ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.2f350f9c · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 236/04·9 juni 2005·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 09 de juny del 2005 - ROJ: STSJAD 101/2005
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI236/04
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2005:101) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 09 de juny del 2005 - ROJ: STSJAD 101/2005).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 09 juin 2005 (n° 236/04) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 101/2005 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 9 juin 2005)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 101/2005, ECLI:AD:TSJADAD:2005:101, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentence du 9 juin 2005, recours n° 236/04 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Arcos, S.A. a formé une demande, datée du 22 juillet 2004, tendant à la condamnation du Sr. Gálvez au paiement de 6 603,41 euros, augmentés des intérêts légaux et des dépens. Le défendeur s'est opposé à la demande par écrit du 15 septembre 2004, sollicitant le rejet de la prétention, la reprise du matériel livré et le paiement des dépens.
Par jugement du 11 novembre 2004, le Batlle, siégeant en juge unique, a fait droit à la demande. Il a condamné le défendeur au paiement de la somme principale, des intérêts légaux à compter de la date de la réponse à la demande, ainsi que des dépens.
Le défendeur a interjeté appel. Ses conclusions sont datées du 17 mars 2005 et l'intimée a répondu le 5 avril 2005. L'appelant demandait la révocation du jugement, l'intimée sa confirmation et la condamnation de l'appelant aux dépens. Il s'agit d'une décision de la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, rendue en formation collégiale (présidence Vuillemin, assesseurs Bruguera Manté et Abril Campoy, ce dernier rapporteur). Elle est qualifiée de sentence.
Le litige porte sur une créance de fourniture de marchandises. Le demandeur soutenait avoir livré du matériel et réclamait le prix. Le défendeur soutenait que le matériel n'avait pas été commandé, qu'il avait été livré par erreur, et qu'un accord avait seulement permis de retenir une partie de celui-ci contre paiement de son prix.
Question de droit
La décision soulève trois questions, que le tribunal traite successivement.
La recevabilité d'une production probatoire nouvelle en appel. L'appelant sollicitait l'admission, en seconde instance, de documents privés (un bon de livraison du 15 octobre 2004 et une copie d'un document comptable de la douane andorrane) destinés à établir une pratique abusive du fournisseur.
La charge de la preuve et l'appréciation des allégations. Il s'agissait de savoir si le juge de première instance avait méconnu la répartition de la charge de la preuve (onus probandi) en tenant pour établis les faits allégués par le demandeur, et en n'accordant pas le même crédit aux allégations du défendeur.
Le sort des dépens d'appel.
Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'appel sur chacun de ces points.
Sur la production de preuves en appel. La Sala rappelle que la loi transitoire de procédures judiciaires (Llei transitòria de procediments judicials, 21 décembre 1993, article 73) admet la production en seconde instance de preuves indûment refusées, sous réserve d'une protestation régulière, ainsi que de preuves ad melius inquirendum et de celles dont la production était impossible en première instance. Or, en l'espèce, le tribunal considère que la preuve documentaire proposée est inadéquate : elle n'établit ni la pratique abusive alléguée ni l'absence de commande. Elle est donc écartée sur ce fondement, sans que le tribunal ne se prononce sur la recevabilité formelle de la demande au regard des conditions de l'article 73.
Sur la charge de la preuve. Le tribunal énonce la règle selon laquelle il appartient au demandeur de prouver les faits constitutifs de sa
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (236/04) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Indefensió.- Càrrega de la prova.- Prova en la segona instància: improcedència
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil Arcos, S.A. va formular demanda, de data 22-7-2004, en virtut de la qual sol·licitava que es procedís a condemnar al Sr. Gálvez a l'abonament de la quantitat de 6.603,41 Euros, amb més els interessos legals i les costes judicials.
La part defenent va oposar-se a la demanda per escrit de 15-9-2004, segons el qual demanava la desestimació de la demanda, la retirada del material lliurat i el pagament de les costes judicials.
II.- L'honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar sentència, de data 11-11-2004, per la qual decidia el que segueix: "DECIDEIX Estimar la demanda formulada en data 22 de juliol del 2004 per la societat "Arcos, S.A." contra el Sr. ENTITY_4; i condemnar el defenent a satisfer a l'agent l'import de 6.603,41 EUR més interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, així com les costes judicials segons el darrer Considerant".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 236/04 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
III.- La part defenent ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància i, en data 17- 03-2005, va presentar llur escrit de conclusions, on pels arguments continguts en el mateix, demanava la revocació de la sentència d'instància. Per el contrari, la part apel·lada, va formular escrit de contesta a les conclusions, de data 5-04-05, pel qual demanava la confirmació de la sentència recorreguda i la imposició de les costes processals a la part recurrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- La primera qüestió que s'ha de resoldre és la petició de prova que s'efectua per part de la recurrent. En efecte, l'apel·lant sol·licita la pràctica de la prova documental privada, consistent en la unió als autes d'un albarà de 15-10-2004 i còpia del document comptable de la duana Andorrana, que acreditarien, al seu entendre, l'existència d'una pràctica abusiva, relativa a subministrar material sense haver estat encarregat.
Aquesta prova no pot ésser admesa per aquesta Sala, tota vegada que si bé l'article 73 de la Llei Transitòria de procediments judicials permet la pràctica, en segona instància, d'aquelles proves denegades indegudament, sempre que s'hagi realitzat l'oportuna protesta, la pràctica de proves per a millor proveir i aquelles que hagués estat impossible practicar en instàncies inferiors, s'ha d'indicar que, en el present supòsit, la pràctica de la prova documental esdevé inadequada, atès que amb la mateixa no s'acredita el que pretén la part recurrent, com és l'existència d'una pràctica abusiva i l'absència de comanda de mercaderia.
II.- Refusada la petició de pràctica de prova, s'escau analitzar els motius que la part recurrent addueix per a combatre la sentència d'instància. Així, en primer terme, manifesta que la sentència d'instància acull la tesi de la part agent, però que aquesta no ha estat provada, el que significa la vulneració de l'usatge Affirmantes i del que es preveu al Codi 2,1,4, ja que no s'ha acreditat l'existència de la comanda. Afegeix la part recurrent que el tribunal a quo empra criteris diferents per a valorar les afirmacions de les parts, el que situa en indefensió a la part defenent. Així, considera que la protesta per rebre mercaderia s'ha de fer en deguda forma, però la comanda no. Per últim, estima que s'ha valorat erròniament l'acceptació pel defenent de part de la mercaderia i del pagament del seu preu, així com la carta adreçada a la part agent.
Pel que fa referència a la vulneració de les normes de distribució de la càrrega de la prova (onus probandi), segons les quals correspon a la part agent la prova dels fets constitutius de la seva pretensió i a la part defenent l'acreditació dels fets extintius, impeditius i excloents, continguda al Digest 22,3,2 i al Codi 2,1,4, s'escau efectuar les següents consideracions. En primer terme, resta provat que la part agent va subministrar la mercaderia en relació a part del preu de la qual s'exercita l'acció de compliment i també que la part defenent va abonar l'import de 9.211,17 Euros per la mateixa. Així mateix, la carta adreçada per la defenent a Arcos, S.A., en data 16-4-2003, segons la qual deixen d'atendre els efectes girats fins a la resolució dels temes pendents, i el fet que entre les parts litigants haguessin existit amb anterioritat relacions comercials abona la tesi de l'agent, respecte que el material es va lliurar i que no es va pagar. Arribats a aquest punt, considera la part recurrent que el jutge a quo infringeix les normes de la càrrega de la prova perquè no dóna per provades les seves al·legacions i si les de la part agent. I sobre aquest punt de discussió, s'ha d'establir que l'agent ha provat el lliurament de la mercaderia i el pagament de part del preu i que correspon a la part defenent l'acreditació de la seva tesi: no s'ha encarregat el material, s'ha lliurat per error i s'ha assolit un acord on s'accepta quedar-se part d'aquest material i abonar el seu preu. Aquestes al·legacions de la part defenent, i ara recurrent, si que es troben òrfenes de tot recolzament probatori i, per consegüent, han de ser refusades i confirmada en aquest extrem la sentència d'instància.
III.- I la mateixa sort desestimatòria ha de córrer l'argument de valoració diferenciada de les al·legacions de les parts, així com la inadequada valoració de l'afirmació d'assoliment d'un acord respecte d'acceptar part de la mercaderia i de la carta adreçada a la part agent. En efecte, no es valoren de forma diferenciada les al·legacions de les parts, sinó que, en atenció a les normes de distribució de la càrrega de la prova, la part agent acredita el lliurament de la mercaderia i el pagament parcial de la mateixa, el que fa pressuposar l'existència del seu encàrrec i, per tant, si es vol provar que aquest encàrrec no ha existit mai, que la mercaderia es va lliurar sense prèvia petició i que fou un acord entre les parts per quedar-se part de la mercaderia lliurada indegudament, s'ha de suportar la càrrega d'aquest extrem i, de l'examen de les actuacions, no resulta la seva acreditació i ni tan sols consta una protesta a la recepció d'una mercaderia no sol·licitada. D'aquí que no es pugui entendre que la part defenent es troba en situació d'indefensió, ni que la carta adreçada a la part agent hagi estat valorada inadequadament, tota vegada que la carta prova el subministrament de mercaderia i que no es satisfaria el seu preu, però no la tesi que defensa la part defenent; és a dir, l'existència d'un acord per a quedar-se amb material lliurat sense comanda i només parcialment.
IV.- El refús del recurs d'apel·lació s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5)
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Gálvez contra la sentència, de data 11-11-2004, dictada per l'honorable Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
