ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.78e4c043 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 53/06·25 July 2006·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 25 de juliol del 2006 - ROJ: STSJAD 76/2006
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket53/06
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2006:76) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 25 de juliol del 2006 - ROJ: STSJAD 76/2006).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 25 juillet 2006 (n° 53/06) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
La présente décision émane de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, statuant en appel le 25 juillet 2006 (recours n° 53/06, numéro de protocole AD-0119-2/04, TSA 66/05). Le magistrat rapporteur est M. Albert Andrés Pereira ; la formation comprend également MM. Bernard Plagnet, président, et Lluís Saura Lluvia.
Les faits, tels que rapportés dans la décision, portent sur la liquidation de l'impôt sur les transmissions patrimoniales immobilières (ITPI). La liquidation provisoire a été formulée le 30 avril 2003. Les agents de l'administration ont ensuite engagé une procédure de vérification de valeurs (comprovació de valors), qui a abouti à des résolutions administratives des 28 juillet et 6 octobre 2004. Ces résolutions ont retenu l'expertise contradictoire produite par les agents et fixé la quote-part restant due à 3 233,77 euros.
Les époux Campillo et Amador ont saisi le Tribunal de Batlles. Par jugement du 27 septembre 2005, la section administrative de cette juridiction a accueilli leur demande et annulé les résolutions. Elle a retenu que le résultat de la vérification de valeurs avait été notifié après l'expiration du délai d'un an prévu par l'article 11.3 du règlement de l'impôt.
Le Gouvernement d'Andorre a interjeté appel. Il soutient que la notification a été régulièrement effectuée dans le délai réglementaire, dès lors que le dies ad quem doit être fixé à la date de notification au notaire ayant autorisé l'acte authentique de vente, conformément à l'article 14.3 de la loi du 29 décembre 2000. Les défendeurs à l'appel répliquent que le délai doit être apprécié au regard de la notification aux redevables, seuls véritables intéressés à la procédure. La décision précise que l'audience orale a été remplacée par une procédure écrite de conclusions (antécédent n° 4).
La date précise de la notification au notaire n'est pas précisée dans la décision, qui se borne à affirmer qu'elle est intervenue « dins del termini ».
Question de droit
La question est qualifiée par le tribunal de « strictement juridique » (fondement n° 2). Elle porte sur l'interprétation de l'article 11.3 du règlement de l'ITPI, aux termes duquel « le délai dont l'Administration dispose pour procéder à la vérification des valeurs est d'un an à compter de la présentation de la déclaration provisoire, à l'expiration duquel, en l'absence de notification contraire, la valeur déclarée par le redevable est réputée valide ».
Le litige revient à identifier le destinataire de l'acte qui clôt la vérification de valeurs et permet de respecter le délai d'un an. Plus précisément, il s'agit de savoir si la notification doit être faite au redevable ou au fedatari public (notaire) qui a authentifié l'acte translatif ou constitutif de droits réels.
Le tribunal doit également articuler cette question avec le principe général selon lequel l'action administrative s'adresse aux obligés tributaires, tel qu'il résulte de l'article 55 de la loi de bases de l'ordonnancement fiscal et des articles 45 et 47 du Code de l'administration.
Solution et dispositif
Le tribunal retient l'interprétation défendue par le Gouvernement. Il expose d'abord que l'article 55 de la loi de bases et les articles 45 et 47 du Code de l'
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (53/06) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket53/06
Judgment Date25 July 2006
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0119-2/04 TSA: 66/05
S E N T È N C I A NÚM. 53-2006
PARTS:
Apel·lant: M.I. GOVERN
Representant: P.M. ( S.G.)
Advocat: Gomila
Apel·lada: Campillo i Amador
Representant: Viñas
Advocat : Almansa
A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de juliol de 2006.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0119-2/04.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 53/06 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
1r.- La sentència de 27 de setembre de 2005 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda formulada pels Srs. Campillo i Amador contra el M.I. GOVERN i va anul·lar les resolucions administratives de 28 de juliol i 6 d'octubre de 2004, que havien estimat la taxació pericial contradictòria aportada pels agents, relativa a la liquidació de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, fixant la quota pendent d'ingressar en la quantitat de 3.233'77 euros.
L'estimació de les pretensions dels agents es basa en què la comprovació de valors es va notificar un cop transcorregut el termini d'un any que preveu l'article 11.3 del Reglament de l'esmentat impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.
2n.- La representació del GOVERN ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència, en el qual es defensa que la notificació del resultat de la comprovació de valors es va dur a terme dins del termini previst reglamentàriament, ja que el dies ad quem s'ha de fixar a la data en què aquell va ser notificat al Notari que havia autoritzat l'escriptura pública de compravenda, d'acord amb les previsions de l'article 14.3 de la Llei de 29 de desembre de 2000.
3r.- La representació dels agents s'ha oposat al recurs, argumentant, en síntesi, que la liquidació provisional ha quedat ferma, des del moment en què no es va notificar el resultat de la comprovació de valors, dins del termini d'un any, als obligats tributaris, que són els veritables interessats en el procediment.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Es planteja en aquest procés una qüestió estrictament jurídica, que consisteix en determinar la interpretació que cal donar a l'article 11.3 del Reglament de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, el qual estableix que "el termini perquè l'Administració pugui comprovar valors és d'un any des de la presentació de la declaració provisional, transcorregut el qual, si no hi ha notificació en sentit contrari, es considera vàlid el valor declarat per l'obligat tributari".
Mentre que la representació del GOVERN considera que dins d'aquest termini d'un any s'ha de practicar la notificació al fedatari públic que va autoritzar l'escriptura de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos, els agents defensen que és la notificació als obligats tributaris la que s'ha de dur a terme dins del termini d'un any abans esmentat. La sentència apel·lada ha acollit aquesta darrera interpretació, en considerar que les actuacions que la normativa vigent atribueix als Notaris no poden comprometre, directament o indirecta, els drets dels obligats tributaris.
Tercer.- En termes generals, resulta evident que les actuacions de l'Administració s'han d'entendre amb els obligats tributaris, d'acord amb l'article 55 de la Llei de bases de l'ordenament tributari i, en darrer terme, els articles 45 i 47 del Codi de l'Administració.
Tanmateix, la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries i el seu reglament estableixen una regulació especial en l'àmbit d'aquest tribut, com a conseqüència de què l'Administració no coneix les dades personals dels obligats tributaris, quan el fet generador de l'impost s'ha documentat en escriptura pública. En efecte, només en el cas de què no s'hagi satisfet la liquidació resultant d'un procediment de comprovació de valors, els fedataris públics estan obligats a identificar l'obligat tributari davant del Ministeri encarregat de les finances, segons l'article 15.7 de la Llei de 29 de desembre de 2000. L'article 8.8 del Reglament de l'impost proclama de forma expressa que els fedataris garanteixen la confidencialitat de les parts que intervenen en les operacions subjectes, excepte quan l'Administració sol·licita aquesta informació, en els casos previstos en la llei.
Per aquesta raó, tant la llei com el reglament disposen expressament que el resultat de la comprovació de valors es notifica al fedatari públic, el qual resta obligat a traslladar aquest resultat a l'obligat tributari, com es desprèn dels articles 14.3 i 15.6 de la llei i 12, apartats 3,5 i 6, del reglament.
En conseqüència, si l'Administració disposa del termini d'un any per tal de notificar el resultat de la comprovació de valors (article 11.3 del reglament) i aquesta notificació s'ha de fer al fedatari, en el cas de les transmissions formalitzades en escriptura pública, una interpretació sistemàtica dels preceptes referits condueix a la conclusió de què el dies ad quem és el de la notificació al fedatari públic, única que ha de dur a terme l'Administració en aquests casos, almenys mentre no consti la manca de pagament de la liquidació en el termini d'un mes comptat des de la data de la notificació de l'Administració al fedatari.
Cal tenir en compte que l'article 11.3 del reglament fixa en un any el termini per a que l'Administració tributària dugui a terme la comprovació de valors, i dins d'aquest termini s'ha de notificar el resultat de la comprovació. Si la notificació s'ha de fer al fedatari públic, en els termes legalment previstos, és aquest moment el que cal tenir en compte a aquests efectes com a dies ad quem, encara que el Notari traslladi el resultat als obligats tributaris en un moment posterior. En definitiva, l'article 11.3 estableix un termini màxim per a l'actuació administrativa, el qual es clou amb l'acte amb rellevància externa que posa terme al procediment de comprovació. En el cas que ara s'examina, aquest acte no és altre que la notificació al fedatari del resultat de la comprovació, el qual s'ha de fer dins del termini màxim d'un any que preveu el reglament.
Quart.- La sentència impugnada ha considerat que els fedataris son simples col·laboradors de l'Administració, i que les seves actuacions no poden comprometre els interessats.
Aquesta argumentació no té en compte que els Notaris, en el sistema de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, no només realitzen funcions com a recaptadors del tribut, sinó que també actuen per compte dels obligats tributaris, com a persones interposades per tal de garantir la confidencialitat dels subjectes passius. En conseqüència, no són irrellevants per aquests les actuacions que l'Administració realitza en la persona dels fedataris, per manament de la llei, com és el cas de la comprovació de valors.
Cinquè.- En el cas que ara s'examina, la liquidació provisional va ser formulada el 30 d'abril de 2003 i el resultat de la comprovació de valors va ser notificat al fedatari que havia autoritzat l'escriptura pública dins del termini d'un any que preveu l'article 11.3 del Reglament de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries. Per tot això, procedeix estimar el recurs d'apel·lació que formula la representació del M.I. GOVERN, en els termes que es dirà en la part dispositiva de la present resolució.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que formula la representació del M.I. GOVERN contra la sentència dictada el 27 de setembre de 2005 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.
2n.- Desestimar la demanda interposada pels Srs. Campillo i Amador contra el M.I. GOVERN, i confirmar les resolucions administratives impugnades de 28 de juliol i 6 d'octubre de 2004, en ser ajustades a dret.
3r.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
