ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.fe89850d · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 103/09·17 September 2009·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 17 de setembre del 2009 - ROJ: STSJAD 248/2009
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket103/09
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2009:248) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de setembre del 2009 - ROJ: STSJAD 248/2009).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 17 septembre 2009 (n° 103/09) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD, Civil, 17 septembre 2009 (ROJ : STSJAD 248/2009)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 septembre 2009, n° 103/09, ROJ : STSJAD 248/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:248 (Lire sur source officielle)
Note préliminaire : la référence canonique fournie dans les métadonnées de Korpus (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir du texte intégral (identifiant ROJ et ECLI). La décision est rédigée en catalan ; les passages cités sont traduits par nos soins.
Faits et procédure
Le requérant, M. Recio, a été engagé par la société Zurita le 11 janvier 2004. Le chantier auquel il était affecté, à l'hôpital Nostra Senyora de Meritxell, s'est achevé le 26 juillet 2007. Par lettre du 1er août 2007, l'employeur a notifié son licenciement sans préavis ni indemnité, au motif que le salarié avait abandonné son poste à compter du 26 juillet.
Saisi par le salarié, le Tribunal unipersonnel des Batlles (16 avril 2009) a partiellement fait droit à sa demande. La société a été condamnée à lui verser une somme globale de 9 222,76 EUR, sous déduction de 1 003,25 EUR déjà perçus, avec intérêts légaux sur 8 213,66 EUR, ainsi qu'à cotiser sur 939,05 EUR bruts. Le juge de première instance a en revanche rejeté la demande reconventionnelle de l'employeur, qui réclamait 2 173,23 EUR au titre d'un préavis de démission unilatérale du salarié.
Toutes les parties ont interjeté appel. Le litige portait notamment sur la régularité du licenciement, le paiement du salaire en espèces, les heures supplémentaires, la qualification salariale des indemnités de déplacement (dietes) et le régime des congés payés. Le résumé automatique figurant dans la base (« Resum I.A. ») n'a pas valeur de motivation et n'a pas été retenu comme source.
Le magistrat rapporteur était M. Jean Louis Vuillemin, assisté de MM. Joan Manel Abril Campoy et de Mme Eulàlia Amat Llari.
Question de droit
La Cour devait résoudre plusieurs questions :
Le licenciement pour abandon de poste est-il justifié lorsque le salarié n'a pas fourni de prestation pendant plusieurs jours après l'achèvement d'un chantier, alors que l'employeur n'avait pas donné de nouvelles instructions ?
La charge de la preuve de l'abandon pèse-t-elle sur le salarié, et l'absence de livre de travail chez l'employeur modifie-t-elle cette répartition ?
Le préavis pour démission unilatérale du salarié peut-il être fondé sur la seule rupture de fait de la relation de travail ?
La demande indemnitaire peut-elle être augmentée en appel lorsqu'elle n'était pas chiffrée en première instance ?
Le salaire réel (paiement partiellement en espèces, heures supplémentaires, dietes) peut-il être établi au regard des bulletins de paie et des témoignages ?
Solution et dispositif
La Cour rejette les deux recours et confirme le jugement de première instance. Elle statue en ces termes :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4 ;
Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5 ;
Confirmar la sentència del Honor
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (103/09) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket103/09
Judgment Date17 September 2009
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC-103/09
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de setembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Recio va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Zurita, en la qual interessava que es dictes sentència condemnant a l'adversa: a pagar-li una indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, o subsidiàriament injustificat, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda; a pagar-li el salari base, les hores extraordinàries, les dietes, les vacances i qualsevol altre concepte salarial que integrava el seu salari global durant tota la relació laboral i que no li ha estat abonat correctament; a declarar i cotitzar prop de la CASS les quantitats que es determinin com indemnitzacions i pels conceptes dalt ressenyats i les quantitats que li ha abonat l'empresari i que no han estat declarades ni cotitzades a la CASS durant tota la relació laboral.
II.- La societat Zurita va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que l'acomiadament del Sr. Recio fou fet en deguda forma i fou del tot justificat, ja que des del dia 26 de juliol del 2007, incomprensiblement, el treballador no es va tornar a incorporar al seu treball.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 103/09 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
III.- La societat Zurita va formular igualment una demanda laboral contra el Sr. Recio en reclamació de la quantitat de 2.173,23 EUR, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte de preavís per desistiment unilateral del treballador, pretensió a la qual el Sr. Recio va oposar-se rotundament, contestant que mai la seva voluntat fou la de rescindir la relació laboral.
IV.- Segons Aute del dia 3 d'abril del 2009, l'Honorable Batlle va decretar d'ofici l'acumulació dels referits autes.
V.- Per sentència de data 16 d'abril del 2009, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles Secció civil, estimant parcialment la demanda del Sr. Recio contra la societat Zurita, va condemnar la defenent a pagar al demandant, la quantitat de 9.222,76 EUR (menys els 1.003,25 EUR ja percebuts) més interessos legals sobre l'import de 8.213,66 EUR des de la data de contesta a la demanda, i a cotitzar la quantitat bruta de 939,05 EUR i sense efectuar especial condemna en costes; desestimar la demanda formulada per la societat Zurita contra el Sr. Recio , absoldre el defenent de les pretensions de la part adversa i condemnar Zurita a sufragar les costes judicials.
IV.- Contra aquesta resolució totes les parts han interposat recurs d'apel.lacio.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La societat Zurita manifesta : que el Sr. Recio no ha complert amb les seves obligacions, i no ha sabut explicar de manera objectiva perquè durant 5 dies, no va prestar els seus serveis laborals a l'empresa, no es va personar a la seu de la mateixa o perquè durant 5 dies no va trucar cap dels dies al telèfon de l'empresa o del seu representant, malgrat no tenia suposadament ocupació efectiva, que no ha quedat acreditat que el Sr. Gibert no es poses en contacte telefònicament amb el Sr. Recio despreocupant-se durant 5 dies dels seus treballadors; que per tant el comportament de l'empresa o del seu representant acomiadant el Sr. Recio no pot titllar-se d'abusiu ni pot comportar qualificar-lo com a injustificat; que la desestimació de la demanda del treballador ha de comportar ara la total estimació de la demanda de l'empresa, ja que la Llei preveu que tant l'empresari com el treballador han d'indemnitzar-se recíprocament dels danys i perjudicis ocasionats voluntàriament o per imprudència.
II.- El Sr. Recio declara que els documents que consten en autes corroboren que l'empresa pagava als treballadors una part de la nomina per mitja de transferència bancària i l'altra part en un sobre amb diners en metàl·lic, que els treballadors de l'empresa feien 10 hores diàries, puntualitzant el Sr. Pastor que l'empresa les pagava totes al mateix preu; que en atenció a la negativa de l'adversa d'aportar el llibre de treball, a les manifestacions del Sr. Ferreras i del Sr. Pastor i al propi reconeixement tàcit per part de l'adversa del pagament de les dietes en metàl·lic, aquesta part creu necessari la inversió de la càrrega de la prova; que per tant s'ha de donar per certes les manifestacions del treballador i tenir en compte els aspectes salarials següents: un salari base de 9,47 EUR bruts des de l'inici de la relació laboral fins el mes de maig de 2007, i 9,63 EUR bruts a partir del mes de juny de 2007, una jornada de treball de 10 hores diàries, dietes de 10,53 EUR bruts per dia treballat fora del Principat; que l'article 64 de la Llei es deixa ben clar que les dietes tenen la consideració de salari i integren el salari global, i per tant s'han de declarar i cotitzar a la CASS; que la indemnització per acomiadament improcedent ascendeix a la quantitat de 11.550,86 EUR.
III.- Es pacífic que el dia 11 de gener del 2004, el Sr. Recio va començar a treballar per compte de la societat ENTITY_5; que el dia 26 de juliol de 2007, es va finalitzar l'obra a la qual treballava el Sr. Recio a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell; que per carta de data 1 d'agost del 2007, lliurada directament al treballador, l'empresa va comunicar al Sr. Recio el seu acomiadament, sense dret a preavís ni a cap compensació econòmica, per haver abandonat el seu lloc de treball a comptar del dia 26 de juliol.
IV.- L'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball preveu que l'empresari pot acomiadar el treballador sense necessitat de preavís ni d'obligació de satisfer cap compensació econòmica, en el supòsit d'abandó del treball per un període superior a 3 dies laborables consecutius sense causa justificada. En cas d'autes l'obra a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell va finalitzar-se el dia 26 de juliol del 2007, i per tant, pertocava a l'empresari donar als seus treballadors, noves instruccions, d'acord amb les disposicions de l'article 55 de la Llei laboral que estableixen que l'empresari esta obligat a donar ocupació al treballador en les condicions, el lloc i el temps convinguts. El poder de direcció el té l'empresari, i doncs és aquest darrer que ha de preocupar-se que una vegada una obra finalitzada, els treballadors de l'empresa tinguin una altra feina a realitzar i donar-los les instruccions al respecte. Per conseqüent, l'empresari no pot imputar al treballador el fet d'haver despreocupar-se totalment del seu treball a l'empresa durant els 5 dies laborables que van seguir el 26 de juliol del 2007, quan es una obligació del patró de no deixar els treballadors sense feina. Resulta de les declaracions escrites dels Srs. Suárez i Espada, que treballant a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, i doncs suposadament imparcials per no tenir cap vincle amb les parts, que el Sr. Recio, una vegada finalitzades les obres, va continuar fent acte de presència a l'Hospital els dies 26, 27, 30 i 31 de juliol, i que per tant, no va abandonar el seu lloc de treball. L'empresari pretén que el mateix dia 26 de juliol, va donar instruccions als seus treballadors de desplaçar-se a la SEU d'URGELL aquella mateixa tarda per començar una nova feina. Nogensmenys, aquest argument no fou al·legat en l'escrit de contesta a la demanda, sinó que al contrari, en l'esmentat escrit, la societat Zurita només va manifestar que: "...la conducta del Sr. Recio es, com a mínim, inexplicable puix que, sense motiu ni causa que ho justifiques, es passà mes de tres dies sense anar a treballar ni personar-se en el domicili de l'empresa a assabentar-se on havia de continuar treballant per Zurita desprès d'haver-se acabat les obres a l'Hospital....Així acabada la feina a l'Hospital, el mateix dia 26 de juliol de 2007, el Sr. Recio s'havia d'haver posat en contacte amb el Sr. Gibert o desplaçar-se al domicili de Zurita..." En cap moment es fa referència a instruccions donades el mateix dia 26 de juliol per anar a treballar a la SEU d'URGELL, sinó que l'únic greuge reprotxat al treballador es de no haver-se presentat al domicili de l'empresa una vegada les obres de l'Hospital acabades, quan, com s'ha dit mes amunt, es una obligació de l'empresa i no del treballador, organitzar els treballs i donar les instruccions necessàries per tal que no hi hagi cap interrupció en la feina. En conseqüent, l'acomiadament del Sr. Recio es del tot injustificat, el que obra dret al treballador a la indemnització de l'article 76 de la llei sobre el contracte de treball. Com que en el seu escrit de demanda el Sr. Recio no ha xifrat l'import de la indemnització reclamada en concepte d'acomiadament injustificat o fet en forma indeguda, sinó que va únicament sol·licitar la condemna de l'adversa a pagar-li la quantitat que el Tribunal fixi com a indemnització, no pot, en tràmit d'apel·lació, modificar les seves pretensions i reclamar per aquest concepte una quantitat superior a la fixada pel Tribunal de primera instància. S'ha doncs de confirmar l'import atorgat de 8.213,66 EUR pel referit concepte.
V.- La confirmació de l'acomiadament injustificat del Sr. Recio provoca automàticament la desestimació de la demanda de la societat Zurita contra el Sr. Recio en concepte de preavís per un desistiment unilateral del treballador que mai ha estat establert, atès que el desistiment del treballador no es presumeix i ha de resultar d'actes concrets i inequívocs que no existeixen en autes.
VI.- Respecte al presumpte pagament del salari en metàl·lic i a la realització de 10 hores extraordinàries per setmana, al·legats pel Sr. Recio, no consta en autes la prova suficientment significativa dels dits fets, ates que els testimonis Srs. Ferreras i Pastor no han confirmat de manera rotunda i inequívoca els seus escrits, davant el Jutjat de Primera Instancia de la SEU d'URGELL. Per tant, atès que el treballador no aporta la prova contraria, s'ha de valorar els butlletins de salari, firmats pel Sr. Recio, com prova de l'existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius, i del seu import, d'acord amb les disposicions del darrer apartat de l'article 60 de la Llei laboral. Es cert que l'empresari no va aportar el llibre de treball previst en l'article 43 de la Llei sobre el contracte de treball. Nogensmenys, si aquest mancament constitueix una infracció laboral, en canvi, no pot tenir per efecte una inversió de la càrrega de la prova, ja que l'empresari no pot fet la prova negativa de que un treballador no ha fet les hores extraordinàries que reclama. Com aquesta Sala ha tingut l'oportunitat de declarar-lo, l'absència de llibre de treball priva l'empresari d'un mitja de prova important, però no pot exonerar el treballador establir la realitat i la veracitat de la seva demanda.
VII.- Pel que fa a les dietes, l'article 56 de la Llei disposa que es considera salari la remuneració o el guany que l'empresari lliura a l'assalariat com a contraprestació dels seus serveis; i tenen també la consideració de salari els complements, les primes, les gratificacions i les altres remuneracions en especies, llevat de les liberalitats de l'empresa; el salari global esta integrat pel salari base i tots els altres conceptes retributius que l'empresa pagui al treballador. L'article 64 afegeix que ultra el salari base, l'empresari pot pactar amb el treballador el pagament de retribucions complementàries com a pagues extraordinàries de desembre o altres mesos, participacions en els beneficis, comissions dietes o despeses de viatge, plus de transport, primes d'antiguitat, de puntualitat, de torn, de disponibilitat, de nocturnitat o altres. Totes elles tenen la consideració de salari i integren el salari global. D'acord amb les esmentades disposicions, si que les dietes s'han de declarar i cotitzar prop de la CASS, com tots els elements del salari global. Ara bé, el Sr. Recio no ha acreditat quins dies concrets va treballar a l'estranger, ja que aquesta Sala comparteix el raonament molt encertat del primer jutge respecte als volants enviats per l'empresa a la CASS per obtenir cobertura mèdica dels seus empleats a Espanya. També s'ha de confirmar la resolució recorreguda pel que fa al tema de les vacances, per no aportar el Sr. Recio en tràmit d'apel·lació ,elements de fets o de dret que siguin pertinents per tal de modificar la sentència, aleshores que tots els arguments de l'agent relatius a aquest concepte han estat depurats i correctament analitzats pel Tribunal a quo.
VI.- La desestimació d'ambdós recursos imposa de no fer especial condemna en costes de segona instància.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;
Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;
Confirmar la sentència del Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 16 d'abril del 2009 en tots els seus extrems;
Sense fer especial imposicio de les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
