ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.7fd4d6be · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 36/04·22 March 2005·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 22 de març del 2005 - ROJ: STSJAD 287/2005
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket36/04
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2005:287) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 de març del 2005 - ROJ: STSJAD 287/2005).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 22 mars 2005 (n° 36/04) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 287/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:287)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 287/2005, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 22 mars 2005, ECLI:AD:TSJADAD:2005:287 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par sentence du 11 octobre 2004 dans la cause TC 262-2/02, le Tribunal de Corts (juridiction de première instance) a déclaré M. Amorós coupable, en qualité d'auteur, du délit majeur de résistance grave aux agents de l'autorité, du délit mineur d'injures aux agents de l'autorité, des contraventions pénales d'ivresse publique causant scandale et de lésions dolosives, avec la circonstance aggravante de récidive. Il a été condamné à un an de prison conditionnelle, à une amende de 900 euros et aux dépens. Il a en outre été condamné à indemniser un agent de police, au titre du pretium doloris (1 500 euros), du préjudice de loisirs (600 euros) et des frais médicaux à liquider en exécution.
Les faits déclarés prouvés remontent au 15 décembre 2002, vers 5 heures du matin. Le prévenu, en état d'ivresse manifeste, avait provoqué des troubles sur la voie publique (jet de poubelles et de planches de bois). Contrôlé par trois agents, il les a injuriés, est revenu au commissariat, a refusé de se dépouiller de ses effets, puis a frappé un agent au visage, ce qui a nécessité l'usage de la force pour le maîtriser. L'un des agents a subi des contractures ayant entraîné douze jours d'incapacité de travail. Un alcootest pratiqué le matin même a révélé un taux de 0,77 g/l selon les moyens de l'appelant, mais le fondement des motifs indique 0,70 g/l à 10 heures (voir infra).
L'appelant a formé un recours d'appel tendant à son acquittement. Il soutenait, en premier lieu, qu'il se trouvait dans un état d'ivresse excluant sa conscience de ses actes, au sens de l'article 19.2 du Code pénal (CP) ; en deuxième lieu, qu'il avait été porté atteinte à la présomption d'innocence ; en troisième lieu, que la contravention d'ivresse publique n'était pas constituée, les faits s'étant produits au commissariat et non sur la voie publique, et que l'auteur des jets de poubelles n'était pas établi ; enfin, que les lésions subies par l'agent relevaient du risque professionnel couvert par la CASS, ce qui excluait toute indemnisation complémentaire. Le ministère public a conclu au rejet.
Question de droit
La Sala Penal du Tribunal supérieur de justice devait répondre à trois questions :
L'état d'ivresse du prévenu constitue-t-il une cause d'exemption de responsabilité pénale au sens de l'article 19.2 CP, et la charge de la preuve de cette cause incombe-t-elle à l'accusation ?
Les contraventions d'ivresse publique et de lésions dolosives sont-elles établies, notamment en ce qui concerne le lieu de l'ivresse et l'imputation des jets d'objets ?
Un agent de police victime de violences dans l'exercice de ses fonctions peut-il réclamer réparation de son préjudice personnel, et l'existence de la couverture de la CASS y fait-elle obstacle ?
Solution et dispositif
La Cour rejette le recours et confirme la sentence de première instance dans toutes ses dispositions. Le dispositif, rédigé en catalan, est reproduit ci-dessous dans sa traduction française fidèle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« 1.- Rejeter le recours d'appel formé par Amorós.
2.- Confirmer la sentence rendue par le Tribunal de Corts le 11 octobre 2004 dans la cause 262-2/02.
3.- Condamner le recourant au paiement des dépens exposés pour le recours.
4.- Renvoyer la cause au Tribunal de Corts, avec certificat de la présente sentence, pour son exécution. »
(Texte original : « 1.- Desestimar al recurs d'apel·lació interposat
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (36/04) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket36/04
Judgment Date22 March 2005
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
SENTÈNCIA 09-05 DE 22 DE MARÇ DE 2005
Ponent M.I.: Sra. Marie Conte
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts va dictar sentència de data 11-10-04 en la causa TC 262-2/02 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Amorós com a responsable penalment en concepte d'autor del delicte major de resistència greu als Agents de l'Autoritat, del delicte menor d'injúries als Agents de l'Autoritat i de les contravencions penals d'embriaguesa pública causant escàndol i de lesions doloses amb la concurrència de la circumstància modificadora de la responsabilitat penal agreujant de reincidència a la pena d'un any de presó condicional qualificada a abonar la responsabilitat civil, i multa de 900 euros, així com al pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, condemnem l'acusat a abonar a l'Agent de Policia núm. 253 les quantitats de 1.500 Euros en concepte de pretium doloris, 600 Euros en concepte de perjudici de lleure més la suma que es fixi en període d'execució de sentència en concepte de despeses mèdiques que hauran de ser reclamades i justificades en el termini de tres mesos a partir de la fermesa de la sentència."
II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets que declara provats: "que el dia 15 de desembre de 2002, vers les 05:00 hores, el processat Amorós, nascut el dia 14 de maig de 1963, de nacionalitat andorrana i condemnat en data 17 de juny de 1997 com autor responsable dels delictes menors d'introducció de mínima quantitat de cànnabis i consum en grup i en lloc públic del mateix producte estupefaent, fou controlat pels Agents del Servei de Policia titulars dels carnets professionals 228, 253 i 261 a causa dels aldarulls que estava provocant en llençar cubells d'escombriaires al terra així com taulons de fusta al mig del Carrer Bearn de la Vila del Pas de la Casa, on estava caminant, trobant-se en un notori estat d'embriaguesa.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 36/04 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Requerit pels Agents per tal d'identificar-se, el processat B.N. els increpà tot cridant dient-los "sou uns cabrons de merda, aneu a prendre pel cul", marxant seguidament sense que els Agents poguessin interceptar-lo.
Minuts més tard el processat es personà al despatx de Policia amb intenció de formular denúncia contra uns Agents que li havien demanat la documentació, trobant-se el processat exaltat, desobeint-los, no volent buidar-se les butxaques, demanant-li l'Agent núm. 228 de calmar-se, començant novament el processat a increpar als Agents dient-los "la policia són una colla de cabrons, jo sóc el que us paga, banda de dats pel cul, ja sabreu qui sóc jo, us recordareu de mi tota la vida".
Finalment el processat va començar a despullar-se agafant un mitjó que llençà a la cara de l'agent núm. 253, continuant els Agents el control del processat el qual provocà un forceig, agredint a l'agent 261 donant-li un cop de puny al rostre que pogué però evitar, havent els Agents d'emprar la força per aconseguir immobilitzar-lo i emmanillar-lo, havent resultat ferit l'agent 253, patint unes contractures amb 12 dies de curació.
Una volta tancat a les cel·les, el processat B.N. seguia cridant dient als Agents "ja us trobaré"."
III.-RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació el lletrat Giner actuant en representació de Amorós, demanant l'absolució del seu defensat en base a la següent argumentació.
El processat que presentava encara al 15-12-02 vers les 10h un grau d'alcoholèmia de 0,77g/litre de sang, es trobava, en el moment dels fets, en un tal estat d'embriaguesa que no era conscient dels seus actes.
El Tribunal de Corts per tant havia de declarar-lo exempt de tota responsabilitat penal en aplicació de l'article 19.2 CP.
El Tribunal de Corts ha infringit el principi de presumpció d'innocència, posant a càrrec del processat la prova de la seva absència de responsabilitat penal.
En el cas que la causa d'eximent al·legada no sigui retinguda, Amorós hauria tanmateix de ser absolt de la contravenció d'embriaguesa pública, la qual no s'ha manifestat en un lloc públic sinó en el despatx de la Policia. A més a més no s'ha provat que l'autor del llançament de les escombraries fos el processat.
La sentència infringeix igualment les normes relatives a la responsabilitat civil en concedir al Policia 253, indemnitzacions destinades a reparar el perjudici resultant dels cops i injuries rebudes, tot i desconeixent el fet que l'agressió soferta ha esta produïda en l'exercici de la tasca professional, la qual cosa implica que les lesions entrin dins el risc habitual de la professió d'agent de policia i es troben cobertes per la CASS.
IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal compareix i s'oposa al recurs.
Replica que el processat poc pot contestar la relació de fets retinguts pel Tribunal de Corts en la mesura en que, d'una part ell mateix ha declarat no recordar res, d'altra part les testificals practicades a la data del judici oral són conformes a la redacció dels fets provats de la sentència.
Assenyala que la circumstància d'exempció de la responsabilitat al·legada no està fonamentada en fets provats; i que l'estat d'alienació mental o trastorn mental transitori, causa d'eximent de responsabilitat penal de l'article 19.2 CP ha d'ésser no provocat intencionadament.
Observa finalment, en quant a les pretensions del recurrent relatives a la impossibilitat per part dels agents de policia d'exercir les accions civils derivades de les agressions que poguessin resultar en l'exercici de les seves funcions, que l'art. 8 de la Constitució no estableix excepcions en relació a la protecció del dret a la integritat física i moral de les persones quan exerceixen funcions d'agent del Servei de Policia.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Que els fets retinguts com a provats pel Tribunal de Corts corresponen exactament a les declaracions dels testimonis tan davant el Servei de Policia, com davant el Batlle instructor i en la vista oral, que en canvi el processat que contesta a l'hora actual aquesta relació dels fets, no ha estat mai en mesura, tan en el curs de la instrucció de la causa com en el moment de la vista oral, de donar la seva pròpia versió, havent afirmat que no se'n recorda de res, després d'haver malgrat tot admès, davant del Batlle, que "és possible que insultés els agents de Policia" i que "és possible que llencés dos contenidors a terra". Que hi ha lloc a considerar que, les oposicions efectuades per Amorós no tenen fonament, i que l'element material del delicte i de les contravencions penals que li són reprotxats estan perfectament establerts.
II.-CONSIDERANT: Que el processat pretén que el seu estat d'embriaguesa, del qual correspon a l'autoritat aportar-ne la prova, és una causa d'eximent complet de responsabilitat penal. Sembla necessari recordar que en aplicació de les disposicions de l'art. 19.2 CP l'estat d'alienació mental o de trastorn mental transitori al·legat no ha d'haver estat provocat intencionadament i que una solució contraria posaria greument en perill la seguretat dels ciutadans i l'ordre públic en permetre a l'individu que abusa de les begudes alcohòliques o que consumeix estupefaents de cometre delictes amb total impunitat.
D'altra banda la contravenció penal d'embriaguesa pública no tindria en aquest cas, cap raó d'existir en el Codi Penal Andorrà. A més a més no s'ha aportat la prova de que el processat, que va refusar a la seva arribada al despatx de policia que li fos practicada una prova d'alcoholèmia i que presentava a les 10h una alcoholèmia de 0,70 gr./ litres de sang, es trobés en un tal estat que hagués perdut tota consciència dels seus actes.
Segons aquestes observacions, és amb bon criteri que el Tribunal de Corts ha retingut la total culpabilitat d'Amorós i ha pronunciat contra seva una pena adaptada a la gravetat dels fets i a la personalitat del seu autor, en estat de reincidència i doncs l'argumentació confirma la mala fe i l'absència de penediment.
III.-CONSIDERANT: Sobre la responsabilitat civil que el fet de patir cops o injuries no entra en la missió dels agents de policia, que el fet de dóna'ls hi cops o d'injuriar-los està penalment reprimit, que res s'oposa a que un agent del servei de policia reclami a l'autor de les lesions que ha sofert la reparació del seu perjudici.
Sembla igualment necessari recordar que la CASS, d'una part no reemborsa prestacions als seus assegurats per raó de perjudicis personals (perjudici de lleure, pretium doloris), d'altra part que pot demanar al responsable dels danys el reembossament de les prestacions que ha abonat.
III.-CONSIDERANT: Per tot el que s'ha exposat, la sentència recorreguda ha d'ésser confirmada en totes les seves disposicions, amb la imposició al recurrent de les despeses processals causades pel recurs.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Desestimar al recurs d'apel·lació interposat per Amorós.
2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 11 d'octubre de 2004 en la causa 262-2/02.
3.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
