ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.6d7829c4 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 46/06·28 juin 2006·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 28 de juny del 2006 - ROJ: STSJAD 127/2006
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle46/06
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2006:127) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 de juny del 2006 - ROJ: STSJAD 127/2006).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 28 juin 2006 (n° 46/06) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 28 juin 2006, n° 46-2006 (STSJAD 127/2006)
Les demandeurs, MM. Ricart, Blasco i Gaya, travaillent pour la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), organisme parapublic dépendant du Gouvernement. Ils ont sollicité, le 14 novembre 2003, la reconnaissance de la qualité de fonctionnaires public. Le Gouvernement a rejeté leur demande par une résolution du 11 février 2004, confirmée sur recours gracieux le 25 mars 2004.
Le Tribunal de Batlles, Section administrative, a rejeté leur demande par un jugement n° 2005-125 du 2 novembre 2005. Il a retenu que la qualité de fonctionnaire ne résulte pas de la nature des fonctions exercées, mais d'un ensemble d'actes successifs, au premier rang desquels le nomination par l'autorité compétente (article 27 de la Llei de la funció pública). Il a par ailleurs qualifié de protocolaire le serment prêté devant le Chef du Gouvernement et relevé que les demandeurs n'avaient produit aucune preuve des tâches concrètement accomplies.
M. Blasco i Gaya a interjeté appel. Il soutenait que la denégation de preuves en première instance lui causait un préjudice pour sa défense, que le jugement méconnaissait l'article 25 de la Constitution relatif à l'accès aux fonctions publiques, et que le décret des viguiers de 1971 avait été mal interprété. Le Gouvernement et la CASS ont conclu à la confirmation. L'audience s'est tenue le 24 mai 2006.
Le Tribunal était saisi, en appel, de la régularité de la procédure probatoire et du bien-fondé de la solution au regard du droit de la fonction publique.
Question de droit
La décision soulève deux questions.
Question principale : des agents recrutés par une entité parapublique dépendant du Gouvernement peuvent-ils se prévaloir de la qualité de fonctionnaires public, soit sur le fondement du décret des viguiers de 30 avril 1971 (ou 1985, cf. infra), soit sur celui de l'article 25 de la Constitution ?
Question incidente : le refus de la première instance d'admettre des mesures d'instruction complémentaires porte-t-il atteinte au droit à la juridiction ?
Solution et dispositif
Sur la qualité de fonctionnaire. Le Tribunal écarte d'abord le décret de 1971. Il relève que celui-ci est incompatible avec la Constitution, en ce qu'il établit une dépendance fonctionnelle à l'égard des viguiers, alors que la Constitution circonscrit les pouvoirs des organes juridictionnels à l'administration de la justice et soumet les actes de l'administration au contrôle judiciaire. Il retient toutefois, à titre surabondant, que ce décret a été abrogé par la disposition abrogatoire de la Llei de la funció pública.
Le Tribunal raisonne ensuite à partir du droit positif. La loi sur la fonction publique exclut expressément de son champ d'application (article 3.2.d) les entités parapubliques dépendant du Gouvernement, dont les agents sont régis par leur réglementation propre. Selon la disposition transitoire dixième, la réglementation du personnel de ces entités devait être adoptée avant le 31 décembre 2002. Cette réglementation n'ayant pas été adoptée pour la CASS, le statut de son personnel est constitué par le Règlement d'application n° 1 sur le statut du personnel et par les règles du droit du travail, désormais interprétées à la lumière de la Llei 8/2003, du 12 juin, sur le contrat de
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (46/06) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2006
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0034-2/2004.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència 2005-125, de 2 de novembre de 2005, va desestimar l demanda interposada pels Srs. Ricart,Blasco i Gaya, i va declarar que la resolució del Govern de 25 de març de 2004 que desestimava el recurs interposat contra la d'11 de febrer anterior son ajustades al Dret, en tant que van desestimar la sol·licitud formulada el 14 de novembre de 2003 de que se'ls declarés que tenen la condició de funcionaris.
2.- Contra la sentència esmentada han interposat un recurs d'apel·lació els Sr. Blasco i Gaya en el que a més d'indicar que la denegació d proves en primera instància els genera indefensió, consideren que la sentència vulnera l'article 25 de la Constitució, sobre el dret d'accedir als càrrecs públics i la interpretació errònia del Decret dels veguers de 30 d'abril de 1971.
3.- Les representacions del Govern i de la Caixa Andorrana de Seguretat Social han contestat l'apel·lació demanant la confirmació de la sentència en considerar que els demandant són treballadors de la parapública i no tenen ni poden tenir l'estatus de funcionari públic.
4.- El dia 24 de maig de 2006 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Per resoldre sobre si als apel·lants se'ls ha de reconèixer o no la condició de funcionari cal partir del fet de que el Sr. Blasco va ser nomenat inspector de la Seguretat Social pels Veguers el 8 de juliol de 1985 en aplicació del Decret de 30 d'abril de 1985 i el Sr. Gaya va ser contractat pel consell d'administració de la CASS com ajudant d'inspecció el mes de desembre de 1993, i no s'ha qüestionat que els inspectors de la CASS són pagats per la parapública, no tenen cap dependència funcional dels altres poders públics i mai han estat enquadrats orgànicament en l'estructura de l'Administració general.
La sentència del Tribunal de Batlles confirma les resolucions del Govern que denegaven als sol·licitants la seva condició de funcionaris argumentant, d'una banda, que la condició de funcionari no s'adquireix per la naturalesa de les funcions que es desenvolupen sinó per un conjunt d'actes successius, entre els quals destaca el nomenament conferit per l'autoritat competent (article 27 de la Llei de la funció pública); d'una altra banda que el jurament prestat davant el Cap de Govern va ser un acte de naturalesa protocol·lària i, finalment, que sempre han estat enquadrats en l'estructura orgànica i funcional de la CASS, tot i que els demandants no han aportat cap prova sobre les tasques concretes que duen a terme.
Tercer.- Els apel·lants denuncien que la sentència vulnera els preceptes constitucionals que prescriuen un accés a la funció pública en condicions d'igualtat (article 25), però el que novament vertebra el seu argument és l'aplicació del Decret dels veguers de 30 d'abril de 1971, que en el marc del reglament contenciós de la CASS de 29 de desembre de 1967, que els encarregava de la seva aplicació, van crear un departament d'inspecció i de control que havia de funcionar prop dels batlles i per llur delegació, anant les despeses del seu funcionament a càrrec de la pròpia CASS.
Amb independència de que aquest Decret és incompatible, pel que fa a la dependència funcional que estableix, amb la Constitució andorrana -que circumscriu les potestats dels òrgans jurisdiccionals a la d'administrar Justícia i sotmet els actes de l'Administració pública al control judicial- el cert és que també s'ha de considerar derogat per la Disposició derogatòria de la Llei de la funció pública per la qual cosa no pot emparar les pretensions dels demandants.
Quart.- Tanmateix, i partint del sistema actualment vigent, la Llei de la funció pública exclou expressament del seu àmbit aplicatiu (article 3.2.d) les entitats parapúbliques dependents del Govern, els treballadors de les quals es regulen pel que disposa la seva normativa pròpia, preveient (Disposició transitòria desena) que abans del 31 de desembre de 2002 s'aprovi la normativa relativa al personal que sigui necessària pel funcionament de les entitats parapúbliques, que en el cas de la CASS -no havent-se aprovat aquesta normativa- ve constituïda pel Reglament d'aplicació número 1 sobre l'estatut del personal i per les normes de la relació laboral, avui dia interpretades a la llum de la Llei 8/2003, de 12 de juny, sobre el contracte de treball.
Per tant, la normativa reguladora de la funció pública no permet atribuir al personal contractat per la CASS la condició de funcionari.
En conseqüència de tot el que s'exposa, cal desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència recorreguda.
Cinquè.- En aquesta segona instància, els apel·lants denuncien vulneració del dret a la jurisdicció per la negació indeguda de proves en primera instància, la pràctica de les quals demanen novament, però aquesta pràctica s'ha de denegar per tal com se circumscriu a aportar a les actuacions la documentació relativa al seu acte de jurament, per extreure'n de la mateixa que el Govern els va reconèixer la condició de funcionaris, quan, com bé diu la sentència del Tribunal de Batlles, aquest va ser un acte protocol·lari que no te cap valor a l'hora de definir la naturalesa de la relació dels recurrents amb el Govern o amb l'Administració general de l'Estat.
Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat pels Srs. Ricart,Blasco i Gaya contra la sentència de la Secció Administrativa 2005-125, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma, sense fer pronunciament especials obre el pagament de les despeses d'aquesta segons instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
