STSJAD ANDORRA, a 10 de gener del 2005 - ROJ: STSJAD 7/2005

III.- La societat Viñas va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció, i subsidiàriament es va oposar a totes les pretensions de la part agent. Reconvencionalment va formular una demanda contra el Sr. Palau en reclamació de la quantitat de 400.000 pta. en concepte de pagament del preu del remolc litigiós.

IV.- Per sentència de data 31 de març del 2004, l'Honorable Tribunal unipersonal de Batlles, secció civil estimant íntegrament la demanda de l'actor i desestimant la demanda reconvencional de la part defenent, va declarar resolt el contracte de compra venda que lligava a les parts, no havent-hi lloc, per tant, al pagament de la quantitat de 2.404,05 EUR corresponent al preu del remolc; i va condemnar a la mercantil Viñas a pagar al Sr. Palau la quantitat de 885,95 EUR més els interessos legals des de la data de contesta de la demanda; amb imposició a la part defenent de la totalitat de les costes processals.

V.- Contra aquesta resolució la societat Viñas ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- S'ha prèviament de resoldre la qüestió de la prescripció de l'acció plantejada per la part que recorre. En primera instància la societat Viñas va fonamentar la seva excepció de prescripció de l'acció en l'acció redhibitoria que, al seu criteri, està prescrita dins el termini de 2 mesos, segons el dret romà aplicable a Andorra. De manera encertada i ajustada al dret, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles va manifestar que l'acció redhibitoria prescriu als 6 mesos, tal i com s'afirma en el Codi 4,58,2 i que per tant, donat que el contracte es va celebrar el dia 3 de maig de 1998 i que la demanda fou presentada el dia 26 d'octubre de 1998, no s'ha produït la prescripció de l'acció exercitada. En el seu escrit de conclusions en segona instància, la societat Viñas no critica el que va decidir el primer jutge, respecte a la prescripció de l'acció redhibitoria, però invoca la prescripció de 3 anys, argumentant que d'una banda, la caducitat del litigi havia de ser apreciada d'ofici per part del jutjador, i d'altra banda, que l'excepció de caducitat es pot oposar en qualsevol estat del litigi, com ho admet la jurisprudència dels organismes jurisdicionals andorrans.

II.- S'ha de posar de manifest, que la part recorrent fa una confusió entre la prescripció de l'acció com a conseqüència d'una reclamació interposada fora del termini establert per entaular-la, i la caducitat de la instància a resultés de la inactivitat de les parts durant els termini fixats per la Llei o la jurisprudència. En el cas d'autes, el litigi té per objecte principal la resolució de la relació originada per un contracte de compra venda entre un comerciant i el seu client. Es tracta doncs d'una acció de caràcter mercantil que prescriu en el termini de 3 anys, com ho estableix el dret romà, el costum d'Andorra i la jurisprudència dels Tribunals del Principat. És incontrovertible que el Sr. Palau va presentar la seva reclamació judicial en el curs d'aquest termini de 3 anys i per tant la prescripció de natura mercantil s'ha acabat de manera definitiva per esgotament i no pot tornar renàixer, ja que l'acció en justícia posa fi al transcurs de la prescripció de manera concloent. En canvi, la caducitat de la instància suposa l'extinció del judici, i no de l'acció, com a conseqüència de la inactivitat de les parts durant el procediment. La legislació andorrana no regula expressament la caducitat de la instància i consegüentment no estableix els terminis per a considerar que ha tingut lloc aquesta, però es pot considerar, per referència amb les disposicions que es troben en el Codi 3.1,13.1, que un termini de 3 anys en el decurs del qual no s'ha fet cap acte de procediment, com és el cas en autes, és suficient per constituir una eventual caducitat. Dit això, la caducitat de la instància per paralització del procés sempre ha d'ésser originada per la inactivitat de les parts que el van instar, de tal manera que es pot considerar aquesta inactivitat com a presumpció de l'abandonament del litigi; és a dir que la paralització ha de ser imputable a les parts que no han realitzat voluntàriament durant un termini suficientment significatiu, dels actes processals que li pertoquen. Això no és el cas en el present plet, ja que ambdues parts han dipositat les últimes conclusions, desprès del judici de proves, el 13 de juliol del 2000, demanant que es dicti sentència. A més a més el Sr. Palau va presentar el dia 26 de mars del 2004, un escrit d'insistiment. Per tant, la paralització del procediment no fou el fruit de la inactivitat de les parts o originat per una causa imputable a les parts, sinó que resulta del funcionament de la jurisdicció que no ha de perjudicar a les parts. Considerar que la inacció de la jurisdicció o el seu retard a dictar sentència pot provocar la caducitat de la instància, implicaria ni més ni menys, que la vulneració de l'article 10 de la Constitució, que reconeix com a dret fonamental, el dret a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en dret en un procés degut. S'ha de desestimar doncs l'excepció de prescripció formulada per la societat Viñas.

III.- Respecte al fons del litigi, és pacífic que el Sr. Palau va comprar el dia 3 de maig de 1998, un remolc de tipus V-750-3 a la societat Viñas, mitjançant un preu de 400.000 pta. Pertoca a la part compradora que exerceix l'acció redhibitoria provar, que el remolc presentava vicis ocults que impedeixen l'ús normal del mateix. S'ha prèviament de posar de manifest, que una homologació d'un tipus de vehicle per l'autoritat administrativa competent, no garanteix tota absència de defecte de fabricació en un vehicle determinat. Per tant la homologació del remolc V- 750-3 pels serveis del Ministeri de indústria i energia espanyol, no pot constituir la prova que el remolc no presentava cap vici de fabricació. En canvi la Inspecció tècnica de vehicles d'Andorra ha constatat que els diàmetres dels forats centrals de les llantes del remolc litigiós, eren sensiblement superiors als de les boixes del eix, (en 8 mm aproximadament en el seu diàmetre). Aquesta diferència podent representar un risc per la correcta fixació de la roda amb el eix.

IV.- Consten en autes 4 peritatges, un realitzat per Giner i pel Sr. Talavera, a instància del Sr. ENTITY_4; un realitzat pel Sr. Querol, a instància de Viñas, i un realitzat pel Departament de Seguretat Industrial del Govern d'Andorra, per millor proveir. S'ha de descartar el peritatge del Sr. Querol, que no dóna la més mínima explicació de la pèrdua de la roda. El Sr. Talavera considera que l'únic motiu aparent que explicaria l'accident del remolc, és que els cargols de la roda esquerra que va sortir del seu lloc, estaven mal collats o cargolats i va provocar la sortida de la roda. Giner considera que el remolc no és apte per la càrrega autoritzada degut a que la boixa no té la base corresponent per fixar les rodes, el que fa que les rodes quedin fixades únicament sobre els espàrrecs, però no dóna cap explicació de l'accident. L'informe establert pel Departament de Seguretat Industrial del Ministeri de la Presidència i Economia d'Andorra presenta un treball acurat i seriós que posa de relleu que els cargols que subjecten la roda al tambor, tenen un joc important; altrament la llanta de la roda, atès el seu gruix no pot comportar-se com un element elàstic que provoqui un esforç axial, amb el que els filets de la rosca siguin apressats pels filets dels cargols de manera que el fregament d'uns amb els altres evitin que els cargols puguin afluixar-se amb les vibracions del conjunt rodes/eix, quan el vehicle està en circulació; igualment constata això com ho havia fet el Servei Tècnic, que les boixes dels tambors són clarament inferiors al forat interior de la llanta i afegeix que aquest fet no tindria major importància si els cargols quedessin fixats, però si facilita que la llanta pugui desplaçar-se i agreujar el fluixament dels cargols. Nogensmenys, si aquest peritatge conclou que el remolc no és apte per circular, és per no gaudir de l'homologació, amb independència dels defectes observats. Per tant no resulta d'aquest informe pericial, que el joc important dels cargols que subjecten la roda al tambor, juntament amb la diferència entre els diàmetres dels forats centrals de les llantes i els de les boixes del eix, constitueix un vici ocult que impedeix l'ús normal del remolc i no un defecte de fabricació que es pot reparar de tal forma que el vehicle es pugui usar degudament. S'ha de descartar el motiu d'ineptitud del remolc tenint en compte el peritatge del Departament de Seguretat Industrial, que és d'origen administratiu i que no té res a veure amb un defecte de concepció o de fabricació que fonamenta l'acció redhibitoria del Sr. Palau. En conseqüència, no es pot donar lloc a la petició de rescissió del contracte, el que imposa d'estimar la demanda reconvencional i de condemnar el Sr. Palau a pagar a la societat Viñas, el preu del remolc.

V.- Dit això, que sigui perquè els cargols de la roda esquerra estaven mal collats o cargolats, o perquè els cargols que subjecten la roda al tambor presentaven un joc important, el que sí és cert, com ho declara el perit Talavera, és que la roda esquerra es va sortir del seu lloc, ja que el tambor es troba desgastat per una zona a causa dels desgast amb la terra. Per tant, Viñas ha d'assumir les conseqüències del lliurament d'un remolc que no estava en perfecte estat de funcionament, i doncs de reparar els danys i perjudicis resultant del seu incompliment contractual. S'ha doncs d'estimar la reclamació del Sr. Palau en concepte d'indemnització i condemnar la societat Viñas a satisfer a l'agent la quantitat reclamada de 885,95 EUR, que no està discutida per la part adversa.

VI.- L'estimació parcial de les pretensions d'ambdues parts imposa de no fer especial condemna en costes.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la societat ENTITY_5; reformar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 31 de març del 2004, en el sentit de: no donar lloc a la demanda de rescissió del contracte de compra venda del remolc, lligant les parts; condemnar el Sr. Palau a pagar a la societat Viñas, la quantitat de 2.404,05 EUR en concepte de preu del remolc; condemnar la societat Viñas a satisfer al Sr. Palau la suma de 885,95 EUR en concepte d'indemnització pels danys i perjudicis soferts; operant la compensació entre aquestes quantitats, condemnar el Sr. Palau a pagar a la societat Viñas, l'import de 1.518,10 EUR, amb els interessos legals a comptar de la data d'aquesta sentència; sense fer especial condemna en costes d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE