ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.7873d3cf · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 27/04·30 July 2004·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 30 de juliol del 2004 - ROJ: STSJAD 117/2004
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket27/04
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2004:117) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de juliol del 2004 - ROJ: STSJAD 117/2004).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 30 juillet 2004 (n° 27/04) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 117/2004 (ECLI:AD:TSJADAD:2004:117)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 117/2004, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 juillet 2004 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Mme Manso est entrée au service de la société ORG_0 en avril 1994, moyennant un salaire mensuel initial de 1 022,94 EUR. Le 16 septembre 2002, le directeur d'exploitation, M. Duran, lui a notifié un expedient disciplinaire pour « négligence grave » ayant causé un dommage à l'entreprise. La salariée s'y est opposée par écrit le 27 septembre suivant.
Par lettre recommandée du 18 octobre 2002, l'employeur a procédé à un premier licenciement avec préavis de six mois. Pendant ce préavis, le 15 novembre 2002, la salariée a saisi le Raonador del Ciutadà (médiateur institutionnel) d'une plainte relative à l'expedient disciplinaire. Elle y qualifiait M. Duran de personne « problématique », abusant de son autorité et se livrant à des « calomnies et menaces ».
Le 28 novembre 2002, l'employeur a procédé à un second licenciement, immédiat, pour « injure grave envers l'employeur ou l'encadrant » et pour manquements graves aux obligations relatives au bon ordre et à la discipline, sur le fondement de l'article 9 du Décret du 15 janvier 1974 sur le contrat de travail. La salariée a saisi le Batlle (juge de paix) d'une demande de 17 796,47 EUR, comprenant notamment le préavis, une indemnité pour licenciement injustifié, des arriérés de salaire et des dommages moraux.
Le tribunal unipersonnel des Batlles, par jugement du 20 janvier 2004, a été infirmé en appel. L'affaire est portée devant la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, qui statue en second ressort.
Question de droit
La question centrale est de savoir si le contenu d'une plainte déposée auprès du Raonador del Ciutadà par une salariée à l'encontre d'un directeur, dans le cadre d'un litige l'opposant à son employeur, constitue une « injure grave envers l'employeur ou l'encadrant » au sens de l'article 9.2 du Décret de 1974, justifiant un licenciement immédiat sans préavis ni indemnité.
Le tribunal observe que la régularité formelle du licenciement n'est pas contestée. Le litige porte uniquement sur sa justification au fond.
Solution et dispositif
Le tribunal retient, en premier lieu, que l'injure visée par l'article 9 suppose « l'intention de blesser ou de porter atteinte à la personne injuriée ou d'affecter son honneur ou son pr
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (27/04) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket27/04
Judgment Date30 July 2004
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
SENTÈNCIA de 30 de juliol de 2004
Contracte laboral: acomiadament per injúries greus a l'empresari i els seus requisits.- Acomiadament injustificat: efectes.- Raonador del Ciutadà: funcions
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Manso va començar a treballar per compte de la societat ORG_0 a principis del mes d'abril de 1994, mitjançant un salari mensual de 1.022,94 EUR. El dia 16 de setembre del 2002, el director d'explotació de l'empresa, Sr. Durán, va notificar-li un expedient disciplinari per " negligència greu en la realització de les tasques encomanades, que causi danys a les instal·lacions, als equips, a la gestió o als resultats de l'empresa" al qual la Sra. Manso es va oposar per escrit de data 27 de setembre. Per carta certificada amb acusament de recepció, de data 18 d'octubre del 2002, la societat ORG_0 va comunicar a la treballadora, el seu acomiadament amb un preavis de 6 mesos. En el curs del termini de preavis, la Sra. Manso va presentar el dia 15 de novembre del 2002, al Raonador del Ciutadà, un escrit de queixa relatiu a l'expedient disciplinari ocorregut al mes de setembre, en el qual manifestava que "el Sr. Durán és una persona problemàtica dins l'empresa, actua amb abús d'autoritat, calumnies i amenaces...". Assabentada del contingut de l'escrit de queixa, la direcció de l'empresa va, el dia 28 de novembre, va acomiadar d'immediat la Sra. Manso per injuria greu vers l'empresari o encarregat i en general mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, disciplina de l'empresa.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 27/04 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
II.- La Sra. Manso va aleshores presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat ORG_0, en reclamació de la quantitat de 17.796,47 EUR en conceptes de preavis (5.466,06 EUR), de indemnització per acomiadament injustificat (7.288,08 EUR), d'havers laborals, inclòs part proporcional de vacances, primes de rendiment, comissions i retribució de salari (2.042,33 EUR), i de danys morals (3.000 EUR), amb els interessos legals.
III.- La societat ORG_0 es va oposar a la demanda de la part agent, oferint la quantitat de 56,25 EUR, consignada a la Batllia, en concepte de liquidació de les comissions sobre vendes del mes de novembre del 2002, contestant que és de forma totalment ajustada a dret que al novembre del 2002, la societat ORG_0 va acomiadar la Sra. Manso, per falta greu, en base a l'article 9 del Decret sobre el contracte de treball.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'únic acomiadament objecte del present litigi és el que fou notificat per l'empresa ORG_0, a la Sra. Manso el dia 28 de novembre del 2002, per culpa greu, en base a l'article 9 del Decret sobre el contracte de treball de data 15 de gener de 1974. És patent que els requisits de forma de l'acomiadament han estat respectats per l'empresa, el motiu de discrepància essent únicament relatiu a la justificació de la mesura de comiat presa contra la treballadora.
II.- La carta d'acomiadament lliurada en mà a la Sra. Manso el dia 28 de novembre del 2002, pel Notari Elías, exposa: ".. ens ha estat notificat el 15 de novembre del 2002 que aquest mateix dia, vàreu presentar una queixa al Raonador del Ciutadà en el marc de la qual textualment dieu: - El Sr. Durán és una persona problemàtica dins l'empresa, actua amb abús d'autoritat, calumnies i amenaces.... a més he estat amenaçada de que si acudia a un advocat se'm despatxaria...-...La societat ORG_0 considera que aquestes manifestacions (abús d'autoritat, calumnies i amenaces), realitzades a un tercer (el Raonador del Ciutadà), constitueix una injúria greu vers el Sr. Durán directiu de la nostra empresa i vers la societat ORG_0, ella mateixa..". L'article 9 del Decret del dia 15 de gener de 1974 sobre el contracte de treball, estipula que "l'empresari podrà acomiadar al treballador, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de termini de preavis ni obligació d'indemnitzar, en els supòsits següents:...2.- injúria greu vers l'empresari o encarregat". Per conseqüent la qüestió que s'ha de resoldre és la de determinar si el contingut de l'escrit de queixa que la Sra. Manso va presentar al Raonador del Ciutadà, constitueix una injúria greu vers l'empresari o encarregat, en el sentit de l'article 9 del Decret sobre el contracte de treball.
III.- L'injuria a la qual fa referència l'article 9 del Decret sobre el contracte de treball, està constituïda per la intenció de ferir o danyar la persona injuriada o d'afectar l'honor o el prestigi de la mateixa. Les manifestacions contingudes en l'escrit de queixa presentat al Raonador del Ciutadà per la Sra. Manso i considerades com injúria greu per l'empresa, no són, en absolut, injuries, sinó acusacions contra el Sr. Durán relatives a l'actuació del mateix en el marc de la seva activitat professional. És cert, que a vegades, tals acusacions poden constituir una injuria greu si estan formulades davant de tercers amb intenció d'afectar l'honor, el prestigi o el crèdit d'una persona o una entitat, però en el present litigi no és el cas, a partir del moment que les acusacions varen ser formulades, no davant tercers, sinó davant una institució administrativa oficial, i que les mateixes acusacions varen ser imputades en el marc d'un litigi oposant un treballador i el seu superior jeràrquic.
IV.- En efecte, el Raonador del Ciutadà té com a missió defensar i vetllar pel compliment i l'aplicació dels drets i llibertats recollits en la Constitució. Per al compliment de les seves funcions, recull i tramita les queixes i les reclamacions concernents a les relacions dels ciutadans amb totes les administracions i els organismes públics del Principat. Per tant, un ciutadà que vol recorre a la institució del Raonador, ha de tenir tota la possibilitat en els seus escrits de queixes d'exposar lliurement el seu total punt de vista i els fets que pretén imputar a l'adversa per que el mateix Raonador conegui tots els elements de la causa que li és sotmesa, fins i tots si entre aquests elements es tracta d'imputacions de fets greus. No s'ha de descuidar que la queixa de la Sra. Manso és la conseqüència d'un incident ocorregut el dia 9 de setembre del 2002, el qual va donar lloc a un expedient disciplinari contra la treballadora i una sanció de suspensió de treball i sou durant una setmana, firmada pel Sr. Durán, sanció a la qual es va oposar rotundament la Sra. Manso, considerant-la totalment injustificada. Per tant no es pot reprotxar a la treballadora que recorre a una institució oficial per defensar els seus interessos, donar lliurament la seva versió dels fets, fins i tot si per explicar la seva situació de perjudicada, imputa a l'empresa o a un dels seus directors un comportament vers ella mateixa, que va considerar com agressiu i abusiu. Considerar el contrari és limitar els drets a la jurisdicció i a la defensa, garantits per la nostra Constitució. Com la queixa no va prosperar per manca de competència del Raonador del Ciutadà, la Sra. Manso no ha pogut provar les seves al·legacions contingudes en el seu escrit; i en principi, l'arxiu de l'expedient hauria d'haver posat un punt definitiu al procediment, sense més conseqüències. Ara bé, el Raonador del Ciutadà, a petició de la Sra. Manso va comunicar l'escrit de queixa de la treballadora a l'empresa. Encara que ens podem interrogar sobre l'oportunitat de comunicar uns documents d'un expedient arxivat, en front del deure de reserva de la institució, fins i tot si es va fer amb l'acord de la persona que va formular la queixa, aquesta notificació no canvia el caràcter contenciós de l'escrit que roman un acte processal amb la seva llibertat d'expressió específica. En conseqüència, no es pot considerar que les acusacions contra el Sr. Durán continguda en l'escrit de queixa presentat per la Sra. Manso al Raonador del Ciutadà constitueixen injuries vers l'empresa o encarregat, en el sentit de l'article 9 del Decret sobre el contracte de treball de data 15 de gener de 1974.
V.- La manca de justificació de l'acomiadament d'immediat, intervingut per culpa greu imposa d'indemnitzar la treballadora d'acord amb les disposicions de l'article 11 del Decret sobre el contracte de treball. Compte tingut d'un salari mensual net de 911,01 EUR i de 8 anys passats al servei de l'empresa, la indemnització a la qual té dret la Sra. Manso ascendeix a la quantitat de 7.288,08 EUR.
VI.- La Sra. Manso va començar el seu preavis en virtut del primer acomiadament que fou fet de manera correcta, el dia 18 d'octubre del 2002. Aquest preavis fou interromput el dia 28 de novembre com a conseqüència del segon acomiadament d'immediat. Per tant pertoca a la treballadora gaudir de 4 mesos i 20 dies de preavis, el que correspon a la quantitat de 4.251,38 EUR.
VII.- Pel que fa a la reclamació de la part agent en concepte d'havers laborals, s'ha d'estimar la demanda de la part proporcional de vacances i la demanda de gratificació contractual, que corresponen al termini de preavis, el que fa l'import de 1.138,67 EUR (379,50 + 759,17 EUR), i desestimar les altres pretensions de la Sra. Manso que no són pactades en el contracte escrit de treball lligant les parts, llevat de la quantitat de 56,25 EUR atorgada per la sentència impugnada i que no és negada.
VIII.- També s'ha de desestimar la demanda en concepte de danys morals, atès que no existeix en autes, la prova suficient que l'empresa hagi actuat amb voluntat d'humiliar la treballadora.
IX.- L'estimació dels recurs imposa de posar les costes judicials d'ambdues instàncies a càrrec de l'empresa.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar en part el recurs de la Sra. ENTITY_4; revocar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 20 de gener del 2004; condemnar la societat ORG_0 a satisfer a la Sra. Manso, la quantitat de 12.734,38 EUR amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, llevat pel que fa a la quantitat dipositada a la Batllia per la societat SEMTEE SA; desestimar la demanda de Sra. Manso relativa a la resta de les seves pretensions; condemnar la societat ORG_0 al pagament de les costes processals d'ambdues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
