STSJAD ANDORRA, a 20 de gener del 2005 - ROJ: STSJAD 38/2005

III.- En data 7 de gener del 2003, la Sra. Benítez va iniciar una baixa laboral. El dia 5 de novembre del mateix any, el Govern va comunicar-li, que el seu contracte de treball havia quedat definitivament extingit i acabat. El dia 13 de novembre del 2003, la Sra. Benítez va igualment presentar davant la mateixa jurisdicció, demanda contra el M.I Govern, en nul·litat de la resolució del contracte laboral del dia 5 de novembre del 2003;

readmissió en el servei i indemnització pels danys i perjudicis ocasionats per aquesta irregular decisió.

IV.- Per Aute de data 18 de desembre del 2003 es va declarar l'acumulació dels autes esmentats.

V.- El M.I Govern d'Andorra va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció per haver transcorregut més d'un any des de la notificació escrita del comiat i sobre el fons es va oposar a la demanda de la part actora.

VI.- Per sentència de data 23 de setembre del 2004, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment les demandes formulades per la part actora, i desestimant l'excepció de prescripció de l'acció plantejada per la part defenent, va declarar la nul·litat de l'acomiadament del 2 d'octubre del 2002 i obligar el M.I Govern a reintegrar a la Sra. Benítez, tot conservant-li la categoria, antiguitat i lloc de treball o, en aquest darrer supòsit, a un a altre de les condicions equivalents cas d'estar ja cobert per un altra persona de manera definitiva; com també a satisfer els salaris percebuts per la Sra. Benítez fins la readmissió efectiva; desestimar els altres pediments de l'agent; condemnar el M.I Govern a sufragar les costes judicials.

VII.- Contra aquesta resolució el M.I Govern d'Andorra ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- S'ha prèviament de resoldre l'excepció de prescripció de l'acció que la part que recorre torna plantejar en tràmit d'apel·lació. Segons les disposicions contingudes en la sentència de la Sala Administrativa d'aquest Tribunal Superior, dictada entre les mateixes parts, el dia 20 d'octubre del 2003, i d'acord amb la jurisprudència d'aquesta sala, la relació laboral entre les parts litigants, deriva d'un contracte de treball i per tant està regulada per les disposicions genèriques del Decret sobre el contracte de treball de data 15 de gener de 1974, que estipula en el seu article 13 que les accions per acomiadament o desistiment unilateral injustificats o il·legals prescriuran als trenta dies de la notificació escrita. La prescripció extintiva consisteix a l'extinció de drets pel transcurs del temps; com aquest Tribunal ha tingut l'oportunitat de declarar-lo a moltes vegades, la prescripció extintiva no es fonamenta en principi d'estricta justícia, sinó en la necessitat de la seguretat jurídica davant d'una evidència d'abandó o de deixadesa en l'exercici del propi dret; per tant s'ha d'aplicar de forma prudent i restrictiva, de manera que en el cas que l'abandó de l'exercici del dret en el termini de prescripció no sigui clar, la prescripció no serà possible. En el cas d'autes, la notificació escrita de l'acomiadament de la part actora es va produir el dia 2 d'octubre del 2002. la Sra. Benítez va formular un recurs de reposició contra aquesta decisió el dia 7 d'octubre del 2002, el qual fou resolt per resolució del M.I Govern de data 13 de novembre, en el sentit de desestimar el recurs; Contra aquest Acte, la Sra. Benítez va interposar recurs, que va donar lloc a la sentència de la Sala Administrativa d'aquest Tribunal, de data 20 d'octubre del 2003, que va declarar la incompetència de la jurisdicció administrativa per resoldre el litigi. Deu dies més tard, la Sra. Benítez va presentar la seva demanda davant de la secció civil de l'ORG_1, competent per conèixer-la. Una acció en justícia, encara que sigui formulada davant d'una jurisdicció incompetent, constitueix una clara i solemne manifestació de voluntat de l'exercici d'un dret i doncs té per efecte d'interrompre la prescripció. Per conseqüent, havent el procediment administratiu suspès el termini de prescripció fins a la resolució final del dia 20 d'octubre del 2003, la present demanda no ha prescrit i s'ha de desestimar l'excepció plantejada per la part recorrent.

II.- Segons contracte escrit de data 30 de setembre de 1996, la Sra. Benítez fou contractada per temps indefinit, pel Ministeri d'Afers Socials i Cultura per ocupar la plaça d'Assistent Social del Programa d'Atenció Domiciliaria.

III.- L'article 6 de la Llei de la funció pública enuncia que "es considera agent de l'Administració de caràcter indefinit el personal de l'Administració Pública que sigui contractat per realitzar funcions de caràcter permanent de l'Administració si no hi ha personal funcionari per ocupar el lloc de treball corresponent. La relació laboral de l'agent de l'Administració s'ha de formalitzar mitjançant un contracte que es regeix per la normativa laboral i les particularitats que s'estableixen en la present Llei i en les normes que la desenvolupen." Resulta doncs d'aquestes disposicions, que la Sra. Benítez tenia la condició d'Agent de l'Administració Pública amb caràcter indefinit, i que la relació laboral entre les parts, estava regulada per les disposicions genèriques de la legislació vigent en matèria de contracte de treball i per les disposicions especifiques i particulars establertes per la Llei de la funció pública. Aquestes darreres disposicions consten en l'article 86 de la Llei de la Funció Publica, que enuncia en el seu apartat 3r: "En l'Administració general, amb les adaptacions necessàries a la relació contractual, es d'aplicació a aquests agents de l'Administració de caràcter indefinit, el contingut de: mobilitat, drets, obligacions i incompatibilitats, sistema retributiu, sistema de gestió de l'acompliment, règim i procediment disciplinari, acció social, salut laboral i mútua de funcionaris que regula el títol II per als funcionaris". La secció primera del capítol V del Títol II de la Llei, anomena "Drets dels funcionaris" expressa en el seu article 57: Els funcionaris tenen, a més de les garanties contingudes en aquesta Llei, els drets següents: "...A l'estabilitat laboral i, per tant, a no ser acomiadats per causa diferent d'alguna de les previstes en la Llei i conforme als procediments que s'hi estableixen i les normes que la desenvolupen.." . Per consegüent, es desprèn de les normes aplicables, que la Llei de la Funció Publica garanteix als agents de l'administració de caràcter indefinit uns mateixos drets que per als funcionaris, en els quals figura el dret a l'estabilitat laboral.

IV.- La carta d'acomiadament que fou notificada a la Sra. Benítez el dia 2 d'octubre del 2002, no està justificada per cap motiu particular, sinó que fa referència a l'article 8 del Decret sobre el contracte de treball del dia 15 de gener de 1974, que regula l'acomiadament en els contractes de treball per temps indefinit i que només exigeix de l'empresari , donar al treballador un preavís. Aquest procediment d'acomiadament és del tot il·legal puix que vulnera el dret a la estabilitat laboral i a no ser acomiadat per causa diferent d'algunes de les previstes en la Llei de la Funció Publica, garantit per l'article 57-2 de la mateixa llei i aplicable als agents de l'Administració de caràcter indefinit d'acord amb el que és estipulat en l'article 86-3 sempre de la Llei de la Funció Pública. Per tant s'ha de declarar l'acomiadament litigiós improcedent, el que deixa sense interès ni objecte la segona reclamació de l'actora continguda en el seu escrit de data 13 de novembre del 2003 relativa al caràcter indegut de l'acomiadament.

V.- En matèria d'acomiadament, la Llei de la Funció Pública només preveu l'acomiadament disciplinari, per tant en el cas d'autes que tracta d'un acomiadament sense culpa, s'ha d'aplicar la legislació laboral vigent i particularment les disposicions genèriques del Decret sobre el contracte de treball del 14 de gener de 1975 o el cas escaient, de la Llei sobre el contracte de treball del dia 12 de juny del 2003. l'acomiadament es va produir a l'octubre del 2002, per tant està regulat en el mateix pel Decret sobre el contracte de treball, que no preveu cap nul·litat d'una resolució incorrecta del contracte de treball, sinó una indemnització.

VI.- L'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball, que s'aplica a les conseqüències de l'acomiadament indegut, encara que el mateix s'hagi produït anteriorment a la seva entrada en vigor, estipula en el seu apartat 1, que "l'acomiadament fet en forma indeguda, l'acomiadament improcedent i l'acomiadament injustificat comporten en els contractes per durada indeterminada, una indemnització al treballador no inferior a un mes i mig de salari per any de servei a l'empresa, que es fixada per la jurisdicció competent. En el supòsit de comiat improcedent de l'article 70-2, l'empresari, dins els 5 dies següents als que esdevingui ferma la decisió judicial que així ho declari, pot donar l'opció al treballador de reintegrar-se a l'empresa i en el supòsit que aquest accepti no ha de satisfer-li la indemnització fixada en el paràgraf anterior." i afegeix en el seu apartat 5, que " ... en el cas que el comiat del treballador constitueixi un acte de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social, o d'afiliació o no, a un sindicat, el treballador pot optar per la indemnització que correspongui d'acord amb els paràgrafs anteriors o be exigir el reintegrament a l'empresa amb la reparació de l'acte discriminatori i la indemnització del perjudici ocasionat que fixa la jurisdicció competent." L'article 70-2 de la Llei al qual fa referència l'article 76-1, tracta dels acomiadaments per ineptitud del treballador acabat el període de prova, per manca d'adaptació dels treballadors a les modificacions tècniques operades en el seu lloc de treball, i per causes econòmiques, tots motius aliens a l'acomiadament de la Sra. Benítez. Per tant l'única causa que pot legitimar les pretensions de readmissió amb pagament dels salaris devengats des del moment que l'acomiadament hagi pres efecte, contingudes en la primera demanda en justícia de la part actora, es que el comiat improcedent constitueixi un acte de discriminació enumerat en el article 76-5 de la Llei sobre el contracte de treball.

VII.- Força és de constatar que en el seu escrit de demanda, la Sra. Benítez no invoca cap discriminació per raó del naixement o nacionalitat, sinó que només basa les seves pretensions sobre un acomiadament efectuat sense causa en vulneració del principi de l'estabilitat laboral garantida per les normes vigents als agents administratius. Tampoc en el seu recurs de reposició formulat contra la decisió del seu acomiadament del 2 d'octubre del 2002, davant de l'Autoritat Administrativa, la Sra. Benítez no invoca cap discriminació per raó de nacionalitat, imputant una desviació de poder que invalida l'acte administratiu, ja sigui per a la finalitat de resoldre problemes d'organització en el Ministeri, ja per la de satisfer "egos" personals de funcionaris o autoritats. En el seu segon escrit de demanda del dia 13 de novembre del 2003, la part actora fonamenta les seves pretensions sobre un acomiadament indegut, donat que el transcurs del termini de preavís es va interrompre en el moment de la seva baixa mèdica, i a major abundantment sobre un comiat contrari al Tractat Trilateral entre Andorra, França i Espanya relatiu a l'entrada, la circulació, el sojorn i l'establiment dels seus nacionals, que estableix la igualtat de tractament en l'accés als llocs de treball així com en les condicions de treball i en particular pel que fa a la renovació. En la seva resolució del dia 13 de novembre del 2002, el M.I Govern explica que en exercici de les facultats que li confereix l'article 9 de la Llei de la Funció Pública, aquesta autoritat havia decidit que la plaça de Cap de la Unitat d'Atenció Social Primària del Departament de Benestar del Ministeri de Salut i Benestar sigui coberta mitjançant el sistema de provisió de places dels funcionaris de l'ORG_0 i que en conseqüència s'havia acordat la resolució del contracte de treball convingut amb la Sra. Benítez. No es pot considerar com ho ha fet la sentència impugnada, que aquest motiu d'acomiadament de la Sra. Benítez sigui discriminatori, perquè l'única raó per la qual el contracte de treball de l'Agent Administratiu fou resolt no fou perquè la mateixa fos de nacionalitat espanyola, sinó que el M.I Govern volia agilitar el sistema de provisió de places dels funcionaris, preferentment per promoció interna. Per tant, encara que es pugui sempre criticar la política de gestió de l'Administració Pública, es tracta d'una decisió de política general aplicable a tots els Agents Administratius, que siguin els mateixos de nacionalitat andorrana o estrangera. El cas seria diferent si la Sra. Benítez hagués provat que aquesta política de substitució dels Agents Administratius de caràcter indefinit per funcionaris, només afectava els Agents de l'Administració de nacionalitat estrangera a l'exclusió dels Agents de nacionalitat andorrana, el que no prova ni tant sol invoca. Per conseqüent no es pot donar lloc a la pretensió de readmissió formulada per la part actora.

VIII.- Essent del tot improcedent l'acomiadament de la Sra. Benítez, com ja s'ha dit més amunt i compte tingut que la mateixa no reuneix les condicions per exigir la seva reincorporació en el sí de l'Administració, s'ha d'estimar la seva reclamació en concepte d'indemnització formulada en la seva segona demanda en justícia, d'acord amb les disposicions de l'article 76-1 de la Llei sobre el contracte de treball, ja mencionades. En conseqüència, compte tingut d'una antiguitat de 6 anys i 6 mesos i d'una remuneració no negada per la part adversa d'un import de 2.458,19 EUR mensuals, s'ha de condemnar el M.I Govern d'Andorra a satisfer a la Sra. Benítez, la quantitat de 23.967,32 EUR, amb els interessos legals meritats a comptar de la contesta a la demanda.

IX.- Encara que s'estimi el recurs del M.I Govern, la legitimitat, fins i tot parcial, de la reclamació de la Sra. Benítez, imposa de posar les despeses judicials a càrrec de la part recorrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs interposat pel M.I Govern d'Andorra; revocar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, de data 23 de setembre del 2004; desestimar l'excepció de prescripció de l'acció plantejada pel M.I Govern; condemnar el M.I Govern d'Andorra a satisfer a la Sra. Benítez la quantitat de 23.967,32 EUR, en concepte d'indemnització per acomiadament indegut, amb els interessos legals meritats a comptar de la contesta a la demanda; absoldre el M.I Govern de la resta de les pretensions de la part actora; condemnar la part que recorre al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE