ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ac22def6 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 146/05·20 décembre 2005·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2005 - ROJ: STSJAD 181/2005
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle146/05
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2005:181) — En matière de droit_social, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2005 - ROJ: STSJAD 181/2005).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 20 décembre 2005 (n° 146/05) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 181/2005 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 décembre 2005)
Référence canonique non renseignée dans les métadonnées fournies ; la référence ROJ et ECLI figurant dans le texte intégral est retenue.
Faits et procédure
Le requérant, M. Puga (pseudonymisé), a été engagé le 26 novembre 2003 à l'Hôtel E. en qualité de masseur, de surveillant de piscine et de moniteur de gymnastique. Une lettre de licenciement lui a été remise le 29 mars 2004, avec effet au 15 avril 2004.
Le 12 mai 2004, il a saisi la Batllia d'une demande de 3 112,24 EUR, se décomposant comme suit : 710,52 EUR d'indemnité pour licenciement irrégulier, 710,52 EUR de compensation économique et 1 691,20 EUR d'heures supplémentaires.
La société ORG_0 (H., SA), qui assurait la gestion de l'hôtel, a soulevé l'exception dilatoire de défaut de qualité pour défendre (manca de legitimació passiva), sans conclure au fond. Elle soutenait que le contrat avait été conclu avec la société ORG_1, et non avec elle.
Par jugement du 13 juin 2005, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) a accueilli l'exception et condamné M. Puga aux dépens. Celui-ci a interjeté appel.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était composée de MM. Jean Louis Vuillemin (magistrat rapporteur et président), Joan Manel Abril Campoy et Mme Eulàlia Amat Llari.
Question de droit
La décision soulève trois questions :
La qualité pour défendre. Un salarié peut-il diriger son action contre la société gestionnaire d'un établissement, alors que le contrat de travail a été formellement conclu avec une autre entité ?
La nature du contrat. En l'absence d'écrit, la relation de travail doit-elle être qualifiée de contrat à durée indéterminée ou déterminée ?
Les effets d'un licenciement irrégulier. Quelle est l'étendue de l'indemnisation due lorsque le licenciement est affecté d'une irrégularité, notamment l'absence de préavis et de compensation économique ?
Solution et dispositif
Sur la qualité pour défendre. La Cour rappelle sa jurisprudence du 23 juillet 1998, telle que citée dans la décision. D'une part, le salarié n'est pas tenu de procéder à des investigations approfondies pour identifier le véritable employeur lorsque la situation juridique est confuse ; il lui suffit d'agir contre l'employeur apparent. D'autre part, en vertu du mandat de gestion, la société gestionnaire répond envers les tiers de la bonne exécution des contrats de travail conclus dans le cadre de la
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (146/05) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Contracte laboral: determinació de l'empresari i legitimació passiva de l'empresari aparent.- Contracte laboral: determinació de la seva durada.- Acomiadament indegut: efectes
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Puga va començar a treballar a l'Hotel E., el dia 26 de novembre del 2003 en qualitat de massatgista, cuidador de la piscina i monitor del gimnàs. El dia 29 de març del 2004, se li va lliurar una carta d'acomiadament amb efecte a comptar del dia 15 d'abril del 2004.
II.- El dia 12 de maig del 2004 el Sr. Puga va presentar davant de l'Honorable Batllia demanda contra la societat ORG_0 (H.,SA), en reclamació de la quantitat de 3.112,24 EUR amb els interessos legals, en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda (710,52 EUR), de compensació econòmica (710,52 EUR) i d'hores extraordinàries (1.691,20 EUR).
III.- La societat ORG_0 va plantejar l'excepció dilatòria de manca de legitimació passiva sense concloure sobre al fons del litigi.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 146/05 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
IV.- Per sentència de data 13 de juny del 2005, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, va estimar l'excepció de manca de legitimació passiva interposada per la part defenent i va condemnar el Sr. Puga a pagar les costes processals causades.
V.- Contra aquesta resolució el Sr. Puga ha formulat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta que la resolució impugnada accepta l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada per l'adversa, en clara vulneració del dret i de la doctrina jurisprudencial sobre aquesta matèria; i que la imposició del pagament de les costes a l'agent, és improcedent.
II.- La societat ORG_0 va pretendre que no ha existit mai una relació laboral entre ella mateixa i el Sr. Puga, i que sembla que aquest darrer fou contractat per la societat ORG_1. Per aquest motiu va plantejar l'excepció de manca de legitimació passiva que fou estimada per la resolució recorreguda. S'ha doncs prèviament de resoldre aquesta qüestió processal.
III.- No existeix en autes cap contracte de treball per escrit, però no és controvertit que el Sr. Puga va desenvolupar la seva feina al servei de l'Hotel E., i que fou aquest negoci qui lliurava els butlletins de salari al treballador, i feia les declaracions corresponents, a la CASS. Dit això també és pacífic que l'empresa ORG_1, era gestionada per la societat ORG_0, que el director de l'Hotel E. era un empleat de la societat ORG_0 i que tota la gestió del personal de l'hotel la portava la societat ORG_0. La problemàtica derivada d'aquesta situació de gestió d'un negoci hoteler per la societat ORG_0 en el marc de l'execució del contracte de treball del personal del negoci gestionat, ja fou plantejada i resolta per la jurisprudència d'aquest Tribunal Superior, en la seves sentències del dia 23 de juliol de 1998, segons les quals, d'una banda, no es pot exigir del treballador que faci investigacions aprofundides per determinar quin és el veritable empresari amb qui va contractar, quan la cosa no es clara i que es troba en presència d'una nebulositat de negocis i societats. Es suficient dirigir la seva reclamació contra l'empresari que li sembla el més aparent, per que la mateixa sigui procedent. I d'altra banda, en virtut del mandat de gestió, la societat gestora és responsable, front als tercers, de la bona execució dels contractes de treballs pactats en el marc de la gestió i del funcionament de l'empresa gestionada, tant com aquesta mateixa. En conseqüència, és de manera apropiada i ajustada al Dret, que el Sr. Puga va formular la seva reclamació laboral contra l'entitat de gestió de l'empresa, el que imposa desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva presentada per ORG_0.
IV.- Sobre el fons, s'ha de posar de relleu que la norma és el contracte de treball a durada indeterminada i l'excepció el contracte de treball a durada determinada. No consta en autes la més mínima prova que el contracte de treball del Sr. Puga hagi estat pactat per durada determinada, s'ha doncs de considerar que es tracta d'un relació laboral a caràcter indefinit. L'article 70 de la Llei sobre el contracte de treball de data 12 de juny del 2003, declara que l'empresari pot acomiadar el treballador, durant els 6 primers mesos del contracte, com és el cas en autes, sense necessitat de preavis, mitjançant el pagament d'una compensació econòmica equivalent al salari de 15 dies. Per tant, atès que l'empresari no va oferir al Sr. Puga, cap compensació econòmica, s'ha de considerar que l'acomiadament fou fet de forma indeguda per vulnerar les disposicions de l'article 70 -1 de La Llei. L'article 76-1 de la Llei esmentada precisa que "l'acomiadament fet en forma indeguda, l'acomiadament improcedent i l'acomiadament injustificat comporten, en els contractes per durada indeterminada, una indemnització al treballador no inferior a un mes i mig de salari per any de servei a l'empresa, que es fixada per la jurisdicció competent..". Resulta d'aquesta disposició legislativa, que sigui quina sigui la causa de la il·legalitat de l'acomiadament (fet en forma indeguda, improcedent o injustificat), el treballador només té dret a percebre una única indemnització. La mateixa norma és també aplicable en cas de manca de preavis o preavis incorrecte, així com està expressat en l'article 71 de la Llei que enuncia que la infracció a la normativa relativa al preavis al treballador dòna lloc únicament a la indemnització establerta a l'article 76 per l'acomiadament fet en forma indeguda. Per tant es desprèn de les disposicions de la Llei, que en cas d'acomiadament il·legal, per qualsevol motiu, el treballador no pot reclamar més que la indemnització prevista en l'article 76, és a dir 1 mes i mig de salari per any de servei a l'empresa, el que fa en el present cas, la quantitat de 710,52 EUR al pagament de la qual s'ha de condemnar la societat ORG_0.
VI.- Pel que fa a les hores extraordinàries reclamades pel Sr. Puga, queda acreditat que el treballador feia hores extraordinàries, en particular per les declaracions del Sr. Nogués, administrador de l'Hotel E., que va reconèixer que l'horari laboral del Sr. Puga sobrepassava les 40 hores setmanals, i que es realitzaven habitualment 8 hores extraordinàries a la setmana. Per tant, s'ha de condemnar la societat ORG_0 a satisfer al Sr. Puga, la quantitat de 1.691,20 EUR en concepte d'hores extraordinàries, segons el càlcul efectuat pel treballador, que no ha estat negat per la part adversa.
VII.- L'estimació del recurs, i de la majoria de les pretensions de la part agent, imposa de condemnar la societat ORG_0 al pagament de les costes d'ambdues instàncies.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar el recurs del Sr. ENTITY_4: revocar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 13 de juny del 2005; desestimar l'excepció plantejada per la part defenent, de manca de legitimació passiva; estimar en part la demanda de la part actora; condemnar la societat ORG_0 a pagar al Sr. Puga, les quantitat de 710,52 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament incorrecte, i de 1.691,20 EUR en concepte d'hores extraordinàries, el que fa 2.401,72 EUR al total, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda; així com a pagar les costes processals d'ambdues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
