ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e5027ba3 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 52/04·7 oktober 2005·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 07 d'octubre del 2005 - ROJ: STSJAD 242/2005
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI52/04
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2005:242) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 07 d'octubre del 2005 - ROJ: STSJAD 242/2005).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 07 octobre 2005 (n° 52/04) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 242/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:242)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 242/2005, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 7 octobre 2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:242) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Salamanca, était titulaire d'un permis de port d'arme (n° 897, catégorie D). Par décision du ministre de la Justice et de l'Intérieur du 29 décembre 2003, ce permis a été révoqué. Le résumé de la décision indique que la révocation est intervenue au motif de la compétence du ministre en matière d'ordre public, sans que le texte intégral précise les motifs de fond ayant conduit à la révocation (non précisé dans la décision).
L'intéressé a sollicité la déclaration de nullité de plein droit de cette décision et le rétablissement de la validité du permis. Par résolution n° 30622/2004 du 12 mai 2004, le Gouvernement a confirmé en alzada la décision ministérielle.
Saisi en première instance, le Tribunal des Batlles a rejeté la demande par jugement du 2 mars 2005. Le requérant a interjeté appel le 17 mai 2005, soutenant, d'une part, que l'article 76.3 du Décret sur les armes, qui mentionne les Veguers, était inapplicable, d'autre part, que le ministre était incompétent, ce qui emportait violation des principes de légalité, de sécurité juridique et d'interdiction de l'arbitraire. Il invoquait également l'existence d'une « via de fet » et la nullité au sens de l'article 48.a du Code de l'administration.
Le Gouvernement a répliqué que le secrétariat d'État à l'Intérieur était compétent en matière d'ordre public, incluant la possession, l'usage et la circulation des armes, et que les principes invoqués n'étaient pas méconnus.
Question de droit
La Cour devait trancher deux questions :
Question de compétence : le ministre de la Justice et de l'Intérieur était-il compétent pour révoquer un permis de port d'arme, alors que les compétences en matière d'ordre public avaient historiquement été exercées par les Veguers, dont le décret de 1989 constituait le fondement réglementaire ?
Question de légalité : l'acte attaqué méconnaissait-il les principes de légalité, de sécurité juridique et d'interdiction de l'arbitraire (article 9.3 de la Constitution andorrane, tel que visé par les parties) ?
La réponse à la première question supposait un examen de la succession des normes entre l'ordre juridique pré-constitutionnel et l'ordre post-constitutionnel, ce à quoi la Cour procède expressément (fondement troisième).
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel sur les deux points. Ses motifs peuvent être résumés ainsi :
Sur la compétence : les Veguers, qui constituaient une institution issue de l'organisation médiévale, disposaient de compétences en matière d'ordre public, et le décret de 1989 relatif aux armes s'inscrivait dans ce cadre. La disposition transitoire troisième de la Constitution a prévu le transfert des « services institutionnels des Coprinces » vers les organes de l'État. En application de cette disposition, un décret du 9 juin 1993 a attribué au Chef du Gouvernement « toutes les compétences en matière d'ordre public ». Le Chef du Gouvernement, habilité à déléguer ses compétences aux ministres, a successivement délégué la compétence de police au secrétaire d'État à l'Intérieur (décret du 11 janvier 1996, visant une délégation du 12 janvier 1995 dans le texte, ce point de date étant lui-même incohérent dans la décision) puis au ministre de l'Intérieur (décret du 7 mai 1997). La Cour en conclut que le ministre était compétent.
Sur la légalité : l'acte attaqué ne méconnaît pas les principes de légalité, de sécurité juridique et d'interdiction de l'arbitraire, dans la mesure où il s'appuie sur la chaîne des disp
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (52/04) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
El Ministre de Justícia i Interior es competent en matèria de possessió, us i circulació de les armes - L'acte impugnant no desconeix els principis de legalitat, de seguretat jurídica i interdicció de tota arbitrarietat.
A N T E C E D E N T S D E F E T
El Sr. Salamanca va interposar recurs contra la resolució del Govern de data 12 de maig de 2004, confirmant en alçada la decisió del Ministre de Justícia i Interior del 29 de desembre del 2003 sol·licitant la declaració de nul·litat de ple dret i el restabliment de la vigència i validesa del permís de port d'arma núm. 897, de la categoria D.
En la sentència del 2 de març del 2005, el Tribunal des Batlles ha desestimat la demanda formulada pel Sr. Salamanca.
En el seu recurs d'apel·lació de data 17 de maig del 2005, el Sr. Salamanca manifesta principalment que:
-la menció que efectua l'article 76.3 del Decret d'Armes als Veguers és inaplicable;
-la manca de competència amb la que va actuar el Ministre de Justícia i d'Interior suposa al mateix temps una clara conculcació al Principi de legalitat, de seguretat jurídica i de la interdicció de tota arbitrarietat;
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 52/04 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
-el Sr. Salamanca demana la condemna de la part demandada a satisfer les costes processals.
El Sr. Salamanca ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 28 de juny de 2005.
En la seva contesta de data 2 de juny del 2005, el M.I. Govern manifesta principalment que:
-la Secretaria d'Estat d'Interior és competent en matèria d'ordre públic, per tant en matèria de possessió, us i circulació de les armes;
-tampoc s'infringeixen els principis de legalitat, de seguretat jurídica i interdicció de tota arbitrarietat
El M.I. Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 30 de juny del 2005.
Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia .
Segon.- En el seu recurs d'apel·lació, el Sr. Salamanca estima que el Ministre de Justícia i Interior no era competent per prendre una decisió basada sobre les disposicions de l'article 76 del Decret dels Veguers sobre port d'arma del 3 de juliol de 1989. En conclou que la decisió constitueix una via de fet i que és nul·la de ple dret en aplicació de l'article 48.a del Codi de l'Administració.
Tercer.- La solució del present litigi implica que es recordin les condicions de transició de l'ordre jurídic pre-constitucional a l'ordre jurídic post-constitucional.
Els Veguers eren una institució sorgida de l'organització medieval, en la qual els Coprínceps tenien la facultat de nomenar els Veguers per assegurar la justícia al Principat. Per extensió, els Veguers han tingut atribuïda la competència en matèria de manteniment de l'ordre públic: per l'execució d'aquesta missió, disposaven del comandament de la Policia i eren competents per legislar en matèria d'ordre públic. És sobre aquest fonament que s'havia establert el Decret del 3 de juliol de 1989 sobre port d'arma, que es relaciona evidentment amb el manteniment de l'ordre públic.
Durant l'adopció de la Constitució, era indispensable d'assegurar la continuïtat de l'Estat, especialment en la matèria essencial de l'ordre públic. És amb aquest objectiu que s'han adoptat les disposicions transitòries de la Constitució i, particularment, la disposició tercera. En el seu apartat 1, aquesta disposició estableix: «Els serveis institucionals dels Coprínceps, les competències i funcions dels quals han estat encomanades per aquesta Constitució a altres òrgans de l'Estat, seran objecte de traspàs als òrgans mencionats».
Com s'ha indicat més amunt, els Veguers formaven part dels «serveis institucionals dels Coprínceps» i estaven doncs subjectes a aquesta disposició.
En aplicació d'aquest text ha intervingut un decret de data 9 de juny del 1993 (BOPA del 16 de juny de 1993). Aquest decret disposa en el seu article 1: «Corresponen al Cap de Govern totes les competències en matèria d'ordre públic». El decret s'ha dictat en aplicació de la disposició transitòria tercera ja citada i en referència del títol V de la Constitució que preveu les competències del Govern i, en particular, l'article 72-2 que disposa que el Govern «dirigeix la política nacional i internacional d'Andorra. Dirigeix també l'administració de l'Estat i exerceix la potestat reglamentària».
El Govern esta sotmès a l'autoritat del Cap de Govern (article 72-2 de la Constitució), que és aleshores competent per acordar delegacions de competències als ministres. És en aquest marc que han intervingut, especialment, els decrets de data 11 de gener de 1996, el qual va delegar tota competència en matèria de policia al Secretari d'Estat d'Interior per decret de data 12 de gener de 1995 i ulteriorment al Ministre d'Interior per decret de data 7 de maig de 1997.
Resulta del conjunt d'aquestes disposicions que el Ministre de Justícia i Interior era competent per prendre la resolució del 29 de desembre de 2003 i el recurs s'ha de rebutjar en aquest punt.
Quart.- Resulta igualment de les disposicions citades precedentment que l'acte impugnat no desconeix els principis de legalitat, de seguretat jurídica i d'interdicció de tota arbitrarietat.
El recurs ha de ser igualment rebutjat en aquest punt.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Salamanca.
Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Govern núm. 30622/2004 de data 12 de maig del 2004, i amb ella de la decisió del Ministre de Justícia i Interior del 29 de desembre del 2003, és conforme a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
