ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.4b4c52c1 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 175/04·17 mars 2005·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 17 de març del 2005 - ROJ: STSJAD 52/2005
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle175/04
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2005:52) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de març del 2005 - ROJ: STSJAD 52/2005).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 mars 2005 (n° 175/04) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 52/2005 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 17 mars 2005)
Le litige oppose deux propriétaires voisins dans les Valls d'Andorre. M. Briones, propriétaire de la « Casa A. », a assigné M. Benítez, propriétaire de la « Casa M. », devant le Tribunal de batlles. Il sollicitait la démolition et la fermeture à la maçonnerie des fenêtres et ouvertures de la façade latérale de la Casa M. qui ne respectaient pas une distance de six pans (palms de destre), comptée depuis les fenêtres de la Casa A. et depuis l'angle formé par les deux bâtiments. Il demandait en outre la démolition des ouvrages affectant le celobert (cour intérieure), dans le but de le laisser dans l'état où il se trouvait à l'origine, en exécution d'une transaction judiciaire conclue par acte d'inspection oculaire du 17 juillet 1995.
Le défendeur a conclu au rejet et formé une demande reconventionnelle, subsidiairement fondée sur la pose de vitrages fixes ou de murs translucides sur les balcons.
Par sentence du 29 juillet (année non précisée dans la décision, vraisemblablement 2004 au regard du numéro de recours), le tribunal de première instance a rejeté la demande principale et la reconvention. M. Briones a interjeté appel. La Sala civil du Tribunal superior de justícia était saisie de deux points : l'applicabilité de l'Ordinació 46 aux balcons, et la violation alléguée du pacte « quart » de la convention de 1995.
Question de droit
La Cour devait déterminer si la prescription de distance édictée par l'Ordinació 46, relative aux fenêtres en angle de mur, s'applique aux balcons, et si la distance doit être mesurée depuis les fenêtres préexistantes et depuis l'angle. Elle devait également apprécier si la convention notariée du 22 février 1965, qui autorisait des fenêtres sur le fonds voisin à charge de grillage métallique, pouvait faire obstacle à l'application de cette ordonnance. Enfin, elle devait trancher si l'utilisation du mur de clôture du celobert pour clore le corralet constitue une violation du pacte de 1995.
Solution et dispositif
La Sala civil a estimé en partie l'appel. Elle a confirmé la décision de première instance en ce qu'elle rejetait la demande sub b) (démolition relative au celobert), rejetait la reconvention et ne prononçait pas de condamnation spéciale aux dépens. Elle l'a infirmée pour le surplus. Le dispositif, traduit du catalan, est ainsi rédigé :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« ESTIMER en partie le présent recours d'appel ; CONFIRMER la sentence frappée d'appel en ce qu'elle a rejeté la demande sub b) de
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (175/04) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Relacions de veïnatge en matèria de finestres que formen angle: normativa vigent a les Valls d'Andorra
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Benítez Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En els autes de núm. 241-4/002, tramitats pel procediment ordinari, en demanda de tancament de finestres, seguit pel Sr. Briones contra el Sr. Benítez, amb reconvenció d'aquest darrer, l'Hble. Tribunal de Batlles, en data 29 de juliol últim, va dictar una Sentència en la qual va desestimar tant la demanda com la reconvenció; i el Sr. Briones ha interposat contra tal Sentència aquest recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Benítez Bruguera Manté.
FONAMENTS DE DRET
I.- La demanda origen d'aquest litigi, formulada pel Sr. Briones contra el Sr. Benítez, sol·licitava que:
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 175/04 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
"a) es condemni el demandat a enderrocar i tancar amb paret o obra les finestres i/o obertures situades en la façana lateral del seu edifici Casa M. (identificades amb les lletres a i b en la fotografia adjunta de núm. 1 a la demanda) en la part que no respectin la distància de sis pams a comptar de les finestres de Casa A. i del Cantó entre aquest edifici i Casa M., establint d'altra part l'obligació del Sr. Benítez de respectar aquesta distància en les obertures que pretengui obrir en aquesta façana.
Es condemni al Sr. Benítez a enderrocar les obres que afecten al celobert a què fa referència la transacció judicial continguda en l'acta d'inspecció ocular de 17 de juliol de 1995 deixant l'esmentat celobert en el mateix estat que es trobava originalment.
Condemnar el demandat a satisfer les costes processals inclosos honoraris a acreditar en període d'execució de sentència."
II.- Per la seva banda el defenent va contestar la demanda i va formular una demanda de reconvenció tot sol·licitant que es dictés una sentència:
"1.- Condemnant a l'actora a que redueixi el tamany i situació de les finestres al pactat, es més a prop possible de Casa Oros i d'un forat de dos panys d'ample per dos pas i mig d'alt, desestimant la demanda formulada i condemnant en costes a l'actora inclosos honoraris d'advocat i procurador.
2.- Subsidiàriament, estimant la reconvenció i condemnant a aquesta part a farrar o posar vidre fix o mur translúcid en el balcó fins una distància de 1'2 metres a partir de la finestra de l'agent, sense fer especial condemna en costes."
III.- L'Hble. Tribunal de Batlles, en la Sentència de 29 de juliol darrer, va desestimar tant la demanda com la reconvenció; i el Sr. Briones ha interposat contra tal Sentència aquest recurs d'apel·lació.
IV.- El recorrent fa greuge perquè se li han desestimat les peticions de la seva demanda i impugna els fonaments de tal desestimació.
Els examinem seguidament.
V.- Els Batlles han considerat en primer terme que la Ordinació 46 de Sanctacília -que és la que dóna suport a la demanda del recurrent- no és d'aplicació al cas perquè en "la inspecció ocular ... es va constatar que les finestres del Sr. Briones no confronten amb finestres del veí sinó amb balcons".
Escau dir sobre això que l'Ordinació certament parla a la lletra de "Finestra", però la seva interdicció abasta igualment els balcons, ja que el que l'Ordinació prohibeix és que es facin obertures com la de finestra en paret en cantonada amb la del veí si en aquesta ja n'hi ha, a menys que s'obrin a la distància de sis pams de destre (1'398 metres) de la finestra preexistent i de la cantonada del veí.
Conseqüentment, aquesta Sala no veu escaient el primer impediment que exposa la Sentència apel·lada per aplicar al cas l'Ordinació 46.
VI.- Segonament la Sentència addueix que l'agent sol·licita fer tancar les obertures de Casa "M." en la part que no respectin la distància de sis pams "a comptar de les finestres de Casa «A.» i del cantó entre aquest edifici i Casa «M.»; i la Sentència diu que això "només seria possible si els marcs laterals de les finestres de casa «A.» coincidissin amb la línia divisòria dels dos edificis (que l'anomenen cantó, cantonada o angle), ço que no és el cas".
Aquest Tribunal no considera conforme a la Ordenació aquesta interpretació; pel contrari, entén que és correcta la petició de l'agent en sol·licitar que es condemni el demandat a respectar la distància a què obliga l'Ordinació "a comptar de les finestres de Casa A. i del cantó entre aquest edifici i Casa M."; ja que això que l'agent demana, és precisament el que disposa l'Ordinació.
VII.- La Sentència manifesta en tercer lloc que "els nous balcons de Casa «M.» són conformes amb l'Ordinació 11 puix el Sr. Benítez, abans de mirar cap el predi veí, ho fa vers el propi..."
Cal dir que en aquest litigi no s'ha posat en dubte que el terreny de l'antic "corralet" sobre el qual donen els balcons que s'han construït, sigui propietat de Casa M., ni tampoc l'actor ha fet cap referència a l'Ordinació 11, sinó únicament i exclusiva a la 46 l'aplicació de la qual sol·licita en la petició a) del seu DEMANO, i és per tant aquesta l'única qüestió que cal considerar per decidir sobre aquella primera petició.
VIII.- La Sentència també argumenta que el Conveni de 22 de febrer de 1965 (mitjançant el qual la aleshores propietària de Casa M. va autoritzar les 3 últimes finestres de Casa A. als seus propietaris senyors Briones R.A.) va imposar a aquests darrers que tals finestres tenien "que ser ferrades i tancades amb tela metàl·lica"; per la qual cosa la Sentència considera d'importància cabdal que "no hi ha perill que algú penetri en la seva vivenda emprant el balcó del veí en ser ferrades les finestres, ni que els estadants siguin observats des dels balcons de Casa «M.» ja que la presència de la tela metàl·lica en les finestres només pot tenir per efecte -com en el cas de les gelosies- d'obstruir la vista des de l'exterior". I la Sentència conclou que "per tant, no escau donar lloc a la primera pretensió de la part agent".
IX.- El Conveni notarial de 22 de febrer de 1965 a què fa al·lusió la Sentència, va imposar certament als Srs. Briones (de casa A.) l'obligació de tenir les finestres autoritzades "ferrades i tancades amb tela metàl·lica" (sic.) però no amb la finalitat "d'obstruir la vista des de l'exterior", com raona la Sentència apel·lada, sinó a fi "que no es pugui tirar res dins del citat corralet de casa M. ja que solament existeixen els drets de llum i de vista" (sic.) com expressament i específicament assenyala el Conveni mateix (i l'anterior de 1905 a que es refereixen les altres finestres); i tampoc és possible mantenir que "la presència de tela metàl·lica en les finestres" obstrueix tota "vista des de l'exterior", i menys des dels dos balcons de Casa M. construïts recentment si no respecten la distància que els imposava l'Ordinació 46; cosa que ara elucidarem.
X.- El dictamen pericial de medicions realitzat pel Sr. Garzón en període probatori acredita palesament (folis 79 al 82) que el demandat no ha respectat les distàncies de l'Ordinació 46 en haver aixecat el nou edifici de Casa M. obrint els 2 balcons qüestionats (a i b de la fotografia del document núm. 1 de la demanda) a una distància de 69 cm de les finestres preexistents de la finca del Sr. Briones i a 45 cm del cantó, angle o cantonada; quan segons aquella Ordinació, haurien d'estar a 6 pams de destre (equivalents a 1,398 metres); per la qual cosa escaurà revocar en aquest punt la Sentència apel·lada i estimar el pediment a) de la demanda condemnant el demandat apel·lat a tancar amb paret d'obra les susdites obertures; sense que escaigui acceptar les pretensions del defendent d'efectuar si de cas el tapiatge dels balcons posant-hi barrots de ferro, vidre fix o murs translúcids, perquè el que l'Ordinació prohibeix és "fer Finestra" (o balcó) de forma diferent a la que ella ordena, i les que s'han fet i no es podien fer s'han de desfer per donar-li compliment; tant més en les temps moderns en què la realitat social no permet interpretar la separació entre finestres que imposa aquella antiga Ordinació prenent únicament en consideració la tutela de la llum on hi ha la finestra preexistent (com ho han interpretat el defenent i la pròpia Sentència apel·lada), sinó que la interpretació correcta de la separació entre finestres de finques veïnes que imposa l'Ordinació s'ha de fer actualment tenint en compte que han de ser impedides tota mena de molèsties, incomoditats, pertorbacions i immmissions entre aquestes finques veïnes (sorolls, olors, fums etc.) en el marc d'unes adequades relacions de veïnatge; finalitats que no es podrien assolir amb els tapiatges que proposa el demandat.
Caldrà per consegüent acceptar el pediment a) de la pètita de la demandada en la forma que ha estat formulat.
És escaient assenyalar, finalment, que aquest Tribunal ha arribat a les conclusions anteriors sense deixar de tenir en compte que les finestres preexistents de "Casa A." van ser obertes legalment gràcies a les servituds que l'avui predi servent "Casa M." li va autoritzar; però aquest fet no sols no ha estat obstacle per establir la nostra conclusió -que és aplicable l'Ordinació 46 - , sinó que encara obligava més al predi servent respectar allò que havia concedit i els drets que en deriven pel predi dominant; tant més perquè "Casa M." no va atorgar a "Casa A." les servituds de manera graciosa o gratuïta, sinó amb les contraprestacions a què també fa referència la Sentència apel·lada.
XI.- L'apartat b) de la mateixa pètita de la demanda interessa la condemna del defenent "a enderrocar les obres que afecten al celobert a què fa referència la transacció judicial continguda en l'acta d'inspecció ocular de 17 de juliol de 1995 deixant l'esmentat celobert en el mateix estat que es trobava originalment".
El IV CONSIDERANT de la Sentència apel·lada exposa que en la inspecció ocular que va efectuar l'Hble. Batlle Ponent el 7 de juny de 2004 es va poder comprovar "de visu" que "no s'ha procedit a cap alteració de la superfície que ocupa el celobert"; i el recurrent argumenta que si bé no s'ha alterat la superfície del celobert com diu la Sentència apel·lada, el que l'adversa la modificat "és l'estructura del mateix utilitzant la paret de tanca del celobert per tapar l'espai anomenat corralet".
El pacte "Quart" del Conveni formalitzat davant el Batlle en l'expedient de jurisdicció voluntària núm. J- 214-2/95 el 17 de juliol de 1995, va establir que Casa M. no podria aixecar l'estructura del celobert referit ni tampoc tapar-lo, de manera que Casa M. "conservarà i no modificarà, ni en alçada no en amplada, l'estructura del dit celobert".
Amb la utilització de la paret de tanca del celobert per tapar l'espai anomenat corralet -que és el que denuncia el recurrent- no es pot considerar que Casa M. hagi vulnerat el pacte transcrit del Conveni de 1995, ço que suposa desestimar la petició b) del sol·licito de la demanda.
XII.- L'estimació sols parcial de les peticions de l'actor ha de comportar la no imposició de les costes de la primera instància a cap de les parts, i tampoc escaurà pronunciar condemna especial de costes d'aquest recurs d'apel·lació.
Fonaments de dret
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR en part aquest recurs d'apel·lació; CONFIRMAR la Sentència apel·lada en quant va desestimar la petició b) del sol·licito de la demanda, va desestimar la reconvenció o no va fer imposició especial de costes; i REVOCAR-LA en el demés i, per tant, ESTIMAR el pediment a) d'aquell sol·licita i CONDEMNAR el defenent Sr. Benítez a tancar amb paret d'obra els balcons situats, a la façana lateral del seu edifici Casa M. (identificats amb les lletres a i b en la fotografia adjunta de número 1 a la demanda) en la part que no respectin la distància de sis pams de destre (1,398 metres) a comptar de les finestres de Casa A. i del Cantó entre aquest edifici i Casa M.; i s'estableix l'obligació del defenent de respectar aquesta distància en les finestres o balcons que pretengui obrir en aquesta façana ; sense fer pronunciament de les costes d'aquest recurs.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
