule de remplacement, incapacité permanente et pretium doloris).
Solution et dispositif
La Sala Civil retient, en substance, le raisonnement suivant.
a) Distinction entre interruption et renonciation. Le t
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (9/04) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket9/04
Judgment Date30 June 2004
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
SENTÈNCIA de 30 de juny de 2004
Prescripció extintiva en els casos de responsabilitat aquiliana: termini de prescripció.- Prescripció extintiva: causes que determinen la interrupció de la prescripció.- Diferencies entre la interrupció i la renúncia a la prescripció.- Determinació de l'import dels danys indemnitzables
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Sandoval Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En els autes de núm. B-0587-1/001, tramitats pel procediment abreujat en reclamació de quantitat, seguit per MUTUELLE ASSURANCE DES TRAVAILLEURS MUTUALISTES (MATMUT) i la Sra. Canales contra el Sr. Durán, la Companyia d'Assegurances Ayuso i el Sr. Sandoval, en data 17 de novembre passat, l'Hble. Batlle, actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar una Sentència en la qual va desestimar la demanda en acollir l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció, i va imposar les costes a la part agent.
II.- Disconforme aquesta darrera amb tal resolució va interposar contra ella aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat tramitat d'acord amb la Llei.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 9/04 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sentència apel·lada ha apreciat en el cas (reclamació de responsabilitat aquiliana derivada d'accident de circulació) l'excepció peremptòria de prescripció basant-se en què: el sinistre va ocorre l'11 de novembre de 1997, l'Asseguradora demandada va fer unes ofertes de pagament a la perjudicada en dates 20 de maig i 10 de setembre de 1999 (folis 74 i 77) les quals la Sentència diu -i és cert- "palesaven una declaració de voluntat inequívoca que esdevé palmària quant al reconeixement de responsabilitat, sense que puguin ésser considerades meres conversacions entre les parts per solucionar l'afer"; que "aquests reconeixements per part de la companyia d'assegurances Ayuso, el darrer el dia 9 de setembre de 1999, van ser actes d'interrupció de la prescripció"; que "des d'aquesta darrera data va començar a córrer de bell nou el termini de prescripció d'un any sense que hi hagi hagut cap acte interroptiu desprès, i en no ésser fins el dia 18 de maig del 2001 que l'agent formalitza la reclamació judicial mitjançant l'obligada petició a judici (foli 1) el termini de prescripció d'un any ja s'havia escolat i l'acció ja era prescrita". La Sentència recolza la seva conclusió en la d'aquesta Sala de 19 de juny del 2003, dictada en l'apel·lació 007/2003.
II.- La Sentència apel·lada manifesta aplicar la doctrina de la Sentència d'aquesta Sala esmentada, però n'ha extret una conclusió errònia fruit d'una defectuosa interpretació. En efecte, aquesta Sala va dir en la seva Sentència que en el dret civil vigent a les Salcedos, hi ha dues maneres d'interrompre la prescripció: la reclamació judicial (CODI 7,39,7,1) i el reconeixement del deutor (CODI 7,39,7,5).
Si el reconeixement del deutor té lloc dins del termini hàbil per a la prescripció (dins del termini de l'any des del sinistre en supòsits com el present de responsabilitat extra-contractual) el reconeixement interromp la prescripció, i el termini de l'any s'ha de començar a comptar de bell nou a partir del moment en què s'ha produït la interrupció.
Però si el reconeixement té lloc un cop ja ha finalitzat l'any de la prescripció (i per tant quan el deutor ja ha guanyat la prescripció), aleshores no escau ya parlar de prescripció ni d'interrupció d'aquesta, sinó de renúncia a la prescripció guanyada; perquè el reconeixement per el deutor de la seva responsabilitat desprès d'haver guanyat la prescripció, suposa la seva renúncia a la prescripció, ja que és incompatible amb una prescripció anterior, un reconeixement de responsabilitat posterior.
Això és el que va dir aquesta Sala en la seva Sentència de 19 de juny de 2003, i precisament per tal raó (reconeixement per el deutor de la seva responsabilitat quan ja havia guanyat la prescripció amb la consegüent renúncia d'aquesta per ser incompatible), aquest Tribunal va rebutjar en el cas d'aquella Sentència l'al·legació de prescripció; cosa que caldrà fer també en el present, com s'evidencia a continuació.
III.- Des del dia del sinistre -11 de novembre de 1997- fins el reconeixements per la deutora, l'Asseguradora Ayuso, de la seva responsabilitat fent oferiment el 20 de maig de 19999( foli 74) ’bonar les lesions a la perjudicada el 20 de maig de 1999 (foli 74), i oferint el el 10 de setembre de 1999 abonar els danys materials (foli 77), va transcorre amb escreix més d'un any i mig.
I com que en aquests supòsits de responsabilitat aquiliana la prescripció es consuma a l'any, és patent que en el present es va consumar l'11 de novembre de 1998.
Per tant hem d'entendre que quan els 20 de maig i 10 de setembre de 1999 la deutora va reconèixer la seva responsabilitat fent les ofertes d'arranjament esmentades, va renunciar a la prescripció que havia guanyat molt abans, i, conseqüentment, no escau apreciar l'excepció de prescripció i caldrà revocar la Sentència apel·lada a fi de passar a estudiar el fons de la reclamació segons resulta de les actuacions.
IV.- En la carta de 20 de maig de 1999, la deutora Ayuso va oferir pagar per les lesions de la perjudicada la quantitat de 450.000 Ptes ("del siniestro de referencia y como continuacion a su reclamacion, les informamos que , ..., nuestra oferta por las lesiones sufridas por su cliente, Sra. Canales, es de 450.000 ptes"); i en la de 10 de setembre del mateix any 1999 va oferir pagar 523.275 Ptes per la totalitat dels danys materials, refusant el lloguer del vehicle de substitució i la compensació dels perjudicis (... "els indiquem que acceptem la totalitat dels danys materials, siguin 523.275 PTAS per tal de trobar fi a aquest sinistre, refusant el lloguer de vehicle, així com la reclamació de la Sra. A., ja que amistosament no compensarem cap perjudici ni «pretium doloris».
Cal contrastar el contingut d'aquests oferiments amb la reclamació de la demanda i amb la resta de les actuacions de la primera instància.
V.- La demanda reclama la quantitat de 22.130 dels antics FF en concepte de danys i perjudicis materials acreditats amb les factures que acompanya com a documents núm. 2 i 3.
El document núm. 2, d'un montant de 20.930,69 FF, és la factura a la qual els defenents no li fan objecció sinó al contrari, coincideix amb l'acceptació feta per Ayuso per aquest concepte en la certa de 10 de setembre de 1999 (doc. Núm. 13 dels agents, al foli 77 ja citat).
I Ayuso refusa pagar els 1.200 dels antics FF que corresponen al lloguer de 10 dies del vehicle de substitució.
Tal concepte s'haurà d'incloure en la indemnització per constituir la reparació del perjudici per raó de la immobilització del vehicle sinistrat per a la seva reparació.
I, finalment, la Sra. Canales, en base a l'informe efectuat pel metge forense francès Dr. Pera (que es va acompanyar a la demanda com a document núm. 5) reclama les quantitats de 400.000 Ptes i de 300.000 Ptes pels conceptes, respectivament, del "pretium doloris" i de la incapacitat permanent parcial seqüela de l'accident. En total, doncs, 700.000 Ptes per ambdós conceptes.
Hem vist que en la carta de 20 de maig de 1999 Ayuso oferia 450.000 Ptes per les lesions sofertes per la Sra. Canales.; i cal ara dilucidar quina és la quantitat més justa i equitativa sobre aquest punt.
VI.- La representant de l'asseguradora demandada va sol·licitar un informe al seu lletrat sobre la indemnització que, en base al dictamen médico-pericial elaborat pel Dr. Salcedo, podria correspondre a la Sra. Canales aplicant a les conclusions contingudes en aquell informe els criteris orientatius en matèria d'indemnitzacions jurisprudencialment establerts pel M.I. Tribunal de Corts.
El Lletrat esmentat va informar que proposava una indemnització de 200.000 Ptes per les seqüeles o incapacitat permanent parcial (síndrome postraumàtic cervical amb grau 2%); altres 200.000 Ptes pel "pretium doloris" (que fixava en un grau de 2,5/7), i va dir que no podia calcular la proposta d'indemnització relativa a la incapacitat temporal pel treball (I.T.T) per manca de dades.
L'Hble. Batlle va admetre, com a prova proposada pels agents, una pericial; i per a la seva pràctica va oficiar al Servei de Medicina Legal i Forense a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell per tal que un expert "prèvia revisió física i en base a l'expedient mèdic de la demandant Sra. Canales, procedeixi a fixar els percentatges de "pretium doloris" i incapacitat permanent parcial, derivats de la seva lesió segons els criteris indemnitzatoris establerts per la jurisprudència dels Tribunals Andorrans". I com a conseqüència de l'encàrrec, el Dr. Diez, del Servei de Medicina Forense del Govern, va emetre el seu dictamen mèdic amb les conclusions següents:
La consolidació lesional va durar 280 dies.
34 dies de baixa mèdica laboral (del 12 de desembre de 1997 al 14 de gener de 1998)
Una incapacitat permanent parcial del 2% (seqüeles a nivell de la columna cervical, amb limitació de la mobilitat articular en els seus últims graus d'amplitud).
Un perjudici dolorós ("pretium doloris") entre lleu i moderat de 2,5/7.
La confrontació i examen dels elements de les actuacions assenyalades, fan concloure que la quantitat global de 700.000 de les antigues pessetes (300.000 per la incapacitat permanent parcial i 400.000 pel "pretium doloris") que reclama la demanda, és una quantitat justa i adequada; certament més que la de 450.000 Ptes que l'Asseguradora defenent havia ofertat; per la qual cosa escaurà pronunciar la condemna d'aquest concepte per aquella suma de 700.000 Ptes.
VII.- La demanda va dirigida contra el Sr. Durán, que era el conductor del vehicle causant del sinistre; contra la Companyia Asseguradora del mateix, Ayuso, i contra el propietari del vehicle, el Sr. Sandoval el qual és demandat com a responsable subsidiari; tots ells seran condemnats, a saber:
El Sr. Durán i Ayuso solidàriament, a reemborsar a la Companyia agent MATMUT la quantitat de 22.130 FF (en la seva equivalència en Euros) i a la Sra. Canales, la quantitat de 700.000 Ptes (també en la seva equivalència en Euros); en ambdós casos junt amb els interessos legals des de la contesta a la demanda, i al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de l'altra part.
De manera subsidiària en defecte dels pagaments anteriors pels obligats principals, el Sr. Sandoval els hauria de fer ell.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR aquest recurs d'apel·lació; REVOCAR la Sentència apel·lada; ESTIMAR la demanda i CONDEMNAR:
solidàriament el Sr. Durán i Ayuso a reemborsar a la Companyia agent MATMUT la quantitat de 22.130 FF (en la seva equivalència en Euros) i a la Sra. Canales, la quantitat de 700.000 Ptes (també en la seva equivalència en Euros); en ambdós casos junt amb els interessos legals des de la contesta a la demanda, i al pagament de les costes processals ’mbdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de l'altra part.
I,
subsidiàriament el Sr. Sandoval en defecte dels pagaments anteriors pels obligats principals, haurà de pagar aquelles quantitats.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
