ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.04e65696 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 96/09·5 novembre 2009·Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 05 de novembre del 2009 - ROJ: STSJAD 225/2009
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle96/09
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2009:225) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 05 de novembre del 2009 - ROJ: STSJAD 225/2009).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 05 novembre 2009 (n° 96/09) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 225/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 5 novembre 2009)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 5 novembre 2009, n° 96-2009, recours n° 96/09 (ROJ STSJAD 225/2009 ; ECLI:AD:TSJADAD:2009:225) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par un titre de concession du 5 juin 1959, le Comú de Canillo a accordé à trois particuliers, concessionnaires d'une station de ski en terrains communaux, les droits d'installer des remontées mécaniques, un hôtel et une route d'accès. La clause neuvième du titre prévoyait, sous l'intitulé « logements à usage personnel », que le Comú « concède perpétuellement, à chacun des trois concessionnaires, une parcelle de terrain de cent cinquante mètres carrés », dans les mêmes conditions que celles applicables aux voisins de la paroisse.
Les ayants droit des concessionnaires ont sollicité la matérialisation de ces parcelles sur le terrain. La date de cette demande est diversement indiquée dans la décision : le paragraphe d'antécédents mentionne le 27 octobre 2006, tandis que le fondement de droit n° 6 mentionne le 27 octobre 2007 (non précisé de manière certaine dans la décision ; l'écart n'est pas relevé par la juridiction).
Le Tribunal de batlles (sentence 2009-039 du 20 mars 2009) a, d'une part, déclaré irrecevable, faute de légitimation active, la demande formée par plusieurs requérants et, d'autre part, rejeté au fond la demande du requérant restant. Il a estimé que, depuis l'entrée en vigueur du Codo de l'Administració, qui attribue aux biens du domaine public un caractère inaliénable, la prétention était d'exécution impossible.
Les demandeurs ont interjeté appel. Le Comú a conclu au rejet, en invoquant la prescription trentenaire et l'impossibilité d'exécution liée au régime d'urbanisme du plan d'ordonnancement urbain de la paroisse. Après audience du 14 septembre 2009, la Sala Administrativa a statué.
Question de droit
La décision soulève deux questions, que la juridiction énonce expressément au quatrième fondement :
Le régime juridique des biens communaux institué par le Codo de l'Administració est-il applicable à un droit né d'un titre antérieur à ce code ?
Si oui, sous l'empire de ce régime, la prétention tendant à la matérialisation des parcelles peut-elle prospérer ?
Une question préalable de procédure, relative à la légitimation active des héritiers des concessionnaires originaires, est également tranchée. La compétence de la juridiction administrative est fondée sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Solution et dispositif
Sur la légitimation, la Sala retient que les successeurs des deux autres titulaires ont établi, par des actes notariés de dévolution successorale et d'acceptation, leur qualité, et que le Comú a accepté cette preuve à l'
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (96/09) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de novembre de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0077-3/07.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 96/09 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-039, de 20 de març va (i) inadmetre a tràmit la demanda formulada per les Sres. Corbacho, M. i M.C.B.M., M.M i G.T.N. contra el Comú de Canillo per no acreditar les mateixes gaudir de legitimació activa en relació a les pretensions articulades i (ii) desestimar la demanda formulada pel Sr. Pino declarant ajustades al Dret la desestimació per silenci administratiu del recurs d'alçada formulat contra al desestimació tàcita del Comú de la sol·licitud presentada el 27 d'octubre de 2006.
En aquesta sol·licitud -que es reprodueix en la demanda- es demanava que la Corporació comunal defineixi sobre el terreny, conjuntament amb els sol·licitants, les parcel·les que en l'any 1959 se'ls van concedir, per a construir vivendes d'ús personal, com a concessionaris de l'estació d'esquí.
La sentència ha desestimat la demanda en el fons perquè a partir del Codi de l'Administració, que atribueix caràcter de no alienables als béns de domini públic, la pretensió dels agents és de compliment impossible i raona que aquesta tesi no implica la aplicació retroactiva del Codi sinó la de la norma vigent en el moment en que es formula la pretensió.
2.- Contra la sentència interposa un recurs d'apel·lació la representació dels demandants, adjuntant documentació acreditativa de la legitimació dels demandants dels que va ser inadmesa la demanda, que la part apel·lada ha acceptat i demana que es revoqui la sentència reconeixent- los legitimació activa en aquesta causa; en relació al fons, consideren que tenen el dret incorporat al seu patrimoni i que l'únic que demanen és la seva materialització sobre el terreny, que no es pot deixar de fer amb l'argument de que el Codi de l'Administració no permet l'alienació de béns comunals, ja que això comportaria una aplicació retroactiva del mateix a situacions consolidades amb anterioritat a la seva entrada en vigor.
3.- El Comú de Canillo ha contestat el recurs d'apel·lació demanant la desestimació del recurs per tal com ha prescrit, per haver transcorregut més de trenta anys, el dret a materialitzar sobre el terreny les parcel·les atorgades l'any 1959, per ser, a més, de compliment impossible ja que els terrenys tenen un règim jurídic urbanístic establert en el Pla d'Ordenació Urbanística de la Parròquia.
4.- El 14 de setembre de 2009 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han fet les manifestacions adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, ja que la qüestió que se suscita és l'exercici d'uns drets reconeguts en un contracte de concessió sobre uns béns comunals, i es tracta per tant, de matèria que correspon a aquesta jurisdicció de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El present litigi porta causa de la concessió que el 5 de juny de 1959 el Comú de Canillo va atorgar als causants dels actuals agents (el Sr. Izquierdo, Sarabia i ENTITY_12) per instal·lar una estació d'hivern en terrenys comunals.
Tot i que la sentència només ha reconegut legitimació activa en el Sr. Andrade, els successors en els drets dels altres dos titulars de la concessió han acreditat en la segona instància, documentalment, la seva condició mitjançant les corresponents escriptures públiques de nomenament d'hereus i acceptació d'herència, havent, el Comú, en l'acte de la vista, acceptat tant la prova documental aportada com la legitimació activa dels mateixos.
Amb aquest antecedents i vista la documentació aportada, procedeix reconèixer-los la condició de successors en la posició jurídica dels srs. Izquierdo i Sarabia i revocant la sentència en aquest punt declarar que tots els agents tenen legitimació activa en aquesta causa.
Tercer.- El document concessional de 5 de juny de 1959, després de determinar l'objecte de la concessió (resumidament: la instal·lació de telecabines, telecadires, telesquís, hotel, nombre de pistes i carretera d'accés) conté una clàusula -la novena- mitjançant la qual, sota el títol de "vivendes per a ús personal", el Comú "concedeix perpètuament, a cada un dels tres concessionaris, una parcel·la de terreny de cent cinquanta metres quadrats d'extensió superficial, i en les mateixes condicions que als veïns de la Parròquia".
No és fins el 27 d'octubre de 2007 que els agents demanen formalment al Comú que vulgui definir, sobre el terreny, conjuntament amb ells, les parcel·les que en el seu moment el Comú va concedir perpètuament als concessionaris, sol·licitud que no ha obtingut cap resposta formal del Comú.
La sentència ha desestimat la demanda considerant que a partir del Codi de l'Administració, que atribueix caràcter de no alienables als béns de domini públic, la pretensió dels agents és de compliment impossible i raona que aquesta tesi no implica la aplicació retroactiva del Codi sinó la de la norma vigent en el moment en que es formula la pretensió.
Quart.- Per resoldre la qüestió que s'ha suscitat en aquest litigi a la llum dels arguments emprats per les parts, cal estudiar:
en primer lloc si és d'aplicació al cas el règim jurídic dels béns comunals que estableix el Codi de l'Administració i en segon lloc si la resposta és afirmativa, esbrinar si des d'aquest règim pot prosperar la pretensió exercida.
Pel que fa a la primera qüestió la part apel·lant sosté que te un dret reconegut per un títol concessional vàlid i que el no reconeixement de la seva materialització sobre el terreny equivaldria a la seva negació, a més que comportaria una aplicació retroactiva del Codi de l'Administració, prohibida pel nostre sistema jurídic. Per contra, la representació del Comú entén que no es tracta tant d'una aplicació retroactiva del Codi de l'Administració com d'aplicar a la sol·licitud dels agents el règim vigent en el moment en que aquella es fa.
Una cosa és l'existència d'un dret i una altra és el seu exercici. La normativa que s'ha de tenir en compte per determinar si el dret existeix o no o si s'ajusta al Dret o no és la vigent en el moment del seu naixement o de la seva constitució mitjançant el títol jurídic corresponent. Tanmateix, si aquesta normativa experimenta variacions substancials i el dret no s'ha exercit, és un principi bàsic de dret intertemporal que el seu exercici s'ha d'ajustar a la nova normativa doncs de no ser així s'empararien situacions que l'ordenament jurídic rebutja.
Aplicant aquest raonament al cas, és evident que el títol concessional de 1959 va concedir una parcel·la de 150 m2 a cada un dels tres concessionaris de l'estació d'esquí però la concreció d'aquest dret es demana quaranta-vuit anys després del seu reconeixement i, el que és més important, divuit anys després de l'entrada en vigor del Codi de l'Administració, és a dir, plenament instaurat en el nostre sistema el nou règim jurídic dels béns de les persones públiques, l'aplicació del qual no es pot eludir.
I això no implica una aplicació retroactiva del Codi ja que aquesta només es produiria si els seus preceptes s'apliquessin als efectes consumats del negoci jurídic concessional, és a dir, si ara es volgués negar o deixar sense efecte la concessió materialitzada en parcel·les concretes si aquestes els haguessin estat atribuïdes als agents amb anterioritat a la vigència del Codi; però en el cas el negoci jurídic no està consumat ja que precisament faltava la seva concreció en terrenys concrets.
En conseqüència, la primera qüestió que ham avançat s'ha de resoldre en el sentit de que és aplicable el Codi de l'Administració.
En relació a la segona qüestió, es a dir, si sota el règim del Codi de l'Administració pot prosperar la pretensió exercida, l'article 105 del Codi subjecta el béns comunals al règim jurídic dels béns de domini públic, que són inalienables conforme a l'article 86; des d'aquesta perspectiva, la concessió perpètua de terrenys comunals en favor d'un particular constitueix un desapoderament equivalent a una alienació i per tant no és possible, amb el Codi de l'Administració, exercir el dret reconegut en el títol concessional de 1959.
Per tant, la pretensió dels agents és contrària a l'ordenament jurídic d'aplicació.
El que s'exposa comporta la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència apel·lada.
Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit:
Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de les Sres. Corbacho, M. i M.C.B.M., M.M i G.T.N. i pel Sr. Pino contra la sentència 2009-39 de 20 de març, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles i revocar el seu pronunciament primer reconeixent la legitimació activa a les agents als que havia estat negada.
Desestimar el recurs d'apel·lació en quan al fons.
No fer pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segons instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
